Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006

·235 episodis
RSS

episodis

157-168 de 235
  • 28'

    Llegendes de l'Islam i Notícies de Tarragona

    L'Islam i la seva herència a l'Occident L'episodi d'avui de No en vinguis amb històries ofereix una mirada profunda a les aportacions positives de l'Islam durant l'edat mitjana, desmentint la idea de la foscor absoluta d'aquella època. Els col·laboradors Manel Magí i Jordi Ximeno detallen com la civilització musulmana va actuar com a pont entre l'antiguitat clàssica i la modernitat. Avenços Científics i Matemàtics • Física i Navegació: L'Islam va perfeccionar la brúixola, l'astrolabi i la vela llatina. Sense aquests avenços, els viatges de Colom no haurien estat possibles. • Química i Medicina: S'atribueix al món musulmà el procés de destil·lació, l'ús de l'alcohol i l'àcid sulfúric. En medicina, van ser pioners en tractar cataractes i hemorràgies internes, fundant els primers hospitals moderns amb biblioteques i horts de plantes medicinals. • Matemàtiques: La difusió del número zero (d'origen indi) i el desenvolupament de l'àlgebra i la trigonometria (senus i tangents) són llegats directes d'aquesta cultura. Cultura, Gastronomia i Societat • Gastronomia: Introducció de productes com l'arròs amb llet, l'albergínia, el meló i la cristal·lització del sucre. • Oci i Llengua: Els escacs i jocs com el "Tres en ratlla" van entrar a la península de la mà dels musulmans. A més, es destaquen les més de 4.000 paraules d'origen àrab en castellà i català. • Universitats: La creació de la madrassa com a antecedent de les universitats europees, amb Còrdova com a centre cultural que allotjava biblioteques amb més de 700.000 volums. "Si en el futur algú ens recorda, serà perquè vam ser contemporanis de Charles Chaplin." Actualitat Històrica a Tarragona El programa també repassa els 100 anys d'història local de Tarragona, recordant anècdotes curioses de 1906, com l'accident d'un carro a la carretera de Vila-seca i la visita del famós pianista Joaquim Malats. Recomanacions i Curiositats • Es recomana l'obra Historia de las mujeres en España y América Latina, dirigida per Isabel Morán. • S'analitza la curiositat de la primera actuació de Charles Chaplin als cinc anys, on va començar a mostrar el seu geni còmic en recollir monedes de l'escenari.

  • 32'

    Efemèrides, els judicis de Nuremberg i la vida de les dones medievals

    Judicis de Nuremberg i Justícia Internacional L'episodi d'aquesta setmana presenta un monogràfic extens sobre el Procés de Nuremberg, considerat un dels judicis més transcendents de la història contemporània. S'analitza com, ja des de 1941, els aliats van gestar la idea de portar els dirigents nazis davant la justícia per les atrocitats comeses durant la Segona Guerra Mundial. Detalls del Tribunal i el Procés • El tribunal va ser una fita sense precedents: el primer cop que es jutjaven dirigents d'una nació sobirana després d'una guerra. • Es van formular quatre càrrecs principals: crims contra la pau, crims contra la humanitat, crims de guerra i conspiració. • La tria de Nuremberg com a seu no va ser només simbòlica pel passat nazi de la ciutat, sinó també pràctica, ja que el seu Palau de Justícia estava gairebé intacte i disposava de presó annexa. "El càstig per aquests crims hauria de produir-se quan arribés el desenllaç definitiu de la guerra." Sentències i Llegat • Dels 22 acusats finals, 12 van ser condemnats a mort, 7 a presó i 3 resultaren absolts. • Es destaca la covardia de la majoria d'acusats, que es van emparar en l'obediència deguda i la suposada ignorància de la solució final. • Malgrat ser considerat per alguns una farsa jurídica, va establir la primera pedra del dret internacional modern i la definició de genocidi. Curiositats Històriques i Efemèrides La Disputa de Tortosa i el Petroli • Disputa de Tortosa (1413-1414): Es commemora el final d'aquest debat doctrinal entre jueus i cristians, marcat per la pressió cap als rabins de Catalunya i Aragó. • L'or negre a Titusville: El 1859, Edwin Drake va aconseguir la primera perforació d'èxit als Estats Units, iniciant l'era del petroli modern. La descoberta de l'ull artificial més antic Es comenta la notícia d'una troballa a l'Iran d'un ull artificial de fa 4.800 anys. La peça, pertanyent a una dona, destaca pel seu realisme, amb capil·lars fets de fils d'or i un iris detallat. Recomanació Literària: Les Dones a l'Edat Mitjana Es ressenya el llibre Cristianas, musulmanas y judías en la España medieval de Maria Jesús Fuente. L'obra rescata el paper fonamental, sovint silenciat per la història masculina, de les dones en la coexistència de les tres religions, destacant la seva importància en la preservació de rituals i tradicions en espais domèstics com el pou o el bany.

  • 24'

    La Comissió Científica del Pacífic i Efemèrides

    La Comissió Científica del Pacífic (1862-1865) El tema central del programa és l'exposició detallada sobre l'expedició espanyola enviada a les Amèriques durant el regnat d'Isabel II. Aquesta missió no només tenia objectius geoestratègics, sinó que va destacar per la seva vessant científica. Aspectes clau de l'expedició • El projecte s'emmarcava en el moviment del Pan-Hispanisme per millorar relacions amb les antigueres colònies. • Es van recollir més de 80.000 exemplars de flora, fauna i objectes etnogràfics. • Va ser pionera en incorporar la fotografia i el dibuix documental com a eines de registre científic. Protagonistes i legat "Marcos Jiménez de l'Espada va ser el científic més compromès amb l'expedició, publicant obres que encara avui són clàssics de la zoologia." L'expedició va culminar amb un viatge èpic des del Pacífic fins a l'Atlàntic navegant l'Amazones. Efemèrides i Història Local Context Internacional i Català • 1291: Signatura de la Concòrdia de Montiagudo entre Jaume II i Sanç IV de Castella, posant fi a la guerra i repartint àrees d'influència al nord d'Àfrica. • 1947: Resolució de l'ONU per a la partició de Palestina, pas previ a la creació de l'Estat d'Israel. Tarragona fa 100 anys (1906) Es repassen notícies de l'època extretes de la premsa local, destacant la violència quotidiana en festes i mercats: • Una baralla a garrotades durant la Nit de Nadal al Mas de Barberans. • Disputes físiques entre venedors de peix al mercat de Tarragona. Curiositats, Notícies i Literatura • L'origen del tanga: Prové de la tribu Kimbundo d'Angola i va entrar al portuguès a través dels esclaus. • Arqueologia a Bulgària: El descobriment d'un temple neolític dedicat a la fertilitat amb una orientació solar específica. • Recomanació de lectura: El llibre En medio del tiempo de Josep Fontana, una obra referencial sobre la segona restauració espanyola (1823-1834).

  • 29'

    La destrucció de Roma: de l'espoli papal a Mussolini

    Resum de l'episodi En aquest episodi del programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio, No em vinguis amb històries, es desmunten mites sobre la decadència física de Roma i s'analitzen diverses efemèrides i curiositats culturals. Seccions Principals Efemèrides: La Jamància i Jack London • La Jamància (1843): Es commemora la rendició de Barcelona davant les tropes governamentals després d'una revolta popular motivada per la fam i la resistència a la centralització. El nom prové del caló jamar (menjar). • Jack London (1916): Recordatori del suïcidi de l'escriptor de Ullal Blanc, destacant la seva vida polifacètica i la seva influència literària. Monogràfic: Qui va destruir realment la Roma Antiga? El tema central desmenteix la idea que els bàrbars van ser els responsables de la ruïna de la ciutat. Els veritables destructors van ser: • Canibalisme arquitectònic: Els propis romans van començar a desmantellar edificis per reaprofitar materials ja al segle IV. • L'espoli Papal: Durant el Renaixement, papes com Juli II i Urbà VIII (de la família Barberini) van utilitzar el Fòrum Romà com a pedrera per a la Basílica de Sant Pere, arribant a fondre marbre per fer calç i bronze per a canons i elements ornamentals. • Desastres naturals: Els terratrèmols de segle IX van ser devastadors en una Roma sense capacitat de reconstrucció. • Mussolini: Al segle XX, l'urbanisme feixista va arrasar jaciments per construir la Via dels Fòrums Imperials. Curiositats i Notícies Bomba • L'art del nus: A principis del segle XIX a París, es podien rebre cursos de 6 hores per aprendre a cordar-se la corbata. • El frau de la Lloba Capitolina: Estudis recents demostren que l'escultura no és etrusca, sinó medieval (segle IX), desmuntant un dels grans mites de la fundació de Roma. • Jack el Destripador: Investigadors han creat un retrat robot de l'assassí basat en testimonis històrics. Literatura i Memòria Històrica Es recomana el llibre Les Oblates 1939-1941, de Josep Subirats, que documenta la duríssima repressió a la presó de dones de Tarragona durant la postguerra franquista.

  • 29'

    Bipedisme, Conferència de Berlin i Carlisme

    Divulgació Històrica a Tarragona Ràdio En aquest episodi del programa No em vinguis amb històries, Manel Magí i Jordi Ximeno repassen diversos aspectes de la història de la humanitat, des de de l'evolució biològica fins a fets claus del segle XIX i curiositats locals. Monogràfic: L'Origen del Bipedisme El focus principal de l'episodi és l'aparició de la locomoció bípeda com una de les adaptacions fonamentals dels homínids, juntament amb la capacitat cranial i la tecnologia. Evidències fòssils i hipòtesis • Es destaca la importància de l'Australopithecus afarensis (fa uns 4 milions d'anys) i les petjades de Laetoli a Tanzània, que demostren un bipedisme complet fa 3,6 milions d'anys. • S'analitzen les diverses teories sobre per què ens vam posar a dret: - Termorregulació: La hipòtesis de Peter Wheeler (1993) suggereix que caminar erecte redueix l'exposició a la radiació solar a la sabana. - Estratègia reproductiva: La hipòtesi d'Owen Lovejoy vincula el bipedisme amb la monogàmia i la necessitat d'alliberar les mans per carregar aliments per a la família. "Les petjades de Laetoli són l'evidència d'un tipus de locomoció perfectament bípeda fa 3,5 milions d'anys." Efemèrides i Història Internacional La Conferència de Berlín (1884) Es recorda l'inici d'aquest congrés on les potències europees van pactar el repartiment d'Àfrica. Els locutors comparen l'esdeveniment amb "repartir un pastís que no és seu", establint les bases de l'expansió imperialista. Ciència: Els Glòbuls Rojos S'esmenta el descobriment dels glòbuls rojos per part de l'holandès Jan Swammerdam, detallant la seva forma biconcava en humans i el·líptica en altres espècies. Història Local i Curiositats El Cinema Itinerant a Tarragona Es recupera una notícia del Diari de Tarragona de fa 100 anys sobre la instal·lació d'un pabelló cinematogràfic per part d'Antonio Sanchís. Destaca la descripció de l'orquestrofó, un orgue mecànic gegant que servia per atreure el públic amb el seu potent so. El primer mot encreuat S'explica que el primer mot encreuat modern va ser inventat per Arthur Wynne el 1913 per al diari New York World, basant-se en trencaclosques de l'època victoriana. Recomanació de Llibre L'episodi finalitza amb la recomanació de l'obra "Banderas Blancas, Boinas Rojas" de l'historiador Jordi Canal, una anàlisi política i social del carlisme entre 1876 i 1939.

  • 30'

    Chopin a Mallorca i la Batalla de Hastings

    Efemèrides Culturals i Polítiques L'episodi d'avui comença amb un viatge al passat per recordar l'arribada del compositor Frédéric Chopin i l'escriptora George Sand (pseudònim d'Amandine Aurore Lucille Dupin) a l'illa de Mallorca el 1838. Aquesta estada, tot i ser breu i marcada per la malaltia del músic, va donar lloc a l'obra Un hivern a Mallorca. Kennedy vs Nixon En l'àmbit polític, es commemora la victòria de John F. Kennedy davant Richard Nixon l'any 1960. Es destaquen fets clau del seu mandat tallat per l'assassinat a Dallas: • L'acceleració de la carrera espacial. • La crisi dels missils de Cuba el 1962. • El seu cèlebre suport al poble alemany amb la frase "Ich bin ein Berliner". Monogràfic: La Batalla de Hastings i el Tapís de Bayeux El tema central és la conquesta normanda d'Anglaterra l'any 1066. S'analitza la figura de Guillem el Conqueridor i el seu enfrontament amb el rei saxó Harold. Un Còmic de 70 Metres Es detallen les característiques del Tapís de Bayeux, una peça brodada de més de 70 metres de llargada que serveix com a document històric i eina de propaganda: • Descriu de forma subjectiva (des del punt de vista dels vencedors) els preparatius i la batalla. • Mostra detalls minuciosos sobre l'armament, el transport de cavalls i la logística medieval. • Té un valor artístic immens, amb 73 escenes i cenefes decoratives amb animals simbòlics. "El tapís servia com una mena de llibre blanc de la política, alhora que feia de suport religiós i moral per als vencedors." Curiositats i Història Local A la secció de curiositats, s'explica una anècdota irreverent sobre la mort de Ferran VII, on els seus guàrdies van utilitzar el taüt reial com a taula per jugar a les cartes durant el trasllat a l'Escorial. També es recorda l'aventura del capità tarragoní Pablo Gabarda, que fa 100 anys va sobreviure a un temporal caient al mar. Recomanacions Literàries Es destaca el llibre Moscú 1941 de Roderick Braithwaite, una crònica detallada sobre la major batalla de la història, que va frenar l'avanç del Tercer Reich a la Unió Soviètica.

  • 25'

    Mals usos, l'Estatut de 1979 i ciència de la ideologia

    Resum de l'episodi Aquest episodi de No em vinguis amb Històries de Tarragona Ràdio ofereix un recorregut per diversos moments clau de la història, des de la Revolució Francesa fins a la Transició espanyola, posant especial èmfasi en el conflicte dels remenses a la Catalunya medieval. Seccions Principals La Ciència de la Ideologia i l'Estatut de 1979 • Origen del terme ideologia: Es destaca l'any 1795 a França, quan es va crear l'Institut de la República de les Lletres per fundar una ciència de les idees. • Aniversari de l'Estatut: Es commemora el referèndum de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, aprovat amb un 74,9% de vots a favor, recordant la reunió dels parlamentaris a Sau. Monogràfic: Els Mals Usos i la Revolta Remensa • El poder feudal: Després del regnat de Ramon Berenguer I, els senyors van guanyar poder per dictar lleis que exprimien econòmicament els pagesos. • Els sis mals usos: Es detallen pràctiques com la Cugúcia, l'Àrcia o la Xòrquia, que mantenien el pagès en una situació propera a l'esclavitud. • Conflicte i solució: Després de pestes i guerres civils (1462-1472), el conflicte es va tancar amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) dictada per Ferran el Catòlic, que va abolir els mals usos a canvi d'un pagament. Curiositats Històriques i Actualitat • L'origen dels texans: Van néixer el 1846 amb Levi Strauss com a roba de treball per a miners a San Francisco, aprofitant inicialment les veles dels vaixells. • Arqueologia a Egipte: S'explica la troballa a la necròpolis de Sàcara de les tombes de tres dentistes reials de fa més de 4.000 anys. • Recomanació literària: Es presenta el llibre L'Amenaça del Canvi Climàtic de Tim Flannery, una obra que analitza la història i el futur de l'escalfament global. "La Sentència de Guadalupe del 1486 va redimir els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i va abolir el dret de maltractar."

  • 29'

    Mals usos feudals i història de Tarragona

    Introducció i Efemèrides L'episodi comença amb un repàs d'efemèrides històriques destacades. Es commemora la fi de Nova França el 1759 després de la caiguda de Quebec i Mont-real davant l'exèrcit britànic. També es recorda la conflictivitat laboral a SEAT l'any 1971, marcada per la mort de l'operari Antonio Ruiz Villalba i la repressió sindical durant el franquisme. Monogràfic: Els Mals Usos Feudals El nucli del programa analitza els mals usos, unes pràctiques abusives de la noblesa feudal cap a la pagesia a la Corona d'Aragó, originades al segle XI. Els sis mals usos a Catalunya • Inèstia: El senyor s'apropiava del patrimoni si el pagès moria sense testament. • Ixòrquia: Apropiació de béns si el pagès no tenia descendència. • Cugúcia: Multa que pagava el pagès al senyor en cas d'adulteri de la seva dona. • Àrcia: Indemnització al senyor en cas d'incendi o catàstrofe al mas. • Firma d'espoli: Pagament pels drets de bodes. • Remensa: Pagament obligatori per recuperar la llibertat i deixar la terra. El mite del dret de cuixa Es discuteix la historicitat del Ius Primae Noctis. Els investigadors actuals apunten que és una construcció dels il·lustrats del segle XVIII per desprestigiar la noblesa, encara que reconeixen l'existència d'abusos sexuals sistemàtics que no responien a cap llei escrita, sinó al simple poder del senyor. Curiositats i Notícies Història Animal i Local • Es comenten curiositats com l'ús de mandrils a l'antic Egipte o de grills com a guardians a la Xina. • Es recorda un robatori a la botiga "La Paloma" de Tarragona fa un segle, on els lladres només es van endur xavalla i llonganisses de Vic. L'actualitat de la història • El Photoshop de Franco: La revelació que la famosa foto de l'entrevista d'Hendaia amb Hitler va ser manipulada per l'Agència EFE. • Noves tecnologies: Un nou mètode de la Universitat de Texas per datar pintures rupestres sense danyar-les. • Recomanació literària: El llibre Catalunya durant el franquisme. Diccionari, d'Eumo Editorial.

  • 28'

    Goya, els seus Capritxos i cròniques de Tarragona

    Efemèrides i Conflictes a la Mediterrània L'episodi comença amb un repàs històric a fets clau que van marcar el destí de la Corona d'Aragó i d'Europa: • Batalla naval de Nicotera (1282): Una victòria decisiva de l'estol catalano-sicilià de Pere II contra Carles d'Anjou, que va consolidar el control de Sicília com una base estratègica per a les rutes comercials d'orient. • Tractat de Rixwijk (1698): El tancament de la Guerra dels Nou Anys i els pactes de repartiment de les possessions espanyoles que, finalment, desembocarien en la Guerra de Successió. Monogràfic: Els Capritxos de Goya El tema central és la sèrie de gravats Los Caprichos de Francisco de Goya publicada el 1799. Aquesta obra representa el pas cap a l'art modern mitjançant la llibertat creativa i la crítica social. Satira i Censura Goya utilitza la sàtira per a atacar els vicis de la societat del seu temps: • La corrupció de la noblesa i l'església. • Les supersticions del poble i la ignorància de metges i mestres. • La Inquisició espanyola va forçar la retirada dels gravats només dues setmanes després de publicar-se. "Persuadit l'autor que la censura dels errors i vicis humans pot ser també objecte de la pintura..." Tècniques de Gravat Es detallen els mètodes utilitzats per l'artista per aconseguir el dramatisme de les escenes: • Aigua-fort: Ús d'àcid nítric per gravar ranures sobre planxes de coure. • Aigua-tinta: Tècnica amb resina per crear textures i tons en els fons de les imatges. Història Local i Curiositats Mortalitat Infantil a Tarragona (1901-1906) Es recuperen dades esfereïdores de la premsa de fa 100 anys sobre la Casa de Beneficència de Tarragona, on el 60% dels infants ingressats morien a causa de malalties com l'atrepsia o la gastroenteritis. Troballa a la Canonja S'explica la notícia recent de la troballa d'una bomba sense esclatar de la Guerra Civil (1937) durant unes obres al carrer Sant Sebastià, la qual havia estat documentada en un croquis privat per un veí de l'època. Recomanació Literària L'episodi finalitza recomanant el llibre El nacionalisme cubà i Catalunya de Lluís Costa, que explora les influències mútues i els paral·lelismes històrics entre ambdós moviments independentistes fins al 1898.

  • 27'

    Tercera Temporada de No em vinguis amb històries

    Inici de la Tercera Temporada El programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio torna després de la pausa estiuenca amb el Manel Magí i el Jordi Ximeno. En aquesta nova etapa, mantenen la seva estructura tradicional però introdueixen noves seccions com "Avui fa 100 anys a Tarragona". Efemèrides del mes d'octubre • Inici del carlisme (1833): Es commemora l'aixecament a Prats de Lluçanès a favor de Carles Maria Isidre, arran de la derogació de la llei sàlica per Ferran VII. • Revolució d'octubre de 1934: Es discuteix la vaga general i el procés revolucionari a Espanya, amb especial incidència a Astúries, Catalunya i el País Basc, motivat per l'entrada de ministres de la CEDA al govern de Lerroux. Monogràfic: Els Moliners i l'Antic Règim El tema central de l'episodi analitza la importància de la farina i la figura del moliner durant el segle XVIII. Conceptes claus inclouen: • La societat estamental: Els moliners pertanyien al tercer estat (no privilegiats), tot i que alguns podien prosperar econòmicament. • Tecnologia i tipus de molins: La diferència entre el molí de vent (més econòmic però irregular) i el molí d'aigua (més constant però car de mantenir). • Impacte social: El moliner era una figura de connexió entre el món rural i urbà, sovint protegida pel monopoli senyorial, el que generava tensions i motins de subsistència en èpoques de fam. "La farina ha estat la base de l'alimentació durant segles; per fer pa, es necessitava primer un moliner i el seu molí." Curiositats i Miscel·lània • Història local: Es relata un judici de 1906 per un "atemptat" amb paraigües a Tortosa i es recorden anuncis d'època sobre gramòfons. • Mites històrics: Es desmunta la llegenda del soldat de Marató; segons Heròdot, Filipides no va córrer 42 km cap a Atenes, sinó 240 km cap a Esparta per demanar ajuda. • Arqueologia: Es comenta la descoberta de barques neolítiques de 7.000 anys d'antiguitat en un llac dessecat a Macedònia. Recomanació Literària L'episodi clou amb la presentació del llibre Història del franquisme a Catalunya de Martí Marín, una obra que analitza des de la repressió inicial fins a la descomposició del règim i la transició democràtica.

  • 33'

    Lluís XVI, Sgt. Peppers i Futbol a la Gran Guerra

    Tancament de Temporada i Temes Històrics En aquest darrer episodi de la segona temporada de No en vinguis amb històries, es realitza un recorregut que combina efemèrides polítiques, la revolució de la música pop i curiositats bèl·liques. Efemèrides: De la Monarquia Francesa a la Independència Espanyola • Lluís XVI i la fi de la monarquia: El 1791, el rei francès va intentar fugir del país, sent capturat a Varennes. Aquest fet va marcar el seu destí final a la guillotina el 1793. • La Batalla de Vitòria: Es detalla com el 1813 les tropes aliades sota el comandament de Wellington van derrotar l'exèrcit de Josep Bonaparte, recuperant un botí d'un valor artístic incalculable. Monogràfic: Sgt. Pepper's i la Revolució dels Beatles L'episodi dedica una secció central a l'àlbum Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, analitzant la seva complexitat tècnica i conceptual: • Innovació a l'estudi: Es discuteixen les més de 400 hores de gravació i l'ús d'instruments poc convencionals com el Mellotron o l'òrgan a vapor. • L'identitat fictícia: Paul McCartney va proposar crear una banda imaginària per treure's de sobre la pressió de la fama. • La icònica portada: Una anàlisi de les 87 referències i personatges històrics que apareixen en el muntatge visual de l'àlbum. "George Martin era qui polia els diamants en brut que creaven els Beatles; ell dissenyava el so de les cançons." Curiositats i Literatura • Futbol a les trinxeres: Durant la Primera Guerra Mundial, alguns batallons avançaven cap a les línies enemigues xutant pilotes de futbol com a mostra de valor i esportivitat. • El carrer Cavallers de Tarragona: Un repàs a l'evolució del nom d'aquesta via noble, des de Bernat d'Olsinelles fins a la seva denominació actual. • Recomanació literària: Es presenta La vida dels dotze Cèsars de Suetoni, una obra clau per entendre l'antiga Roma des d'una perspectiva contemporània a l'imperi.

  • 27'

    Sexe medieval, efemèrides i curiositats d'Esparta

    Resum de l'episodi En aquesta edició del programa de divulgació històrica No en vinguis amb històries, s'exploren temes poc convencionals que van des de la medicina reproductiva a l'Edat Mitjana fins a anècdotes curioses sobre la societat espartana i la ciutat de Tarragona. Efemèrides destacades • L'Empelador i el mite de Dràcula: Es commemora la mort de Vlad l'Empelador el 1476, figura històrica que va inspirar la novel·la de Bram Stoker. • L'ocupació nazi de París: El 14 de juny de 1940, les tropes alemanyes van desfilar per una capital francesa pràcticament abandonada. El monogràfic: Sexe i anticoncepció a l'Edat Mitjana L'espai central es dedica a desmitificar la ignorància medieval sobre el cos humà. Malgrat la influència de l'Església, existien coneixements sobre la concepció: • Mètodes físics: L'ús d'esponges de llana o cotó com a barrera, una pràctica ja documentada des de l'antiguitat grecoromana. • Supersticions i màgia: L'ús d'amulets com l'os de gat negre o la cera d'orella de mula per induir l'esterilitat. • Tractaments invasius: Pòcimes a base de substàncies perilloses com el mercuri o pràctiques basades en olors desagradables per inhibir el desig. Curiositats i història local L'episodi repassa les estrictes regles socials d'Esparta, on l'adulteri es permetia amb condicions físiques específiques i el celibat estava penalitzat. Finalment, es viatja a la història de l'emblemàtic Passeig de les Palmeres de Tarragona i es tanca amb una selecció d'errors còmics en exàmens realitzats per estudiants. "Moltes d'aquestes pràctiques es realitzaven de manera clandestina, ja que l'Església sempre ha volgut que siguem molta gent en aquest món."