Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006

·235 episodis
RSS

episodis

133-144 de 235
  • 8'

    L'evolució urbana i el creixement de Tarragona

    Transformació de la Tarragona moderna L'avi Ramon i la seva interlocutora conversen sobre la metamorfosi urbanística de Tarragona, recordant com la ciutat ha trencat les seves antigues barreres geogràfiques per expandir-se. El diàleg destaca el pas de ser una capital "tancada" per horts i indústries a convertir-se en una malla urbana contínua. De barris perifèrics a la continuïtat urbana Expansió cap al riu: Es detallen els projectes d'allargament de la Rambla i la connexió amb el riu Francolí. Nous nuclis: La creació i unió de barris com Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau i Torreforta, que originalment estaven separats per descampats. El Serrallo: S'explica com el barri mariner estava "estancat" pel riu, la via del tren i el port, forçant moltes famílies a traslladar-se a noves zones com el carrer Pere Martell. Memòria industrial i patrimonial Desaparició de fàbriques: Es recorden antics espais com la Tabacalera (que abans es considerava afores), la farinera, els magatzems de fusta i el taller de cordes. Patrimoni en risc: L'avi Ramon expressa la seva preocupació per la casa modernista de la família Puig i Valls (impulsors del Dia de l'Arbre), situada al Parc de la Ciutat i actualment en mal estat. Noves infraestructures i futur Àrees comercials: La transformació de zones industrials en centres com el Parc Central o l'arribada d'hipermercats com Eroski. Urbanitzacions de luxe: L'aparició de xalets a l'estadi i zones del camí de la Cuixa, suggerint un augment del nivell adquisitiu en certes àrees. "Tarragona és una capital que no es podia enxamplar per molts llocs perquè estava tancada."

  • 7'

    Memòries de la Rambla de Tarragona i els xerlatans

    Transformació de la Rambla i la vida social L'avi Ramon recorda amb nostàlgia com era la Rambla de Tarragona en èpoques passades, destacant la presència d'icònics plataners que oferien ombra als passejants. Un dels detalls més curiosos era el sistema de cadires de lloguer: Hi havia cadires de ferro senzilles i d'altres amb braços. El preu oscil·lava entre els deu cèntims i un ral. "Com que era tan llarg, hi havia un cobrador per veure's vindre, les gent s'aixecaven i anaven a on li havia passat." Personatges i mercats de carrer A la zona propera al Banc d'Espanya i el carrer de Mónica Hall, s'hi instal·laven xerlatans i fires. L'avi destaca la figura d'en Jimeno, un venedor molt murri que utilitzava la psicologia per atreure compradors: Demanava a la gent que ensenyés monedes a canvi de petits obsequis (llapis o fulles d'afaitar). Així identificava qui tenia diners per oferir articles més cars. Justificava els seus preus baixos dient que molts productes eren de contraban d'Àfrica. L'evolució urbanística i arquitectònica Finalment, es descriu l'expansió de la Rambla més enllà del carrer Ramón i Cajal, on abans només hi havia horts i cases aïllades. Es menciona l'aparició de grans edificis com el del Banc Atlàntic, que va suposar un xoc visual en trencar la silueta tradicional de la ciutat on abans predominaven la catedral i les muralles.

  • 8'

    Evolució urbana i monuments històrics de Tarragona

    Transformació de l'espai urbà a Tarragona L'avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat la fisonomia de la ciutat de Tarragona, destacant la transició de zones d'horta cap a la modernitat. El diàleg se centra en la pèrdua d'espais naturals i l'expansió cap a zones com l'hospital de Joan XXIII. Monuments i escàndols socials La conversa repassa la història de diversos elements emblemàtics del paisatge tarragoní: Els Despullats: Es recorda la polèmica que va aixecar el monument de Julio Antonio per la seva nuesa, situat davant d'una escola de monges, i com va estar guardat durant anys fins a l'arribada de la República. Font del Centenari: Originàriament rebutjada per Barcelona perquè "tapava la vista", va acabar instal·lada a la Rambla de Tarragona. Monuments moderns: S'esmenten el monument als Castells i el dels Vents, senyalant la contínua renovació de la ciutat. L'expansió i els límits geogràfics L'avi explica que Tarragona va trigar a expandir-se a causa de les seves barreres naturals i infraestructures: El riu Francolí, la Tabacalera i el cementiri de l'Oliva marcaven els límits antics. Es critica la destrucció d'edificis històrics, com la Casa Muller o els magatzems de vi, per donar pas a noves construccions. L'expansió actual cap a la Ciutat de la Justícia i l'avinguda d'Andorra ha transformat els antics horts en nous barris, fins al punt que l'avi confessa haver-se sentit desorientat pels canvis. "Ara veus les màquines allà treballant... la ciutat es va posant d'una manera que, si l'has conegut com era abans, et quedes perdut."

  • 11'

    Tres dones artistes i la humanitat rera l'obra

    Presentació de l'exposició al Pati de Jaume I El programa d'avui se centra en la inauguració d'una exposició d'art molt especial a l'Ajuntament de Tarragona. L'Avi Ramon i l'Antonieta Agustí reflexionen sobre el valor de l'art com a reflex de la humanitat i el sentit de la vida. L'art com a reflex de la persona L'Avi Ramon destaca que, més enllà de la tècnica, el que realment l'imposa és el treball dels artistes i la seva sensibilitat. Per a ell, la descripció d'una obra és secundària respecte a la persona que hi ha darrere: El treball artístic permet jutjar la part humana de l'autor. L'obra reflecteix la manera de ser i d'actuar de l'artista. La pintura és un vehicle per transmetre sensibilitat, estimació i força. "Quan jo veig un treball artístic, veig la persona que hi ha darrere. O sigui, que jo et jutjo la persona a través de l'obra." Una associació de dones artistes L'Antonieta explica el naixement d'aquesta col·laboració entre tres dones amb estils molt diferenciats, agrupades sota el paraigua de l'associació AIMA (Asociación Internacional Mujeres en las Artes): Antonieta Agustí: Presenta una nova faceta artística centrada en quirovins (àngels), allunyada de la seva professió habitual en la perruqueria. Gemma: Especialitzada en el patrimoni de Tarragona amb un estil fort i personal, dibuixant les pedres de la catedral. Enrica: Coneguda joiera que en aquesta ocasió es presenta en la seva faceta d'escultora. Perspectives de futur i il·lusió L'exposició neix amb una gran ambició, buscant donar protagonisme a la dona en les arts. Es comenta la possibilitat de portar aquestes obres a Nova York. Per a l'Avi Ramon, participar en aquests projectes és el seu secret de vitalitat, ja que el manté envoltat d'energia positiva i il·lusió.

  • 8'

    Records de Tarragona i la nova Rambla Nova

    Records sobre la història i l'evolució de Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'avi Javi Ramon comparteix una visió nostàlgica i detallada sobre els canvis urbanístics de la ciutat i la manera com els tarragonins han viscut els seus espais públics al llarg dels anys. L'ampliació de la Rambla Nova L'eix central de la xerrada és la celebració d'un projecte històric per a la ciutat: La inauguració del nou tram de la Rambla Nova que tindrà lloc el diumenge 29 de gener. El recorregut començarà al Balcó del Mediterrani, davant de l'estàtua de Roger de Llúria, fins a la plaça de les Corts Catalanes. L'objectiu principal és la unió simbòlica i física entre el mar i el riu Francolí. Curiositats del passat i hàbits socials L'avi recorda com era la vida social abans de les grans reformes: El Passeig de les Palmeres: Un punt clau on es feia cinema a l'aire lliure i on la gent anava a prendre el sol i passejar amb vestits elegants. La tendència de passejar per un sol costat: Antigament, els vilatjans preferien el costat dret de la Rambla (per la banda del carrer de Sant Francesc), possiblement per la incidència del sol. Establiments antics: Es recorden llocs emblemàtics com la casa de barrets i gorres, el govern civil o les cases de banys. La particular orografia de Tarragona La conversa tanca amb una reflexió sobre la curiosa nomenclatura dels carrers de la Part Alta i el port: "Aquesta a Tarragona que l'han fet tota de pujades encara que portin nom de baixada." Es fa broma sobre com les baixades (com la de la Misericòrdia o del Patriarca) solen ser percebudes com a pujades segons el sentit de la marxa, reflectint el caràcter costerut de la ciutat.

  • 9'

    L'art del regateig i anècdotes de viatges pel món

    L'estratègia de la negociació internacional En aquesta conversa, s'explora el concepte del regateig com una eina fonamental en les transaccions comercials a diversos països. L'interlocutor principal destaca que cada lloc requereix una tàctica específica per obtenir el millor preu i no ser enganyat. Els punts clau de la negociació: La indiferència com a arma: En països com l'Índia, Turquia o Tunísia, és vital fer veure que no t'interessa l'objecte desitjat. Si mostres massa entusiasme, el preu puja immediatament. La paciència: En llocs com Bombai, la negociació és un ritual que inclou prendre un te i dedicar-hi temps (persimònia). No s'ha d'anar mai amb pressa. L'estratègia de marxar: Moltes vegades, la millor manera de tancar un tracte és marxar de la botiga; és llavors quan el venedor et va a buscar amb una oferta millor. "Si entres a un lloc, et diuen un preu i el compres de seguida, et miren malament. El que has de fer és tantejar sempre." Experiències arreu de món Es narren diverses anècdotes que il·lustren aquestes dinàmiques: Mèxic: El regateig és gairebé obligatori, fins i tot en serveis com els taxis, on no acceptar la negociació es pot considerar un insult. Turquia (Gran Basar): Es destaca la gran habilitat fisonomista dels venedors, capaços de recordar clients i els seus equips de futbol preferits per guanyar-se la seva confiança. Madrid (El Rastro): Una experiència negativa on la falta d'efectiu al moment va fer perdre l'oportunitat de comprar un cornetí, demostrant que en els mercats de carrer les peces volen. Finalment, es reflexiona sobre la fama del caràcter català en el món del comerç, sent reconeguts internacionalment com a persones llestes i negociadores.

  • 10'

    L'Avi Ramon presenta l'art de l'Antonieta

    L'Avi Ramon i la descoberta de l'art local En aquesta conversa radiofònica, l'Avi Ramon presenta amb orgull l'Antonieta, una artista que ha sorprès tothom amb la seva ràpida evolució en el món de la pintura. La trobada serveix com a preàmbul de la inauguració d'una nova exposició col·lectiva que s'inaugura a l'Ajuntament. L'estil únic de l'Antonieta L'Antonieta explica que, tot i ser nova en la pintura de cavallet, té un ampli domini de la cromoteràpia. El seu estil es caracteritza per: Temàtica celestial: Es dedica gairebé exclusivament a pintar querubins i àngels, fugint dels temes clàssics com paisatges o bodegons. Sensibilitat floral: Complementa les seves figures amb flors, buscant transmetre pau i relaxació. Innovació amb el collage: Està introduint una nova modalitat on incorpora fotografies personals (batejos, casaments, etc.) en entorns artístics personalitzats. Una carrera meteòrica El que més sorprèn els interlocutors és la velocitat del seu èxit: Només fa un any que va començar a pintar en un taller. Té previstes exposicions a llocs tan diversos com la Caixa, l'Ateneu, Madrid, Formentera, Andorra i, fins i tot, una possible oportunitat a Nova York. Col·laboració femenina L'exposició a la qual fan referència és un projecte compartit amb altres dues artistes: Gemma: Descrita amb un estil més "fort" i vinculat a la pedra. Enrica: Responsable de la part d'escultura. "Pinto querubins... es veu que un dia se li va obrir el cel i els va baixar a tots."

  • 6'

    Records de joventut, balls a Torreforta i el reciclatge

    Memòries d'una Barcelona i Tarragona pretèrites En aquesta conversa, en Ramon i el seu interlocutor fan un viatge en el temps per recordar com era la vida social i urbana fa unes dècades. El diàleg comença amb records de Barcelona, descrita com una ciutat cosmopolita amb barris molt diferenciats com el Paral·lel o el districte Barruxino. L'oci i els balls a Torreforta L'eix central de la conversa és l'anècdota de com en Ramon i el seu grup de joves anaven a ballar quan Torreforta encara no era el barri que coneixem avui dia: * La gramola portàtil: Compraven una gramola de maleta i discos per organitzar la seva pròpia festa. * El camí pel Serrallo: Per arribar al lloc del ball, caminaven des del Serrallo seguint les vies del tren fins a un mas o bar que feia funcions d'escenari popular. * La transformació del paisatge: Es descriu una zona gairebé buida, amb grans plataners a la carretera i una torre mig ensorrada que donava nom a la zona. Economia de subsistència i reciclatge Finalment, es reflexiona sobre el valor de les coses en el passat en comparació amb l'actualitat: 1. La gestió de la brossa: Recorden que a la zona de classificació de Tarragona es feia una tria manual del paper i altres materials. 2. La figura del trapaire: Un personatge clau de l'època que comprava ampolles de vidre (especialment les de cava), revistes i llibres per després revendre'ls. 3. Aprofitament màxim: Es destaca la inventiva d'aquell temps, on amb molt poc es creaven moments de gran diversió. "A vegades són convenients fer comparacions, per adonar-se de com vivim, com vivíem, i com som i deixem de ser."

  • 9'

    L'ofici del drapaire i els secrets de l'antiquari

    L'evolució de l'ofici de drapaire i el col·leccionisme En aquesta conversa, en Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre la desaparició i transformació de professions tradicionals, centrant-se especialment en la figura del drapaire. Es descriu com antigament aquests professionals recorrien els carrers amb carros o sacs, recollint objectes que la gent ja no volia. Els punts clau de la professió: Recollida de materials: Els drapaires compraven roba vella, ferro, paper i metalls per portar-los a magatzems principals, sovint situats en llocs emblemàtics de Tarragona com el carrer del Comte o el carrer de Sevilla. L'ull per les oportunitats: Molts drapaires desconeixien inicialment el valor real d'alguns objectes, com ara llibres antics o peces de metall preciós, fet que permetia a compradors astuts trobar veritables tresors. Reciclatge d'ampolles: S'explica com antigament les fàbriques de cervesa, aigua i cava tornaven a utilitzar els envasos de vidre, una pràctica que s'ha perdut en gran mesura. L'art de la negociació i l'antiguitat L'avi comparteix la seva experiència personal i la seva picardia a l'hora de comprar en mercats de vell o encants. Destaca que la clau per aconseguir una bona peça a bon preu és no mostrar un interès directe per l'objecte desitjat: "Preguntar per les coses més tontes que hi hagi... i aquell pensa: aquest no sap de què va. Llavors, és quan pots aconseguir la peça bona." Finalment, es critica com la introducció de l'euro i l'accés a la informació han canviat el mercat, fent que ara tothom sigui més conscient del valor de les coses i sigui més difícil trobar "gangues" com les de fa unes dècades.

  • 6'

    80 anys de l'Avi Ramon i 20 anys d'història a la ràdio

    Celebració d'una vida dedicada a la comunicació L'episodi d'avui és especialment emotiu, ja que se celebra el 80è aniversari d'en Ramon, conegut afectuosament com l'Avi de l'emissora. A través d'una conversa propera, es repassa la seva trajectòria i la forta vinculació emocional que manté amb l'equip de la ràdio. Un recorregut per la història de l'emissora Durant la xerrada, es recorden els diferents espais que han acollit la ràdio durant els darrers 20 anys: * Els inicis a la Plaça del Fòrum, en un espai petit però ple de caliu. * El pas pel Carrer de la Nau i la Rambla Nova de Tarragona. * L'arribada a les instal·lacions actuals, destacades per la seva amplitud i professionalitat. Filosofia de vida i vitalitat L'Avi Ramon comparteix la seva visió optimista davant el pas del temps i les dificultats de salut: "La base és prendre la vida tal com ve. Quan ve una cosa en contra, pensar a superar-la; si és alegria, disfrutar-la." Envelliment actiu: Malgrat l'ús del bastó i els dolors físics, destaca que venir a la ràdio el fa sentir "en família" i li treu tots els mals. Superació: Recorda com fa 45 anys va superar un problema greu de ronyó, fet que el va ensenyar a valorar cada dia addicional com un regal. Mirada al futur: Es proposa el repte de continuar col·laborant 20 anys més, trencant l'estigma que als 80 anys un s'ha de quedar tancat a casa.

  • 9'

    Els balls de barri i la vida social a la Tarragona d'abans

    Memòries dels balls i la picaresca a Tarragona L'avi Ramon rememora com era la vida social i lúdica als barris de Tarragona durant la seva joventut, destacant la importància dels balls com a centres de reunió i festeig. La conversa transcorre entre anècdotes sobre la vigilància de les famílies i la llibertat que oferien certs espais. Els espais de lleure El Serrallo i la Puda: Zones típiques on es feien balls de barri. La Cooperativa: Un ambient més familiar on les mares i tietes vigilaven assegudes en cadires al voltant de la pista. L'avi destaca jocosament el paper d'una gran columna que permetia als joves ballar un moment a l'ombra i tenir una mica de privacitat. La Sala de Ports: Un espai que va evolucionar cap a usos més culturals com museu, sardanes i pista de patins. Les dinàmiques socials i la prohibició L'avi explica algunes curiositats sobre les convencions de l'època: * L'accés de les noies: En alguns llocs les noies no pagaven, però havien d'esperar que un noi les convidés per entrar. * El Dijous de festa: Era el dia lliure de les noies que servien a les cases i s'organitzaven balls més oberts i populars a la plaça Ponent. * Salut i treball: Es van arribar a prohibir les revetlles els dies feiners perquè el jovent anava a treballar sense dormir i mal alimentat, fet que provocava casos de tuberculosi. La picaresca i el final de festa "Hi havia de tot una miqueta: innocents, però amb picardia... eren altres èpoques que s'han desvirtuat." La conversa també toca temes més picants, com la presència de dones de les "cases de cites" de la Rambla que, en tancar el negoci a mitjanit, anaven a ballar barrejant-se amb la resta, tot i que tothom sabia qui eren per la seva manera de vestir i expressar-se. Finalment, recorden la tradició d'acabar la festa a la platja del Miracle per veure sortir el sol menjant xocolata amb xurros.

  • 8'

    Protocol i naturalitat a taula: l'Avi Ramon i el menjar

    Reflexions sobre les convencions socials i el menjar L'episodi comença amb una conversa distesa sobre la vestimenta poc habitual de l'Avi Ramon, que porta tratge i corbata a causa d'una inauguració d'una exposició. L'avi expressa la seva incomoditat amb aquest tipus de roba, comparant-la amb una disfressa i assenyalant com la gent acostuma a desfer-se dels protocols a mesura que avança la nit. El dilema del protocol a taula L'eix central de la xerrada és la tensió entre les normes d'etiqueta i el plaer de menjar de forma natural: Menjar amb les mans: L'avi defensa la llibertat d'utilitzar les mans per a certs aliments on els coberts resulten ineficaços o incòmodes. Anècdota del pollastre: Explica com en un dinar protocol·lari va animar els assistents a oblidar el ganivet i la forquilla per gaudir del pollastre, cosa que tothom va acabar fent amb alleujament. Llagostins i marisc: Es discuteix la dificultat de pelar marisc amb coberts, reivindicant que hi ha productes que requereixen el contacte directe per ser assaborits. La vida marinera i la naturalitat L'Avi Ramon recorda les experiències menjant en barques amb pescadors al Serrallo, on el protocol és inexistent: "No podies anar amb punyetetes d'agafar el ganivet... a cullera de fusta i arriba." Es fa una distinció entre el menjar ostentós de les festes (amb flors decoratives i tovallons blancs) i el menjar autèntic, com unes galeres fregides o l'arròs menjat directament de la cassola. L'estat de la cultura a Tarragona Finalment, la conversa deriva breument cap a la situació cultural de la ciutat. Tot i l'èxit de l'exposició recent, es lamenta la falta d'espais adequats a Tarragona per fer mostres col·lectives de gran format, més enllà dels punts habituals com el carrer Major o el pati de l'Ajuntament.