Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006

·235 episodis
RSS

episodis

145-156 de 235
  • 7'

    Supersticions, manies i el món de l'art a Tarragona

    Conversa sobre Creences i Trajectòria Artística En aquesta xerrada, l'avi Ramon reflexiona sobre la naturalesa humana davant les supersticions i comparteix la seva experiència com a dinamitzador cultural al port de Tarragona. Supersticions i Manies El diàleg comença analitzant el mite del divendres 13. L'avi sosté que tothom té les seves pròpies manies, encara que sovint les anomenem d'una altra manera per no semblar supersticiosos: Divendres 13 vs. Dimarts 13: Es comenta com la por al divendres 13 és una influència cultural modernitzada pel cinema, mentre que tradicionalment a la nostra terra és el dimarts el dia temut. Senyals de sort i mala sort: Es mencionen elements clàssics com el gat negre, passar per sota d'una escala o vessar la sal. El ritual d'aixecar-se: L'avi confessa que la seva mania personal és posar sempre la cama dreta primer en aixecar-se del llit per començar bé el dia. L'Art i la Dinamització Cultural L'avi Ramon explica la seva llarga vinculació amb el món de la pintura, que va començar als 14 anys. Destaca la importància de crear espais perquè els artistes novells s'atreveixin a mostrar la seva obra: Exposicions col·lectives: Ha col·laborat durant 18 anys amb el Sindicat d'Iniciativa organitzant mostres per donar suport a pintors aficionats. Espais d'exhibició: Critica que les galeries d'art convencionals sovint només accepten autors amb renom, elogiant el paper dels tinglados del port com a espais oberts a la cultura popular. "Quan un en sap, més de quatre vegades estripa el quadre perquè no li agrada el que vol fer; es veu amb uns altres ulls al cap d'un temps." Finalment, l'avi descriu el procés creatiu com una activitat d'autoexigència constant on, amb el pas del temps, es descobreixen defectes que la il·lusió inicial no deixava veure.

  • 7'

    Records de joventut: Balls i costums d'altres èpoques

    Un viatge a través de la memòria per combatre el desànim En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre com el fet de recordar moments positius del passat pot ajudar a superar la mandra i el desànim del present. L'avi destaca la importància d'estimar i veure les coses per un mateix, allunyant-se del soroll mediàtic de la televisió o les males notícies. Els balls de gala i la moda de l'època Es descriuen escenes pintoresques de la joventut, com la moda de les americanes blanques i les pajarites a la Rambla durant celebracions com Santa Tecla. L'Avi recorda amb nostàlgia: El funcionament dels balls a la Sala de Ports, on hi havia números al terra per fer sortejos. La tensió i la picaresca quan la música parava i tothom volia ser a sobre del número guanyador. La presència vigilant de les sogres i les mares entre les parelles que ballaven agafades. La realitat econòmica del passat vs. l'actualitat Es fa una comparativa entre el valor dels diners d'abans i els d'ara, amb una crítica implícita a l'encariment de la vida amb l'euro: Es recorda que el sou d'una setmana podien ser cinc pessetes. Els luxes eren senzills: una taronjada, un Trinaranjus o anar al cinema. La dificultat d'haver de fer hores extraordinàries per poder convidar les noies i les seves famílies a les festes majors, on arribaven en carros des dels pobles veïns. "Saps què passa? Que ens hem d'aclimatar a una cosa molt elemental: és estimar, recordar i veure coses per nosaltres mateixos." Finalment, es clou la xerrada emplaçant-se a parlar l'endemà sobre les berbenes de barri i l'evolució dels districtes de Tarragona.

  • 10'

    Tradició, Cava i Art a l'Ateneu de Tarragona

    Resum de la conversa En aquesta trobada de principi d'any, els interlocutors comparteixen experiències sobre les festes de Nadal, el consum de cava català i la situació actual del món de l'art i el col·leccionisme. Celebracions de Cap d'Any i el Cava Es comenten les tradicions per menjar el raïm de Cap d'Any, destacant el truc de preparar-lo sense pells ni pinyols per evitar enrogar-se. Es parla de la importància del cava català com a producte de qualitat que "no s'acabarà mai", tot i les amenaces de boicot. Reflectionen sobre la interdependència econòmica: el suro prové d'Extremadura i molts treballadors de les bodegues són d'altres punts d'Espanya, per la qual cosa un boicot perjudica tothom. L'Art i la Valoració de les Obres El senyor Camarasa informa sobre el tancament de l'exposició actual a l'Ateneu de Tarragona i l'inici d'una nova exposició col·lectiva el dia 11 de gener. Es debat sobre com el preu influeix en la percepció de qualitat: Sovint la gent valora més un quadre pel seu cost elevat o per la propaganda que per la feina real de l'artista. Es posa l'exemple d'obres venudes per milions de pessetes basant-se en el prestigi o el cognom de l'autor. Curiositats de Tarragona Es fa un breu repàs al nomenclàtor del centre de Tarragona, destacant la gran quantitat de carrers amb noms de sants prop de la zona de l'Ateneu (Carrer Sant Magí, Santa Tecla, etc.). "A vegades la gent anem influenciats pel que ens diuen sense tindre criteri propi, i això és el més mal que hi ha."

  • 7'

    Reflexions sobre l'art, la hipocresia i la vida quotidiana amb l'Avi Ramon

    Retorn i reflexions de l'Avi Ramon Després d'una breu absència per un malentès amb les dates post-vacances, l'Avi Ramon torna a l'estudi per compartir la seva visió del món. Malgrat els petits problemes de salut derivats del temps i les seqüeles d'una antiga embòlia, Ramon destaca com l'energia del programa i el contacte amb la gent el motiven a seguir actiu i a participar en diversos actes culturals. L'art com a mirall de la sensibilitat La conversa se centra en una exposició col·lectiva de pintura, fotografia i escultura que s'inaugura a l'Ateneu (al carrer Sant Magí). L'Avi Ramon reflexiona sobre la capacitat dels artistes per trobar bellesa en racons quotidians: La visió del pintor: Com un mateix paisatge pot transmetre emocions diferents segons qui el pinta. L'expressivitat: Fa un paral·lelisme amb les models de passarel·la, on més enllà de la bellesa física, el que realment compta és l'expressió de la cara. La màgia de la ciutat: La capacitat d'imaginar la història que s'amaga darrere les pedres i carrers antics de Tarragona. Si les parets parlessin: Contra la hipocresia Un dels punts més profunds de la xerrada és la reflexió sobre la sinceritat humana. Ramon proposa una metàfora curiosa: "Les cases haurien de ser de vidre... potser les gents serien més reals i no hi hauria tanta hipocresia." L'avi argumenta que si l'interior de les persones fos visible, la societat seria més noble, senzilla i respectuosa, evitant l'exhibicionisme de l'ego i la falsedat que de vegades s'observa tant en nens com en adults. Detalls de l'exposició Finalment, es recorda l'esdeveniment cultural: Ubicació: Carrer Sant Magí, prop de la Mitja Lluna. Contingut: Mostra mixta de diverses disciplines artístiques. Participació: L'Avi Ramon s'encarregarà de fer-ne la presentació oficial.

  • 9'

    Memòries del Nàstic i el servei militar de Rossell

    Històries de futbol i records de guerra El senyor Rossell comparteix les seves vivències personals que barregen el futbol professional amb la realitat històrica dels anys 30 i 40 a Espanya. La conversa destaca per la seva autenticitat i el valor de la memòria oral sobre l'esport i la societat de l'època. Els inicis al Gimnàstic de Tarragona Rossell recorda el seu debut precoç i les etapes clau de l'equip tarragoní: Debut històric: Va començar a jugar amb el primer equip del Gimnàstic l'any 1936, amb només 15 anys, a causa de la marxa de molts jugadors titulars. L'Avinguda Catalunya: Rememora partits emblemàtics contra tripulacions de vaixells anglesos que portaven carbó. Ascensos meteòrics: S'analitza com el Nàstic va passar de tercera divisió l'any 1943 a Primera Divisió l'any 1947. El futbol de la "casa" i la vida social Es fa una reflexió sobre la identitat de l'equip i el caliu dels aficionats: Jugadors locals: Rossell argumenta que l'èxit del Nàstic es devia al fet que la majoria de jugadors eren gent de la casa o de la província, sense grans pretensions econòmiques. El Bar La Panza: Aquest establiment al carrer Sant Francesc era el centre neuràlgic de les tertúlies futbolístiques, comparat amb la popular font de Canaletes a Barcelona. Pressupostos humils: S'explica l'anècdota de com es gestionaven les 25 pessetes de pressupost per als desplaçaments, incloent l'òmnibus i el vermut. Un servei militar interminable La vida esportiva de Rossell es va veure interrompuda i condicionada pel context bélic: Set anys de mili: A causa de la Guerra Civil i la posterior inestabilitat a la frontera francesa durant la Segona Guerra Mundial, el seu servei militar es va allargar de forma excepcional. Valladolid i Sassot: Durant la seva estada a Valladolid, va coincidir amb Vicente Sassot, qui més tard seria jugador i entrenador del FC Barcelona. "Jo vaig debutar amb el gimnàstic... 15 anys tenia. Era l'any 36." L'episodi conclou amb la promesa de continuar explicant anècdotes sobre els maquis i el Pirineu en la propera sessió.

  • 10'

    Història del Nàstic i records culturals de Tarragona

    Memòria Històrica i Vida Cultural a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix records i vivències sobre l'evolució cultural i esportiva de la ciutat de Tarragona, destacant la importància de les iniciatives locals i el sentiment de pertinença. Iniciatives Culturals i Artístiques Es destaca l'èxit de les exposicions organitzades pel Sindicat d'Iniciativa i Turisme, que actua com una gran família per a artistes novells i veterans. L'entitat compta amb més de 90 inscrits per a la propera mostra, incloent-hi socis de Barcelona i Reus que paguen una quota simbòlica de 15 euros anuals per donar suport a la cultura local. L'Època Daurada del Nàstic de Tarragona Es recorda amb nostàlgia el pas del Nàstic per la Primera Divisió a finals dels anys 40 (1947), on va arribar a quedar setè, superant equips com el Reial Madrid. Es parla de la mítica placa del 3-1 contra el Madrid, que encara es conserva però queda oculta per la vegetació. L'evolució de l'afició: del "boca-orella" i les ràdios antigues a l'eufòria mediàtica actual d'Internet i la televisió. Personatges i Anècdotes de la Ciutat Màrius Durán: Exjugador del Madrid que es va establir a Tarragona, va ser regidor i va regentar el famós bar "La Cueva", conegut per les seves potents sangries. Senyor Pujol: Figura clau que va ser delegat del Nàstic a Barcelona i president de la Federació Catalana i Espanyola de Futbol, recordat per la seva generositat amb els jugadors. "Tarragona té alguna cosa que fa que la gent s'hi quedi; és l'estat d'ànim de la gent, la seva forma de ser."

  • 9'

    Memòries de l'avi Ramon: Refranys i anècdotes de botiga

    En aquesta conversa entre l'avi Ramon i la seva neta, s'explora la dinàmica familiar i els records de l'avi sobre la seva etapa com a botiguer a Tarragona. El diàleg comença amb una reflexió sobre la facilitat de l'avi per saltar d'un tema a l'altre, barrejant records de guerres i anècdotes personals sense guió previ. Records de la Rambla Vella L'avi explica com, en la seva antiga botiga de la Rambla Vella de Tarragona, aprofitava el pas de la carretera nacional per vendre records als turistes. El producte més curiós eren els plats amb refranys: Comprava plats normals, hi escrivia refranys i els vernissava. Els clients els feien servir per llançar indirectes amb ironia a familiars (sogres, gendres, nens). Segons l'avi, era una manera de dir veritats sense maldat, utilitzant l'humor popular. La importància dels refranys El debat se centra en l'ús del refranyer català com a eina social: "El refrany és bonic segons el moment que l'expliques, a on i quan." L'avi destaca que un refrany fora de lloc pot semblar un atac directe, mentre que ben usat és una mostra de saviesa. Finalment, descarten parlar de temes feixucs com la política o les herències, preferint centrar-se en les coses maques de la vida i en la memòria de personatges populars com la Carmen de Lirio.

  • 10'

    Memòries del Nàstic i el futbol militar amb el senyor Rossell

    Un viatge pels records del futbol tarragoní L'episodi d'avui comença amb una conversa entre l'Avi Ramon i el presentador sobre l'actualitat social de Tarragona, destacant una exposició de pintura a l'Ateneu i l'eufòria col·lectiva pel retorn del Gimnàstic de Tarragona a la primera divisió. L'etapa daurada del senyor Rossell El convidat central és el senyor Rossell, un ex-futbolista de 86 anys que va viure l'època daurada del futbol amateur i militar. Durant la xerrada, es repassen moments clau de la seva trajectòria: Inicis al Nàstic: Va començar amb només 12 o 13 anys en un equip infantil gestionat per Joan Juncosa Penedès. Futbol i Servei Militar: Un dels punts més interessants és com els futbolistes d'elit podien compaginar la mili amb l'esport. Rossell explica com el futbol li permetia estar "rebaixat de servei" i jugar amb l'equip militar del quarter. Pas pel FC Barcelona: Va jugar dues temporades amb el filial del Barça, proclamant-se campió de Catalunya amateur. Anecdotari i curiositats de l'època La conversa es tanca amb diverses anècdotes que reflecteixen la duresa i la passió de l'esport de mitjans del segle XX: "Vinyeta anava a jugar a la Cava en bicicleta... unes carreteres que Déu-n'hi-do. Era un tio molt fort i ferm." Pactes i primes: Rossell narra com va negociar 10.000 pessetes per poder comprar-se roba civil i sabates quan viatjava amb els equips, ja que normalment anava vestit de soldat. El preu del permís: S'explica la història d'un boxejador que va acceptar un combat desigual només per aconseguir un mes de permís militar. L'entrevista s'atura a la mitja part, deixant la porta oberta a una segona part per seguir explorant la història del Nàstic.

  • 10'

    Memòria històrica del Nàstic de Tarragona i el futbol d'altres èpoques

    El sentiment grana i l'evolució del Nàstic L'episodi comença amb una interpretació de l'havanera El meu avi, connectant posteriorment amb el sentiment d'eufòria actual pel Nàstic de Tarragona. L'avi comparteix les seves vivències des que l'equip militava a categories regionals fins a l'ascens a Primera Divisió, destacant el següent: La febre grana: La gent segueix l'equip amb entusiasme a través dels mitjans, però l'avi recorda l'època en què l'engrescament era directe entre afició i jugadors. El Vell Estadi: Anecdotari sobre l'antic camp a l'Avinguda Catalunya, on la gent feia servir escales o es pujava als garrofers (l'origen de la Penya Garrofers) per veure els partits de franc. El panorama futbolístic de la postguerra Es realitza una anàlisi històrica sobre els equips dominants a Espanya durant el segle XX: Rivals de poder: Inicialment, l'Atlètic d'Aviació (actual Atlètic de Madrid) tenia més força que el Real Madrid. Símbols i identitats: S'identifica el Barça com el símbol de Catalunya, l'Espanyol amb estaments militars i l'Athletic de Bilbao com l'equip que despertava més simpatia a la resta de l'Estat per ser l'alternativa al poder central de Madrid. Consells per al futur a Primera Divisió Davant l'ascens i la possibilitat de jugar contra estrelles com Ronaldinho, l'avi fa una crida a la prudència: "Després d'un bon dinar, no s'ha d'empatxar; l'eufòria no s'ha de trencar, s'ha d'anar aguantant a poc a poc." Paciència i afició: Recomana mantenir el suport encara que els resultats no acompanyin, recordant que els equips veterans no regalaran res. La cantera: Defensa que el Nàstic hauria de seguir el model de potenciar els jugadors de la casa, tal com fa el Barcelona, en lloc de dependre només de fitxatges "galàctics".

  • 9'

    L'origen sentimental i popular de les havaneres

    El sentiment darrere de l'havanera En aquesta conversa s'explora l'essència de l'havanera, definida no només com un gènere musical, sinó com una expressió profundament sentimental i emotiva. A diferència d'altres estils que requereixen tècniques vocals depurades, l'havanera destaca per la seva capacitat d'unir les persones a través del sentiment compartit. Els pescadors i el seu context social L'origen d'aquesta tradició a les nostres costes està estretament lligat a la vida dels pescadors. Es descriuen escenes quotidianes on el cant sorgia de manera natural: Després de la feina: Quan els pescadors acabaven d'arreglar les xarxes i el peix, es reunien per dinar i, a continuació, anaven al bar. Moment d'eufòria: Al voltant d'un carajillo o un cremat, les veus s'unien en una mena de comunió coral on no importava si les veus eren ronques o poc afinades. La taverna com a escenari: El cant a la taverna servia per "matar el temps" i per expressar la nostres arrels marineres. L'evolució cap a l'espectacle i la internacionalització El text també reflexiona sobre com aquesta pràctica espontània ha evolucionat cap a formats més estructurats: Concursos i festivals: S'esmenta el gran canvi des de les cantades informals fins als grans festivals internacionals, com els de la Costa Brava (Calella de Palafrugell) o els de Torrevella. Modernització: S'observa amb sorpresa la presència de grups internacionals (com corals russes o cobles holandeses) que adapten l'havanera i la sardana, tot i que a vegades es perd aquell fondo de sentiment original. "No cal tindre grans veus per cantar una havanera... el que es veia era un sentiment, una comunió de veus."

  • 9'

    Tradicions catalanes: l'esperit del rom cremat i Sant Joan

    Un repàs a la cultura popular i el veïnatge En aquesta conversa, els interlocutors reflexionen sobre la importància de les tradicions compartides als barris de Catalunya, centrant-se especialment en el ritual de les havaneres i el rom cremat. Es destaca com aquestes celebracions servien de nexe d'unió entre els veïns en una època on el luxe, com el cava, no era tan accessible. El ritual de les havaneres i el rom cremat El procés de cremar el rom: Es descriu com una experiència sensorial on l'olor i el foc preparen l'ambient mentre els grups canten. El rom bo conserva el gust de les botes de roure. Evolució geogràfica: Si bé abans era una tradició pròpia dels barris de pescadors, actualment s'ha estès cap a l'interior amb grups de gran qualitat. Llocs emblemàtics: Es fa una menció especial a les havaneres a les escales de la Catedral de Tarragona i al barri del Serrallo. La festa de Sant Joan: abans i ara Es recorda com era la gestió de les fogueres antigament, apel·lant a la naturalesa curiosa de l'ésser humà: Reciclatge comunítari: Abans els xiquets anaven casa per casa recollint fusta vella i cadires trencades, ja que no hi havia l'excedent de mobles actual. Pirotècnia: Els petards eren més senzills i limitats per la capacitat econòmica de l'època. S'esmenten les martiniques i petits coets. "Cada època porta el seu... som curiosos de mena, i si a més a més ens donen alguna cosa, tirem, no?" Finalment, la conversa deriva cap a una reflexió irònica sobre el cost de la vida i com els diners semblen desaparèixer de la butxaca en l'actualitat, acomiadant-se amb el desig d'un bon cap de setmana al so d'una cançó marinera.

  • 18'

    Novetats i programació de l'any al Teatre Magatzem

    Noves propostes al Teatre Magatzem per l'any nou El Marc Chornet ens presenta les principals novetats del Teatre Magatzem de Tarragona per a aquest inici d'any, destacant una voluntat d'obrir-se a nous públics, especialment als joves i universitaris, amb propostes innovadores i col·laboracions externes. Cicels i novetats destacades Contes per a adults assenyats: Un nou cicle organitzat pel Col·lectiu de Contes de Tarragona. Les sessions tindran lloc l'últim dimarts de cada mes a les 22:00 h en un espai íntim anomenat el patater, amb una estètica de cafè-teatre. Cineclub Magatzem: En col·laboració amb l'expert Andrés d'Andrés, s'estrena un cicle de cinema japonès els dimecres a la nit. Inclourà obres clàssiques i modernes d'autors com Takeshi Kitano o Akira Kurosawa. Teatre Familiar: Es recupera la programació infantil amb un canvi horari estratègic: els dissabtes a les 18:00 h. L'espectacle inaugural serà Animalades, una proposta que barreja varietats i faules cantades. Aposta per la producció local El teatre continua sent un motor per a les companyies de la ciutat: Es preveu portar l'obra Tu vida en 65 minutos de la companyia La Menuda, escrita per l'Albert Espinosa. El Magatzem actua com a seu i suport per a col·lectius com els Primats. "Volem que el teatre sigui un espai per a la fantasia i la màgia, un lloc on el públic pugui xalar realment."