Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

1237-1248 de 1332
  • 16'

    45è Congrés de Rehabilitació i Medicina Física a Tarragona

    Tarragona acull la 45ena edició del congrés de la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física (SERMEF), un esdeveniment que reuneix a més de 700 especialistes. El doctor Jacobo Aguilar, cap de Rehabilitació de l'Hospital Joan XXIII, detalla el moment actual d'una especialitat en creixement però que encara reclama més recursos de l'administració per fer front a l'envelliment de la població. Eixos principals de la trobada Els temes clau del congrés se centren en la innovació i el futur del sector: Noves Tecnologies: Especial èmfasi en l'ortopèdia de tecnologia punta i la robòtica. Pròtesis Biòniques: Projectes pioners que busquen traduir el pensament directament en moviment a través de la transferència sensitiva. Rehabilitació Esportiva: Anàlisi de les lesions més freqüents, especialment en el turmell i el genoll, en esportistes d'elit. El repte de la innovació i la despesa pública Un dels grans dilemes exposats és l'accés a les tecnologies disruptives, com la realitat virtual aplicada a la reeducació de la marxa o les rodilles electròniques. "Aquestes noves tecnologies són molt cares. Des que es desenvolupa un prototip fins que es pot estendre a tota la població passa molt de temps." Segons el doctor Aguilar, tot i que actualment el cost d'algunes d'aquestes pròtesis no permet la seva cobertura pel sistema públic, el camí ha de ser la democratització d'aquestes millores a mesura que la tecnologia s'abarateixi.

  • 15'

    Tarragona Urbana: El hip-hop com a cultura i motor social

    Tarragona Urbana: Més enllà de l'acte cultural L'entrevista amb Gabriela Berti, comissària del cicle Tarragona Urbana organitzat per la Fundació La Caixa, aprofundeix en la complexitat de la cultura urbana. El projecte no es limita a una exhibició artística, sinó que busca explorar les dimensions socials, polítiques i identitàries d'un moviment que ha evolucionat durant gairebé 40 anys. Els quatre pilars fonamentals del hip-hop Berti aclareix que el hip-hop és una cultura integral que se sosté sobre quatre eixos artístics principals: B-boying (Breakdance): L'estil de ball que inclou modalitats com el popping o el locking. DJing: L'art de punxar i crear sons amb els plats. Graffiti: L'expressió visual i pictòrica a l'espai públic. MC (Rap): El mestre de cerimònies que utilitza la veu com a instrument de transmissió rítmica i missatges. Filosofia i compromís social Un dels punts clau de la conversa és l'anàlisi de l'ètica del "do it yourself" (fes-ho tu mateix). Aquesta filosofia neix de la necessitat de les classes desfavorides (especialment als barris de Nova York com el Bronx o Harlem) de crear els seus propis espais de visibilitat i transformació social. "Molts joves han trobat en el hip-hop una manera de minimitzar els xocs socials i canviar la imatge que es té d'ells." Actualment, projectes com Hip-Soma demostren que aquesta cultura és una eina d'inserció social potent en països tan diversos com Cuba, Sud-àfrica o Espanya (especificament amb projectes d'autogestió de joves marroquins a Figueres). L'art generós del graffiti L'entrevista també destaca la naturalesa del graffiti com una de les formes d'art més generoses, ja que es regala a la ciutadania a l'espai públic malgrat el seu caràcter efímer. Es menciona la participació d'artistes de renom mundial com Suso 33, qui combina l'èxit en galeries d'art amb la pintura continuada al carrer.

  • 17'

    El Futbolí a Tarragona Ràdio: Crònica del Betis-Nàstic

    Resum de l’episodi En aquesta edició del futbolí, s'analitza l'actualitat del Nàstic de Tarragona després de l'empat contra el Betis al camp Ruiz de Lopera. La conversa alterna entre l'anàlisi esportiva, anècdotes del viatge a Sevilla i la incertesa sobre la continuïtat del programa la temporada vinent, ja sigui a Primera o Segona Divisió. Punts clau del partit i declaracions El gol de penal: S'escolta i es comenta el gol de Javi Portillo, que va suposar l'avantatge provisional per al Nàstic. Paco Flores i l'arbitratge: Es destaca la irònica resposta de l'entrenador Paco Flores sobre el penal assenyalat per Clos Gómez, felicitant l'àrbitre per tenir "un parell de nassos" en xiular un penal a favor d'un equip que es jugava el descens. L'anècdota de l'speaker: Es comenta que l'speaker del Betis, Manolo Mellado, és també el perruquer personal del president Ruiz de Lopera. Curiositats i ambient a Sevilla El folklore verd-i-blanc: Es descriu l'ambient al camp, des de l'himne cantat a cappella fins a les particulars presentacions dels jugadors amb rimes, que en aquesta ocasió van ser recreades per la col·laboradora Tere Ortega. La mascota i el Pare Nostre: Es comenta l'aparició de Palmerín (la mascota) i la tradició bètica d'incloure un rés religiós abans del partit en lloc del tradicional minut de silenci. Souvenirs particulars: El col·laborador porta de Sevilla una revista del centenari, un pot de colònia de l'hotel i vídeos d'una processó local gravats amb el mòbil. Actualitat institucional i altres lligues "Amb nosaltres ens és igual fer-ho a segona, que fer-ho a l'estrat, que fer-ho allà on convingui." Futur del programa: Es llança el guant a la direcció per continuar amb l'espai la temporada vinent independentment de la categoria de l'equip. Lliga Vaticana: S'anuncien els finalistes de la competició: el Redemptoris Mater contra la Pontificia Università Lateranense.

  • 38'

    Entrevista a Lluís Balart: Ecologisme i Política a Tarragona

    Introducció i la figura de Jacques Brel L’episodi comença amb una anàlisi de la cançó Ne me quitte pas de Jacques Brel. Lluís Balart reflexiona sobre la sensibilitat masculina que transmet la cançó, allunyant-se dels estereotips de l'època. Es comenta la paradoxa de si és una obra cursi o una expressió profunda de tristesa i nostàlgia. Trajectòria Política i Estereotips de l'Esquerra Balart explica la seva llarga trajectòria política des del PSUC (1977) fins a la fundació d'Iniciativa per Catalunya. Durant la conversa, es desmitifiquen diversos tòpics: • L'esquerra no és nostàlgica del passat, sinó que se centra en construir el futur. • Es rebutgen els estereotips personals basats en la ideologia (no tots els ecologistes fan melmelada o van en bicicleta). • Reclama una aproximació a les persones lliure de prejudicis dogmàtics. Ecologisme Polític i Canvi Climàtic El candidat defensa que l'ecologisme no és una qüestió lírica, sinó una necessitat social urgent. • Gestió de recursos: Recorda l'oposició històrica al transvasament de l'Ebre i la importància d'administrar l'aigua i l'energia. • Justícia social: Alerta que les classes desafavorides són les que més patiran els efectes del canvi climàtic. • Propicia un canvi en el model de consum energètic per fer-lo sostenible. Propostes per a Tarragona En l'àmbit municipal, Balart detalla el seu projecte per a la ciutat: Urbanisme i Protecció del Territori "Volem que el Gaià i el Francolí formin un corredor verd que sigui el veritable pulmó de Tarragona." • Oposició a la urbanització de la Platja Llarga, defensant la recuperació d'espais públics sense ciment. • Creixement equilibrat de la ciutat per evitar la creació de guetos. Equipaments i Patrimoni • Proposta d'usos públics per a edificis emblemàtics com la Tabacalera (museu arqueològic) o la Sabinosa (centre universitari). • Una proposta agosarada: situar una mesquita a l'antic Banc d'Espanya per normalitzar la diversitat religiosa. Vida Personal: El Cinema i la Família Finalment, l'entrevista agafa un to íntim parlant de la pel·lícula Zorba el grec. Balart destaca el combat entre la racionalitat i la rauxa i la llibertat amb què ha educat els seus fills, allunyant-se de qualsevol imposició hIdeològica.

  • 41'

    Entrevista a Maria Mercè Martorell: Política i Ciutat

    Introducció i Perfil Personal L'entrevista comença al Balcó del Mediterrani, on Maria Mercè Martorell, candidata de Tarragona Grup Independent, comparteix les seves referències culturals i personals. A través de la cançó Edelweiss i la pel·lícula The Sound of Music, Martorell revela una personalitat que combina el romanticisme amb una profunda rebel·lia interna. • Explica la seva etapa escolar, on ja mostrava el seu caràcter en organitzar una protesta al col·legi del Sagrat Cor. • Es defineix com una persona disciplinada però tímida, que utilitza el control emocional com a «curassa» davant l'esfera pública. • Relata la seva teràpia personal davant l'adversitat: plorar a les escales de casa per després «rentar-se la cara i tirar endavant», inspirada per la filosofia de Scarlett O'Hara a Allò que el vent s'endugué. "Quan es tanca una porta, s'obre una finestra. Mai a la vida s'han tancat totes les portes." Trajectòria Política i Visió Electoral Martorell repassa els seus 12 anys en la política activa, destacant la seva evolució des del Partit Popular fins a la creació d'una llista cívica independent. El Model de Llistes Ciutadanes • Proposa una reforma del sistema electoral inspirada en el model italià, on els pactes es fan abans de les eleccions per oferir més transparència al votant. • Defensa la pluralitat davant el que considera un intent dels partits grans per silenciar les opcions minoritàries. • Recorda la por de la seva mare cap a la política a causa de l'experiència de la Guerra Civil, i com ella ha mantingut la seva independència de criteri. Projectes de Ciutat i Patrimoni Com a ex-regidora de Patrimoni, Martorell exposa propostes molt concretes per a edificis emblemàtics de Tarragona: • Tabacalera: Proposa que sigui la seu del Museu Nacional Arqueològic. • Banc d'Espanya: Destinat a ser el Museu d'Història de Tarragona. • Sabinosa: Defensa un ús d'equipament públic, com una Universitat d'Estiu, rebutjant l'opció hotelera privada per motius jurídics i de model de ciutat. • Gestió del Patrimoni: El seu projecte estrella és la creació d'una empresa municipal exclusiva per a la gestió i promoció del patrimoni històric. Visions de Futur: Urbanisme i Alcaldia Martorell dibuixa una Tarragona que ha de créixer de manera humana i accessible. • Prioritza la neteja i el manteniment immediat de la ciutat com a eixos fonamentals de la seva gestió. • Proposa un sistema de microbusos llançadora per connectar barris i platges sense col·lapsar el centre. • Visualitza una façana marítima amb poc impacte visual on es prioritzi el soterrament o trasllat de la via del tren per obrir la ciutat al mar.

  • 11'

    Celebració del Dia Mundial d'Internet a Tarragona

    Context de la Jornada Avui, 17 de maig, Tarragona commemora el Dia Mundial d'Internet amb un conjunt d'activitats a la plaça Verdaguer. L'esdeveniment està organitzat per la xarxa de telecentres de l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat, amb l'objectiu d'apropar la tecnologia a tota la ciutadania. Activitats i Formació Durant el matí, diversos grups d'escolars, com els del Col·legi de Sant Salvador, participen en tallers pràctics on aprenen a crear blogs i utilitzar eines de cerca. Entrega de diplomes: A migdia es reconeix la tasca dels adults que s'han format en competències digitals. Tallers de tarda: L'espai s'obre al públic general per resoldre dubtes sobre navegació i ús d'ordinadors. La Xarxa de Telecentres de Tarragona Míriam García, responsable del servei, explica que la xarxa compta amb cinc centres (Pere Martell, Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, i la Part Alta) que ofereixen: Cursos gratuïts: Des d'inicialització bàsica fins a Open Office o imatge digital. Seguretat a la xarxa: Assessorament per vèncer la por als virus, estafes i millorar la privadesa. Accés lliure: Ordinadors a disposició per fer gestions o consultar el correu. "Volem fer arribar internet a tothom del carrer i ajudar aquells que no es volen quedar enrere en la revolució digital." L'Evolució Digital a les Aules Ramon Vives, professor d'informàtica, destaca que el perfil dels alumnes ha canviat radicalment gràcies a la implantació de l'ADSL a les llars. Els joves ja arriben amb un bagatge tecnològic previ, cosa que obliga el professorat a ser proactiu i mantenir-se constantment actualitzat.

  • 15'

    La reconstrucció històrica de l'Emperador a Tarragona

    Projecte Fènix: De l'anècdota a la divulgació científica L'associació Projecte Fènix, amb el seu grup de reconstrucció històrica Legio VII Gemina, ha passat de ser vista com una curiositat local a convertir-se en un referent europeu. Segons l'Enric Serigió i la Júlia, membres de l'entitat, la seva tasca no és una disfressa de carnaval, sinó un rigorós treball de recerca científica. Les claus de la reconstrucció Documentació exhaustiva: Moltes hores d'estudi en biblioteques, museus i l'anàlisi de tesines doctorals sobre aspectes quotidians com el calçat romà. Divulgació entenedora: L'objectiu principal és traspassar el coneixement acadèmic al gran públic de manera agradable. Passió i família: El projecte sobreviu gràcies a l'entusiasme personal i al suport familiar, que ha convertit la història en un estil de vida i de turisme cultural. Desmuntant mites sobre Roma L'Enric aborda temes controvertits per oferir una visió més matisada del passat: L'esclavitud: Tot i ser una societat esclavista, Roma permetia la manumissió (l'alliberament), oferint als esclaus possibilitats de progressió econòmica i creació de lobbies de pressió. El llegat de l'Estat: Roma va crear el primer concepte d'Estat modern amb serveis públics (aigua, carreteres) i seguretat jurídica. El físic del legionari: Lluny de la imatge de les pel·lícules, el legionari real era baixet (1,58-1,60 m), prim i amb una dentadura malmesa. "Nosaltres no som diferents als romans; som el seu fruit. En el fons, no hem canviat gairebé gens." Geografia de l'Imperi En l'entrevista es destaca que no totes les províncies eren iguals. Mentre que l'Orient i Itàlia eren la "primera divisió" econòmica, el nord d'Europa i part d'Hispània (excepte la Bètica) es consideraven zones més perifèriques o pobres, tot i mantenir una estructura estatal estàndard.

  • 12'

    Activitats del MNAT a Tarracó Viva i Dia dels Museus

    Tarracó Viva i el paper del Museu Nacional Arqueològic L'entrevista amb Esther Ramon, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), destaca la intensa agenda d'activitats que coincideix amb el festival Tarracó Viva i la celebració del Dia Internacional dels Museus. L'oferta combina la reconstrucció històrica, la didàctica i l'obertura de nous espais i exposicions per acostar la vida quotidiana romana a la ciutadania. Els punts clau d'aquest programa inclouen: Nit dels Museus: Per primera vegada, el museu obrirà fins a mitjanit amb l'activitat Pentina la mort, una visita nocturna amb ambientació especial i un ressupor baleàric. Exposició "Pedres Precioses": Presentació d'una important donació d'una gemma i recorregut pel món de la joieria i la moda romana. Centres actius: Activitats a la Vila Romana dels Munts (Altafulla), a la Necròpolis i a Centcelles (Constantí). Reconstrucció històrica: Presència dels grups Cors Prima Gallica i la Legio Prima Germanica per oferir exhibicions rigorosament documentades. Accessibilitat i participació El museu aposta per facilitar l'accés a tothom: - Transport gratuït: Autobusos des del Camp de Mart fins a Centcelles per a les exhibicions. - Portes obertes: Entrada lliure durant el Dia Internacional dels Museus i tot el cap de setmana. - Reserves: Moltes activitats requereixen tiquet previ a causa de l'alt interès i l'aforament limitat. "Darrere d'aquests grups de reconstrucció històrica hi ha una sòlida documentació; no és un carnaval, hi ha moltes hores d'investigació."

  • 21'

    Entrevista a Jaime Climent: Propostes de Ciutadans a Tarragona

    Ciutadans i la seva irrupció a la política municipal En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Jaime Climent, cap de llista de Ciutadans, presenta la seva formació com un moviment regeneratiu necessari per trencar amb la desconnexió de la política tradicional. Segons Climent, el partit neix per restituir el principi de realitat i portar la veu crítica de la ciutadania a les institucions. Crítica a l'urbanisme i participació ciutadana Climent centra bona part del seu discurs en la crítica a la gestió urbanística de Tarragona: Manca de transparència: Critica que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) s'hagi aprovat sense una participació real dels ciutadans. Agenda 21: Proposa implementar aquest marc europeu per garantir un creixement sostenible i sistematitzar la col·laboració ciutadana. Preservació natural: Expressa el seu suport total a la plataforma de la Platja Llarga contra la construcció massiva d'habitatges. Escàndols: Qualifica projectes com Terrescavades o el pàrquing Jaume I d'escàndols que denoten l'arbitrarietat de la classe política. Polítiques socials, seguretat i immigració El candidat fuig de discursos demagògics i aposta per mesures realistes: Habitatge: En lloc de prometre milers de pisos nous, aposta per fomentar el lloguer de pisos buits. Immigració: La defineix com un motor econòmic i demana polítiques d'integració real als barris, criticant les subvencions a entitats privades com el Nàstic mentre es descuida l'esport base a Ponent. Seguretat i Neteja: Denuncia que Tarragona és una de les ciutats que més gasta en neteja però que està més bruta a causa d'una mala gestió. Estratègia electoral i pactes "Nosaltres no som polítics professionals, som uns professionals que volem entrar a política per dignificar la vocació de servei." Climent assegura que Ciutadans és el vot útil per evitar un futur govern tripartit d'esquerres. Tot i que es presenten per guanyar, aclareix que no signaran pactes de govern estables si no tenen la majoria, preferint fer una oposició real i arribar a acords puntuals basats en el sentit comú.

  • 2'

    Albert Pla presenta 'Malo de la película' al Metropol

    Albert Pla i la seva visió del teatre musical L'artista Albert Pla arriba al Teatre Metropol per presentar la seva darrera obra, 'Malo de la película'. No es tracta d'un concert convencional, sinó d'una proposta escènica que trenca els motlles habituals. L'espectacle destaca per: La combinació de disciplines artístiques: teatre, música en directe i projeccions cinematogràfiques. Una posada en escena on l'audiència assisteix, en realitat, a la projecció d'una pel·lícula mentre els actors interaccionen amb ella. La participació a l'escenari d'Albert Pla i la Judit, que guien l'espectador durant tota la trama. Una trama sobre la moralitat i la immobiliària El contingut de l'obra gira al voltant d'una crítica social molt vinculada a l'actualitat del món immobiliari. El personatge principal és un advocat sense escrúpols que treballa per a una gran immobiliària, però que experimenta un conflicte intern: un sobtat desig de ser bona persona. Segons el mateix Pla: "Ell és un advocat molt fill de puta que treballa per una immobiliària, i vol ser bona persona." L'obra es caracteritza per ser imprevisible i per la seva capacitat de connectar amb el públic a través de l'humor i la sàtira, havent rebut ja l'aprovació dels espectadors en altres talls de la seva gira per Catalunya.

  • 9'

    Jordi Llorenç: Viatges, Fotografia i Transformació Vital

    L'Esperit de l'Explorador: La Mirada de Jordi Llorenç En aquesta conversa, el reconegut fotògraf i viatger Jordi Llorenç comparteix la seva filosofia vital i els detalls de les seves darreres expedicions. Per a Llorenç, el viatge no és només un desplaçament físic, sinó un procés de metamorfosi personal. "El viatge que no ens transforma no és un bon viatge." Evolució i Noves Destinacions Del país a l'especificitat: Llorenç explica que ha passat de l'ansietat per conèixer països nous a buscar experiències més concretes, com ritos tribals o cerimònies específiques. Japó: Tot i que inicialment no l'atreia, el país el va captivar per la seva gent, els paisatges increïbles i l'hospitalitat inesperada. L'Antàrtida: Descrita com un somni fet realitat, l'anomena el continent del gel. Destaca la perfecció dels seus paratges, la fauna (pingüins i elefants marins) i el clima excepcional que el va acompanyar. Laos: Un destí poc turístic on va investigar la vida dels elefants que encara treballen a la selva i va recórrer la ciutat patrimoni de la UNESCO, Luang Prabang. El Tíbet i el Kailash: Una experiència física extrema a més de 4.000 metres d'alçada per realitzar la Cora (volta sagrada a la muntanya) abans que la modernització i el tren canviessin la regió per sempre. Projeccions a Tarragona El viatger anuncia la presentació dels seus nous audiovisuals a la Fundació Caixa Tarragona, incloent-hi imatges inèdites de Guatemala i l'Antàrtida, on buscarà transmetre la bellesa d'aquestes regions a un públic fidel que l'acompanya any rere any.

  • 10'

    2007-05-16 UM RALLY RACC

    Presentació de la nova edició del Rally RAC Catalunya S'ha presentat oficialment la propera edició del Rally RAC Catalunya-Costa Daurada, que se celebrarà del 4 al 7 d'octubre. L'esdeveniment, que ja arriba a la seva 43a edició, es consolida a les comarques de Tarragona amb Salou com a punt de sortida i arribada, i PortAventura com a centre d'operacions i parc d'assistència. Principals Novetats i Tecnologia Nova web oficial: S'ha llançat un portal on els aficionats poden descarregar l'itinerari, la història i tota la informació de seguretat. Implicació de l'espectador: L'organització demana que el públic col·labori activament respectant les zones recomanades per garantir el bon funcionament de la prova. Vessant Social: Se celebren activitats paral·leles com campionats de slot i radiocontrol que atreuen milers de visitants. Detalls de la Competició La prova consta de 3 etapes i 18 trams, amb algunes modificacions significatives: * Trams nous: Destaquen la Serra d'Almos (en sentit invers a l'any anterior) i el Coll de Grau (27 km). * El repte del segon dia: Es considera una jornada de gran intensitat amb un bucle de 4 trams seguits, incloent-hi un recorregut de quasi 45 km de competició gairebé ininterrompuda. * Suport als pilots locals: El RACC ofereix un descompte del 50% en la inscripció per a pilots amb llicència nacional per fomentar la participació estatal davant la gran presència estrangera. "Volem que el públic estigui implicat... que la nostra web sigui el lloc on generar els missatges de seguretat i comportament."