Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

1225-1236 de 1332
  • 7'

    La Cenerentola de Rossini al Teatre Metropol

    L'entrevista a Daniel Martínez, director del cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell, detalla la representació de l'òpera La Cenerentola (La Ventafocs) de Giacomo Rossini al Teatre Metropol de Tarragona. L'obra es defineix com una òpera bufona (còmica) que, tot i basar-se en el conte clàssic, presenta diferències significatives fruit del caràcter terrenal del compositor: Absència d'elements màgics: No hi ha fades ni ratolins transformats; la trama és dirigida per Alidoro, un filòsof i conseller. Substitució de personatges: En lloc de la madrastra, trobem un padrastre (baix baríton). El simbolisme de la polsera: Es substitueix la sabata de vidre per una polsera per evitar que la cantant hagués d'ensenyar la cama, un fet mal vist el 1817. Musicalment, Martínez la descriu com una obra fresca, vital i molt dinàmica, ideal per a persones que s'inicien en el món de l'òpera. Com a dada curiosa, s'explica que Rossini va compondre la major part de l'obra en només tres setmanes, comptant amb el suport d'ajudants com Luca Agolini per a algunes àries secundàries i recitatius. "És una música molt fresca que arriba molt bé a totes les edats; hem tingut nens de cinc anys que s'ho han passat pipa."

  • 11'

    Pacte per a la convivència nocturna a Catalunya

    Acord històric contra la contaminació acústica Ahir a la tarda es va formalitzar un pacte pioner a nivell de Catalunya entre els sectors de l'oci nocturn, la restauració i les associacions veïnals. L'objectiu central d'aquest conveni és combatre la contaminació acústica i garantir el dret al descans dels ciutadans, alhora que es protegeix la viabilitat dels negocis que compleixen la llei. Joaquim Boades, secretari general de la FECASARM, destaca que el sector vol desmarcar-se de la minoria que incompleix la normativa: "El 99,9% dels locals estan complint la normativa... no ens podem veure perjudicats per l'actitud d'una minoria." Mesures i compromisos del pacte L'acord preveu diverses línies d'actuació per resoldre els conflictes sonors: Intervenció en origen: Es mantindran reunions amb els locals sorollosos per exigir-los mesures correctores abans de demanar-ne el tancament. Pressió conjunta: El sector de l'oci s'unirà a les queixes veïnals contra aquells empresaris que actuïn de forma irresponsable o en competència deslleal. Control de focus externs: Es demanarà més contundència administrativa contra sorolls aliens als locals, com les motocicletes amb tubs d'escapament lliures. Implicació municipal: S'insta els ajuntaments a adherir-se al conveni, aportant recursos i agents de l'ordre públic per fer complir les ordenances. El pes de la insonorització i la legalitat L'entrevista subratlla que la qualitat acústica té un cost elevat. L'adequació d'un local pot oscil·lar entre els 70.000 i els 150.000 euros de mitjana, arribant al milió d'euros en casos excepcionals. Boades insisteix que el pacte busca evitar casos extrems com la recent sentència de quatre anys de presó per a un restaurador de Barcelona, un fet que danya el prestigi de tot el col·lectiu.

  • 38'

    Josep Fèlix Ballesteros: El projecte de canvi per a Tarragona

    Presentació i Context Personal El candidat socialista a l'alcaldia de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, reflexiona des de la terrassa del Motoclub sobre la seva trajectòria i el seu vincle amb la ciutat. La tria del lloc i de la cançó Mediterrani de Serrat subratllen la seva identitat tarragonina i la importància de l'essència marinera. Trajectòria Política i Valors Ballesteros detalla el seu pas del món associatiu, especialment com a monitor d'esplai i director de colònies amb nois amb discapacitat mental, cap a la política municipal: • Va entrar com a independent al Partit Socialista l'any 1986. • Defensa una visió de la política basada en la proximitat i el contacte diari amb el ciutadà. • Manifesta obertament el seu compromís amb els valors cristians, considerant-los totalment compatibles amb el socialisme: > "El socialisme i el cristianisme treballen per la justícia social, la igualtat i la llibertat." Projectes i Propostes per a Tarragona El candidat desgrana el seu programa electoral centrat en infraestructures i serveis municipals: Gestió d'Edificis i Urbanisme • Banc d'Espanya: Proposa convertir-lo en una biblioteca, hemeroteca i un gran centre d'informació turística. • Façana Marítima: Es compromet a assolir un acord institucional en un termini de sis mesos. • Sabinosa: Planteja un centre de talassoteràpia i un espai per a la Universitat d'Estiu, rebutjant-ne la privatització. • Equipaments Culturals: Proposa un gran auditori a la zona de Llevant i l'ús de la Tabacalera com a gran eix cultural decidit per una comissió d'experts. Habitatge, Mobilitat i Seguretat • Habitatge: L'objectiu és construir 900 habitatges públics en quatre anys, especialment per a joves. • Mobilitat: Proposa eliminar 500 zones blaves de la perifèria el primer dia de mandat i oferir el primer quart d'hora gratuït als pàrquings. • Seguretat: Planteja la incorporació de 100 nous agents de la Guàrdia Urbana per potenciar la policia de proximitat. Perspectiva Electoral Ballesteros critica l'estratègia de crispació d'altres partits i es mostra convençut de la necessitat d'un govern sòlid i estable que aposti per un canvi real a la ciutat després de 18 anys de mandat de Joan Miquel Nadal, els darrers dels quals descriu com una etapa de decadència.

  • 14'

    El voluntariat hospitalari i la guia per a la seva regulació

    Presentació de la guia sobre el voluntariat sociosanitari L'entrevista se centra en la presentació del llibre El voluntariat en l'àmbit hospitalari i sociosanitari, una obra que serveix de guia pràctica per articular i regular les activitats dels voluntaris en centres de salut. Marta París, tècnica de la Federació Catalana del Voluntariat Social, explica que aquest treball s'ha elaborat a partir de les necessitats detectades des de l'any 2002 i l'experiència directa d'entitats i professionals. Formació i competències del voluntari Es destaca que per ser voluntari no n'hi ha prou amb la bona voluntat; calen diversos elements clau per garantir un servei de qualitat i el benestar del mateix voluntari: Formació específica: Necessària per entendre l'entorn hospitalari. Motivació i preparació emocional: Especialment en l'acompanyament en el dol i la mort. Delimitació de tasques: És fonamental que el voluntari sàpiga que el seu paper és complementari i que mai ha de suplantar la feina dels professionals sanitaris. "No n'hi ha prou amb la voluntat per ser voluntari, calen altres coses com formació, motivació i ganes." La realitat territorial a Tarragona i Barcelona L'episodi analitza la distribució del voluntariat a Catalunya: Concentració: Històricament, el 80% del voluntariat s'ha concentrat a Barcelona a causa dels grans centres de tractament. Creixement a Tarragona: Actualment, centres com l'Hospital Joan XXIII estan creant els seus propis grups de voluntaris per cobrir una demanda creixent. Acompanyament extern: A Tarragona es detecta una forta presència de voluntariat en l'acompanyament domiciliari un cop el pacient rep l'alta. Relació amb el sistema sanitari La guia pretén conscienciar tots els agents (metges, infermeres, gerents i administratius) sobre la importància del voluntari. Es subratlla la necessitat de respectar els drets i deures de totes les parts i seguir estrictament els reglaments d'higiene i horaris dels hospitals per evitar intromissions en la tasca tècnica.

  • 17'

    Recuperació de la Memòria Històrica i Brigades Internacionals

    Preservar el llegat de la fraternitat internacional En aquesta conversa, representants de l'entitat Terra de Fraternitat i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) analitzen la importància de recuperar la memòria històrica de la Guerra Civil Espanyola, centrant-se especialment en el paper de les Brigades Internacionals. L'associació neix amb una voluntat internacional per unir aquells que van lluitar per la democràcia a ambdós costats de la frontera, recordant fets sovint oblidats com la participació de republicans espanyols en la lliberació de França (com a la ciutat de Foix). Punts clau de la col·laboració Conveni URV i Terra de Fraternitat: Una aliança per fomentar la recerca històrica i la reflexió acadèmica sobre el conflicte. Cultura de reconciliació: L'objectiu de transmetre als estudiants els valors de solidaritat internacional que van moure persones de 54 països. Congrés a Móra d'Ebre: Previst per al juliol, aquest congrés se centrarà en la política de no intervenció i com aquesta va decantar el curs de la guerra. La lluita contra el silenci i la tergiversació Els interlocutors critiquen els anomenats "pactes de silenci" de la transició, argumentant que deixar la història "dins dels armaris" és un error que només agreuja els problemes amb el pas del temps. "Si volem parlar del present i del futur, primer hem de parlar del passat, perquè les coses no han començat ara." Es reivindica la necessitat de dir la veritat sobre les complicitats de diversos governs (inclòs el francès durant l'ocupació) i de veure les Brigades Internacionals no només com un exemple bèl·lic, sinó com un referent de cooperació entre pobles que pot aplicar-se avui dia en àmbits econòmics, artístics i socials.

  • 6'

    Inauguració de nous habitatges públics a Tarragona

    Inauguració i lliurament de claus a Tarragona El Servei Municipal de l'Habitatge de Tarragona ha protagonitzat una jornada clau per a l'emancipació juvenil i el reallotjament amb la presentació de dues noves promocions d'habitatge. L'acte inclou el lliurament de claus a Sant Salvador i la presentació de nous pisos de lloguer al carrer Doctor Mallafré, a la zona d'expansió propera a l'Hospital Joan XXIII. Detalls de les promocions Sant Salvador: Inauguració de 30 pisos destinats a la venda, amb el lliurament de claus efectiu durant el dia d'avui. Carrer Doctor Mallafré: Edifici de 60 pisos de lloguer construïts sobre sòl municipal cedint gratuïtament per l'Ajuntament. 20 pisos reservats: 8 per a antics residents de les "cases dels mestres" (solar on s'ubicarà El Corte Inglés) i 12 per a col·lectius específics. 40 pisos per a joves: Immobles d'uns 50 m² amb plaques solars, ascensor i preus que ronden els 340 euros (incloent pàrquing i comunitat). Requisits per als joves sol·licitants El responsable del servei, Francesc Olivell, ha destacat que el termini per presentar sol·licituds finalitza avui mateix. Els criteris principals són: Edat: No superar els 35 anys. Residència: Mínim de 3 anys empadronat a Tarragona. Situació laboral: Contracte vigent d'almenys un any. Ingressos: Situar-se en una forquilla d'entre 13.100 € i 30.500 € anuals. "És una forma de poder estalviar diners per al dia de demà poder entrar en un de propietat, que és al que aspirem la majoria de joves." Context social Aquesta iniciativa s'emmarca en la voluntat de facilitar l'accés a l'habitatge independent durant un període de 5 a 8 anys, permetent que els joves tinguin un marge d'estalvi abans de fer el salt al mercat de compra o de renda lliure.

  • 13'

    Festes de Torreforta: Diversió, integració i comunitat

    Les Festes Majors de Torreforta i el seu paper social L'entrevista amb Manolo Borrero, president de l'Associació de Veïns Progressista de Torreforta, posa de manifest la importància de les festes de barri a Tarragona com a motor de cohesió social i de benestar per a la comunitat. Aquestes festes, que comencen el 29 de maig, marquen l'inici del calendari festiu a la ciutat. Eixos principals de la celebració Dates i tradició: S’escullen els primers dies de juny per aprofitar el bon temps i evitar la fred de la tardor, posicionant-se com les primeres festes de la temporada. Activitats destacades: Inauguració d'una exposició d'artesanies (macramé, ceràmica, patchwork) feta pel col·lectiu de dones. Xerrades informatives sobre salut (colesterol, diabetis). Activitats per a infants i joves, incloent exhibicions de karate i batucada. El tradicional Sopar de Carmeñola (de germanor), on es convida a representants polítics locals. El repte de la integració i la realitat veïnal El diàleg també aprofundeix en la tasca diària de l'associació a través del Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC): Inclusió de la immigració: Es treballa per integrar els col·lectius magribins i d'altres nacionalitats en la vida del barri. La tasca de les dones és considerada vital per la seva habilitat de crear vincles més directes. Crítica als mitjans: Borrero lamenta que els mitjans sovint només donen cobertura al barri quan hi ha conflictes, ignorant les accions positives d'integració. "Ens encanta celebrar festes i compartir amb la comunitat bones estones, sobretot de diversió." La festa es presenta, doncs, com un espai on les creences individuals es respecten però s'uneixen en una forma de viure compartida.

  • 41'

    Perfil i propostes d'Alejandro Fernández per Tarragona

    Introducció i Trajectòria Personal L'entrevista comença amb un repàs a la joventut d'Alejandro Fernández, destacant la seva evolució musical des del heavy metal fins a grups com els Smiths. Aquesta etapa adolescent, marcada per canvis estètics i la recerca de la identitat, va coincidir amb el seu trasllat a Sant Pere i Sant Pau, barri on encara resideix i amb el qual manté un fort vincle sentimental. Ideologia i Pensament Polític Fernández es defineix com a liberal conservador i defensa la llibertat individual per sobre del col·lectivisme. Durant la conversa, explica que la seva passió per la política va néixer als 18 anys quan es va afiliar al Partit Popular i va decidir estudiar Ciències Polítiques a l'Autònoma de Barcelona. La visió sobre l'Estat i l'economia L'entrevistat es declara admirador del model de Sarkozy i del tarannà liberal dels Estats Units. Critica l'excessiva càrrega fiscal i la intervenció de l'administració en la vida privada: "A mi el que no m'agrada és que l'Estat em digui constantment el que he de fer, ni que es quedi els meus impostos." Propostes per a Tarragona Com a candidat a l'alcaldia, planteja diverses prioritats estratègiques per a la ciutat i el barri de Sant Pere i Sant Pau: • Mobilitat: Solucionar els punts negres del trànsit, com les sortides del barri i la zona de la Tabacalera. • Seguretat: Reforçar la plantilla de la Guàrdia Urbana i exigir el desplegament definitiu dels Mossos d'Esquadra. • Habitatge per a joves: Proposa ajudes de fins a 12.000 euros per a l'entrada i l'exempció de l'IBI durant tres anys. • Immigració: Defensa un model de control i integració sota el principi d'igualtat davant la llei, oposant-se a propostes com la mesquita al centre. Cultura i Referents Finalment, es destaca el seu perfil com a col·leccionista de música i cinema, amb una especial predilecció pel cinema clàssic de John Ford i l'estètica onírica de David Lynch, concretament la pel·lícula Mulholland Drive.

  • 17'

    Impacte del mercadet de la Rambla a Tarragona

    Anàlisi del trasllat del mercadet a la Rambla Nova L'episodi recull un ampli ventall d'opinions sobre el trasllat del mercadet de marxants (dimarts i dijous) a la Rambla Nova de Tarragona, motivat per les obres del Mercat Central. La valoració del canvi varia dràsticament segons el sector consultat: Comerciants de l'entorn del Mercat Central És el grup més perjudicat. Els establiments dels carrers Redding i Governador González han registrat una forta davallada de l'activitat: * Caiguda de vendes: Es calcula una disminució d'entre el 30% i el 40% en la facturació. * Pèrdua de clientela: El tancament dels voltants per obres i el trasllat de les parades ha desviat el flux de vianants habitual. * Preocupació pel futur: Molts botiguers dubten si podran aguantar els 3 o 4 anys que es preveu que durin les obres de remodelació. Sector de la restauració i oci a la Rambla En general, els bars i terrasses de la Rambla Nova es mostren més optimistes, tot i que amb matisos: * Augment de l'afluència: Els dies de mercat hi ha molt més moviment de gent, incloent-hi turistes i estrangers. * Inconvenients: Alguns responsables denuncien un increment de carteristes i una sensació de degradació de l'espai públic. L'opinió dels ciutadans i jubilats "Aquí no ens podem ni asseure; mitja Rambla està ocupada i per a la gent gran els bancs que queden són massa baixos." Els usuaris habituals de la Rambla expressen queixes per la dificultat de circular i la pèrdua d'espais de descans. Alguns fins i tot qualifiquen la imatge de la ciutat de "patètica" o "subdesenvolupada" per l'ocupació massiva del passeig amb roba estesa i crits. Conclusions Mentre que el mercadet ha dinamitzat la Rambla a nivell de vianants, ha generat un desequilibri comercial greu, beneficiant puntualment la restauració però castigant severament el comerç tradicional de la zona de Corsini.

  • 22'

    Estat i futur de la sanitat a Tarragona

    Radiografia de la Sanitat a Tarragona El director dels Serveis Territorials de Salut, Felip Infiesta, analitza l'estat actual del sistema sanitari a la ciutat i la regió, destacant el fort creixement poblacional com el principal repte per a la planificació de serveis. Professionals i Ràtios Assistencials Actualment, la situació dels facultatius a Tarragona es considera correcta, complint amb els estàndards establerts: Metges de família: 1.500 pacients per professional. Pediatres: 1.200 nens per professional. Es preveu la incorporació de fins a 20 noves infermeres abans del 2015 per potenciar el seu nou rol en la prevenció i educació sanitària. Infraestructures i Inversions Per fer front a l'augment d'habitants, Salut té planificades diverses actuacions clau: Construcció d'un nou CAP a Sant Salvador. Inauguració imminent del nou centre de Sant Pere i Sant Pau. Creació d'un Centre d'Alta Resolució a Camp Clar per descongestionar les urgències de l'Hospital Joan XXIII. Estils de Vida i Salut Pública L'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) mostra dades preocupants sobre els hàbits de la població al Camp de Tarragona: "L'alcohol i el tabac continuen tenint un pes important, superant la mitjana de Catalunya en alguns riscos." Es posa èmfasi en la necessitat de combatre el sedentarisme, l'automedicació (que afecta un 15% de la població) i la importància de la responsabilitat individual en la cura de la pròpia salut.

  • 17'

    El futur de l'edifici de la Chartres a Tarragona

    Debat sobre l'ús cultural de l'antiga Chartres L'anunci formal per part del conseller d'Educació, Ernest Maragall, de convertir l'edifici de la Chartres en la nova seu de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) ha generat inquietud entre els col·lectius artístics de Tarragona. Els representants de la cultura qüestionen si aquesta decisió és definitiva o una mera estratègia de campanya electoral. Les postures dels col·lectius Pau Gabaldà (Plataforma d'Artistes): Expressa un profund escepticisme. Considera que, malgrat les promeses, la situació real és de paràlisi ("ara res"). La seva principal preocupació és que la rehabilitació per a l'escola desfiguri el valor històric i industrial de l'edifici. Guillermo Soler (Associació de Músics de Tarragona): Manté una actitud més pragmàtica. Tot i que l'EOI ocupi l'edifici central, l'associació confia a aprofitar els edificis annexos de nova construcció. L'objectiu és compartir l'espai i garantir un lloc digne per a la música. Crítica a la planificació urbana Durant la tertúlia, s'ha posat de manifest la manca d'un projecte de ciutat sòlid a Tarragona. S'han enumerat diversos espais en suspens: * El Teatre Tarragona i la Sabinosa. * L'ús futur del Banc d'Espanya i la Tabacalera. * La situació del Teatre Romà. "La rehabilitació de la Chartres ha de ser un punt de referència bàsic per entendre la ciutat dels darrers 150 anys." Reivindicació de projectes concrets Els interlocutors coincideixen que no volen "capses buides". Exigeixen que qualsevol cessió d'espai vagi acompanyada d'un projecte definit, un pressupost i un calendari d'execució. Actualment, el sentiment de provisionalitat predomina entre els artistes visuals i els músics de la ciutat.

  • 39'

    Entrevista a Sergi de los Ríos: política i Tarragona

    Introducció i espais de proximitat Sergi de los Ríos, candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'alcaldia de Tarragona, tria la plaça de la Font com a escenari de la conversa pel seu caràcter de plaça de poble i la seva transformació en un espai de convivència i tranquil·litat. Orígens i trajectòria política • Nascut a Tarragona, va viure la seva infantesa en un mas prop de la via del tren, una experiència que marca la seva visió de la ciutat i el contacte amb la natura. • Va iniciar-se en la política l'any 1989 a les joventuts d'Esquerra a Barcelona, mentre estudiava Econòmiques. • Destaca la seva implicació en moviments estudiantils i la seva evolució dins del partit fins a arribar a ser diputat al Parlament de Catalunya i portaveu d'Economia. Valors i activitat social Un aspecte clau de la seva personalitat és el seu vincle amb la Colla Jove de Xiquets de Tarragona, on va exercir de cap de pinyes. "Els castells m'han ensenyat a treballar en equip i a entendre que tothom, independentment del seu físic o edat, té un paper fonamental en la societat." Viatges i conciliació • Professionalment, s'ha especialitzat en comerç exterior, fet que l'ha portat a viatjar per tot el món. • Posa Holanda com a exemple de bona gestió de l'espai públic i, sobretot, de la conciliació laboral, advocant per horaris que permetin dedicar temps a la família i als fills. Propostes per a Tarragona Durant la bateria de preguntes sobre el futur de la ciutat, De los Ríos desgrana el seu model municipal: • Mobilitat: Aposta per la peatonalització de la Part Alta i el foment de la bicicleta. • Cultura: Proposa un eix cultural potent amb el Banc d'Espanya, la Tabacalera i la Sabinosa com a motors. • Habitatge: Crear una oficina municipal per fer aflorar els pisos buits mitjançant lloguer social i jove. • Immigració: Defensar el català com a eina principal d'integració i convivència. Horitzó electoral L'objectiu per a les properes eleccions és convertir-se en la tercera força política de la ciutat, superant el Partit Popular, i restablir els ponts de diàleg amb la resta d'administracions i municipis veïns.