Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

181-192 de 1332
  • 17'

    Modernització i participació digital a l'Ajuntament de Tarragona

    Noves eines de relació entre l'Ajuntament i la ciutadania En aquesta entrevista, la tinent d'alcalde Begoña Flòria detalla les noves iniciatives de l'àrea de Comunicació, Participació Ciutadana i Societat del Coneixement per modernitzar l'administració local de Tarragona. L'objectiu central és apropar el consistori a la gent mitjançant l'ús de les noves tecnologies i la simplificació de processos. L'administració electrònica: plataforma ETRAM S'ha posat en marxa la plataforma tecnològica ETRAM, facilitada per la Generalitat, que permet realitzar tràmits oficials mitjançant el web municipal (www.tarragona.cat). Tot i que l'objectiu final és la digitalització total per a finals del 2009, actualment s'ha començat amb cinc tràmits clau que representen el 12% del volum total de gestions: Instàncies genèriques, queixes i suggeriments. Alta al padró municipal (per naixement o canvi de municipi). Retirada de mobles i endromines al carrer. Devolució de fiances per obres. Identificació: Es pot fer servir el certificat digital IDCAT o, de manera més senzilla, el número de la targeta sanitària. Xat directe amb l'alcalde Una de les mesures més innovadores per fomentar la transparència és la creació d'un xat mensual amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Les característiques principals són: Periodicitat: El tercer dijous de cada mes, de 17:00 h a 18:00 h. Format: Participació interactiva amb webcam per veure l'alcalde en directe. Participació: Els ciutadans es poden registrar prèviament o enviar preguntes des del divendres anterior. "L'objectiu és que el ciutadà prengui consciència que l'administració està al seu servei i no al revés." Horitzó 2008: Participació i teixit social De cara al futur immediat, l'àrea treballa en una diagnosi participativa de la ciutat per avaluar la qualitat de l'associacionisme i el voluntariat a Tarragona. Es preveu l'ordenació dels consells consultius i la creació d'espais específics per a col·lectius com el de persones amb discapacitat.

  • 10'

    L'AMPA del Martí Franquès exigeix un nou institut

    Reivindicació de l'AMPA de l'IES Martí Franquès L'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) de l'IES Martí Franquès de Tarragona, representada pel seu president, Àngel Cloa, ha manifestat públicament el seu rebuig al projecte de reforma de la Generalitat. En lloc de destinar 4 milions d'euros a rehabilitar l'actual edifici, l'assemblea de pares reclama la construcció d'un centre totalment nou. Motius principals de la demanda L'AMPA argumenta que una reforma profunda és inviable i perillosa per diversos motius: Cost econòmic: Consideren que la diferència entre el pressupost de reforma i el d'un edifici nou (estimat entre 7 i 8 milions d'euros) es reduiria dràsticament si es compten els costos de manteniment futur i la instal·lació de mòduls provisionals (barracots). Seguretat i salut: Realitzar obres de gran envergadura amb 1.300 alumnes a l'interior suposa un risc per a la seguretat i afecta directament la qualitat de l'ensenyament. Estat deplorable de les instal·lacions: L'edifici, que data de l'any 1969, presenta deficiències greus: Problemes estructurals (zones que s'enfonsen). Absència de calefacció durant pics de fred a l'hivern. Passadissos i escales que no compleixen la normativa de seguretat vigent. Fuites d'aigua i caigudes del sistema elèctric. Falta de transparència de la Generalitat El president de l'AMPA denuncia l'opacitat del Departament d'Ensenyament, ja que fa un any i mig que reclamen l'informe tècnic de l'arquitecte sense obtenir resposta. "No tenim el projecte fins ara, i ho estem reclamant contínuament... la Generalitat ha de garantir que l'estructura està bé." Properes accions i mobilitzacions L'entitat no descarta la via de la confrontació si l'administració no canvia de postura: Mobilitzacions: Convocatòria de manifestacions de tota la comunitat educativa (pares, alumnes i professors). Pressió política: Contacte amb els diputats de Tarragona per modificar els pressupostos i incloure una partida per al nou institut. Diàleg: Intents de reunió amb el Conseller d'Ensenyament per fer-li entendre que el costum de reformar edificis vells s'ha de trencar quan la situació és crítica.

  • 13'

    Fira de Mostres de la Setmana de la Ciència a Tarragona

    Crònica de la Fira de Mostres de la Ciència El programa es trasllada al recinte fira del Palau de Congressos de Tarragona per cobrir la Setmana de la Ciència. Aquesta fira, que compta amb 39 estands, té com a objectiu apropar la recerca universitària a la ciutadania, especialment als estudiants de secundària, mitjançant el joc i l'experimentació directa. La Química de la vida quotidiana En una connexió amb Jaume Capdevila, responsable del Departament de Química de la URV, s'explica com la disciplina s'apropa al carrer a través d'experiments senzills: * Funcionament de piles: Explicació pràctica de l'energia. * Polímers i plàstics: Creació d'espuma mitjançant reaccions exotèrmiques (barrejant poliol i isocianat) per simular gots de refresc. * Divulgació: L'objectiu és trencar el prejudici que la química és perillosa i mostrar que és present en accions tan comunes com cuinar. Matemàtiques: L'enigma dels set ponts La Carme Oliver, professora de la URV, presenta el clàssic enigma dels set ponts de Königsberg. Aquest repte visual serveix per introduir: * La teoria de grafs iniciada per Euler. * Conceptes de nombres parells i senars. "No hi ha solució, no es pot fer... però és una bona oportunitat per ensenyar que darrere d'una cara amable hi ha un fonament matemàtic." Prehistòria i Evolució Humana Finalment, l'estand de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) analitza l'evolució a través de tres espècies: Homo habilis, Homo neandertalensis i Homo sapiens. * Es destaca el bipedisme i la fabricació d'eines com a fites clau. * Es reflexiona sobre l'adaptació climàtica històrica i els perills de l'acceleració de l'actual canvi climàtic provocat per l'home.

  • 11'

    Arquitectura al carrer: Intervencions urbanes a Tarragona

    Estudiants d'Arquitectura ocupen la Rambla de Tarragona Un grup d'estudiants de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha dut a terme una sèrie d'accions urbanes a la Rambla Nova de Tarragona. L'objectiu d'aquesta iniciativa, emmarcada en la Setmana de la Ciència, és explorar com els ciutadans interactuen amb l'espai públic quan es produeixen alteracions en la seva quotidianitat. Principals activitats i instal·lacions Els alumnes han transformat les cantonades de la ciutat en espais de vida domèstica i social: Saló magribí: Una instal·lació amb catifes, coixins i una catxima (pipa d'aigua) que convida al descans al mig del carrer. Zones de joc: Grups d'estudiants jugant a cartes o als dardos, convidant els vianants a participar-hi. Expressió artística: Espais on es convida la gent a dibuixar el seu concepte de "casa" sobre les parets. Accions de rem: Grups simulant moviments de trainera en ple centre urbà. Reaccions dels ciutadans L'exercici busca precisament la provocació i el trencament de la rutina, generant respostes molt diverses: Reaccions positives (99%): Molts ciutadans s'aturen, descansen al saló improvisat i entren en el joc proposat pels joves. Crítiques i incomprensió: Alguns vianants han reaccionat amb escepticisme o, fins i tot, amb insults, recriminant als estudiants que haurien de "treballar" en lloc d'ocupar la via pública. "El que reivindiquem és una manera de començar a estudiar la carrera d'Arquitectura: abans de fer plànols, hem de pensar què dibuixem i entendre la vida diària de la gent." Reivindicació de l'Escola d'Arquitectura L'entrevista amb el professor Arturo Fedreani ha posat de manifest la manca d'una seu física pròpia per a l'escola, tot i que ja compten amb alumnes de tercer curs. Aquesta acció creativa també serveix per reclamar millors condicions per als futurs arquitectes, els quals han de ser, segons Fedreani, professionals propers a les persones i no només executors d'interessos econòmics.

  • 22'

    Els Premis Tarragonès i el balanç del Consell Comarcal

    Els Premis Tarragonès: Itinerants i de Reconeixement L'acte de lliurament dels Premis Tarragonès se celebrarà demà al vespre al casal municipal de La Nou de Gaià. Aquest caràcter itinerant busca apropar el Consell Comarcal a tots els racons del territori, especialment als municipis més petits. Els guardons es divideixen en tres categories: Investigació: Compta amb dotació econòmica, la tutela d'un doctor i la publicació del treball. Difusió: Reconeixement públic a la tasca de promoció del territori. Creació: Valoració de la trajectòria en activitats culturals i creatives. Infraestructures i l'Impacte de l'AVE El president Eudald Roca, també alcalde de La Secuita, analitza la situació del transport ferroviari al territori: Agravi comparatiu: El Consell d'Alcaldes reclama la gratuïtat dels serveis de mitja distància fins a Barcelona, denunciant que la gratuïtat de Rodalies s'atura a Sant Vicenç de Calders, perjudicant els usuaris del Tarragonès. Balanç de l'Estació del Camp de Tarragona: Tot i l'augment del flux de viatgers després d'onze mesos, Roca denuncia una manca de planificació en els accessos i la il·luminació. Model urbà: S'aposta per un creixement en qualitat més que en quantitat, per evitar desgavells demogràfics arran de la futura connexió ràpida amb Barcelona. Polítiques Socials i Immigració El Consell Comarcal es reivindica com un model d'èxit en la gestió de serveis socials: Integració laboral: Programes punters que busquen la inserció d'immigrants (especialment dones) al mercat de treball després d'un procés de formació de 3 a 5 anys. Arrelament: Cursos de llengua catalana i coneixement de l'entorn com a eines bàsiques de benvinguda. Proximitat: Garantia que fins i tot el poble més petit disposi d'un assistent social i un educador gràcies a l'economia d'escala. "El Consell Comarcal és un òrgan que està al servei del territori per damunt de tot."

  • 50'

    Línia Directa amb l'Alcalde: Mobilitat i Urbanisme

    Gestió de la Mobilitat i Seguretat Viària L'alcalde detalla diverses actuacions en l'àmbit de la circulació per millorar la fluïdesa i seguretat a la ciutat: • Instal·lació de passos elevats a Països Catalans per reduir la velocitat. • Creació d'una rotonda provisional a la cruïlla del col·legi La Salle amb Químiques. • Millora de la recollida escolar al PACS mitjançant l'obertura de noves zones d'aparcament a Tarragona 2. • Ús de càmeres per a la regulació semafòrica automàtica segons la intensitat del trànsit. Espai Públic i Neteja Es plantegen canvis significatius en el manteniment urbà i nous equipaments: • Avançament de la neteja amb aigua a la matinada (dues hores abans) per no perjudicar els comerciants. • Adquisició de camions elèctrics silenciosos per al Casc Antic. • Reforma de la plataforma del Palau de Congressos per incloure-hi un parc infantil. • Reubicació i instal·lació de marquesines a les parades de bus, especialment a l'entorn del CAP de la Vall de l'Arrabassada. Patrimoni i Projectes Urbanístics L'alcalde respon a les inquietuds sobre l'estat dels monuments i el futur de zones clau: • Compromís d'obertura del Cementiri Paleocristià durant l'Any Jubilar i inici d'una reforma global. • Creació d'un jardí romà a l'entorn de l'Amfiteatre (les Tres Granotes). • Desenvolupament de l'Anella Verda com a pulmó de la ciutat. • El solar de la presó es projecta per ubicar un terç de les delegacions de la Generalitat i una gran plaça pública. "Hem d'aconseguir que la reforma del Cementiri Paleocristià sigui l'inici d'una intervenció ambiciosa per a tot aquell entorn." Infraestructures Ferroviàries Es discuteix la connectivitat de Tarragona amb l'AVE i la pèrdua de trens de llarg recorregut: • Crítica als "errors històrics" que van situar l'estació de l'AVE lluny del centre. • Negociació amb el Ministeri per assegurar que els trens de llarg recorregut mantinguin parada a la ciutat i la creació d'enllaços ràpids.

  • 15'

    Ruta literària per la Tarragona de Josep Anton Baixeres

    Una exploració de la Tarragona literària L'escriptor Francesc Roig presenta una nova edició de la Tardor Literària, centrada en la figura i l'obra de l'autor tarragoní Josep Anton Baixeres. Roig, que ha estudiat profundament la seva trajectòria, actua com a guia o cicerone en un recorregut que connecta els espais físics de la ciutat amb l'imaginari de l'autor. Característiques de l'obra de Baixeres L'obra de Baixeres es fonamenta en una relació constant, però sovint metafòrica, amb Tarragona: Castellet: És el nom literari amb què l'autor camufla i universalitza la ciutat de Tarragona en les seves narracions. Diversitat d'etapes: La seva producció ha viscut períodes de gran activitat (com la dècada dels 60) i moments de silenci editorial marcats per la postguerra i la seva dedicació professional. Estil: Tot i ser conegut principalment com a autor de contes i relats breus, també destaca la seva tasca com a cronista radiofònic. Itinerari de la ruta La ruta és a peu i inclou parades estratègiques on es llegiran fragments seleccionats: Plaça Prim (La Mitja Lluna): Punt d'inici del recorregut. Antic Cafè de la Geganta: Un espai clau en la vida social i literària. Casino de Tarragona: On es llegiran textos relacionats amb l'entorn de la Rambla. Arxiu Històric (Antic Institut): Escenari per a textos que descriuen la seva etapa d'estudiant. Passeig de les Palmeres i Plaça del Rei: Cloenda a la part alta de la ciutat. "De la Tarragona cultural dels anys 60, hem d'anar forçosament a les seves cròniques radiofòniques per saber què es coïa a la ciutat." Perfil polièdric de l'autor L'entrevista també subratlla la rellevància pública de Baixeres, que més enllà de la literatura, va tenir un paper actiu en la transició democràtica com a senador per l'Entesa dels Catalans i, posteriorment, com a regidor i diputat provincial.

  • 17'

    La reconstrucció de Rwanda: Pau, cafè i esperança

    Una nova era per a Rwanda: De la guerra a la prosperitat Després de l'obscur passat del genocidi, Rwanda viu un procés de transformació profunda basat en la reconciliació social i el desenvolupament econòmic. L'entrevista amb Aimee Caginamura, expert en drets humans i governabilitat, ofereix una visió optimista sobre el futur del país. El cafè com a motor de cohesió Un dels pilars de la recuperació és el sector primari, especialment el cultiu del cafè: - El govern fomenta la creació de cooperatives on Hutus i Tutsis treballen plegats. - El cafè de qualitat permet l'entrada de divises i l'obertura als mercats internacionals. - Les ONG col·laboren amb els agricultors per millorar la qualitat del producte per a l'exportació. Superació de la fractura social Tot i les ferides del passat, la convivència actual es basa en una forta voluntat política d'unitat: - No existeix un conflicte obert entre etnies; la societat civil i les lleis impedeixen la discriminació. - S'ha produït una integració real, incloent-hi matrimonis interètnics. - La memòria històrica s'utilitza com a eina per evitar que la tragèdia es repeteixi. Crítica a la perspectiva externa: El cas d'Hotel Rwanda L'entrevistat qüestiona la figura de Paul Rusesabagina (protagonista de la pel·lícula Hotel Rwanda): "Ell viu a l'estranger i no coneix la situació actual. Hi ha molts herois anònims que van salvar vides sense tenir els mitjans ni els contactes que ell tenia." Un futur tecnològic i educatiu Rwanda aposta per la modernització amb la instal·lació de fibra òptica i tecnologia sense fils (wireless). L'esperança rau en la tornada dels joves que estudien a l'estranger i tornen al país per aplicar els seus coneixements.

  • 14'

    2007-11-14 PILAR MAGRIÑÀ.UNITAT ATENCIÓ

    Nou espai per a la salut sexual i reproductiva a Tarragona El programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva (PASIR) de Tarragona s'ha traslladat a les antigues dependències del CAP Jaume I, situat a la cantonada del carrer Jaume I amb el carrer Eivissa. Aquest canvi respon a una necessitat de millorar l'espai i l'accessibilitat per als usuaris de la ciutat. Millores en les instal·lacions El nou centre ofereix avantatges significatius respecte a l'anterior ubicació al cap del Tarragonès: * Increment de superfície: S'han guanyat uns 150 metres quadrats addicionals. * Noves consultes: L'augment d'espai ha permès ampliar el nombre de sales de visita i, especialment, l'aula d'educació maternal. * Desvinculació de l'hospital: En separar-se físicament de l'Hospital Joan XXIII, es reforça el caràcter preventiu i de promoció de la salut per a persones sanes. Serveis i professionals L'equip és multidisciplinari i inclou llevadores, ginecòlegs, psicòlegs, treballadors socials i infermeres. La seva cartera de serveis inclou: 1. Atenció materna: Seguiment de l'embaràs i diagnòstic prenatal. 2. Prevenció: Screening de càncer de mama i de coll d'úter, i prevenció de malalties de transmissió sexual. 3. Joves: Programes d'educació afectiva i sexual, incloent col·laboracions amb l'entorn escolar mitjançant el programa Salut i Escola. Adaptació als nous reptes socials Pilar Magriñà destaca que el servei s'està adaptant a realitats actuals com l'augment de l'edat de maternitat, els embarassos múltiples per reproducció assistida i les necessitats específiques de la població immigrant.

  • 17'

    Tarragona, Capital de la Química: Dia Mundial i Futur Museu

    Celebració del Dia de la Química i la Setmana de la Ciència L'entrevista amb Javier Bor, director general de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), destaca el paper protagonista de Tarragona durant la Setmana de la Ciència. Per primera vegada, la ciutat és l'escenari principal de la celebració de Sant Albert el Gran (Dia de la Química), consolidant-se com el pol industrial més important d'Espanya. Projectes Clau: Museu i Aula de la Química Museu de la Química: Es presenta el projecte d'un museu pioner a l'Estat, previst per al 2009. Estarà ubicat al Port de Tarragona (zona del Serrallo) i destacarà per la seva interactivitat i enfocament modern. Aula de la Química: Recentment inaugurada al complex educatiu de l'antiga Universitat Laboral, té una funció pedagògica per apropar la ciència als estudiants. Competititivitat i Futur del Sector "Tarragona és el lloc industrial més important d'Espanya i una mica és la locomotora." Javier Bor analitza la situació econòmica actual i subratlla: La necessitat de mantenir la competitivitat davant de pols europeus com Holanda o Alemanya. La importància de la responsabilitat social corporativa per obrir la indústria a la ciutadania. L'engegada de noves inversions en plantes de multinacionals com Dow i Repsol. Finalment, es menciona el procés d'al·legacions al Pla Territorial del Camp de Tarragona, on l'AEQT proposa millores en infraestructures ferroviàries i connexions per als polígons nord i sud, així com la renovació de la imatge corporativa de l'entitat en el seu 30è aniversari.

  • 17'

    Albert Sardà i l'estrena de l'òpera Un futur esplèndid

    Entrevista amb el compositor Albert Sardà El compositor Albert Sardà visita els estudis de Tarragona Ràdio per parlar de la seva darrera creació, l'òpera Un futur esplèndid, que s'estrena a l'Auditori Municipal de Terrassa. Sardà reflexiona sobre la creació operística actual, la seva relació amb la crítica i la seva vida al nucli tarragoní de Ferran. Una òpera de temàtica actual L'òpera ha estat escrita en col·laboració amb l'escriptor Miquel de Palola, qui n'ha elaborat el llibret. Sardà destaca diversos punts sobre aquesta producció: Arguments contemporanis: A diferència de l'òpera tradicional, que sovint es basa en fets històrics, aquesta obra tracta de les relacions humanes actuals, fugint dels estereotips grandiloqüents. Relació música i text: El compositor defensa un llenguatge que, tot i ser contemporani, es deixa portar per l'emoció de la història. Evolució artística: Sardà confessa que, amb l'edat, ha abandonat el dogmatisme estètic de la seva joventut (influenciat per Pierre Boulez o Xenakis) per expressar-se amb més llibertat. Crítica social i el món de l'òpera Sardà no estalvia crítiques cap a les institucions i el públic tradicional de l'òpera a Catalunya: Públic conservador: Lamenta que la mitjana d'edat al Liceu sigui tan elevada i que els conservatoris siguin espais excessivament carques que no fomenten la música contemporània. Conflicte amb la crítica: El compositor manté una relació tensa amb els crítics musicals, a qui acusa de ser poc oberts a les noves propostes. Panorama local: Considera que el nivell cultural a les comarques de Tarragona és baix i demana als nous ajuntaments que arrisquin més en produccions culturals de qualitat. Una vida dedicada a la creació des de Ferran Després de voltar per diversos llocs, Sardà s'ha establert a Ferran (Tarragona), on ha trobat l'equilibri ideal per treballar: "Jo, de composar, no em jubilaré mai. El meu problema és la necessitat que tinc de crear." El compositor destaca la tranquil·litat del camp i la proximitat al mar com a elements clau per a la seva felicitat i productivitat artística actual.

  • 10'

    La transició a la TDT: Encesa digital i apagada analògica

    Introducció a l'Encesa Digital L'entrevista amb Albert Sàez, secretari de Mitjans de Comunicació, detalla el procés d'encesa digital, que és la posada en marxa de tots els canals amb concessió de Televisió Digital Terrestre (TDT). Aquest procés afecta canals locals, nacionals i estatals. Calendari i implementació a Tarragona A la demarcació de Tarragona, la implantació plena es preveu per al segon semestre de 2008. A partir del juliol de 2008, s'espera que les condicions tècniques permetin l'accés de tota la població a la nova oferta. Requisits tècnics per als espectadors Per poder rebre el senyal digital, els ciutadans han de seguir dos passos fonamentals: Adaptació de l'antena: En el cas de blocs de pisos, cal adaptar l'antena col·lectiva. Equipament de recepció: Cal disposar d'un televisor amb receptor integrat o bé adquirir un decodificador extern. El preu dels decodificadors oscil·la entre els 30 i els 60 euros, depenent de les prestacions i la interactivitat. Avantatges de la TDT La transició a la tecnologia digital no només és un canvi tècnic, sinó que aporta millores significatives: Multiplicació de l'oferta: Es passarà a tenir una quarantena de canals gratuïts i en obert. Foment del català: La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals oferirà fins a vuit canals, a més dels quatre canals privats d'Emissions Digitals de Catalunya. Interactivitat (T-Govern): Permetrà realitzar gestions amb l'administració (ajuntaments) directament des del televisor. Qualitat: Millora substancial en la definició d'imatge i so. L'Apagada Analògica L'anomenat "apagament" és el moment en què les emissions convencionals deixaran de funcionar. Durant un temps conviuran ambdós sistemes per facilitar la transició. "El Govern de l'Estat ha fixat el 3 d'abril de l'any 2010 com a data límit; després d'aquest dia no hi haurà emissions en analògic." Per què és necessari el canvi? Segons Sàez, el procés respon a dues necessitats: Eficiència de l'espectre: La tecnologia digital ocupa menys espai radioelèctric, alliberant freqüències per a la telefonia mòbil. Televisió de proximitat: Permet ordenar i encabir la gran demanada de canals locals.