Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

241-252 de 1332
  • 13'

    Bicentenari de Sant Antoni Maria Claret i els Gojos

    Presentació de l'Oda Renovada a Pasqua L'entrevista a Carles Batxes, president dels Gogistes Tarragonins, se centra en la presentació de l'obra Renovada a Pasqua a l'Església de la Sang de Tarragona. Aquesta peça ha estat editada especialment per commemorar el bicentenari del naixement de Sant Antoni Maria Claret. Diferències entre Gojos i Odes Durant la conversa s'aclareix la naturalesa de la publicació: El Goig: És una composició que combina lletra i música, concebuda com una pregària popular. L'Oda: En aquest cas, es tracta d'una peça poètica sense música, integrada en la col·lecció d'himnes i poemes de l'associació. L'obra és un diàleg a dues veus escrit per mossèn Climent Forner, on el poble s'adreça al pare Claret i aquest respon. Tradició i Difusió Internacional L'Associació de Gogistes Tarragonins, fundada l'any 1980, ha realitzat una tasca ingent amb més de 860 publicacions. Tot i ser una tradició molt arrelada a Catalunya, Batxes destaca que: Els gojos tenen el seu equivalent a Castella com a "gozos". L'edició de l'obra de Claret tindrà una difusió mundial gràcies a la xarxa de missions claretianes a l'Amèrica Llatina i l'Àfrica. Aquestes obres no són només religioses, sinó que recullen la història i el testimoni d'una època a través de les seves notes històriques. "El goig és cultura popular, religiositat, història i tradició; té molt de món per poder tocar." L'acte a l'Església de la Sang La tria de l'ubicació no és casual. Sant Antoni Maria Claret va tenir una relació molt estreta amb Tarragona, on fins i tot va dissenyar el seu propi escut episcopal l'any 1850. L'acte de presentació comptarà amb la presència del pare Eduard Canals i la recitació del rapsode Francesc Sancho.

  • 26'

    Mirades a Torreforta: Interculturalitat i Joves

    El Programa Ta-Ta-Ta i la Convivència a Torreforta L'episodi se centra en la presentació del projecte Ta-Ta-Ta, una iniciativa de la Conselleria de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona que busca fomentar la transversalitat social i la convivència intercultural al barri de Torreforta. El fruit principal d'aquest taller ha estat el documental "Mirades a Torreforta", realitzat íntegrament per joves del barri sota la coordinació de professionals del sector social i audiovisual. Creació Audiovisual com a Eina d'Integració • Els joves participants, sense experiència prèvia, han après el maneig de tecnologies digitals (càmeres i micròfons). • El documental té una durada de 20 minuts i ofereix una visió personal sobre la cultura musulmana i magribina. • El procés ha servit per crear un espai de confiança entre els joves i els mediadors del Centre Cívic. L'Experiència del Khalid Manó L'episodi inclou el testimoni del Khalid, un jove d'origen marroquí que va arribar a Tarragona fa pocs anys. En la seva intervenció, destaca: "Al principi va ser molt complicat... et canvies de família, et vas a un lloc que no saps res." • Desenvolupament personal: El taller li ha permès descobrir una passió pel cinema i la fotografia. • Barreres lingüístiques: El Khalid explica que les dificultats de relació sovint es deuen més a la comunicació que a diferències culturals profundes. • Visió de futur: Expressa el seu desig de formar-se com a electricista o continuar vinculat al món del documental. Impacte Social i Futur del Projecte L'acollida del documental al barri ha estat molt positiva, generant reflexions entre els veïns autòctons sobre els seus propis prejudicis. Les coordinadores, Marta Esparvé i Begoña Parra, subratllen que aquest és només el primer d'una sèrie de treballs que pretenen utilitzar-se com a eina pedagògica en instituts i centres educatius per visibilitzar la realitat dels joves nouvinguts.

  • 26'

    Olga Xirinacs: El suïcidi com a enigma i crònica social

    Exploració del suïcidi des d'un balcó privilegiat L'escriptora Olga Xirinacs presenta el seu nou llibre, una obra que neix de l'observació directa des del seu balcó a la Rambla de Tarragona, un punt conegut històricament per ser escenari de suïcidis. L'autora planteja el suïcidi no només com un acte individual, sinó com un enigma que interpel·la tota la societat. La mirada de l'escriptora: Compassió vs. Estadístiques Xirinacs s'allunya dels freds informes mèdics o estadístics per oferir una visió basada en la compassió. Segons l'autora: "El suïcidi és sempre un enigma que va camí del misteri; el suïcida deixa sempre un missatge, doncs forma part de la societat i amb el seu acte ens interpel·la a tots." • L'obra recull 20 casos, alguns reals i altres novel·lats. • Destaca la importància de l'escenificació: el suïcida sol buscar un gran escenari per al seu últim acte. • Inclou referències musicals, especialment les corals de Johann Sebastian Bach, per tractar la mort d'una manera més dolça i menys traumàtica que la tradició catòlica catastrofista. El paper de l'entorn i la societat En la conversa es discuteix el tabú professional dels mitjans de comunicació al voltant d'aquest tema i la necessitat de parlar-ne obertament per superar la por de la societat. Es mencionen casos específics com: • El suïcidi juvenil motivat per desenganys amorosos o pressió acadèmica (bullying). • L'experiència personal de l'autora dissuadint persones a punt de saltar. • La conscienciació a Tarragona, que destaca per ser una zona amb molts testaments vitals, fruit de la por al patiment prolongat. Reflexió sobre la llengua i el mercat editorial L'entrevista conclou amb una breu reflexió sobre la decisió de l'autora d'escriure aquesta segona novel·la en castellà. Xirinacs defensa la dualitat lingüística (citant referents com Pere Gimferrer) i l'ús del castellà com un pont per arribar a mercats internacionals com la Fira de Frankfurt, facilitant la traducció a altres idiomes.

  • 20'

    Cooperació i alfabetització de dones a Berkane

    Cooperació i Co-desenvolupament a la Província de Berkane Eduardo Bone i Diana Gonzalvo comparteixen la seva experiència recent al Marroc, concretament a la província de Berkane, on han realitzat el seguiment d'un projecte de cooperació que va començar l'any 2005. Aquesta iniciativa, finançada per la Diputació de Tarragona, té com a objectiu principal fomentar el co-desenvolupament i crear líders locals per reduir la necessitat de l'emigració forçada cap a Catalunya. L'alfabetització com a eina d'empoderament femení Un dels pilars fonamentals de la visita ha estat el projecte d'alfabetització de dones rurals. El perfil de les beneficiàries inclou: Dones de més de 40 anys que no van tenir accés a l'educació bàsica. Persones que viuen en comunitats rurals conservadores on el paper de la dona és molt limitat. Aprenentatge pràctic: des d'utilitzar un telèfon mòbil o electrodomèstics fins a comprendre conceptes de drets humans i matemàtiques bàsiques per ajudar en el teixit comercial. Percepcions sobre l'emigració i el desenvolupament El diàleg també aprofundeix en la visió que es té de l'emigració des de l'altra banda del Mediterrani: El mite de l'abundància: Els mitjans de comunicació i el retorn vacacional d'emigrants amb recursos generen una imatge d'Europa vinculada a l'èxit econòmic immediat, ocultant realitats com els deutes i la precarietat. Riquesa humana vs. progrés material: Els cooperants destaquen que, malgrat la manca d'infraestructures comercials, la regió de Berkane és rica en recursos agrícoles i calor humana. L'aprenentatge del cooperant: Eduardo i Diana subratllen la importància de despullar-se de l'eurocentrisme. "Moltes vegades el seu sentit comú i la seva creativitat per espavilar-se amb pocs recursos és superior al nostre; nosaltres no anem a ensenyar, anem a intercanviar."

  • 19'

    Anàlisi de la derrota del Nàstic a Sòria i el 'futbolí'

    La ressaca del partit a Sòria: El Nàstic perd contra el Numància L'espai d'avui se centra en la derrota del Gimnàstic de Tarragona al camp del Numància. El programa comença amb la narració del gol anul·lat al darrer minut, una jugada polèmica que hagués pogut canviar el resultat final de 1-0. L'equip de retransmissió destaca la frustració d'un partit on la fortuna no va acompanyar els grana. El 'futbolí': Souvenirs i humor professional Com és tradició, el programa barreja la informació esportiva amb un to distès: El souvenir: Quim Pons porta unes paciències de Sòria (galetes) per compartir a l'estudi, generant bromes sobre la duresa del dolç i la necessitat de tenir "paciència" amb la temporada actual del club. Efectes especials: Davant la falta de pressupost, els col·laboradors fan el so d'un timbre (ding-dong) de manera artesanal per a les seccions d'humor. Roda de premsa: Es comenta la tensió de Javi López davant les preguntes sobre la mala ratxa de l'equp. Dades curioses i saviesa futbolística L'espai també recull moments singulars: Àngel García deixa frases cèlebres com: > "La pilota és rodona i capritxosa". Descobreixen que el Numància té un capellà oficial, mossèn Carmelo Enciso, mentre es pregunten si el Nàstic en necessitaria un per canviar la sort. Es fa un seguiment de l'Ancona (Itàlia), que és líder del seu grup amb 24 punts, connectant amb l'ambient de beatificació al Vaticà. Properes cites Es recorda que aquesta nit el programa Sempre Nàstic comptarà amb Òscar Arpón com a convidat i una tertúlia amb figures com Agustí Mallol.

  • 22'

    Balanç del PP sobre els primers quatre mesos de govern a Tarragona

    Anàlisi Crítica de la Gestió Municipal En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Alejandro Fernández, portaveu del grup municipal del Partit Popular, realitza un balanç del que considera uns primers quatre mesos "decepcionants" del nou equip de govern (PSC i ERC). Segons Fernández, el govern de l'alcalde Josep Feliç Ballesteros encara actua en campanya electoral permanent, evitant assumir responsabilitats i culpant l'anterior administració dels problemes actuals. Urbanisme i el POUM Fernández critica l'actitud del govern respecte al Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), acusant-los d'utilitzar una falsa imatge de diàleg per amagar una cara fosca: Assenyalament de l'oposició: Acusa l'alcalde de culpabilitzar el PP i CiU del patiment de les famílies afectades pel pla general. Visió de futur: El PP condiciona el seu suport al nou pla si aquest garanteix una mobilitat moderna i un disseny del segle XXI, prioritzant l'habitatge protegit per evitar la marxa dels joves de la ciutat. "Assenyalar l'oposició i fer-los responsables del patiment de milers de famílies és una actitud irresponsable que voreja els mètodes de règims totalitaris." Infraestructures i Relació amb la Generalitat Un dels punts de major fricció és la subordinació que, segons el portaveu, mostra l'Ajuntament davant la Generalitat de Catalunya: Façana Marítima: Fernández afirma que Ballesteros ha "enganyat" la ciutadania en passar del soterrament promès a un desviament del tren previst per al 2026. Caserna dels Mossos: Tot i estar a favor de la seguretat, critica la ubicació a l'aparcament de Batestini, ja que suposa eliminar un pàrquing dissuasori vital sense oferir alternatives. Obsessió per les oficines: Lamenta que projectes com la presó o el Banc d'Espanya s'acabin convertint en dependències administratives en lloc d'espais culturals o zones verdes. Promoció de Ciutat i Turisme Finalment, es qüestiona durament la gestió de l'àrea de promoció, ara sota responsabilitat d'ERC: Critica el turisme polític (viatges de regidors sense empresaris) i la congelació del pressupost del Patronat de Turisme. Es mostra contrari a dedicar recursos a conferències d'altes personalitats externes com Al Gore, considerant que no aporten una promoció real per a Tarragona.

  • 20'

    25 anys de la victòria del PSOE: El canvi de 1982

    La Fita Històrica del 28 d'Octubre de 1982 L'episodi commemora el 25è aniversari de les eleccions generals de 1982, una data considerada clau per a la consolidació de la democràcia a Espanya. Amb la participació de l'exdiputat Jaume Antic i el periodista Tomàs Carot, s'analitza l'impacte d'aquella victòria aclaparadora del PSOE liderat per Felipe González. El Significat del "Canvi" Fi de la Transició: Per als interlocutors, l'arribada de l'esquerra al govern va completar el cicle democràtic iniciat després del franquisme. Majoria aclaparadora: Els 202 escons van superar totes les previsions, facilitats per la desintegració de la UCD d'Adolfo Suárez i el transvasament de vots cap a Aliança Popular i el socialisme. Normalització política: Es va trencar la por al "perill roig", demostrant que un govern d'esquerres podia gestionar l'Estat sense revanchismes. Viure la Campanya a Tarragona Clima cívic: Tot i la proximitat del cop d'estat del 23-F, la campanya es va viure amb una il·lusió desbordant i una participació massiva, lluny de la crispació actual. Anècdotes territorials: Es recorden els mítings multitudinaris al Camp de Mart de Tarragona i al pavelló del Reus Deportiu. El paper del PSC: A la demarcació de Tarragona, els socialistes van obtenir tres diputats (Jaume Antic, Ignasi Carnicer i Jaume Custodi) i van arrasar al Senat. Balanç i Llegat 25 Anys Després "La democràcia està consolidada i, quan la gent arriba a l'hora de votar, posa cadascú al lloc que es mereix." Els convidats conclouen que, malgrat els encerts i errors dels diferents governs posteriors, l'any 1982 va marcar un gir social i europeista (el denominat socialisme mediterrani) que va modernitzar les estructures de l'Estat i va assentar les bases de l'estabilitat política actual.

  • 24'

    Cultura a Tarragona: El Teatre Metropol i la Tardor Literària

    Gestió dels Equipaments Culturals Tancament i Reformes del Teatre Metropol S'ha anunciat el tancament temporal del Teatre Metropol a partir de l'1 de novembre per motius de seguretat i dignificació de l'edifici. Les obres, que duraran aproximadament un mes i mig, se centraran en: • Solució de goteres i millora de l'aïllament. • Instal·lació de noves sortides d'emergència i baranes. • Millores en la seguretat per als treballadors de tramoia. La regidora Sandra Coloma ha confirmat que l'activitat cultural s'ha reubicat en espais com el Palau de Congressos i l'IES Martí Franquès. L'objectiu és reobrir el teatre per a les festes de Nadal amb la representació dels Pastorets. Projectes de Futur: Teatre Tarragona i Camp de Mar • Teatre Tarragona: S'estan desencallant les obres amb la previsió de donar dates de reinici la setmana vinent. Es vol que sigui un equipament polivalent al servei de la ciutadania. • Auditori del Camp de Mar: Es reconeix que l'espai està mal cuidat i necessita una intervenció profunda. S'ha encarregat un projecte de reforma per dignificar aquest marc incomparable. La Tardor Literària i Premis Ciutat de Tarragona Consolidació del Model Literari La regidora ha elogiat l'herència de la Tardor Literària, considerant-la un model a seguir per altres ciutats. Els punts clau d'aquesta edició són: • L'ús de les noves tecnologies per apropar la literatura als joves. • La integració de formats contemporanis més enllà del recital tradicional. Premis Literaris Es mantindrà el format de la Nit de Premis de l'edició anterior per prudència pressupostària, tot i que s'està innovant en la comunicació dels finalistes a través del web oficial. > "El compromís és mantenir el prestigi de les lletres tarragonines malgrat la situació econòmica precària."

  • 8'

    La Tardor Literària de Tarragona i el terror gòtic

    Una edició dedicada al terror gòtic i la sensualitat En aquesta edició de la Tardor Literària, el col·lectiu La pell del llavi, representat per Xus García, presenta una programació centrada en el terror gòtic i la literatura del segle XIX. La intenció és explorar la sensualitat, la llibertat individual i l'emoció a través de figures clàssiques de la literatura de por. Propostes destacades del col·lectiu La programació inclou activitats innovadores que busquen la interacció amb el públic: Mail Art (Art Postal): Una crida a la població per personalitzar caretes blanques representant els seus propis monstres interiors. Espectacle "Obscuritat": Un recital poètic al Teatre El Magatzem (31 d'octubre) que homenatja autors "torturats" com Mary Shelley, Lord Byron o Walt Whitman. Intervencions de carrer: Accions a Reus i Tarragona, com l'espectacle "L'ombra del vampir", on es pretén "enveir" poèticament els vianants. Ruta Vampírica: Una activitat innovadora basada en la novel·la Vampíria Sound de Pep Blai, que inclou una nit de contes de terror i la possibilitat de dormir en un refugi. Filosofia de La pell del llavi El col·lectiu aposta per treure la cultura al carrer per evitar que sigui una cosa estàtica. "La gent es troba l'art i la cultura sense haver d'entrar en un museu o un teatre, sinó que, tot passejant, es troben envaïts per aquesta sensació poètica." L'objectiu final és consolidar la literatura a Tarragona i oferir una visió més literària i profunda que la celebració comercial de Halloween, connectant amb els referents originals de Dràcula o Frankenstein.

  • 6'

    Música i poesia: Fina Anglès i el Cor Tempus

    Presentació de l'espectacle 'Música Poètica' L'entrevista presenta el muntatge que tindrà lloc a l'Auditori de Caixa Tarragona dins del cicle Tarragona estrena. L'espectacle és una proposta interdisciplinària que combina el recital de poesia, el concert coral i la tertúlia literària, protagonitzat pel Cor Tempus i l'escriptora Fina Anglès. Estructura i contingut de l'obra El repertori està dividit en dues parts ben diferenciades que busquen connectar l'espectador amb el text i la melodia: Primera part: Centrada en el cançoner tradicional (com la coneguda Cançó de bressol del Camp de Tarragona) i poemes d'autors i compositors internacionals (anglesos i flamencs). Segona part: Gira al voltant de l'amor corprenedor, mostrant una evolució des del desamor fins a l'amor correspost. Inclou autors com: Tomàs Garcés i Salvat-Papasseit. Rafael Alberti i Pere Quart. Poesia xinesa traduïda per Maria Manent. Filosofia i posada en escena L'objectiu principal de la col·laboració és que el públic pugui fer-se seus els missatges estètics i de contingut. Fina Anglès destaca la importància de la veu dita i la veu cantada sobre una escenografia sòbria, acompanyada d'algunes imatges. "Ajudar que l'altre entengui o que s'ho faci seu, però que sigui l'altre qui s'ho fa seu, això fa feliç a les persones." Perfil dels participants L'escriptora subratlla la qualitat del Cor Tempus, format per joves universitaris amb una formació musical seriosa, destacant que treballar amb ells és una experiència que la "vivifica". Tot i que l'espectacle requereix certa maduresa per comprendre la profunditat dels textos, es considera apte per a nens si els pares volen introduir-los en l'estètica auditiva i visual.

  • 14'

    40è Aniversari de l'Hospital Universitari Joan XXIII

    Commemoració de Quatre Dècades al Servei de Tarragona L'Hospital Universitari Joan XXIII inicia un any d'actes per celebrar el seu 40è aniversari (1967-2007). La doctora Pilar Gavilán, directora del centre, destaca l'evolució de l'hospital, que ha passat de ser un centre local a convertir-se en un referent regional de tecnologia i assistència. Evolució i Nous Serveis L'hospital ha viscut un creixement constant, similar a un trencaclosques que s'ha anat completant amb peces d'alta tecnologia. Entre les fites recents destaquen: Millores en Pediatria: Implementació del triatge d'urgències per separar pacients segons la complexitat. Infraestructures: Rehabilitació de plantes d'hospitalització i modernització del bloc quirúrgic. Hemodinàmica: Col·laboració amb l'Hospital de Sant Joan de Reus per a tractaments coronaris al territori. Recerca i Docència: Projecte d'un nou edifici per a investigació i l'observatori de salut i medi ambient. Reptes de Futur i Cooperació La doctora Gavilán subratlla la importància de la col·laboració amb altres centres (Valls, Tortosa, Reus) per optimitzar recursos. Sobre la gestió actual, es posa l'èmfasi en: Llistes d'espera: Ús dels quiròfans de tarda per a cirurgia major ambulatòria. Atenció Social: Reforç de la unitat de treball social i servei de traductors per als nouvinguts. Atenció Domiciliària: Estratègia per descongestionar l'hospital, mantenint els pacients estables al seu entorn. "Joan XXIII té un edifici de 40 anys amb mancances estructurals que se supleixen amb la voluntat i dedicació dels seus 1.200 professionals." Programa d'Actes Celebratius La celebració inclou comissions de treballadores sota diversos eixos: * Joan XXIII Cultural: Visites al patrimoni romà. * Joan XXIII Solidari: Agermanament amb un hospital del Senegal. * Joan XXIII Infantil: Festes per als més petits i col·lectius de pacients.

  • 5'

    PortAventura rep el seu visitant 40 milions

    Celebració històrica a PortAventura El parc temàtic ha assolit una fita significativa en arribar als 40 milions de visitants en els seus 12 anys d'història. El protagonista d'aquesta jornada ha estat en Jordi Ruiz, un barceloní de 40 anys que visitava el parc amb la seva família i que s'ha vist sorprès per una rebuda multitudinària. Premis i reconeixements La direcció del parc, encapçalada per Mercedes de Pablo, ha lliurat a la família Ruiz diversos obsequis exclusius: Un passi Platinum, el nivell més alt d'accés que permet l'entrada a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i el Beach Club. Una estada completa per a tota la família durant la temporada de Nadal. Una reacció de sorpresa i nervis L'afortunat i la seva dona, la Feli Sánchez, han descrit l'experiència com una barreja de sorpresa i aclaparament: "Ens hem pensat al principi que era una broma, un espectacle més del parc." L'ambient ha estat festiu, amb la presència de mitjans de comunicació, la banda de música i personatges icònics del parc com el Shrek, que han envoltat la família en el moment de creuar els accessos. Creixement del parc Durant l'esdeveniment s'ha destacat la bona salut del complex, que ja compta amb uns 30.000 passis de temporada i manté una tendència de creixement constant any rere any, consolidant-se com un referent en el sector de l'oci.