Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

265-276 de 1332
  • 10'

    Odissea ferroviària: el col·lapse de Rodalies

    Crònica d'un viatge ple d'obstacles L'episodi narra l'experiència directa del reporter Josep, qui realitza un seguiment en temps real de les dificultats que pateixen els usuaris de Rodalies i Renfe. El testimoni posa de manifest el col·lapse del sistema ferroviari i l'impacte en la vida quotidiana dels ciutadans. Els punts clau del periple Retards i trajectes interminables: Un viatge que normalment dura poc més d'una hora s'ha convertit en una odissea de més del doble de temps. Des de Tarragona fins a Barcelona-Sants, el recorregut s'ha allargat fins a gairebé les 5 hores de trajecte total. Transbordaments constants: Per completar el viatge, els passatgers s'han vist obligats a combinar diversos mitjans: metro (Línia 3), autocars de substitució i diferents línies de tren (C4 per interior i C2 per la costa). Línies alternatives: S'analitza l'eficiència de la línia de l'interior (Vilafranca) en comparació amb la de la costa (Garraf), sent aquesta última la que presenta més complicacions durant el dia de la crònica. Testimonis dels afectats L'episodi recull veus de diferents perfils d'usuaris: 1. Marta: Una treballadora que viu a Altafulla i treballa a la Zona Universitària de Barcelona. Ha d'aixecar-se a les 6 del matí i triga el doble de temps per arribar a la feina. 2. Estudiants: Joves que es desplacen al campus de Vilanova i la Geltrú i que es veuen perjudicats en època d'exàmens. 3. L'usuari esporàdic: Un senyor que no agafava el tren des de fa 25 anys i es retroba amb un servei saturat. "Un trajecte que es fa amb una hora o una hora i deu, doncs triguem el doble... El doble si va bé." Problemes de gestió i compensacions Es debat la qüestió de la gratuïtat de certs trams i la incertesa sobre com es compensarà els usuaris que ja disposen d'abonaments mensuals o setmanals. La indicació de la companyia, de moment, és que els afectats facin les reclamacions pertinents a través dels canals oficials.

  • 6'

    Caus i retards ferroviaris entre Tarragona i Barcelona

    Crònica del caos ferroviari: El trajecte Tarragona-Barcelona L'emissora Tarragona Ràdio realitza un seguiment in situ de les greus afectacions que pateixen milers d'usuaris dels trens de mitja distància (Catalunya Express) i Rodalies. El periodista Josep Sunyer està narrant en primera persona l'odissea de desplaçar-se entre les dues ciutats arran d'una avaria que ja dura tres dies. Principals dificultats detectades Transbords infinits: El trajecte de tornada des de Barcelona implica l'ús de combinacions de metro, autobús alternatiu i fins a dos trens diferents per arribar al destí. Manca de coordinació: S'ha evidenciat que els trens de l'estació de Gavà no esperen l'arribada dels autobusos llançadora, provocant esperes innecessàries de més de 20 minuts. Increments del temps de viatge: Un trajecte que habitualment dura una hora pot arribar a les dues hores i mitja, superant fins i tot el temps de la ruta per l'interior. El testimoni dels usuaris Els passatgers expressen sentiments d'indignació i resignació. Entre les crítiques més repetides destaquen: "Això és un desastre. He de caminar metres i metres, agafar el tren, el metro, l'autobús... Està molt mal muntat." Els estudiants que es desplacen al campus de Castelldefels i els treballadors s'han vist obligats a matinar excessivament o arribar sistemàticament tard. Impacte en col·lectius vulnerables S'ha subratllat que la gent gran és el grup que pitjor s'endú la situació, ja que es troben sovint desorientats davant els canvis constants d'andana i mitjà de transport sense una senyalització o suport adequat. Les obres de l'AVE i la inversió en infraestructures són el centre de les converses entre els afectats, que reclamen solucions urgents per a la xarxa convencional de Rodalies.

  • 4'

    Odissea ferroviària: trajecte Tarragona-Barcelona en temps de canvis

    Seguiment en directe de la mobilitat ferroviària L'episodi d'avui se centra a analitzar de primera mà les dificultats dels usuaris que es desplacen diàriament entre Tarragona i Barcelona. El periodista Josep Sunyer realitza un experiment in situ per avaluar les alternatives de transport arran de les incidències o canvis en el servei ferroviari. Detalls del trajecte d'anada i tornada Anada: El viatge entre l'estació de Tarragona i Sants per la línia de l'interior ha tingut una durada total d'una hora i 45 minuts, amb vagons força plens on molts passatgers viatjaven drets. Tornada: S'està provant la ruta per la costa, que implica: Autobús des de Plaça Espanya fins a Gavà. Rodalies de Gavà a Sant Vicenç de Calders. Tren regional de Sant Vicenç de Calders fins a Tarragona. Previsió: Es calcula que aquest trajecte de tornada pot superar les dues hores de durada. Altres continguts del programa Justícia: Entrevista amb Ramon Gutiérrez sobre les mesures penals alternatives per a adults i menors a les comarques tarragonines. Turisme: Balanç de la temporada a la Costa Daurada amb Joan Antoni Pedró, vicepresident de l'associació hotelera de Salou, Cambrils i la Pineda. "És l'experiment que estem realitzant per comprovar in situ el que han de patir cada dia milers d'usuaris que agafen els trens entre Tarragona i Barcelona."

  • 15'

    Mesures penals alternatives al Port de Tarragona

    Mesures Penals Alternatives: Una aposta pel medi obert L'entrevista amb Ramon Gutiérrez, director dels serveis territorials de Justicia a Tarragona, detalla el programa de mesures penals alternatives (MPA). Aquestes accions permeten que persones condemnades, tant adults com menors, compleixin les seves penes realitzant prestacions socials en benefici de la comunitat en lloc d'ingressar en un centre penitenciari. Característiques del programa Àmbit d'aplicació: Es realitzen en el medi obert i representen aproximadament el 50% de les penes en la jurisdicció d'adults. Perfil del penat: Solen ser persones sense un perfil delictiu habitual, sovint condemnades per delictes relacionats amb la seguretat vial (conducció sota els efectes de l'alcohol). Durada: Les jornades de treball oscil·len normalment entre 1 i 90 dies, tot i que en casos excepcionals poden ser superiors. Voluntarietat: El penat ha d'assumir voluntàriament la mesura per garantir-ne l'èxit educatiu. Impacte i col·laboració institucional Actualment, hi ha un centenar d'entitats col·laboradores a la demarcació de Tarragona, incloent-hi: Institucions Públiques: Com el Port de Tarragona, ajuntaments i diversos departaments de la Generalitat. Entitats Socials: Creu Roja, Càritas i fundacions sense ànim de lucre. Tasques diverses: Des del manteniment de boscos i suport administratiu fins a l'atenció en menjadors socials o col·laboració amb protecció civil. "Qui està pagant la presó és el ciutadà que manté al penat; amb les mesures alternatives, és el penat qui retorna un benefici directe a la societat." Futur dels equipaments judicials Gutiérrez també avança l'estat del nou centre penitenciari de Mas Enric (El Catllar), que es troba en fase de redacció del projecte amb la previsió que les obres comencin l'any vinent i tinguin una durada d'uns 24 mesos.

  • 14'

    Balanç de la temporada turística 2007 a la Costa Daurada

    Balanç de la Temporada Turística a la Costa Daurada L'entrevista amb Joan Antoni Padrón, vicepresident de l'associació hotelera de Salou, Cambrils i La Pineda, ofereix una visió detallada del tancament de la temporada 2007. Malgrat una lleugera davallada en les xifres, el sector es mostra satisfet amb l'ocupació, que s'ha situat al voltant del 75-76%. Tendències del Mercat i Comportament del Client Es detecten canvis significatius en la manera com els turistes planifiquen i gaudeixen de les seves vacances: Concentració de la temporada: S'ha observat un escurçament del període d'activitat, especialment degut a les restriccions escolars al mercat britànic, que impedeixen els viatges fora dels mesos centrals. Estades més curtes: La tendència actual és fer vacances més freqüents però de menor durada. Això implica que, per mantenir l'ocupació, ha calgut atreure un major volum de clients individuals. Davallada del consum: S'estima una reducció del 15% en la despesa en el destí, atribuïda a l'increment de l'euro i a la pujada de les hipoteques que afecta la butxaca del consumidor. Mercats Estrangers i l'Efecte Internet El comportament per nacionalitats presenta contrastos: Mercat Rus: En ple creixement i amb una tendència clarament a l'alça. Mercat Britànic: Es troba en una fase de transformació cap a un duopoli de grans agències, mentre es manté la incertesa sobre l'impacte d'aquest canvi. Internet: S'ha convertit en una eina bicefàlica; aporta agilitat en les reserves, però dificulta la planificació empresarial degut a la immediatesa de les contractacions d'última hora. Reptes de Personal i Futur Un dels problemes estructurals més greus és la manca de personal qualificat. La dificultat per cobrir horaris de caps de setmana i festius ha provocat que: Entre un 35% i un 40% dels treballadors del sector siguin estrangers. Les empreses hagin d'invertir temps i recursos en la formació i l'adaptació lingüística dels nous empleats. "Els hotels, durant el període que estan oberts, estan al voltant del 75-76% d'ocupació. Pràcticament podem dir que hem repetit l'ocupació de l'any passat."

  • 12'

    Estratègies d'estalvi energètic i consciència ambiental

    L'educació com a motor del canvi En aquesta conversa, s'emfatitza la importància de les campanyes escolars per fomentar l'estalvi d'energia. La Fundació Tàrraco Energia Local realitza una tasca continuada durant tot el curs, centrant-se en alumnes de tercer i quart d'ESO per a l'estalvi a la llar, i en el primer cicle per a concursos de pòsters. Gestos quotidians per a una vida sostenible El diàleg destaca que no calen grans inversions econòmiques —com canviar totes les finestres— per marcar la diferència. Es proposen hàbits senzills i directes: Aprofitament de la llum natural: Pujar persianes i evitar encendre llums innecessaris. Eliminació del consum fantasma: Apagar els dispositius completament en lloc d'usar el stand-by i desconnectar carregadors de mòbils. Ús eficient de l'aigua: Instal·lació d'airejadors a les aixetes, ús de la dutxa en lloc del bany i reducció del volum de la cisterna del vàter. Compra responsable i certificacions Es recomana fixarSA en les ecoetiquetes i buscar sempre electrodomèstics amb la certificació energètica A. També s'anuncia que s'està treballant en la certificació d'edificis per garantir que els habitatges nous estiguin preparats per a la gestió de residus i l'aïllament tèrmic. "En qualsevol gest de la nostra vida, des que ens rentem les dents fins que conduïm, podem fer estalvi d'energia." El repte de la gestió de residus S'identifica que encara existeixen molts dubtes sobre el reciclatge domèstic (com on llençar el poliestirè o el tetrabrick). L'Anna Pérez recorda la importància vital de mai llençar l'oli de cuina per l'aigüera, ja que és altament contaminant, i l'obligació de portar-lo a la deixalleria.

  • 6'

    Retards rècord i caos a Rodalies Tarragona

    CRÒNICA DEL CAOS FERROVIARI A TARRAGONA L'emissora connecta amb la unitat mòbil desplaçada a l'estació de tren de Tarragona, on la situació informativa és crítica a causa dels constants retards a les línies de Rodalies. La incidència afecta tant el sentit sud (Tortosa i Reus) com el sentit nord, generant una acumulació de trens que confon els usuaris sobre els horaris reals. Afectacions i queixes dels passatgers Estudiants i turistes: S'ha registrat un grup de 50 estudiants xinesos que han arribat amb més d'una hora de retard per visitar la Universitat Rovira i Virgili. Impacte laboral: Els treballadors que es desplacen a Barcelona denuncien pèrdues de fins a quatre hores de trajecte, el doble del que és habitual. Greuge comparatiu: Els usuaris de Llarga Distància es queixen que la gratuïtat del servei només s'aplica a determinats trams de Rodalies (C2 i C4), mentre ells segueixen pagant abonaments cars sense compensacions. L'alternativa de l'autobús Molts passatgers han optat per l'estació d'autobusos de Tarragona per evitar el col·lapse ferroviari. Les línies cap a Barcelona estan operant per sobre de la seva ocupació habitual a causa de la desconfiança envers el pla operatiu de Renfe. Repte periodístic: 'Operació Barcelona' La presentadora, Iolanda García, ha proposat al reporter Josep un repte per a l'endemà: 1. Agafar un tren a primera hora (7:20 h). 2. Realitzar tot el trajecte fins a Barcelona fent els transbords necessaris i comprovant la gratuïtat dels trams promesos. 3. Informar en directe de l'experiència real de l'usuari, inclosa la tornada amb l'ús d'autobusos substitutoris. "Alguns usuaris diuen que la gratuïtat de cap de les maneres compensa la pèrdua de temps que comporten aquests canvis."

  • 11'

    XI Mostra de Teatre de l'ONCE a Tarragona i Lleida

    XI Mostra de Teatre de l'ONCE: Talent sense barreres L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio posa el focus en la XI Mostra de Teatre de l'ONCE, un esdeveniment biennal que aquest cap de setmana aterra a les demarcacions de Tarragona i Lleida. Amb la participació de prop de 160 actors i actrius amb discapacitat visual, aquesta trobada reivindica la cultura com un espai plenament inclusiu. Una programació diversa i ambiciosa La mostra compta amb la presència de 10 grups teatrals provinents de diversos punts de l'Estat (Madrid, Càdis, Galícia, Valladolid, entre d'altres). Segons explica Reyes Duc, cap de Promoció Artística, el repertori és totalment heterogeni i inclou: * Clàssics universals d'autors com Shakespeare, Tirso de Molina o Lorca. * Peces de teatre contemporani com Jean Genet. * Comèdies i obres experimentals. Metodologia i tècniques d'adaptació El procés per pujar a l'escenari implica un treball constant que neix de tallers socioculturals i es professionalitza amb els anys. Per superar les barreres de la vista, s'utilitzen metodologies específiques: * Reconeixement espacial: L'actor ha de memoritzar l'entorn, els mobles i les distàncies. * Expressió corporal: Es treballa mitjançant la imitació de gestos i un entrenament especial de la veu. * Audiodescripció: Perquè el públic amb ceguesa pugui gaudir de l'obra, s'ofereix una narració en directe que descriu escenografies, vestuaris i accions sense diàleg. L'activitat a Tarragona Juani Fuentes, delegada de l'ONCE a Tarragona, destaca l'enorme acollida que està tenint el certamen, amb exemples com el ple de 600 persones al Teatre Fortuny de Reus. El grup local, format per nou persones, ha apostat enguany per una obra de gran complexitat: Les Criades de Jean Genet. "Amb una mica d'esforç i treball per solucionar les barreres de la vista, els nostres actors tenen un nivell que els ha portat a festivals nacionals i internacionals amb gran èxit." Finalment, es recorda que l'ONCE no només aposta pel teatre, sinó que manté una activitat constant en àmbits com els escacs, l'esport, la rehabilitació i la integració laboral, essent la formació i l'autonomia els pilars fonamentals de la institució.

  • 17'

    Balanç de Lluís Balart sobre els 120 dies del govern de Tarragona

    Balanç polític d'Iniciativa per Catalunya Verds a Tarragona L'exregidor i president local d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Lluís Balart, analitza l'actualitat política de Tarragona després dels primers 120 dies del nou govern format pel PSC i ERC. Tot i haver quedat fora de l'Ajuntament en les darreres eleccions municipals, la formació manté una activitat política intensa i una valoració crítica però constructiva de la gestió municipal. Valoració de l'equip de govern (PSC-ERC) Balart ofereix una visió matisada sobre l'inici del mandat: Aspectes positius: Destaca el canvi de signe polític i una major sensibilitat cap a les demandes ciutadanes. Posa com a exemple la capacitat de decisió en l'aturada de llicències per a antenes de telefonia mòbil. Aspectes negatius: Crítica la falta de concreció i de calendaris clars. Lamenta episodis de gestió qüestionable com la "crisi del tauró", que considera que es va gestionar amb ocultació i falta de veracitat. "Una crisi no es pot resoldre negant-ne l'existència o donant informació equivocada." Projectes de ciutat i Urbanisme L'entrevista repassa els grans eixos que marquen l'agenda tarragonina: Revisió del POUM: ICV rebutja el model anterior (l'anomenat "POUM de Nadal") per la seva falta de participació ciutadana. Proposen un creixement basat en l'habitatge social i la sostenibilitat (Agenda 21). Infraestructures ferroviàries: Es valora positivament la proposta de portar el tren per l'interior, situant una estació central que millori la intermodalitat i alliberi la façana marítima. Equipaments públics: Sobre el futur de la Tabacalera o el Banc d'Espanya, defensen usos unitaris i emblemàtics que evitin l'acumulació d'edificis buits a la ciutat. Futur intern i renovació del partit De cara al curs 2007-2008, ICV es planteja: Cicle electoral: Prioritat absoluta en les properes eleccions generals amb el candidat Lluís Sonyer. Renovació interna: Un procés de debat per renovar els òrgans dirigents on Balart ja anuncia que deixarà, com a mínim, un dels seus dos càrrecs actuals per evitar l'acumulació. Tallers de política municipal: Espais oberts a la ciutadania per elaborar un programa renovat i original per recuperar la representació municipal el 2011.

  • 23'

    Joves emprenedors: realitat, reptes i èxits

    Introducció als guanyadors dels premis d'emprenedoria En aquesta conversa, coneixem els representants de tres empreses destacades per la seva tasca innovadora a Tarragona. Els convidats comparteixen la seva visió sobre què significa realment emprendre avui en dia, més enllà dels títols i els reconeixements. Les empreses i els seus perfils • Tèrmicsol (Patxi Sillero): Especialitzada en energies renovables, especialment en l'energia solar tèrmica i fotovoltaica. Busquen un mercat de qualitat davant els canvis legislatius. • Auriga Serveis Culturals (Anna Catà): Dedicada a la difusió del patrimoni i la cultura per a públics diversos, des d'escoles fins a gent gran. • Empren (Josep Maria Ngalia): Una consultoria d'enginyeria que ofereix solucions tecnològiques integrals, tant per al sector privat com per al municipal. La realitat de crear una empresa pròpia Els interlocutors coincideixen que el pas de treballador per compte d'altri a empresari neix de la voluntat de fer les coses "a la seva manera" i millorar el que ja existeix al mercat. Tanmateix, adverteixen que el procés està ple d'obstacles: • Burocràcia i tràmits: El sistema legal i administratiu pot ser un laberint complex d'altes, assegurances i formes jurídiques. • Inversions inicials: Els primers beneficis mai són per a l'empresari; es destinen a cobrir infraestructures, materials i impostos. • L'equip i els socis: La convivència amb els socis és comparable a un matrimoni, on la confiança i l'alineació de visions són crítiques per evitar el "divorci" empresarial. "Per ser emprenedor s'ha de tenir aquesta dosi d'inconsciència que després et fa tirar endavant." Mites vs. Realitat del jove emprenedor Es debat la imatge sovint distorsionada que la societat té de l'emprenedoria. No es tracta de "jugar al golf" o tenir horaris flexibles, sinó d'una dedicació de 14 hores diàries, treballar caps de setmana i, sovint, ser l'últim a cobrar la nòmina. Els valors i el futur • La conciliació familiar és un repte pendent que esperen assolir quan el projecte es consolidi. • Tot i la duresa, la gratificació principal és ser amo del propi destí i no dependre de les decisions d'una gran corporació. • L'entorn familiar sol ser patidor però recolza els projectes en veure la felicitat i la il·lusió dels emprenedors. Projectes de futur i il·lusions L'episodi tanca amb els projectes que més els motiven actualment: des de grans instal·lacions fotovoltaiques sostenibles fins a la creació de riquesa en el territori a través de projectes d'enginyeria i la satisfacció personal d'estudiar i transmetre el patrimoni cultural.

  • 16'

    2007-10-23 FEDERACIONS VEÏNS

    Debat sobre la unificació de les federacions veïnals Els presidents de les dues principals entitats veïnals de Tarragona, Helena Regidor (FAVT) i Josep Maria González (Segle XXI), analitzen la possibilitat de reprendre les negociacions per a una unificació històrica. El context actual ve marcat per l'arribada d'un nou equip de govern municipal, que ha mostrat interès a racionalitzar la interlocució amb els barris. Punts clau de la negociació Predisposició actual: La Federació Segle XXI ja ha nomenat una comissió de quatre persones per iniciar el diàleg, prioritzant cares noves per evitar reticències passades. Per contra, la FAVT celebrarà una assemblea imminent on es preveuen veus crítiques. Obstacles principals: Es reconeix que els fracassos anteriors es van deure a intents de control polític, discrepàncies personals i la creació d'associacions artificials per guanyar pes en les votacions. Estratègia de col·laboració: Ambdós representants coincideixen que, abans de la unió formal, cal treballar conjuntament en temes concrets com: La pujada d'impostos i la gestió de subvencions. Problemàtiques mediambientals (com la cimentera). La participació ciutadana real en les decisions de l'Ajuntament. El paper de les institucions "Nosaltres som el moviment veïnal i ell [el regidor] és polític. Li he demanat que no es posi per res amb nosaltres." Hi ha un consens total en el fet que el procés ha de ser independent del poder polític. Malgrat que l'Ajuntament impulsa la idea, els líders veïnals insisteixen que la negociació ha de ser "cara a cara" per evitar que les federacions siguin vistes com a entitats polititzades. Finalment, es fa una autocrítica sobre la pèrdua de força del moviment, lamentant que la fragmentació hagi provocat l'aparició de plataformes ciutadanes paral·leles per gestionar temes com el POUM.

  • 13'

    Setmana Cultural de la Granja i el seu parxís humà

    Celebració de la Setmana Cultural al barri de la Granja L'Associació de Veïns del barri de la Granja, a Tarragona, presenta una nova edició de la seva Setmana Cultural. La Mati Vallejo, una de les responsables de l'organització, explica que aquestes jornades busquen fomentar la cohesió social i el teixit comunitari mitjançant activitats lúdiques i culturals que impliquen totes les generacions. Activitats destacades del programa Exposició fotogràfica retrospectiva: Un recull d'imatges que repassa la història dels esdeveniments del barri, servint com a punt de trobada per recordar el passat. Concurs de truita de patates i bescuits: Una proposta gastronòmica on l'associació facilita els ingredients (ous i patates) per incentivar la participació i compartir el sopar entre els veïns. Tallers infantils i esmorzar: Espais dedicats als més petits amb activitats de pintura, plastilina i un esmorzar popular amb donuts i batuts. Missa Rociera i actuació coral: El diumenge tanca amb la participació del grup Mos Cantars. L'element diferenciador: El Parxís Humà Gegant L'activitat estrella i més singular del barri és el parxís gegant, que se celebra dissabte a les 17:00 h. "És una passada veure-ho des de dalt de l'escenari; la gent gaudeix més fent de fitxa que jugant." Dimensions: El tauler és una lona de 9x9 metres. Dinàmica: Els jugadors reals actuen com a fitxes sobre el tauler, vestits amb samarretes del color corresponent (groc, vermell, verd o blau). Participació: Està obert a tothom (veïns i visitants) i inclou tant adults com infants per mantenir la disciplina del joc. El paper del col·lectiu de dones Es destaca la tasca fonamental del col·lectiu de dones de la Granja, que són el motor organitzatiu de l'esdeveniment i treballen per la integració de les noves veïnes i el suport mutu entre la gent gran del barri.