Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

313-324 de 1332
  • 11'

    Balanç de Cossetània Edicions a la Fira de Frankfurt

    La cultura catalana com a convidada d'honor L'entrevista amb Jordi Ferrer, responsable de l'editorial tarragonina Cossetània, analitza l'experiència de ser l'eix central de la Fira del Llibre de Frankfurt. Ferrer destaca que, tot i el soroll mediàtic i les polèmiques polítiques, la fira ha servit per donar un tractament d'Estat a la cultura catalana, facilitant el seu reconeixement internacional. La fira com a mercat de drets editorials Ferrer aclareix que la feina a Frankfurt no és la venda directa de llibres al públic, sinó la compra i venda de drets d'autor entre editorials. Exportació: Cossetània ha aconseguit acords per editar una guia de la Costa Brava en alemany i té negociacions avançades per a llibres d'amanides en anglès i narrativa en italià. Importació: L'editorial ha adquirit els drets de llibres infantils (sèrie La vida al voltant d'un...) i ha renovat l'aposta per la narrativa eròtica d'una autora canadenca amb èxit de vendes. Resultats i feina invisible L'editor subratlla la intensitat de la trobada, amb més de 28 reunions en només dos dies. "A Frankfurt la gent que hem estat per la feina hem estat parlant de llibres; hi ha qui es preocupa que no tinguem reconeixement, però quan ens el donen, li donem més transcendència de la que té." Finalment, es remarca que la projecció de la literatura catalana en aquest esdeveniment ajuda a trencar la barrera de ser una cultura sense Estat, facilitant que editors estrangers s'interessin per autors d'aquí sense haver de fer prèviament una "lliçó de geopolítica".

  • 23'

    Noves línies de cultura a l'Ajuntament de Tarragona

    El canvi de rumb en la gestió cultural de Tarragona L'entrevista a Joan Pasqual, nou coordinador de l'àrea municipal de cultura des de l'1 de setembre, desvela el seu compromís per passar de la creació artística a la gestió política amb un objectiu clar: escoltar els agents actius de la ciutat per donar resposta a les demandes reals. Eixos estratègics de la nova gestió Pasqual articula el seu projecte polític al voltant de tres pilars fonamentals: • Equipaments: Prioritzar la redefinició d'espais i la seva posada a punt. • Xarxa de difusió: Fomentar que els creadors locals tinguin visibilitat i presència. • Programació: Passar d'una programació passiva a una que generi indústria cultural pròpia. "La cultura no la fa l'Ajuntament de Tarragona, sinó que la fan les persones." Redefinició dels espais escènics El coordinador detalla un ambiciós pla d'usos per als teatres de la ciutat: • Teatre Tarragona: Es planteja com l'eix central per a espectacles de caràcter professional i produccions amb valor afegit que puguin exportar-se. • Teatre Metropol: Es reorientarà per donar cabuda a entitats locals i associacions ciutadanes, funcionant gairebé com un centre cultural obert. • Camp de Mar i Centres Cívics: L'objectiu és que estiguin oberts tot l'any i descentralitzin la cultura cap als barris, utilitzant també parcs i places. Aposta per la contemporaneïtat Un dels projectes estrella és el Centre de Creació Contemporània, un nucli de formació i exhibició d'art actual que comptarà amb el suport de la Generalitat. Pasqual destaca la importància de mantenir referents com el Tinglado 2 del Port, que gaudeix d'un prestigi internacional sovint desconegut pels mateixos tarragonins. Finalment, l'àrea es fixa el repte d'ordenar la gran quantitat d'oferta existent per fer-la més visible tant a nivell intern com cap a la resta de Catalunya.

  • 19'

    Futbol, arbitratge i la Setmana de la Comunicació

    El Futbol i la Setmana de la Comunicació a Tarragona L'episodi d'avui se centra en l'inici del Comunica07, la Setmana de la Comunicació a Tarragona, on el futbol actua com a eix central. S'analitza la relació entre els mitjans i l'esport, amb la participació de figures de primer nivell. Anàlisi del Nàstic - Xerez i la polèmica arbitral El programa repassa els moments clau del darrer partit del Nàstic de Tarragona, marcat per l'actuació de l'àrbitre Pino Zamorano: Expulsió i penal matiner: L'equip va patir una expulsió i un gol en contra als 50 segons de joc. Protagonisme arbitral: Es critiquen obertament les decisions de Pino Zamorano, tot i que es descobreix una dada curiosa: l'àrbitre es va lesionar a la mitja part i la segona part la va xiular el quart àrbitre sense que ningú se n'adonés inicialment. Tensió a l'equip: Es comenta la disputa entre els jugadors Tati Maldonado i Campano per decidir qui llançava un penal a favor. Convidats i Programació del Comunica07 Es presenta una agenda farcida de personalitats que participaran en taules rodones a l'Auditori Caixa Tarragona: Analistes i tècnics: Juan Andújar Oliver, Jordi Gonzalvo i Àlex Castells. Drets televisius i gestió: La presència destacada de Jaume Roures (Mediapro) per parlar de la guerra del futbol, juntament amb Francesc Escribano (TV3) i Eduard Pujol (Barça TV). Exjugadors i periodistes: Pichi Alonso, Lluís Canut i Albert Lesant. "Pino Zamorano estava al vestidor o camí de casa seva mentre tothom el seguia criticant per la segona part."

  • 13'

    Reflexió sobre la salut i la hipermedicalització social

    La salut com a responsabilitat compartida En aquesta conversa, s'analitza com la societat actual ha desenvolupat una actitud hipocondríaca i una dependència excessiva del sistema sanitari. El senyor Segura destaca que la salut no és només absència de malaltia, sinó un afer col·lectiu que depèn de factors socials, econòmics i familiars. Els límits del sistema sanitari Es discuteix la tendència a voler solucionar problemes quotidians —com el desànim laboral o els conflictes personals— mitjançant la medicina. Això comporta riscos significatius: Medicalització de la vida: L'ús de medicaments com a "anestèsics" que oculten els senyals d'alerta dels problemes reals. Pèrdua de resistència: Una menor capacitat de la societat per afrontar processos banals o trivials (com un refredat). Iatrogènia i errors mèdics: S'estima que l'ús agressiu de la medicina és una de les principals causes de mortalitat en països desenvolupats. Ús banal del medicament: L'exemple de la Viagra "Tirar a mà d'aquesta mena de sortida fàcil pot ser, en casos en què no és necessari, dependre excessivament d'aquesta ajuda i exposar-se als efectes adversos." L'entrevista utilitza el cas de la Viagra per il·lustrar la dualitat de la farmacologia: d'una banda, és un gran avenç per a qui té un problema fisiològic real; de l'altra, esdevé una solució banal per a aquells que busquen una drecera sense necessitat mèdica. Sessions de reflexió a Tarragona Finalment, es fa una crida a la participació ciutadana en el cicle de xerrades a la Fundació La Caixa, destacant la ponència de Juan Gervás titulada "Malalties Reals o Inventades", per tal de fomentar un esperit crític sobre l'ús dels recursos públics i la pròpia salut.

  • 3h 40min

    Futbol, el Rei Mediàtic: Audiències i Tertúlies

    Les Jornades 'Comunica 2007' a Tarragona L'episodi recull diverses taules rodones de la Setmana de la Comunicació 2007, centrades en la transcendència del futbol com a motor dels mitjans de comunicació i l'espectacle televisiu. Impacte del Futbol en la Televisió Es debat com el futbol s'ha convertit en l'eix de les graelles televisives. Tot i que les audiències han experimentat una fragmentació en els darrers deu anys, segueix sent l'únic producte pel qual el públic està disposat a pagar directament (Pay Per View). • Evolució de les audiències: De quotes del 50% fa una dècada a un 28% actual. • Drets televisius: Paradoxalment, a mesura que baixa l'audiència en obert, augmenta el preu dels drets de transmissió per la competència entre cadenes. El Rol dels Professionals a la Transmissió Es discuteix la funció de les tres figures clau d'un partit radiat o televisat: • El Narrador: El "director d'orquestra" que marca el ritme. • L'Analista Tècnic: Aporta una lectura profunda del joc que l'aficionat corrent no veu. • El Comentarista Arbitral: Una figura sovint polèmica que analitza les decisions des de la normativa, enfrontant-se al corporativisme del col·lectiu. El Fenomen de les Tertúlies Esportives La tertúlia s'analitza com un format que barreja informació, opinió i espectacle. Es defineix com la "representació tabernària" del que pensa l'aficionat. "La tertúlia és teatre, però també és taverna. La gent vol que la seva ràbia traspassi la pantalla." Polèmica i "Tomateig" Es critica la tendència del periodisme esportiu cap al safareig o la vida privada dels jugadors per cercar pics d'audiència, citant el cas de Ronaldinho. Tecnologia i Futur S'albira un futur on el futbol es consumirà en format multi-pantalla i on l'alta definició i estadístiques integrades (estil videojoc) seran la norma.

  • 12'

    2007-10-12 UM ADEU MERCAT

    Inauguració del Mercat Provisional de Tarragona Tarragona Ràdio ha visitat les instal·lacions del nou mercat provisional, conegut com la CARP, per conèixer l'estat de les obres i els detalls abans de l'obertura oficial. El gerent de l'empresa constructora Golimbes, Ferran Figueres, ha confirmat que el recinte està pràcticament enllestit i que només s'estan ultimant els darrers serrells i les adaptacions personalitzades de cada parada. Característiques i Modernitat El mercat destaca per ser un dels més moderns de l'Estat espanyol, convertint-se en un referent de disseny i tecnologia: Sectorització visual: Cada sector comercial està identificat amb un color específic (blau per al peix, taronja per a la xarcuteria, etc.) per facilitar la guia dels clients. Equipament nou: A diferència d'altres mercats provisionals, tota la maquinària, vitrines i instal·lacions són totalment noves i fetes a mida. Innovació tecnològica: Les parades disposen de sistemes de telecomunicacions per a comandaments a distància, seguretat centralitzada i connexió de dades individualitzada. Climatització: S'ha instal·lat un sistema de calor i fred d'última tecnologia per garantir el confort durant tot l'any. Calendari i Reutilització "És un mercat provisional de referència a l'estat espanyol en aquest moment." L'obertura oficial està prevista per al proper dimarts, dia 16, seguint el següent calendari: Fins al 15 de maig: Trànsit i trasllat de les parades del mercat antic. 15 de maig: Últim dia d'obertura del mercat vell. 16 de maig: Obertura al públic de la carpa nova. 18 de maig: Acte d'inauguració oficial. Un dels punts clau és que la infraestructura de la carpa és reutilitzable i sostenible, cosa que permetrà a l'Ajuntament de Tarragona donar-li un nou ús quan finalitzin les obres de rehabilitació del mercat modernista original.

  • 12'

    Nou cicle de màgia i concerts al Magatzem de Tarragona

    Presentació del cicle Teatre Màgic Teresa Valls, presidenta del magatzem de la Cooperativa Obrera, presenta una proposta cultural inèdita a Tarragona: un cicle dedicat exclusivament al món de l'il·lusionisme. Aquesta iniciativa sorgeix de l'entusiasme del Mag Gerard, qui ha coordinat una programació que ja ha generat una gran expectació, amb llargues cues per adquirir les entrades. Detalls del cicle de màgia L'esdeveniment consta de quatre sessions principals: * Mag Gerard i Paula Fernández Pacheco: Estrena del cicle amb talent local. * Inès: Especialista en malabarismes i ombres xinesques. * Hausson: Presentant l'espectacle Poemància, basat en textos de Joan Brossa. * Màgic Andreu: L'emblemàtica figura del país tancarà el cicle. "És un cicle de màgia que agrada moltíssim i, segons els mateixos professionals, és una proposta gairebé única a Catalunya." Intercanvi musical internacional Paral·lelament a la màgia, Teresa Valls destaca la seva faceta com a presidenta de l'Estudi de Música. El proper dia 18, el Magatzem acollirà un concert d'una orquestra simfònica provinent de Weimar (Alemanya). Participants: 30 joves d'entre 13 i 17 anys. Repertori: Obres de Mendelssohn, Bach i Bizet. Context: Forma part d'un intercanvi amb l'escola de música L'Intèrpret de Lleida. El Magatzem com a motor cultural L'espai es referma com un punt neuràlgic per a la producció pròpia i local. Tot i ser un recinte de dimensions reduïdes, destaca per la seva excel·lent acústica gràcies a l'arquitectura de volta catalana. Valls ha ofert l'espai a l'Ajuntament de Tarragona per suplir les mancances escèniques durant les obres del Teatre Metropol.

  • 9'

    Primera edició de la fira Descobre Llatinoamèrica a Tarragona

    Presentació de la fira "Descobre Llatinoamèrica" Aquest cap de setmana, el Palau de Congressos de Tarragona acull la primera edició de la fira Descobre Llatinoamèrica, una iniciativa organitzada per la revista Mundo Latino. L'esdeveniment neix amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa cultural del col·lectiu llatinoamericà a tota la societat tarragonina i catalana. Objectius i participació El certamen destaca pel seu gran poder de convocatòria i la seva voluntat d'integració: Més de 60 expositors: Una fira que ha hagut d'ampliar el seu espai a última hora per l'alta demanda d'estands. Integració cultural: L'objectiu principal és que els ciutadans locals descobreixin la realitat llatinoamericana més enllà dels tòpics. Caràcter emprenedor: Es vol posar en valor la capacitat de treball i l'esperit emprenedor dels immigrants llatins. "El que vull és que vingui el català, el que viu a Tarragona, per conèixer la cultura i els menjars." Activitats i oferta gastronòmica La fira ofereix una experiència immersiva a través de diversos sentits: Gastronomia: Degustacions de plats típics de països com Bolívia, Colòmbia o l'Argentina. Espectacles: Programació constant cada hora amb mariachis, bachata, merengue, salsa i reggaetón. Serveis: Presència d'empreses de sectors diversos com l'automoció, assegurances, immobiliàries i agències de viatges especialitzades. Informació pràctica Dates: Divendres, dissabte i diumenge. Horari: De 10:00 h a 21:00 h. Preu: Entrada simbòlica d'1 euro. Ubicació: Recinte exterior del Palau de Congressos, a tocar de l'estació de la Renfe.

  • 18'

    VI Jornada Gresol: Excel·lència Empresarial a Tarragona

    Presentació de la VI Jornada Econòmica Gresol L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Lluís de Grandes, president del comitè organitzador, detalla la propera trobada de la Fundació Gresol que se celebrarà el 26 d'octubre al Palau de Congressos de Tarragona. Aquesta és la primera vegada que la jornada, de caràcter itinerant, arriba a la capital tarragonina. Origen i Missió de la Fundació Gresol Nascuda el 1994 al barri del Serrallo, la Fundació té com a objectiu principal: Reforçar els vincles entre els empresaris de la Catalunya Nova. Crear un fòrum de debat sobre temes d'actualitat econòmica. Generar valor social i econòmic al territori. "Gresol és avui un prestigiós fòrum de trobada i de debat dels temes d'actualitat que tenen major incidència en el món econòmic." Trajectòria i Prestigi La fundació destaca internacionalment per haver guardonat personalitats com Nelson Mandela, Mikhail Gorbatxov o Adolfo Suárez. La jornada ha passat anteriorment per indrets emblemàtics com el Monestir de Poblet, Montblanc, Reus, Salou i Valls, consolidant-se com un referent del sector. Programa de l'Edició a Tarragona Sota el lema de l'excel·lència empresarial, la sisena edició comptarà amb tres taules rodones principals: Perspectives econòmiques: Amb la participació de Miquel Roca i el director de La Vanguardia, José Antich. Salut i benestar: Amb la consellera Marina Geli i experts en la dieta mediterrània. Energia i canvi climàtic: Amb representants de la Comissió Nacional de l'Energia i el projecte ITER. També s'inclourà un col·loqui polític amb Josep Antoni Duran i Lleida per analitzar l'estabilitat del marc jurídic i polític, essencial per a la inversió empresarial.

  • 17'

    Tarragona a la Fira de Frankfurt: Promoció i Capitalitat 2016

    Presència Estratègica de Tarragona a Frankfurt La delegació de Tarragona, encapçalada per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, participa activament en la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt amb l'objectiu de situar la ciutat com un referent cultural internacional. Aquesta presència se centra en dos eixos: la promoció del sector literari local i el rellançament de la candidatura per ser Capital Cultural Europea l'any 2016. El Dinar Literari a la Literature House L'acte central d'aquest dijous és un dinar literari a la Literature House de Frankfurt, una activitat exclusiva que diferencia Tarragona d'altres ciutats catalanes. Els punts clau de l'esdeveniment són: Presentació d'un vídeo promocional: Un audiovisual que destaca el patrimoni romà, la Catedral, els Castells i el Seguici Popular. Internacionalització: Presència de touroperadors europeus especialitzats en turisme cultural. Figures literàries: Intervencions dels escriptors Olga Xirinacs i Josep Anton Baixeres, que aporten el calat intel·lectual de la ciutat. Impuls a la Candidatura de Capital Cultural 2016 L'alcalde subratlla que la fira està servint per presentar una candidatura "sèria i sòlida". Malgrat que Tarragona era poc coneguda inicialment, l'interès de periodistes i institucions europees ha crescut exponencialment. "Volem que la candidatura sigui un objectiu estratègic de ciutat, assumit per l'Ajuntament i la societat civil per guanyar riquesa i presència externa." Balanç del Sector Editorial Adam Mañé, director dels serveis territorials de Cultura, destaca el paper de les editorials tarragonines com Cossetània, Arola o Edicions del Mèdol. S'han confirmat èxits en la negociació de traduccions i coedicions amb segells alemanys i anglesos, demostrant la viabilitat internacional de la producció literària del Camp de Tarragona.

  • 11'

    La Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte

    La Festa de l'Aiguardent: Tradició i Identitat Marc Vinyas, regidor de la Festa de l'Aiguardent i de Turisme de Prat de Comte, explica la rellevància d'aquesta celebració per al poble més petit de les Terres de l'Ebre. Amb només 200 habitants, el municipi es transforma durant un cap de setmana per rebre entre 5.000 i 6.000 visitants, una fita que requereix una organització minuciosa durant tot l'any. Origen i Recuperació Patrimonial La festa va néixer fa sis anys arran de la restauració de l'antiga destil·leria, un espai històric on els veïns elaboraven l'aiguardent de forma quotidiana. Aquesta iniciativa forma part d'un projecte més ampli de recuperació del patrimoni local que inclou: El molí d'oli ja restaurat. L'antic forn de pa, on actualment es couen les pastes tradicionals. Un futur molí fariner en procés de recuperació. "L'aiguardent forma part d'una cultura molt antiga i, si no es mantenen esdeveniments com aquests, la perdrem." Una Fira a les Cases del Poble A diferència de les fires convencionals, a Prat de Comte les cases particulars es converteixen en estands. Els visitants poden passejar amb un got de degustació i veure en directe el procés de destil·lació en alambins. Entre les varietats que es poden tastar hi ha: Els clàssics: blanc, torrat i d'herbes. Innovacions locals: aiguardent amb mel, flor d'ametller o la novetat de xocolata. Gastronomia i Cultura Convidada L'oferta es complementa amb més de 12.000 peces de rebosteria artesana (coquetes, redots, bufats) fetes per les dones del poble. A més, enguany destaca la col·laboració amb la cultura gallega a través del municipi de Valga, que aporta el seu folclore i la seva experiència històrica en la destil·lació de la canya.

  • 9'

    Tarragona promociona la Capitalitat Cultural 2016 a Frankfurt

    Presència de Tarragona a la Fira del Llibre de Frankfurt L'actualitat cultural de Tarragona s'ha desplaçat a la Fira del Llibre de Frankfurt, on una delegació encapçalada per la tinent d'alcalde Rosa Rossell treballa per promocionar la candidatura de la ciutat a Capital Europea de la Cultura 2016. Actes i protagonisme cultural Durant la inauguració de la fira, la cultura tarragonina va tenir un paper destacat: Imatges de Santa Tecla: En l'espectacle inaugural dirigit per Joan Ollé, aproximadament un 70% de les referències a la cultura popular (castellers, diables, l'Àliga) corresponien a les festes de Tarragona. Taula Rodona: Avui es presenta oficialment la candidatura en la sessió "Les ciutats generadores de cultura" a l'estand de la Generalitat. Dinar Literari: Demà tindrà lloc un acte exclusiu amb escriptors com Olga Xirinacs i Baixeres i la projecció d'un DVD promocional. L'impuls a la candidatura 2016 Rosa Rossell subratlla que Tarragona és l'única ciutat catalana amb aquest nivell de presència individualitzada a la fira. Malgrat l'èxit promocional, la regidora fa una crida a l'acció: "Ens hem de remangar i ens hi hem de posar seriosament, perquè si no ho fem, perdrem el tren. Som la ciutat de Tarragona qui ha de liderar aquest projecte." Es destaca la importància de moure la societat civil, els artistes i els literats per acompanyar l'Ajuntament en aquest procés que tindrà un punt clau l'any 2010, quan el govern estatal decidirà les ciutats candidates.