Presentació de les festes de Santa Tecla a Tarragona

Presentació Oficial de Santa Tecla S'ha presentat el programa d'actes de les festes de Santa Tecla, la festa gran de Tarragona, que tindrà lloc del 15 al 24 de setembre. Amb un total de 530 actes programats (40 més que l'any anterior), l'edició d'enguany destaca per la seva aposta per la música i la descentralització territorial. Cartell Musical de Primera Línia La música serà l'eix vertebrador de les festes amb actuacions destacades: Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina: El concert estrella de la gira conjunta, amb més de 7.000 entrades venudes i un aforament ampliat a 10.000 persones al barri de Bona Vista. El Sueño de Morfeo, Fangoria i Els Pets: Actuacions que se sumen a la programació de la Plaça de la Font. Pastora Soler: Una altra de les veus confirmades per a aquestes festes musicals. Infraestructures i Espais Les festes busquen arribar a tots els racons de la ciutat: Nous escenaris: S'estrenen espais a l'Avinguda Vidal i Barraquer i al Moll de Pescadors, una zona inèdita fins ara. Descentralització: Es preveuen activitats a diversos barris perifèrics per apropar la festa a tota la ciutadania. Espectacles de pagament: Només el concert de Sabina i Serrat i l'obra teatral "5 hombres y 5 mujeres.com" requeriran entrada. Novetats en la Processó Ritual "L'itinerari d'enguany s'amplia per evitar col·lapses i garantir un ritual molt més fluid." La processó de Santa Tecla veurà incrementat el seu recorregut, passant de 920 metres a 1.240 metres. Aquest canvi de més de 300 metres té com a objectiu millorar la seguretat i evitar les pauses excessives que es produïen en edicions anteriors.

La importància històrica de la Vila Romana dels Munts

Descobriment de la Vila Romana dels Munts En aquesta conversa amb l'Esther Ramon, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, s'explora la riquesa patrimonial de la Vila Romana dels Munts, situada a Altafulla. Es tracta d'un dels jaciments millor conservats de la Península Ibèrica, destacant no només pel seu valor històric, sinó per la seva excel·lent preservació arqueològica. Un xalet de luxe de l'època romana A diferència dels edificis administratius de Tàrraco, la vila era una residència senyorial d'alt nivell. Durant el segle II d.C., va ser la llar del Duumvir de Tàrraco, una figura equivalent a l'alcalde actual. Els aspectes més destacats de la seva arquitectura inclouen: L'Hortus: Un jardí espectacular que formava part del paisatge residencial. Conjunts Termals: La vila disposa de dos grups de banys: uns de privats dins la residència i uns altres a peu de platja on la piscina d'aigua freda era el mateix mar. Distribució social: El complex diferencia clarament la zona senyorial de les àrees de servei, que incloïen estables, cellers i magatzems. Experiències i visites El museu ofereix diverses formes d'apropar-se a aquest llegat: Visites teatralitzades: Durant l'estiu, els personatges de Caius i Faustina (els antics amos) fan de guies, acabant amb un refrigeri al jardí. Centre d'Interpretació: Un espai clau per entendre el funcionament de les viles romanes. "És un dels jaciments millor conservats de la península... era la residència del Duumvir de Tàrraco, una mena d'alcalde de l'època."

El Gaià: Descobrint el riu emmurallat i el seu entorn

Presentació del llibre "El Gaià, el riu emmurallat" En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el geògraf Jordi Blay i el fotògraf Ferran Aguilar presenten la seva nova obra publicada per l'editorial Arola Editors (mencionada com a Marc). El llibre és una aproximació divulgativa i visual a la conca del riu Gaià, un territori sovint desconegut malgrat la seva proximitat a grans nuclis urbans. Per què un "riu emmurallat"? L'expressió que dóna títol al llibre respon a diversos factors que defineixen la personalitat del Gaià: Geogràfics i territorials: El riu actua com una frontera o eix divisor entre el Camp de Tarragona i l'àrea d'influència de Barcelona (Penedès). Físics: En molts trams, el riu circula per valls encaixades amb forts pendents que formen parets naturals. Vegetals: El dens bosc de ribera crea una tanca visual que ressegueix tot el seu traçat. Arquitectònics: La presència històrica de castells i la barrera artificial de la presa del Catllà. El valor ecològic i la problemàtica de l'aigua Els autors destaquen que el Gaià posseeix una riquesa natural excepcional, amb fauna i flora que no es troben en altres llocs de Catalunya: Es menciona que fins als anys 60 encara hi havia presència de linx ibèric. Cabal ecològic: Es denuncia la manca d'aigua en el tram baix a causa de l'embassament propietat de Repsol, situació que entitats com l'Hort de la Sínia o el GEPEC miren de revertir. "Un riu és un riu en tant que porta aigua; si l'assequem completament, desapareix." Recomanacions dels autors Per conèixer l'essència del riu, els convidats suggereixen: L'ús humà de l'aigua: Visitar els antics molins, especialment el de la fàbrica del Catllà (segle XII). Patrimoni natural: L'indret de Santa Perpètua de Gaià, per la seva força geològica, els cingles i la presència d'aus rapinyaires com l'àliga cuabarrada.

Balanç de la llei antitabac i d'horaris en l'oci nocturn

Balanç d'un any de la llei antitabac En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Joaquim Boades, secretari general de la FECASARM, analitza el primer any d'aplicació de la normativa contra el tabaquisme als locals d'oci nocturn. Segons Boades, tot i que el compliment és alt, la llei encara presenta punts de fricció: Incompliment justificat: Els locals de menys de 100 metres quadrats se senten discriminats respecte a la restauració en no poder triar si volen ser espais amb fum. Èxit a les grans sales: Les discoteques amb espais compartimentats compleixen gairebé al 100%, i s'observa que les sales de no fumadors estan sovint més plenes que les de fumadors. Rol de l'administració: El sector agraeix que la pressió inicial hagi baixat, permetent una adaptació més progressiva. "Nosaltres no som policies ni podem fer de policies; era una llei molt difícil de fer complir per la càrrega que ens traslladava." La problemàtica dels horaris i els municipis turístics L'altre gran tema de debat és l'ampliació horària aprovada per la Generalitat, que la FECASARM considera insuficient en certs àmbits: Bars musicals: Han estat els grans oblidats, ja que el seu horari no s'ha ampliat malgrat el canvi d'hàbits socials (la gent surt cada vegada més tard). Municipis turístics: Localitats com Salou, Cambrils o Tarragona no han obtingut l'ampliació automàtica que sol·licitaven per a la temporada alta. Reivindicacions: La federació demanarà que l'ampliació de 30 a 45 minuts sigui automàtica per a localitats considerades turístiques segons la Llei de Turisme de Catalunya.

2007-08-29 ENVELAT TORRES JORDI + LA UNI

Vitoria-Gasteiz: Patrimoni, Natura i Cultura a l'Estiu

Descobrint Vitoria-Gasteiz amb Isabel Martínez En aquesta edició del concurs de turisme de Tarragona Ràdio, s'inicia una setmana dedicada a explorar Vitoria-Gasteiz, la capital política i administrativa d'Euskadi. L'entrevista amb Isabel Martínez, regidora de turisme de l'Ajuntament, ens apropa als encants d'una ciutat que combina història medieval, espais verds excepcionals i una rica oferta cultural. Atractius Turístics Principals La regidora destaca que Vitoria-Gasteiz és una ciutat polifacètica on destaquen diversos elements: Patrimoni Històric: El seu casc medieval, conegut com l'Ametlla per la seva forma característica, va ser declarat monument històric el 1997. Destaquen edificis com la Casa del Cordón, el Portalón (antiga hostatgeria convertida en restaurant) i els palaus del Renaixement (Villasuso, Escoriaza Esquível o Montehermoso). Catedral de Santa Maria: Coneguda com la "Catedral Vella", és famosa pel seu lema "Obert per obres", que permet als visitants veure el procés de rehabilitació en directe. Segons Martínez, fins i tot l'escriptor Ken Follett es va inspirar aquí per a la seva obra. Natura i l'Anell Verd: La ciutat disposa de 40 metres quadrats de zona verda per habitant. L'anomenat Anell Verd és un perímetre natural que envolta la ciutat, ideal per recórrer en bicicleta mitjançant el servei gratuït de préstec del municipi. Cultura, Museus i Gastronomia L'oferta museística és un altre dels pilars de la ciutat: Museu de Naips Heraclio Fournier: Un espai únic dedicat a la fabricació de cartes, indústria històrica de la ciutat. Artium: El museu d'art contemporani. Altres espais: El Museu de Belles Arts, el d'Arqueologia i el de l'Armeria. "Vitoria és una ciutat medieval i gòtica, però també compta amb una xarxa de parcs i jardins impressionants que fan de la visita una cosa inoblidable." Festes i Esdeveniments La ciutat viu el seu moment àlgid a l'agost amb les Festes de la Verge Blanca i la tradicional Baixada del Celedón el dia 4. A més, s'han mencionat esdeveniments de renom internacional com el Festival de Jazz de Vitoria i l'Azkena Rock Festival. Finalment, la regidora ha convidat els tarragonins a visitar el País Basc, tot destacant que és una destinació ideal per caminants, amants de la gastronomia i persones que busquen un tracte personalitzat i instal·lacions de qualitat.

L'atenció turística a Tarragona: Experiències i Serveis

Gestió de la Informació Turística a la Rambla Nova L'episodi analitza el funcionament del punt d'informació turística més visitat de Tarragona, situat a la Rambla Nova (antic quiosc de premsa). A través de l'experiència directa d'en Joan López, s'explora com es gestiona l'allau de visitants, especialment durant els dies grisos de l'estiu, quan la platja no és una opció. Eines i Recursos per al Turista La interacció amb el personal d'atenció, com el Jose, és fonamental per orientar un públic que sovint arriba completament desorientat. Els recursos principals són: • El Planell de la Ciutat: L'eina bàsica que divideix els monuments per colors segons l'època (vermell per a la romana, verd per a la medieval i blau per a la moderna). • Fulletons Específics: Rutes detallades per als qui volen aprofundir en la història. • Tarragona Card: Una targeta multifuncional que inclou l'entrada als recintes museístics, descomptes en comerços i bitllets d'autobús urbà per a períodes de 24, 48 o 72 hores. Perfils de Visitants i Demandes El programa destaca que no només els estrangers (francesos, anglesos o italians) fan ús del servei, sinó també gent de l'Estat i els propis tarragonins: • Turisme Familiar: Requereix recomanacions específiques com el trenet turístic o el Pretori per evitar l'avorriment dels infants. • Públic Local: Interessat principalment en la Ruta Medieval (menys coneguda) i en els programes de festes com Santa Tecla. • Errors Comuns: Molts turistes encara confonen el llegat romà amb el romànic. "La persona que està al punt d'informació és, d'alguna manera, la carta de presentació de la ciutat." Conclusions de l'Experiència La conclusió principal és que, independentment de la procedència o el clima, el turista necessita una orientació directa i amable per no perdre's i per descobrir els "racons bonics" que ofereix Tarragona més enllà dels centres comercials.

Joan Aregio analitza la política i l'urbanisme a Tarragona

Resum de l'entrevista política L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Joan Aregio, portaveu de Convergència i Unió (CiU), marca l'inici del curs polític a la ciutat després de les vacances d'estiu. El líder de l'oposició aborda la seva recent autocrítica i els reptes del nou mandat municipal sota el govern de PSC i ERC. El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) Aregio justifica la seva decisió de demanar disculpes públicament mitjançant una carta als ciutadans afectats per les expropiacions i reformes urbanes: Autocrítica i rectificació: Reconeix que el seu grup va cometre un error de maneres i de falta de comunicació amb els veïns. Suport a les al·legacions: Es compromet a donar suport a les reclamacions veïnals en els punts on no hi hagi consens, especialment en projectes de substitució d'habitatges. Defensa del Pla General: Tot i l'autocrítica en punts concrets (un 5% del total), manté que la resta del POUM és un bon projecte per a la ciutat, citant tancaments com el de la Budallera o la Mora. L'estratègia de l'oposició El portaveu defineix com serà el seu paper a l'Ajuntament davant el nou equip de govern de Josep Fèlix Ballesteros: Oposició constructiva: Aregio afirma que no bloquejarà projectes beneficiosos per a la ciutat, distanciant-se del manual d'oposició que, segons ell, va exercir el PSC anteriorment. Regidor de Barri: Destaca que algunes de les seves propostes electorals ja estan sent adoptades o considerades pel govern actual. Projectes en marxa: Vaticina que el govern s'atribuirà èxits de projectes que ja estaven "madurs" del mandat anterior, com la façana marítima, la Tabacalera o el Banc d'Espanya. Gestió de projectes polèmics Pàrquing Jaume I: Respon a les crítiques del govern sobre el sobrecost de l'obra, argumentant que s'hi han barrejat partides que no corresponien exclusivament al pàrquing (com el centre cívic o la urbanització de la plaça). Banc d'Espanya: Es mostra contrari a la proposta del PSC de cedir part de l'edifici de Lletres a l'administració central a canvi del Banc d'Espanya, recordant que ja havia ofert magatzems de la Tabacalera per a aquest fi. "Hi ha dues coses: mantenir la posició o rectificar si creus que t'has equivocat. Jo faig una cosa tan senzilla com rectificar."

Festa Major de Sant Agustí a Vilanova d'Escornalbou

Vilanova d'Escornalbou celebra el seu dia gran L'emissora Tarragona Ràdio ha visitat Vilanova d'Escornalbou, un municipi del Baix Camp situat al peu de la serra de l'Argentera, per conèixer els detalls de la seva Festa Major en honor a Sant Agustí. Amb poc més de 500 habitants, la vila destaca per la seva tradició agrícola i minera, així com per l'impuls del seu teixit associatiu durant aquestes dates. La jornada de Sant Agustí (28 d'agost) El dimarts 28 d'agost marca el punt central de les celebracions. L'alcalde, Sergi Ciurana, destaca els actes més tradicionals de la jornada: Repicada de campanes a primera hora del matí per anunciar la diada. La Missa de les cuineres, una tradició històrica que permetia a les persones encarregades del dinar complir amb el precepte religiós d'hora. Ofici solemne i processó al migdia. El Ball de Vermut amb l'orquestra La Geronina, una activitat singular que manté la música en directe durant tot el dia (vermut, concert de tarda i ball de nit). Activitats de cloenda i cultura Les festes finalitzen el dimecres amb una combinació d'actes lúdics i tradicionals: Animació infantil, jocs i titelles per a la mainada. Xocolatada popular i fi de festa amb una tronada. Exposicions culturals de fotografia, pintura i flors seques organitzades per l'Ajuntament i l'associació de dones. "Hem d'anar innovant perquè les festes no siguin repetitives, però respectant sempre les tradicions que ens identifiquen." Teixit associatiu i la Baronia d'Escornalbou L'èxit de la programació recau en la comissió de festes, formada per representants de diverses entitats com la secció recreativa, l'AMPA, els jubilats, la cooperativa agrícola i la colla gegantera. A més, el diumenge 2 de setembre se celebra la Rosada Popular al Castell d'Escornalbou, un aplec que agermana els pobles de la baronia: l'Argentera, Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d'Escornalbou.

EMATSA: Nova seu a Sant Pere i Sant Pau

EMATSA inaugura la seva nova seu central a Tarragona L'empresa municipal mixta d'aigües de Tarragona, EMATSA, ha centralitzat els seus serveis en una nova seu situada a la muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau. Aquest canvi respon a la necessitat d'agrupar departaments que anteriorment es trobaven dispersos pel territori, millorant així l'eficiència operativa i l'atenció al client. Característiques de la nova instal·lació Arquitectura d'avantguarda: L'edifici ha estat dissenyat per l'arquitecte municipal Rogelio, oferint un espai singular i modern. Centre de Control Integrat: Permet la gestió del 100% de la xarxa d'aigües de la ciutat, incloent pous i clavegueram. Accessibilitat i Comoditat: Disposa d'amplis aparcaments i millor accessibilitat per als usuaris que es desplacen en cotxe o autobús, evitant les cues i els problemes de trànsit del centre. Espai Cultural: La planta baixa disposarà d'una sala de gran format oberta a col·lectius artístics i culturals de la ciutat. Gestió i Model de l'Empresa "EMATSA és una empresa mixta plenament consolidada, amb un 51% de capital públic i un 49% de part privada (Sorea). Aquest model funciona amb un 98% d'eficàcia garantida." L'entrevista també destaca: 1. Trajectòria: L'empresa està a punt de celebrar el seu 25è aniversari (l'any 2008), consolidant-se com un referent en la gestió del cicle de l'aigua. 2. Qualitat del servei: Es manté un seguiment rigorós de la cloració i els paràmetres de qualitat, amb sistemes de detecció automàtica de disfuncions. 3. Expansió territorial: Més enllà de Tarragona ciutat, l'empresa ja dona servei als Pallaresos i té previst col·laborar estretament amb el Catllar.

Com gestionar la síndrome postvacacional al setembre

La síndrome postvacacional: Realitat o mite? L'entrevista amb Eugeni Salazar, president del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona, defineix aquest fenomen no com una malaltia, sinó com un conjunt de símptomes d'adaptació fisiològica i psicològica quan es torna a la rutina laboral. Característiques i símptomes principals La transició del descans a les exigències laborals pot provocar diversos trastorns temporals: Fisiològics: Cansament, mal d'estómac i problemes per agafar el son. Psicològics: Falta de concentració, ansietat, certa angoixa i irritabilitat. Durada: Sol durar entre dos dies i dues setmanes. Si els símptomes persisteixen més d'un mes, podríem estar davant d'altres patologies com el burnout (estar cremat). Estratègies de prevenció i combat Per minimitzar l'impacte d'aquesta inadaptació, l'expert recomana: Adaptació progressiva: No tornar del viatge el diumenge per començar a treballar el dilluns; calen 3 o 4 dies de marge a casa per recuperar els ritmes de son i menjar. Fraccionar les vacances: És més saludable repartir els dies lliures durant l'any en lloc de fer un bloc sencer de 30 dies. Positivització: Intentar veure la feina com una eina de desenvolupament personal i no com un càstig. "El que necessita el nostre cervell és una sèrie de rutines i una planificació per funcionar correctament i evitar l'estrès." El paper de les empreses S'estima que entre un 35% i un 40% de la societat espanyola pateix aquesta síndrome. Les empreses comencen a ser conscients que no els interessa tenir treballadors desmotivats i, per tant, algunes apliquen polítiques de flexibilitat i adaptació en la reincorporació.

El Monument al Pilar de 8 a la Plaça del Pou d'Altafulla

En aquesta edició de la Ruta Amagada, el programa es trasllada a Altafulla per descobrir la història i les anècdotes que envolten el monument dedicat al Pilar de 8 amb folre i manilles, situat a la cèlebre Plaça del Pou. Context Històric i Creació El monument, inaugurat l'any 1989, commemora una de les grans gestes de l'edat d'or dels castells. Segons explica Fonxo Blanc, regidor de Cultura d'Altafulla: L'obra recorda el pilar de vuit que els germans Geonillo de Valls van realitzar per Sant Martí de 1878. L'escultura és obra de l'artista Martí Royo, feta amb dues tones de ceràmica refractària. Presenta una fisonomia singular, ja que es troba pràcticament encaixonada en una cantonada de la plaça, adossada a una edificació que imita l'arquitectura tradicional local. Moments Èpics i Anècdotes La secció destaca la forta connexió entre el monument i els Castellers de Vilafranca, especialment per l'efemèride del 14 de novembre de 1999: Aquell dia, la colla vilafranquina va descarregar el Pilar de 8 davant de l'estàtua, un moment descrit com un dels més emotius per a la població. Es destaca la curiositat de Fèlix Miret (quart del pilar), qui va arribar a viure a la casa adossada al monument. La presència d'aquesta l'escultura ha servit d'impuls per a la colla local, els Castellers d'Altafulla. "El 14 de novembre del 99 segueix sent el dia més feliç de ma vida... la plaça també va fer renèixer la colla amfitriona." Actualitat i Projecció L'episodi clou amb el reconeixement a Fonxo Blanc, qui ha estat nomenat pregoner de la Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, destacant la importància cultural i de fraternitat que representen els castells en l'actualitat.