Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis

RSS

episodis

373-384 de 1332

6 de març del 2007
14'
La Festa Major de l'Arbós: tradició i cultura popular
Celebració de la Festa Major de l'Arbós L'Arbós del Penedès es prepara per celebrar la seva Festa Major del 24 al 29 d'agost, una de les festivitats més arrelades i tradicionals de Catalunya. L’entrevista amb Joan Serres, regidor de festes de l'Ajuntament, detalla la gran riquesa d'actes programats i l'organització darrere de l'esdeveniment. Inici de la festa i cultura La celebració arrenca el divendres 24 amb una forta aposta per la cultura local: * Exposicions col·lectives: Pintura, fotografia i artesania realitzada pels veïns del poble. * Noves infraestructures: Jornada de portes obertes a la nova biblioteca i presentació de projectes municipals com la piscina oberta i el futur auditori. * Dansa i folklore: Actuacions a la plaça de la Vila amb colles convidades de Mollet del Vallès i trobades de puntaires. Organització i logística El regidor destaca un canvi en la gestió del programa: * No existeix una comissió de festes formal des de l'any 2002; la gestió recau directament en la regidoria amb el suport de persones de confiança i líders de col·lectius joves. * La contractació de grans grups musicals com Els Pets es realitza amb molts mesos d'antelació (gener o febrer) per garantir la seva presència. L'Arbós: bressol de tradicions La vila destaca pel seu impressionant teixit associatiu, amb elements que són patrimoni viu: * Diables i Gegants: Colles centenàries que són el pilar de la festa. * Món casteller: Una diada històrica que atrau les millors colles de Catalunya (Vilafranca, Colla Jove de Tarragona, etc.). * El Foc: Els actes més emblemàtics són el Castell de Foc de dissabte i la Carretillada dels Diables de l'Arbós el diumenge a la nit, esdeveniment conegut com l'espectacle de la Plaça del Foc. "El poble de l'Arbós sempre ha sigut benvingut per tothom... estem oberts a tothom que vingui i participi i pugui lluir de la festa major."
6 de març del 2007
7'
Pamplona: La ciutat jardí i el seu patrimoni verd
Pamplona: Un referent en biodiversitat urbana En aquesta conversa al Matí de Tarragona Ràdio, s'explora com la ciutat de Pamplona s'ha convertit en un model de sostenibilitat i conservació urbana. José Reyes, director de l'àrea de conservació de l'Ajuntament de Pamplona, detalla la gran riquesa natural de la capital navarresa. Les dades de la ciutat verda Pamplona compta amb més de 4 milions de metres quadrats de zones enjardinades. La ràtio de zona verda per habitant triplica el mínim de 10 m² recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Disposa de més de 200.000 arbres i una biodiversitat arbòria que supera les 500 espècies diferents. "Pamplona es pot considerar com un jardí botànic integrat dins de la mateixa ciutat." Projectes clau i espais destacats Parc Fluvial de l'Arga: Un pulmó de més de 12 quilòmetres de longitud que connecta la ciutat mitjançant ponts romànics, molins recuperats i zones de passeig. Actualment, s'està treballant en l'ampliació cap als rius Elorz i Sadar. Barri de Mendillorri: Destaca pel seu gran llac central i un disseny de parc anglès amb àmplies masses arbustives. Fauna urbana: La ciutat acull espècies curioses com el ratpenat gegant (noctàbul), a més de diverses varietats d'ànecs i fauna fluvial. Finalment, es destaca que aquest èxit no seria possible sense la coordinació municipal i, sobretot, la gran conscienciació ciutadana envers el respecte pel medi ambient.
6 de març del 2007
7'
El Museu de la Mel del Perelló: 200 anys de tradició
Descobrint el món de les abelles al Perelló En aquesta entrevista, Rafel Múria, responsable del Museu de la Mel i representant de la cinquena generació d'una família d'apicultors, ens submergeix en la història i el funcionament d'aquest espai cultural i empresarial situat al Perelló (Baix Ebre). Amb gairebé 200 anys d'història, l'empresa familiar ha sabut transformar un ofici tradicional en una experiència didàctica i turística única. Una experiència immersiva i educativa El museu no és només una exposició, sinó un centre d'aprenentatge actiu on es pot conèixer a fons el món de l'apicultura: Tallers didàctics: Activitats per a escoles i famílies, com la creació d'espelmes de seda o pastissos de mel. Contacte directe: El museu compta amb dos aixams vius (uns 60.000 exemplars) que permeten observar el comportament de les abelles. L'ofici d'apicultor: Els visitants es poden vestir amb el vestit blanc de protecció i visitar les arnes amb l'equip humà del museu. Patrimoni i innovació L'entrevista destaca el valor històric del museu, preservant documents com el Libro de diseños del Ligajo de Colmenas, un registre antic de les marques amb què els apicultors identificaven les seves caixes. "Aquesta marca encara avui en dia va dins de les nostres arres, perquè és la marca que diu d'on venim i qui som." Paral·lelament, l'empresa continua innovant amb productes derivats com: 1. Mel artesanal: Recollida directament de flors de la zona, principalment de romer. 2. Productes dietètics: Complements a base de gelea reial i pol·len per reforçar el sistema immunològic i aportar energia. Informació de visita El museu està obert durant tot l'any amb horaris comercials, inclosos els dissabtes i diumenges (excepte les tardes de juliol i agost). És un equipament clau per a les comarques tarragonines que fomenta la conservació d'un ofici en perill de retrocés.
6 de març del 2007
1h 2min
El Mercat Central de Tarragona: Vida, Professions i Futur
Una Mirada Integral al Cor Comercial de Tarragona Aquest episodi especial de Matí de Tarragona Ràdio es submergeix en la realitat quotidiana del Mercat Central, explorant des de la duresa dels horaris dels paradistes fins als reptes que suposa la futura remodelació de l'edifici. La Realitat dels Paradistes i el Producte • L'ofici i la vocació: Professionals com la Claustra i el Jaume Pedascol expliquen el seu dia a dia, que comença sovint a la una de la matinada per anar a triar el millor producte a Barcelona. • Especialització i qualitat: Es destaca el valor diferencial del producte fresc davant les grans superfícies. El pollastre, el peix blau de Tarragona i els plats preparats de qualitat centren la demanda actual de la gent jove. • La falta de relleu professional: Un dels punts més crítics discutits és la manca de centres de formació per a carnissers o peixaters. "Si perdem la professió de saber tallar bé un filet o netejar un peix, hi perdem tots." El Funcionament Intern i la Logística • Seguretat i infraestructura: El Jaume Garravé, agutzil del mercat, detalla la complexitat de mantenir un edifici vell de 18 anys i la gestió d'incidències com les goteres, els coloms o la seguretat dels clients. • El Bar com a punt de trobada: El Josep, responsable del bar del mercat, actua com a "confessionari" i punt d'intendència per als paradistes que comencen la jornada de matinada. Reptes de Futur i Model de Ciutat • El Mercat Provisional: Davant les obres de remodelació, es discuteix l'ús de la carpa de la Plaça Corsini. Tot i les reticències inicials, els venedors esperen que serveixi per modernitzar horaris i climatització. • Turisme de ciutat: El tinent d'alcalde Sergi de los Rios i representants comercials debaten sobre la necessitat de portar un turisme que pernocti a la ciutat, anant més enllà de l'excursió de mig dia des de Salou o Cambrils. • Campanyes promocionals: Es presenta la iniciativa "L'ànima del mercat", un concurs de fotografia per documentar l'essència humana del mercat abans de la seva transformació.
6 de març del 2007
19'
Reforma del Mercat Central de Tarragona i els reptes del comerç
Futur del Mercat i Impacte de les Obres L'episodi aborda la situació crítica i esperançadora del Mercat Central de Tarragona davant la seva imminent remodelació. Els representants del comerç i l'Ajuntament coincideixen que l'obra era indispensable per evitar la degradació definitiva de la zona cèntrica. Punts Clau de la Intervenció: Trasllat a la Carpa Provisional: Després de l'estiu, els paradistes es traslladaran a una estructura a la plaça Corsini. No és un simple envelat, sinó una infraestructura climatitzada i sòlida per garantir la qualitat del producte fresc. Fidelització del Client: Es destaca que, tot i les molèsties (pols, soroll i falta d'aparcament), la clientela tarragonina és molt fidel, però el repte és no perdre el client esporàdic. Visió de Futur: El termini previst de les obres és d'entre 3 i 4 anys. Sergi de los Rios emfatitza que cal girar el discurs negatiu i convidar la gent a visitar el mercat provisional com una novetat positiva. "Sense aquest pas, al mercat li quedava poc temps de vida... volem que en tingui molta més i amb més qualitat." Turisme i Dinamització Ciutadana El debat s'amplia cap al model de ciutat, on els botiguers reclamen més "vidilla" i activitats lúdiques que retinguin el visitant al centre. Canvi de Perfil Turístic: Es proposa passar del turisme de sol i platja (excursió d'un matí des de Salou) a un turisme de ciutat que pernocti a Tarragona, a l'estil de Barcelona. Promoció Cultural: S'insisteix que el títol de Patrimoni de la Humanitat no és suficient per si sol si no va acompanyat d'una millor promoció i oferta comercial. Concurs de Fotografia: Es presenta la campanya "L'ànima del mercat", un concurs fotogràfic amb premis rellevants (viatges a Quènia o Mèxic) per documentar l'essència del mercat durant aquest període de transició.
6 de març del 2007
9'
La vida quotidiana al bar del mercat: servei i tradició
El dia a dia al bar del mercat En Josep, responsable d'un dels bars del mercat, descriu una jornada que comença amb l'activitat frenètica de bon matí. La seva funció va més enllà de servir cafès; és una figura clau en la intendència per als transportistes i paradistes que inicien la càrrega i descàrrega. Evolució del consum i horaris El ritme de consum a la barra canvia segons l'hora del dia: * Primera hora: Domini absolut del cafè amb llet, tallats i pastes. * Mig matí: Pas cap als entrepans i els primers refrescos o cerveses. * Consum responsable: S'ha notat una davallada significativa en el consum de licors i carajillos a causa de les taxes d'alcoholèmia i el canvi de perfil del client, amb moltes dones que fan la compra. La diferència entre el bar de carrer i el de mercat Treballar dins del mercat implica unes condicions particulars. En Josep destaca que el client de mercat té pressa, ja que combina la consumició amb les compres o altres gestions. "Aquí la gent es pren la consumició rapidet perquè tothom perd l'autobús o ha d'anar al metge; combinen el tallat amb l'encàrrec de la compra." Un dels problemes principals és la manca de mobiliari (taules i tamborets), la qual cosa fa que alguns clients prefereixin anar a bars de l'exterior per poder seure amb més comoditat. El valor humà i el futur El mercat es defineix com una petita ciutat on el tracte és familiar i directe, lluny de la fredor dels grans supermercats. En Josep subratlla punts clau de la seva professió: * Fidelització: Cal guanyar-se el client cada dia amb qualitat i bon servei. * Confidencialitat: Es defineix com un "mossèn" que escolta els problemes i confidències dels clients sense revelar-los mai. * Esperança en el futur: Hi ha una gran il·lusió per la nova carpa provisional, que oferirà millors condicions de climatització i comoditat tant per a venedors com per a compradors.
6 de març del 2007
18'
L'ofici de mercat: Tradició, qualitat i nous reptes
La transformació del sector de l'aviram i el peix En Jaume Pedascol i la Claustre exploren com ha evolucionat el consum a les parades del mercat. Actualment, el pollastre s'ha convertit en l'alma mater per a més de 70 referències de derivats, ja que el consumidor modern busca productes preparats i de fàcil cocció. Canvis en els hàbits i horaris de compra Horaris obsolets: El model tradicional d'obrir a les 5 o 6 del matí ja no és funcional. La venda real comença a partir de les 9 o 10 del matí. Adaptació al client: La conciliació laboral obliga els paradistes a ser-hi quan la gent pot comprar: migdies i divendres a la tarda. Producte preparat: Especialment per Nadal, la demanda ha passat de la peça sencera a plats ja desossats, farcits i quasi cuinats. El valor de la professionalització Un dels punts més crítics de la conversa és la falta de relleu generacional preparat. Els venedors reclamen: "Si perdem aquesta professió de saber tallar bé un filet o netejar un peix, perdem tots. Cal formació professional impulsada per l'administració." El futur: El nou mercat central Els paradistes viuen amb il·lusió el trasllat a la nova carpa provisional i el projecte del nou mercat. Tot i que suposa un esforç logístic, ho veuen com la culminació d'una espera de molts anys per tenir instal·lacions modernes amb millors càmeres i serveis. Connexió emocional i empatia El mercat es diferencia de les grans superfícies pel tracte personalitzat. La confiança és la clau: el client es deixa aconsellar sobre quin peix és més fresc o quina peça de carn és millor per a cada recepta, creant un vincle social que va més enllà de la simple transacció comercial.
6 de març del 2007
11'
Entrevista a Antoni Pinilla: Reptes del Nàstic a Segona A
Pinilla analitza l'inici de la temporada a Segona A El capità del Gimnàstic de Tarragona, Antoni Pinilla, comparteix les seves impressions a pocs dies de començar la competició oficial. Després d'una pretemporada intensa, l'equip arriba amb ganes de tancar l'etapa de preparació i centrar-se en la competició real, especialment després de recuperar la confiança amb la victòria davant l'Espanyol. La configuració de la plantilla i el mètode Javi López Respecte a la confecció de l'equip, Pinilla destaca els següents punts: * Plantilla competitiva: Tot i que encara s'esperen reforços (dos davanters), el grup actual és sòlid i de qualitat. * Identitat de joc: El capità subratlla que amb el nou entrenador, Javi López, l'equip té un patró de joc definit, basat en la valentia i en anar cap endavant. * Evolució del club: Pinilla remarca el gran creixement estructural, organitzatiu i social que ha experimentat el Nàstic des de la seva arribada fa set temporades. Objectius i prudència institucional Sobre les aspiracions de l'equip, el capità manté un discurs realista fugint de promeses buides: "No pots prometre coses que no estan a la teva mà, però sí que està a la teva mà donar el 100% i tenir la il·lusió per aconseguir que el Nàstic estigui a dalt el més aviat possible." L'objectiu principal és consolidar el projecte i el creixement del club, sabent que la Segona Divisió A és una categoria extremadament igualada amb més de deu equips aspirant a l'ascens. El primer test serà diumenge al Nou Estadi contra el Deportivo Alavés.
6 de març del 2007
21'
Actualitat a Tarragona: El tauró del Miracle i balanç polític de Francesc Ricomà
Crònica de l'actualitat i entrevista política L'episodi comença amb una notícia d'última hora: la confirmació de la mort del tauró que havia estat alubat a la platja del Miracle. L'animal, que es trobava en un estat molt feble i desorientat, no ha pogut sobreviure malgrat haver estat traslladat a l'Aquàrium de Barcelona. Posteriorment, l'espai se centra en una entrevista profunda amb Francesc Ricomà, diputat del Partit Popular al Congrés i ex-primer tinent d'alcalde de Tarragona, per repassar el panorama polític actual: Futur Polític: Ricomà confirma oficialment que es posa a disposició del seu partit per a repetir com a cap de llista per Tarragona a les eleccions generals del març. Situació del PP a Catalunya: Analitza la renúncia de Josep Piqué, lamentant la pèrdua d'un actiu intel·lectual però defensant la solidesa i moderació del projecte del partit. Crisi d'Infraestructures: Crítica severa a la gestió del govern socialista pel "caos" a la xarxa de Rodalies, l'aeroport i els col·lapses a l'AP-7. Acusa el PSOE de manca d'idees i de limitar-se a executar projectes dissenyats prèviament pel PP. Reivindica la necessitat urgent de lligar la xarxa viària amb l'estació de l'AVE i desdoblar la N-340. "El treballar per la ciutat és, sense cap mena de dubte, una de les millors experiències que es poden tenir en l'àmbit personal." Finalment, el diputat carrega contra l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, per la seva gestió de la façana marítima, acusant-lo d'actuar amb "hipocresia" i visió partidista en descartar projectes ja encarrilats.
6 de març del 2007
14'
La Sènia celebra la Festa Major de Sant Bartomeu
La Festa Major de la Sènia: Tradició i Germanament La població de la Sènia, al Montsià, celebra les seves festes majors en honor a Sant Bartomeu (24 d'agost) i Sant Roc. Durant deu dies, del 18 al 26 d'agost, la vila s'omple d'activitats que combinen la tradició més arrelada amb propostes lúdiques per a totes les edats. Actes Centrals i Tradicions La programació destaca per la seva gran varietat d'esdeveniments: Els Bous: Com és habitual a les Terres de l'Ebre, els actes amb bous tenen un paper protagonista, incloent-hi modalitats com el bou embolat o el bou capllaçat. El Pregó i les Pubilles: Un dels moments més emotius és la proclamació de les pubilles i el pregó, sovint a càrrec de saniencs absents (gent que va haver de marxar del poble per treballar). Curiositats amb animals: Destaquen les particulars curses de burros, on es presenten els animals a la plaça i se'ls atorga títols honorífics. Participació i Innovació La regidora de festes, Amparo Sabater, subratlla la importància de la col·laboració ciutadana i la introducció de novetats: Iniciatives de germanament: Es realitza un homenatge a veïns nascuts en altres pobles, com el cas d'Ulldecona, que ara resideixen a la Sènia. Espai per a la joventut: Amb activitats com el concert del grup Antònia Font i gincanes organitzades pels joves. Entitats locals: La participació és massiva gràcies a entitats com l'agrupació musical, la coral, els clubs esportius i l'associació de dones. "A la festa d'aquí al poble hi participa tothom... les fàbriques i tot està parat. Ens volquem en la festa." Altres Activitats El programa també inclou correfocs, concerts de la banda de música, concursos de pintura ràpida patrocinats per comerços locals, havaneres amb repartiment de coquetes i cremat, i balls nocturns al parc de la vila.
6 de març del 2007
6'
Concurs fotogràfic del Mercat Central i balanç de l'AVE
El Mercat Central i el concurs 'L'ànima del mercat' L'entrevista amb Albert Avelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, comença celebrant l'èxit del veredicte del concurs fotogràfic dedicat al Mercat Central. Aquest certamen ha servit com a homenatge abans de la imminent reforma de l'edifici. Participació massiva: S'han presentat més de 131 participants i unes 400 imatges, xifres molt superiors a les habituals. Guanyadors: Xavier Odena, Tano Antúnez i Cristina Ibarth han obtingut els primers premis (viatges a Kènia, Mèxic i un circuit europeu). Temàtica: Les fotografies capturen la dualitat entre el comerç industrial i el tradicional, posant èmfasi en la proximitat i el factor humà. El trasllat i la festa de comiat El proper 8 de setembre s'organitzarà una festa per agrair la fidelitat dels clients i lliurar els premis. Pel que fa al trasllat a l'envelat provisional: La data exacta no està confirmada, però es preveu cap a mitjans de setembre (dia 14 o 15). Avelló destaca que la instal·lació provisional serà de gran qualitat i oferirà un servei impecable. Balanç del Tren d'Alta Velocitat (AVE) Es comenten les dades recents de Renfe sobre el primer semestre del 2007, que mostren un increment del 223% en el nombre de viatgers a Tarragona. Ocupació: La mitjana d'ocupació dels trens arriba al 95%. Infraestructures: Tot i l'èxit del servei, Avelló reclama millores urgents en els accessos a l'estació, ja que actualment el trajecte des de poblacions properes com el Vendrell o Reus és massa feixuc. "No serveix de res arribar en dues hores i mitja a Madrid si després per arribar a l'estació del tren d'alta velocitat s'estan tres quarts d'hora."
6 de març del 2007
4'
2007-08-21 UM TAURÓ
Normalitat a Tarragona després de l'alerta marina La platja del Miracle de Tarragona ha tornat a la normalitat aquest matí després d'haver estat tancada durant cinc dies. L'ordre de reobertura s'ha donat oficialment per part de l'alcalde, permetent als banyistes gaudir novament de l'aigua un cop confirmada la seguretat de la zona. Cronologia i detalls de la reobertura L'ordre oficial: Al voltant de les 10:00 del matí, la Guàrdia Urbana ha rebut l'ordre via walkie-talkie per reobrir l'accés al bany. Els primers banyistes: Una família francesa amb nens ha estat la primera a entrar a l'aigua, desconeixent totalment l'episodi de la captura del tauró ocorregut el dia anterior. Vigilància preventiva: Tot i que ja s'hi banyen prop d'un centenar de persones, la Creu Roja del Mar ha realitzat tasques de vigilància intensiva a primera hora per descartar la presència de nous exemplars. Reaccions dels banyistes i turistes L'episodi ha generat una barreja de por inicial i una posterior atracció turística. Diversos testimonis han compartit la seva experiència: Banyistes habituals afirmen que el tauró ja s'havia vist fa un mes, però que no es va actuar fins que es va fer evident prop de la sorra. Turistes d'Aragó han descrit l'avistament de les aletes com un espectacle bonic i singular. "El fet que hagin pescat el tauró és quasi pitjor, perquè era una atracció més singular." Situació actual Actualment, no s'han detectat nous taurons i la situació es considera totalment controlada. Els serveis de seguretat no preveuen que apareguin més exemplars a curt termini, consolidant la tornada a la tranquil·litat absoluta a la costa tarragonina.