L'art de l'encierro: Història i mecànica amb Javier Solano
L'univers dels encierros de Pamplona En aquesta entrevista aprofundim en la capital navarresa, Pamplona, centrant-nos en el seu esdeveniment més emblemàtic: l'encierro. Per fer-ho, comptem amb la presència de Javier Solano, conegut popularment com a encierrólogo i la veu mítica de les retransmissions de Televisió Espanyola durant més de 20 anys. Origen i evolució històrica L'origen de l'encierro és purament funcional. Antigament, el bestiar brau s'havia de traslladar des del camp fins al centre de la ciutat per a la lídia. Es feia a la carrera per minimitzar el temps i de matinada per no molestar el veïnat. Amb el pas dels segles (més de 700 anys d'història a Pamplona), el que era una tasca logística es va convertir en un espectacle amateur i, finalment, en una autèntica disciplina de risc. L'organització logística i la massificació L'esdeveniment mou una infraestructura gegantina que comença a les 5:30 h del matí: 800 treballadors: Entre fusters (que munten un trencaclosques de 2.700 taulons), serveis de neteja, policia i sanitaris. Massificació: S'ha passat d'unes 200 persones al segle XIX a les 2.000 o 4.000 actuals, un augment impulsat per la literatura d'Ernest Hemingway i, sobretot, per la cobertura mediàtica televisiva. Tècnica i seguretat a la carrera Segons Solano, córrer l'encierro no és una fugida boja, sinó una activitat conscient que requereix seguir la norma de les tres M: "Mirar, mirar i mirar". "L'encierro no és una boja carrera cap endavant; és procurar col·locar-se el més a prop possible de les banyes dels toros controlant la situació." Pel que fa a la sinistralitat, Solano aporta dades estadístiques sorprenents: * El 90% de les ferides les produeixen les topades entre els mateixos corredors. * La probabilitat de rebre una cornada és d'una persona per cada 280 participants, i la de mort, una per cada 100.000.

