Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis

RSS

episodis

421-432 de 1332

6 de març del 2007
13'
Programació de la Festa Major de Roda de Barà
Presentació de la Festa Major de Roda de Barà Aquest episodi de Tarragona Ràdio destaca la programació de les festes de Roda de Barà, que se celebren des del 16 d'agost fins al 2 de setembre. La regidora de festes, Rossi Izquierdo, posa l'accent en l'esperit de convivència del poble, on malgrat l'augment de turistes, es manté una essència comunitària i tradicional. Actes Multitudinaris i Originals El programa inclou activitats molt diverses que busquen la participació massiva: Disco Beach Party: Una festa nocturna que inclou una batucada pels carrers, la festa de l'escuma i una xocolatada final. Cursa de Rucs: Una tradició amb set anys d'història amb animals entrenats de Girona, on la interacció varia segons si l'adult o el nen puja al ruc. Concurs de Pesca: Una activitat consolidada que ja ha esgotat les places de participació. Festa del Quinto: Un joc similar al bingo amb regals cedits pels comerciants locals, que serveix com a cloenda de les festes. Tradició i Protocols Locals El dia central és el 24 d'agost, festivitat de Sant Bartomeu, patró del municipi. Els actes tradicionals inclouen: El repic de campanes matinal. El passacarrer i la missa solemne amb el repartiment de coques beneïdes. L'acompanyament musical de la Principal de Tarragona. Esdeveniments esportius com el Trofeu Lluís Marco de futbol. Organització i Col·laboració Social La regidora subratlla que l'èxit de les festes depèn del treball conjunt de la comissió de festes, els tècnics municipals i el teixit associatiu: "Jo com a regidora de festes no podria fer possible totes aquestes festes... sense la comissió de festes que treballa durant tot l'any i tots els tècnics de l'Ajuntament." L'esforç organitzatiu és constant, ja que la contractació d'orquestres i grans esdeveniments es realitza amb un any d'antelació per garantir la qualitat del programa.
6 de març del 2007
15'
2007-08-14 UM MERCAT CENTRAL
Futur i modernització del Mercat Central de Tarragona El gerent del mercat, Rafael Martínez, detalla el procés de transformació imminent de l'emblemàtic edifici modernista. Els venedors es traslladaran a una carpa provisional totalment equipada durant el mes de setembre per permetre l'inici de les obres de remodelació profunda. Punts clau de la reforma: Trasllat imminent: La carpa exterior estarà enllestida a finals d'agost i el trasllat es farà durant el setembre. Millora de serveis: Les noves instal·lacions comptaran amb aire condicionat, calefacció i parades més àmplies. Sinergies comercials: El nou mercat inclourà un supermercat, sota el model d'èxit de Barcelona, per evitar que el client hagi de marxar a fer la "segona compra" fora del recinte. Accessibilitat: Se solucionaran els problemes històrics d'accés per a persones amb mobilitat reduïda. "El supermercat no treu clients al mercat, sinó que els aporta... si el client ve, ja ens encarregarem nosaltres de treure el cap a les nostres parades." Concurs fotogràfic: L'ànima del Mercat Com a eina de dinamització durant les obres, s'ha impulsat el concurs L'ànima del Mercat, on s'exposen 24 fotografies seleccionades d'un total de 350 participacions. Els clients poden votar les seves tres imatges preferides fins al dia 18 d'agost. Temàtica: Majoritàriament el peix com a motor del mercat, tot i que apareixen elements com el rellotge o parades de verdura. Premis pels participants: El sorteig inclou càmeres digitals, estades a Port Aventura i kits de Santa Tecla. Premis pels guanyadors: El primer premi consisteix en un safari a Kènia.
6 de març del 2007
14'
La transformació urbanística de València amb José María Tomás
L'evolució urbana de València: del riu al mar En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'arquitecte José María Tomás analitza la metamorfosi de la ciutat de València durant els darrers 25 anys. Segons l'expert, la clau de l'èxit ha estat una continuïtat en els projectes estratègics, independentment del color polític de l'ajuntament. Punts clau de la transformació El Jardí del Túria: El punt d'inflexió va ser la conversió de l'antic llit del riu en un parc lineal de 8 quilòmetres. Aquest projecte de 1983, signat per Ricardo Bofill, ha dotat la ciutat d'un espai verd central que connecta el port amb el parc de capçalera. La Ciutat de les Arts i les Ciències: Concebuda inicialment com un espai lúdic i cultural, ha acabat esdevenint el principal símbol internacional de la ciutat. Tomás destaca la participació de Santiago Calatrava i l'obra pòstuma de Fèlix Candela a l'Oceanogràfic. La façana marítima: El repte actual és l'obertura definitiva de la ciutat al mar, un procés impulsat per la Copa Amèrica i el nou circuit de Fórmula 1. El projecte preveu crear un "delta verd" amb un milió de metres quadrats d'espais oberts. Projectes de futur i impacte ciutadà L'arquitecte subratlla que tota la inversió realitzada per a grans esdeveniments acabarà revertint en la ciutadania a través de noves dotacions públiques. També s'esmenten altres intervencions rellevants: "El repte de València és la seva inserció en el segle XXI... la transformació del litoral li donarà un caràcter diferent i d'avantguarda." El Parc Central, que permetrà el soterrament de les vies del tren amb l'arribada de l'AVE. El nou estadi del València CF, seguint la tendència dels grans clubs europeus per millorar la seva imatge urbana. L'ampliació i modernització de la Fira de València com a motor econòmic.
6 de març del 2007
15'
La Ruta Amagada: Descobrint el Museu Deu del Vendrell
La Ruta Amagada a Tarragona Ràdio En aquesta edició del concurs La ruta amagada, els oients han de descobrir un indret d'interès cultural de les comarques de Tarragona a partir d'un seguit de pistes. Després d'alguns intents, la concursant Paquita Lleixà ha aconseguit identificar el lloc proposat: el Museu Deu del Vendrell. Pistes Clau de l'Episodi Ubicació Geogràfica: La població natal d'Andreu Nin, Apel·les Fenosa i Pau Casals (El Vendrell). Elements del Museu: La presència de la Sala de les Catifes, on es poden contemplar peces orientals sota un terra de vidre. Origen del Nom: Prové d'un famós notari, Antoni Deu, el cognom de l'un al deu. Entrevista amb Núria Pallan La responsable del museu, Núria Pallan, destaca la magnitud de la col·lecció privada que el notari va donar a l'Ajuntament el 1995: "Va arribar a reunir més de 2.800 peces molt variades: pintura, escultura religiosa, catifes perses i catifes de vidre." Activitats i Visites L'espai més icònic: El museu permet caminar sobre un terra de vidre transparent situat a mig metre de les catifes, oferint una sensació de volar sobre les obres. Agenda d'estiu: El jardí del museu es converteix en un centre cultural actiu amb concerts, titelles i cinema a la fresca. Recomanació especial: Projecció gratuïta de la pel·lícula Los fantasmas de Goya aquest divendres a les 22:00 h.
6 de març del 2007
11'
Presentació del segon trencaclosques de les festes de Tarragona
El trencaclosques de les festes: Una aposta per la canalla L'entitat Grallers Els Quatre Garrofers presenta el número dos de la seva col·lecció de puzzles dedicats al seguici popular de Tarragona. Després de l'èxit de la primera edició, enguany l'element protagonista és l'Àliga, un dels símbols més estimats del bestiari tarragoní tant a Sant Magí com a Santa Tecla. Objectius i filosofia de la iniciativa L'activitat neix de la voluntat d'apropar la cultura tradicional als més petits a través del joc. Els punts clau d'aquesta iniciativa són: * Vantatge didàctic: La capsa inclou una part educativa on s'explica la història i els orígens de l'element representat. * Interacció familiar: Es busca que pares i avis comparteixin el moment del muntatge amb els infants. * Col·leccionisme: La idea és que cada any surti un nou element fins a completar tot el seguici popular. Detalls tècnics i producció El producte ha estat produït per l'empresa líder Educa, garantint-ne la qualitat: * Format: El puzzle consta de 25 peces, ideal per a infants de 3 a 5 anys (o més grans). * Tiratge: S'ha fet una edició limitada de 900 unitats. * Preu: Es manté el preu popular de 8 euros gràcies al patrocini d'entitats com Repsol i el Port de Tarragona. "Vam dir: la canalla té la samarreta, però li falta alguna cosa per poder fruir de les festes... un puzzle es pot manipular, es pot fer i desfer." Presentació i punts de venda L'acte oficial de presentació tindrà lloc aquest dijous a les 19:30 h al Pati del Rei Jaume I. A partir d'aleshores, es podrà adquirir en diversos establiments com les llibreries La Capona, Cal Maties, les papereries Travé i Trama, al Mercat Central i a l'estand de les festes.
6 de març del 2007
25'
Sant Magí: La tradició de l'aigua i l'ermita de la Brufeganya
Sant Magí i la Baixada de l'Aigua L'episodi se centra en la preparació de la Festa Major Petita de Tarragona, amb un focus especial en la tradicional portada de l'aigua des de l'ermita de la Brufeganya. Vicenç Gabriel, president de l'Associació de Portants de l'Aigua, i mossèn Francesc Gallar detallen els preparatius i el significat profund d'aquesta celebració per als tarragonins. La Situació Crítica de la Brufeganya Mossèn Gallar fa una crida urgent sobre l'estat de conservació de l'ermita de Sant Magí de la Brufeganya (Sant Magí lluny). Tot i que s'han invertit 11 milions de pessetes en reparacions, encara en calen 16 milions més per: • Reparar les teulades podrides que corren perill d'enfonsament. • Restaurar el segon campanar i el cimbori. • Solucionar greus problemes de filtracions i humitats a les parets i al terra. "Sant Magí lluny necessita protecció, sinó d'aquí a quatre dies veurem com la teulada s'enfonsa completament." El Recorregut i la Tradició La logística de la baixada d'enguany manté l'essència històrica amb alguns ajustos: • Participació: Hi participen unes 50 persones i nou carruatges, assegurant el relleu generacional amb la incorporació de joves que baixen amb les seves famílies. • Canvi en la ruta: Aquest any el comboi passarà pel centre de la Secuita, completant així el pas per tots els municipis del recorregut oficial. • Moments clau: Es destaquen dues escenes de gran càrrega emocional: la missa a les fonts de la Brufeganya (un moment d'íntima pau) i l'arribada multitudinària al Portal del Carro a Tarragona. Restauració i Solidaritat S'informa de la restauració de la figura de mossèn Tomàs, que havia patit actes de vandalisme. Així mateix, s'agraeix la solidaritat de la comunitat de Mallorca, que ha enviat un donatiu de 3.000 euros per a les obres de l'ermita, reforçant el vincle històric entre ambdues localitats entorn de la figura del sant.
6 de març del 2007
22'
Les Contalles de Sant Magí: Tradició i Dansa a Tarragona
Entrevista a l'Esbart Santa Tecla Rosa Llurac i Mariona Prunera, representants de l'Esbart Santa Tecla, expliquen els detalls de la representació de les Contalles de Sant Magí, un espectacle que combina dansa, narració i tradició. L'esdeveniment, que celebra la seva cinquena edició, tindrà lloc el proper dijous a les 22.00 h a la plaça de les Cols. Canvi d'Ubicació: De l'Amfiteatre a la Plaça de les Cols L'espectacle s'ha hagut de traslladar de l'Amfiteatre Romà a la plaça de les Cols per segon any consecutiu a causa de les obres. Aquest canvi suposa: Pèrdua de perspectiva: L'espectacle es va dissenyar originàriament per a la visió des de les grades de l'amfiteatre. Proximitat emocional: A la plaça, els dansaires senten la respiració del públic, creant una experiència més íntima però tècnicament complexa. Adaptació tècnica: S'ha hagut de redissenyar la il·luminació i les entrades i sortides dels ballarins. Història i Estructura de l'Obra Les Contalles van néixer el 2003 amb la voluntat de donar un acte de pes a la Festa Major petita de Tarragona. L'estructura de l'obra es divideix en: Cinc quadres escènics: Representen els moments vitals i els miracles principals de Sant Magí. El Cor Grec: Un grup de narradors que fan de fil conductor i introdueixen cada escena. "Les Contalles de Sant Magí són molt més que dansa... és una representació documentada amb un treball de recerca previ." Diferències amb el Retaule de Santa Tecla Tot i que ambdues són produccions de l'esbart, les convidades remarquen que són incomparables: El Retaule és descrit com una peça mística, emocional i més introspectiva per al ballarí. Les Contalles tenen un caràcter més popular, directe i proper. L'entitat segueix un calendari cíclic on la preparació de les Contalles marca l'inici del camí cap a les festes de setembre.
6 de març del 2007
11'
Festa Major de Falset 2007: Tradició i Modernitat
La Festa Major de Falset: Un equilibri entre història i innovació L'espai de Tarragona Ràdio es trasllada a Falset, capital del Priorat, per conèixer els detalls de la seva festa major d'estiu. El regidor de festes, Jordi Puigreu, destaca que la programació està dissenyada per a totes les edats, combinant actes multitudinaris de nova creació amb les tradicions més arrelades de la vila. Actes destacats i programació musical La celebració compta amb una gran varietat d'esdeveniments per fomentar la participació ciutadana: * Actes d'obertura: El tret de sortida oficial es dona amb el pregó de festes, tot i que hi ha activitats prèvies com la Cursa Popular (29a edició) i concerts especials per celebrar el 20è aniversari de Ràdio Falset (com el del grup Els Pets). * Grans orquestres: Actuacions del Grup Tràfic, la tribu de Santi Arisa i l'orquestra Musical Dia. * Oci juvenil: Una macro-discoteca a la pista poliesportiva en col·laboració amb la sala Bahaus. La tradició de l'Espígol Un dels moments més singulars i identitaris de Falset és la Cercavila de l'Espígol. "L'Espígol era una cercavila que es feia quan encara als pobles es treballava amb animals... per començar la festa major i que el poble fes olor de net, s'agafava tota la canalla i anaven tirant espígol pels carrers." Aquesta tradició, que manté la seva essència tot i el pas del temps, simbolitza la neteja i purificació de la vila abans de l'inici oficial de la festivitat. Participació i teixit associatiu L'èxit de la festa recau en la implicació de les entitats locals i el voluntariat: * Entitats clau: La Banda de Música de Falset, la colla de diables Pere Botero, la colla gegantera i l'escola de ball La Corranda. * Organització: Una comissió de festes transversal que aplega persones de diferents sensibilitats polítiques i ciutadans a títol individual. * El paper dels voluntaris: Un grup de joves que realitzen la feina invisible per garantir que tots els actes funcionin correctament.
6 de març del 2007
15'
Descobrint València: De les Arts a la Història
València: Una Transformació Urbana i Turística En aquesta conversa amb José Ferri, cap de màrqueting de València Guies, s'explora la profunda metamorfosi que ha viscut la ciutat de València en els últims 15 anys. El que abans era una ciutat de pas s'ha convertit en un destí turístic de primer ordre, equiparable al model de transformació que va viure Barcelona amb els Jocs Olímpics. La Ciutat de les Arts i les Ciències L'aparador principal de la ciutat és aquest complex dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava, situat a l'antic llit del riu Túria: * Espais clau: L'Hemisfèric, el Museu de les Ciències i l'Oceanogràfic (el més gran d'Europa). * L'Oceanogràfic: Destaca per les seves instal·lacions de l'Àrtic i l'Antàrtic, sent l'únic a Europa amb balenes beluga. * L'Umbracle: Un projecte espectacular que converteix la part superior d'un aparcament en un mirador amb un jardí de palmeres. L'Esplendor del Centre Històric La ruta telefònica s'endinsa en el patrimoni arquitectònic de la ciutat, destacant el llegat modernista i gòtic: * Arquitectura Modernista: L'Estació del Nord (encara totalment funcional amb les seves taquilles originals) i el Mercat Central, una joia que reflecteix el dinamisme mediterrani. * La Llotja de la Seda: L'únic edifici a la ciutat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, símbol del poder comercial valencià en els segles XIV-XVI. * Rehabilitació: Es destaca el mercat de Colom, reconvertit en un centre d'oci cultural seguint el model del Covent Garden de Londres. Cultura i Grans Esdeveniments "L'America's Cup va ser la catapulta que va llançar València a nivell turístic mundial." Finalment, l'entrevistat recomana un racó personal de pau: el Convent del Carme. Un espai amb claustres gòtics i renaixentistes que ofereix un refugi de tranquil·litat dins l'animat barri del Carme.
6 de març del 2007
5'
La Torre Vella de Salou i l'actualitat turística
Patrimoni Històric: La Torre Vella L'entrevista amb Marc Montegut, regidor de turisme de Salou, destaca la Torre Vella com l'edifici històric per excel·lència de la localitat. Aquest equipament ha tingut diversos usos al llarg dels anys, des de seu dels plenaris municipals fins a esdevenir un centre cultural actiu: Museu Municipal d'Esmalt Contemporani: Ubicat a la torre, acull una col·lecció única i atractiva. Sales d'exposicions: Situades a la planta baixa i el primer pis per a mostres temporals. Jardins i l'escultura de la sardana: L'exterior acull un monument de l'escultor Artur Aldomà Puig, que commemora Salou com a Ciutat Pubilla de la Sardana (1910). Festes i Esdeveniments: Les Nits Daurades El regidor repassa l'activitat frenètica del mes d'agost, marcat per les Nits Daurades. Tot i l'èxit de convocatòria en actes com el concert de David Bisbal, Montegut lamenta la suspensió del concert de Gertrudis a causa de la pluja, tot i que es va poder fer un petit recital improvisat. "El moment més culminant d'aquestes festes serà el Castell de Focs d'aquest dimecres." Balanç de la Temporada Turística Quant a les dades d'ocupació, Salou manté xifres similars a les de l'any passat, considerat un exercici molt positiu. Es detecten canvis en el perfil dels visitants: Turisme Britànic: Ha patit un petit descens, tot i continuar sent el mercat principal. Turisme Rus: S'ha registrat un increment notable, compensant la davallada d'altres mercats. Perspectives: Caldrà esperar a finals d'octubre per fer un tancament definitiu i reequilibrar les estratègies de promoció des del Patronat de Turisme.
6 de març del 2007
7'
Hàbits de consum fora de la llar a Catalunya
Punts clau de l'estudi de consum a Catalunya L'entrevista amb Joan Gené, director general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, analitza els resultats d'un estudi recent sobre com i què mengen els catalans fora de casa. Les dades revelen una tendència consolidada per motius laborals i una clara preferència per la qualitat. Principals conclusions de l'informe Freqüència elevada: El 80% dels catalans menja fora de casa com a mínim tres cops per setmana. Causes laborals: El motiu principal és la manca de temps i la dificultat per tornar al domicili durant la jornada de treball, un fet estès tant a l'àrea metropolitana com a ciutats mitjanes (Tarragona, Reus) i polígons industrials. Preferència per la tradició: Els consumidors busquen, majoritàriament, la cuina tradicional i el menú del dia. L'objectiu és menjar "com a casa" durant la setmana. Menjar ràpid en segon pla: Tot i l'oferta existent, el fast food se situa en una posició secundària, escollit principalment per preu i no per gust. Valor d'allò que és nostre L'estudi destaca un creixement en l'apreciació dels productes catalans de proximitat: Durant el cap de setmana (vessant d'oci), hi ha una demanda creixent de vins amb denominació d'origen, olis de qualitat i formatges artesans. Es fomenta el consum de productes de temporada, ja que són més sostenibles i segurs. "Si la nostra agricultura és consumida més a prop, és més sostenible i més segura." Cap a on va el sector? El departament utilitza aquestes dades per millorar la comercialització i distribució de l'agroindústria catalana, prioritzant aquells projectes que s'ajusten a les demandes reals d'un consumidor que vol menjar sa, a prop de la feina i a un preu assequible.
6 de març del 2007
22'
Entrevista a Eudald Roca, nou president del Consell Comarcal
Inici d'una nova etapa al Tarragonès L'alcalde de la Secuita, Eudald Roca (ERC), ha assumit recentment la presidència del Consell Comarcal del Tarragonès. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Roca desgrana la seva visió de la institució i els reptes que l'esperen durant el seu mandat. Prioritats i línies d'actuació El nou president ha definit tres eixos estratègics per dinamitzar la comarca: Serveis Socials: Atenció prioritària a col·lectius vulnerables, polítiques d'igualtat i suport a la gent gran. Medi Ambient: Millora de la gestió de residus, assessorament ambiental als municipis i manteniment de camins. Turisme d'Interior: Potenciació del Tarragonès interior (rural i modernista) com a complement al motor de la costa. El paper del Consell i el suport als municipis Roca destaca que el Consell Comarcal és, sovint, el "gran desconegut", però la seva funció és vital per als petits municipis. L'objectiu és aplicar economies d'escala per oferir serveis que els ajuntaments no podrien gestionar sols, com el suport informàtic o tècnic. Infraestructures i l'impacte de l'AVE Un dels punts crítics és la situació de l'AP-7 i l'estació de l'alta velocitat Camp de Tarragona. Roca defensa que el Consell ha de ser la veu que canalitzi les demandes dels alcaldes davant la Generalitat i l'Estat: "El Consell Comarcal ha de servir de politja de transmissió de la veu dels alcaldes a institucions superiors." Respecte a l'arribada de l'AVE a Barcelona, preveu un impacte poblacional i econòmic immediat, tot advertint que cal una planificació rigorosa per evitar un creixement desordenat o la creació de "ciutats gueto". Un govern d'unitat La nova etapa manté un govern d'unitat on participen totes les forces polítiques, una decisió estratègica per evitar bloquejos i prioritzar el territori per sobre dels enfrontaments partidistes.