Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

445-456 de 1332
  • 11'

    L'ofici artesà del Museu de l'Alabastre de Sarral

    L'Alabastre de Sarral: Tradició i Art L'entrevista amb Isidre Magrè, director del Museu de l'Alabastre de Sarral, descobreix la riquesa d'una indústria històrica que es remunta a l'època romana. Sarral és conegut internacionalment per l'extracció i manufactura d'aquesta pedra, caracteritzada per la seva translucidesa i varietat cromàtica. Història i Indústria Orígens: L'extracció ja era activa amb els romans i va ser clau al segle XVI per a obres com el retaule de l'altar major de Poblet. Evolució: El 1917 es van mecanitzar els tallers, arribant a haver-hi fins a 42 tallers diferents al poble. Exportació: Actualment, l'alabastre s'exporta a tot el món, especialment per a projectes d'il·luminació i arquitectura moderna. El Procés Artesanal L'alabastre és mineralment un sulfat de calç dihidratat. Tot i que es pot tallar amb serres i torns, el factor humà és indispensable: "Al davant de cada màquina hi ha d'haver l'artesà per garantir una qualitat excel·lent." L'ofici s'ha transmès tradicionalment de pares a fills o mitjançant l'aprenentatge directe als tallers, ja que no existeixen estudis reglats específics per a aquesta pedra. El Museu i la Visita Inaugurat el 1998, el museu ofereix un recorregut per la història de la indústria local: * Taller de 1917: Una reproducció d'un taller antic amb maquinària original. * Sales d'exposició: Peces històriques i dissenys innovadors (com un tren en miniatura funcional). * Audiovisual: Mostra tot el cicle, des de la pedrera fins a la peça acabada. * Activitat "Toca l'alabastre": Tallers didàctics on el visitant pot crear la seva pròpia peça.

  • 16'

    L'atenció sanitària al Camp de Tarragona: llistes i queixes

    Situació de les Llistes d'Espera i Atenció al Ciutadà Entrevista a Teresa Rabadà, cap de l'atenció al ciutadà de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, per analitzar l'estat actual del sistema de salut a la demarcació. L'augment de les llistes d'espera Tarragona s'ha convertit en l'única regió on s'ha registrat un increment en les llistes d'espera quirúrgiques, un fet que s'atribueix principalment a: Creixement demogràfic: L'increment de població a la regió (3,56%) és gairebé el doble que la mitjana catalana (1,78%). Major complexitat: Centres com l'Hospital Joan XXIII estan assumint intervencions complexes, com neurocirurgia o cirurgia cardíaca, que abans es derivaven a Barcelona. Tipologia d'intervencions: Especialitats amb gran demanda i llarga durada de quiròfan com les pròtesis de maluc i genoll. Accions i temps de garantia Tot i l'augment de pacients, es destaca que l'activitat quirúrgica s'ha incrementat un 10,68%. El Departament de Salut treballa amb: Monitorització: Seguiment mensual de 29 procediments crítics. Temps de garantia: Establiment de terminis màxims de 6 mesos per a determinades operacions. Derivacions: Possibilitat de derivar pacients a altres centres si se supera el temps garantit. Principals preocupacions dels ciutadans Actualment, les queixes han passat de centrar-se en la cirurgia a enfocar-se en l'accessibilitat: Dificultat per accedir a consultes externes (especialment dermatologia i urologia). Manca d'immediatesa en l'atenció primària (esperes de 3 a 4 dies per a una visita). Dificultat per trobar especialistes i la demanada de respostes ràpides a través de mitjans digitals. "La satisfacció general dels ciutadans amb la sanitat pública continua sent força elevada, tot i els problemes puntuals d'accessibilitat."

  • 19'

    Jaume Fontanet: L'evolució de la Ginecologia i 40 anys de carrera

    Trajectòria i Experiència Professional El Dr. Jaume Fontanet, reconegut ginecòleg tarragoní, reflexiona sobre els seus 42 anys de professió, durant els quals ha assistit aproximadament 5.000 parts i ha realitzat prop de 20.000 visites. El seu relat destaca la profunda càrrega emocional del seu ofici i la humanitat necessària per acompanyar les dones en moments tan crucials. "No em fa vergonya confessar que he plorat a la sala de parts; hi ha naixements molt emotius de fills molt desitjats." L'Evolució del Part i la Tecnologia Fontanet descriu un contrast fascinant entre el passat i el present de la ginecologia: Dels anys 60 a l'actualitat: Les dones han passat de parir majoritàriament a casa a fer-ho en clíniques medicalitzades. Avenços en el diagnòstic: Des de l'ús de la trompeteta (estetoscopi de Pinard) per escoltar el batec, fins a la sofisticació de les ecografies en 3D. Revolució social: L'aparició de la píndola anticonceptiva va suposar un canvi radical no només físic, sinó també sexual i social per a la dona. Debats sobre la Sanitat i la Prevenció L'entrevista aborda qüestions controvertides sobre el sistema de salut actual: Revisions anuals: Fontanet defensa la importància de la revisió ginecològica anual per oferir tranquil·litat a la pacient, malgrat que les polítiques públiques tendeixin a espaiar les citologies. Medicina preventiva: L'impacte positiu en la detecció precoç del càncer de mama i l'eficàcia de les citologies i la vacuna del papil·loma per eradicar el càncer de coll d'úter. Models de part: Es posiciona en contra del part a casa per seguretat, tot i que advoca per un hospital humanitzat on es respecti el desig de la mare de tenir un part natural, sempre sota supervisió tècnica. Vida Social i Jubilació a Tarragona Més enllà de la medicina, Jaume Fontanet és una figura activa en la cultura tarragonina: Ha estat vinculat a la màgia, al cinema amateur i a tradicions com els Armats de la Sang. Es mostra crític amb la pèrdua de pes institucional i patrimonial de la ciutat de Tarragona i expressa la seva voluntat de seguir participant en activitats ciutadanes amb més tranquil·litat durant la seva jubilació.

  • 12'

    Les Festes de Sant Roc de Tarragona: 163 anys de tradició

    Les Festes de Sant Roc: Un llegat centenari a Tarragona El barri de Sant Roc a Tarragona celebra una fita històrica amb els seus 163 anys de tradició ininterrompuda. Les festes, que tenen lloc entre el 13 i el 17 d'agost, són un punt de trobada per a la convivència veïnal i l'intercanvi generacional en carrers emblemàtics com el Cos del Bó o la Baixada de la Peixateria. Actes destacats i cultura popular La programació combina solemnitat i diversió amb elements molt arrelats: El Pregó: Enguany a càrrec de Josep Anton Burgassé, president de l'Autoritat Portuària. Concursos gastronòmics: El famós concurs d'allioli (tradicionalment fet només amb all i oli) i el concurs de truites. Cercavila de Gegants: Participació activa dels gegants del Port, del carrer Merceria, de Sant Pere i Sant Pau, i de Torreforta. Matines a cop de canó: Una tradició sorollosa que utilitza un canó antic per despertar el barri, adaptant la potència dels trons a les peticions dels veïns. Organització i comunitat La gestió de les festes recau en una Junta de Senyores (integrada majoritàriament per dones grans i un home), que s'encarrega de tota la burocràcia i la logística amb mesos d'antelació. Tot i la manca de relleu jove a la junta, el barri compta amb un gran volum de voluntaris durant els dies de celebració. "Portem 163 anys en festes sense parar... tots queden convidats i benvinguts." Les celebracions culminen amb un sopar de germanor el dia 17, on els veïns comparteixen menjars i taula en una llarga fila al carrer, reafirmant el sentiment de comunitat.

  • 18'

    Entrevista a Zacarías Henar: Comiat d'Educació i Balanç

    Balanç i Comiat de la Direcció Territorial d'Educació Zacarías Henar, fins ara director dels serveis territorials d'educació a Tarragona, anuncia la seva sortida del càrrec per centrar-se en la seva nova responsabilitat com a regidor de governació a l'Ajuntament de Salou. Malgrat que la duplicitat de càrrecs és legal, Henar argumenta que la complexitat d'ambdues tasques exigeix una dedicació exclusiva que fa impossible compaginar-les amb garanties. Gestió i Transició del Càrrec Relació amb la Conselleria: Destaca la sort d'haver treballat amb els consellers Joan del Pozo i Ernest Maragall, definint el seu pas com una experiència "apassionant". Transició tranquil·la: El relleu es farà oficial a finals de setembre o principis d'octubre amb Vicent Villena, inspector d'educació, per no interrompre el procés crític de planificació de l'inici de curs. Projectes Clau i Infraestructures Henar repassa l'estat dels projectes més rellevants per a la ciutat de Tarragona: L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Un dels temes més feixucs que ja queda encarrilat gràcies al traspàs de l'antiga fàbrica de la Chartreuse. > "Tindrem el projecte executiu ja acabat entre novembre i desembre de 2007." La Sisena Hora: Valoració positiva de la Generalitat tot i les reticències del sector, destacant la millora formativa i la necessitat d'adaptar el model organitzatiu tradicional. Nous Centres i Remodelacions: Confirmació de tres nous centres a Tarragona per al curs 2007-08 (Coses, Torreforta i adaptació del centre PACS). Remodelació integral de l'Institut Martí Franqués, que inclourà la construcció d'un nou gimnàs. Tramitació administrativa completa per a l'Institut de Sant Salvador. El Repte del Professorat i les Substitucions Es preveu un inici de curs més pausat que l'anterior. Tot i l'increment de grups i l'aplicació de la sisena hora, Henar assegura que les substitucions de mestres estaran més regulades gràcies a noves mesures d'incorporació de llicenciats i graduats de les facultats.

  • 12'

    Lliurament de 30 habitatges protegits a Tarragona

    Entrega de claus i escriptures a Sant Salvador L'Ajuntament de Tarragona ha celebrat l'acte oficial de lliurament de les claus de 30 habitatges de protecció pública situats al barri de Sant Salvador. L'acte, que s'ha dut a terme al Saló d'Actes, ha estat especialment lent a causa de la formalització de les escriptures davant notari de forma individual per a cada família. Característiques i perfil dels beneficiaris Els habitatges es divideixen en dues tipologies principals: Plantes baixes: 10 immobles d'uns 90 m², dels quals 4 estan totalment adaptats per a persones amb discapacitat. Dúplex: 20 habitatges d'aproximadament 87 m², molts d'ells amb àmplies terrasses. Els testimonis recollits mostren diversos perfils de beneficiaris: - Joves en procés d'emancipació: Com el Jordi i l'Olga, que destaquen la dificultat d'accedir al mercat lliure amb sous baixos. - Famílies monomarentals: La Mari Carmen, que viurà amb les seves tres filles en un dels dúplexs. - Persones amb necessitats d'adaptació: Com la parella formada per l'Anna i el Juan José. Aspectes econòmics i burocràtics Els preus dels habitatges oscil·len entre els 127.000 i els 157.000 euros (més IVA). Els adjudicataris han destacat: "Accedir a l'habitatge està molt difícil; si no fos per ingressos extres o estalvis previs, un treballador normal no podria fer-ho." L'espera s'ha allargat uns dos anys des de l'inici de la construcció el 2005. Molts beneficiaris han patit retards burocràtics des de finals de febrer fins a l'agost. Es disposa d'ajudes de la Generalitat de Catalunya, que en alguns casos arriben als 7.000 euros, tot i que alguns veïns consideren que són insuficients davant l'esforç d'una hipoteca mensual d'uns 600 euros.

  • 11'

    El 10è aniversari del Museu Guggenheim Bilbao

    De símbol industrial a emblema cultural de Bilbao L'entrevista amb Marga Meoro, subdirectora de Comunicació i Màrqueting del Museu Guggenheim Bilbao, repassa la trajectòria d'una institució que ha transformat radicalment la ciutat de Bilbao en els seus primers deu anys de vida (1997-2007). El que va començar amb reticències socials i polítiques s'ha convertit en l'anomenat "efecte Guggenheim", un model de regeneració urbana copiat a tot el món. Els pilars de l'èxit Arquitectura d'avantguarda: L'edifici de Frank Gehry, construït amb titani i pedra calcària mitjançant programes aeronàutics, continua sent el principal reclam visual i un hito de la modernitat. Gestió internacional: La integració en la xarxa de la Fundació Guggenheim permet l'intercanvi de fons de les seus de Nova York, Venècia i Berlín, fent econòmicament viables exposicions de gran format. Superació d'expectatives: De la previsió inicial de 400.000 visitants anuals es va passar a 1.300.000 el primer any, consolidant un públic que ja no només veu el "continent" (l'edifici), sinó que valora el "contingut" (l'art). Exposicions i obres destacades Actualment, el museu ofereix una combinació d'art contemporani i clàssic: Anselm Kiefer: Una antològica monumental sobre els darrers deu anys de l'artista alemany, incloent obres creades especialment per al museu. Alberto Durero: Una mostra de la mestria dels gravats del mestre del Renaixement alemany. Richard Serra: L'obra permanent "La matèria del temps", un conjunt d'escultures massives d'acer que han marcat la història de l'art modern. "Es buscava traslladar una ciutat industrial a una ciutat de serveis mitjançant un ganxo cultural."

  • 9'

    La Festa de l'Aiguardent i el patrimoni de Prat de Comte

    Revitalització del Patrimoni i l'Economia Local Marc Vinya, regidor de Turisme de Prat de Comte (el municipi més petit de la Terra Alta i de les Terres de l'Ebre), explica com la recuperació de la destil·lació tradicional ha transformat el poble. Des de l'any 2000, s'han rehabilitat espais com el forn morruno i la destil·leria per mantenir viva la cultura local. L'Esperit de Comte: Marca i Tradició L'Ajuntament ha formalitzat legalment la producció d'aiguardent sota la marca registrada "L'Esperit de Comte". Aquesta iniciativa permet comercialitzar el producte de forma totalment legal, evitant la venda clandestina d'antany. Les varietats principals inclouen: * Aiguardent blanc: El més tradicional i base per a maceracions. * Aiguardent torrat: Una opció més dolça amb sucre caramel·litzat. * Aiguardent d'herbes: La novetat d'aquesta setmana, amb propietats digestives. Turisme i Calendari de Gesta L'impacte de la fira va més enllà de la beguda, ja que ajuda a l'hostaleria i el comerç local, posant el poble al mapa turístic. El municipi ofereix dues cites clau: 1. Festa Major (Agost): Destaca per les seves curses tradicionals (pedres, ous i cresol), declarades festes d'interès comarcal. 2. Festa de l'Aiguardent (Octubre): Durant el pont del Pilar, on es poden veure els alambins i el forn en ple funcionament. "Hem volgut fer les coses ben fetes... venem aiguardent de forma totalment legal i en condicions, perquè la festa no es perdi per temes normatius." Fora de la fira, Prat de Comte ofereix visites guiades durant tot l'any als seus molins fariners i d'oli, apostant per un turisme cultural de qualitat.

  • 15'

    Situació de l'atur i formació ocupacional a Tarragona

    Context Actual del Mercat Laboral a Tarragona L'entrevista amb Ramon Inglés, director del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), destaca la situació excepcionalment positiva de la demarcació de Tarragona. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) per al segon trimestre: L'atur se situa en un 6%, la xifra més baixa dels últims 20 anys. Existeix una creació d'ocupació sostinguda amb un increment de l'afiliació a la Seguretat Social superior al 4%. Tarragona presenta dades d'atur una dècima per sota de la mitjana de Catalunya i dos punts per sota de la mitjana estatal. "Aquest 6% és un percentatge que ja es considera molt difícil de reduir, el que anomenem atur estructural." Programes de Formació Ocupacional El SOC impulsa 132 cursos amb més de 80 especialitats diferents repartits per les sis comarques de la demarcació per millorar l'ocupabilitat dels ciutadans. Els punts clau de l'oferta formativa són: Atenció a les persones: S'han introduït especialitats com geriatria, treball familiar i ajuda a domicili per donar resposta a la nova Llei de Dependència, que es preveu que crearà uns 40.000 llocs de treball a Catalunya. Sectors estratègics: Formació en noves tecnologies, hostaleria/turisme, comerç i la indústria química (sector capdavanter a Tarragona). L'assignatura pendent: El repte de casar l'oferta formativa amb les necessitats reals i immediates dels empresaris, evitant la rigidesa del sistema. Col·lectius Prioritaris i Inserció Malgrat la bona conjuntura, el SOC manté el focus en els col·lectius amb més dificultats d'accés al treball: Joves: Cursos realitzats en col·laboració amb els IES per a alumnes que finalitzen l'ESO i busquen una via directa al món laboral. Dones: Programes per afavorir la igualtat d'oportunitats. Majors de 50 anys: Suport específic per combatre l'exclusió per edat. Persones amb discapacitat: Considerat el col·lectiu amb més barreres per a la inserció.

  • 13'

    Salou celebra les Nits Daurades: Festes d'estiu i turisme

    Les Nits Daurades de Salou L'espai radiofònic es desplaça a Salou, la capital turística de la Costa Daurada, per presentar una nova edició de les Nits Daurades, que tenen lloc del 10 al 15 d'agost. Aquesta celebració és el punt àlgid de l'estiu i aplega una gran quantitat d'activitats per a tots els públics. Un enfocament clarament familiar Marc Montagut, regidor de Turisme, destaca que el programa està dissenyat específicament per a les famílies. Salou, certificat com a Destinació de Turisme Familiar des del 2003, estructura els seus actes segons l'edat: Tarda (19:00h): Espectacles infantils per a la canalla. Vespre/Nit: Actes més genèrics per a pares i fills en espais multitudinaris com l'espigó del Moll o el casc antic. Impacte turístic i cultura local Les festes busquen la integració entre els residents i els visitants en un moment on l'ocupació és màxima. Es preveu que el 15 d'agost, el dia central, Salou aculli unes 300.000 persones. "És el moment on hi ha més gent, el moment on hi ha més Salou, es disfruta del sol i de la platja; per això la significació de Nits Daurades." A més, les festes serveixen per a mostrar la identitat catalana als turistes mitjançant la col·laboració d'entitats locals que organitzen: * Correfocs i trobades de gegants. * Audicions de sardanes i cantades d'havaneres. Seguretat i actes destacats Donada l'afluència massiva, l'Ajuntament reforça la seguretat amb aparcaments especials i un major desplegament policial. Entre els actes imprescindibles figuren: El pregó a càrrec de Toni Albà (dia 10). Concert de David Bisbal (dia 11). El Castell de Focs artificials (dia 15), l'acte més emblemàtic de les festes.

  • 33'

    L'auge dels blogs a Tarragona: Política, cultura i ciutadania

    Exploració de l'ecosistema de blogs a Tarragona L'episodi analitza el fenomen dels blogs a la societat actual, posant el focus en l'experiència de diversos creadors locals a les comarques de Tarragona. Es discuteix com aquestes eines han passat de ser simples diaris personals a convertir-se en plataformes de denúncia, debat polític i expressió cultural avantguardista. Tipologies de blogs i motivacions • Blogs Polítics i Periodístics: Com el Saló dels Penjats, que funciona com un espai de confidencials i debat sobre l'actualitat institucional. • Blogs Ciutadans: El cas de Tarragona 2016, centrat en la denúncia social i l'estat de la ciutat (neteja, infraestructures). • Blogs Culturals: Espais com Human Trash, que prioritzen l'estètica, la poesia dadaista i la llibertat creativa sense dependre de les audiències. El debat sobre l'anonimat i la interactivitat Un dels punts clau de la xerrada és la gestió de la llibertat d'expressió. Els interlocutors coincideixen que l'anonimat, tot i ser criticat, és un dels valors principals dels blogs, ja que permet: Opinar sense por a represàlies laborals o socials. Generar debats intensos que sovint no tenen lloc en els mitjans tradicionals. Actuar com a Pepito Grillo o notaris de la realitat política. "L'anonimat és la gràcia dels blogs; permet dir el que penses sense pagar peatge després al carrer." Impacte en les institucions i futur Es revela que l'Ajuntament de Tarragona i diversos polítics són lectors habituals d'aquests espais, utilitzant-los de vegades com a termòmetre social. També es discuteix la naturalesa efímera de la xarxa i la pèrdua de memòria històrica digital en comparació amb l'hemeroteca física convencional.

  • 14'

    La Setmana Gran de Bilbao: Cultura, Tradició i Festa

    Descobrint l'Aste Nagusia a Tarragona Ràdio L'emissora connecta amb Isabel Sánchez, regidora de Turisme i Festes de l'Ajuntament de Bilbao, per explorar la riquesa cultural de la capital biscaïna davant la proximitat de la seva celebració més emblemàtica: la Aste Nagusia (Setmana Gran). Els Pilars de la Festa de Bilbao La regidora destaca que la festa, tot i ser relativament jove (nascuda amb la democràcia), està plenament consolidada gràcies a un model de participació ciutadana massiva. Model d'Èxit: A diferència d'altres ciutats, a Bilbao no hi ha un recinte tancat; tota la ciutat es converteix en espai festiu. Les Comparses: Grups d'amics i de barris que són l'ànima del teixit organitzatiu. Marijaia: El personatge simbòlic creat per Maripuri Herrero. És una figura amb els braços en alt que representa l'alegria i que és cremada al final dels nou dies de celebració. El Ritual d'Inici: El Chupinazo i el pregó des del balcó del Teatre Arriaga marquen el tret de sortida oficial. Una Programació per a Tots els Gustos Amb més de 350 activitats gratuïtes i centenars de concerts, la regidora afirma que cada visitant pot "personalitzar" el seu propi programa: Cultura i Tradició: Esport rural basc, bertsolaris (poesia improvisada en basc), gegants i concursos gastronòmics. Oci Nocturn i Diürn: Gran equilibri entre el teatre de carrer durant el dia i els concerts de primer nivell a la nit. El factor climàtic: Tot i la possible presència del sirimiri (pluja fina típica del nord), la infraestructura hotelera i el caràcter vitalista de la ciutat garanteixen la continuïtat de la festa. Més enllà de l'Agost: Carnavals i Personatges Curiosos Durant l'entrevista es mencionen altres elements identitaris de Bilbao com el Carnaval, on destaquen dos títols honorífics que defineixen el caràcter local: "Farolín i Zarambolas representen l'orgull de Bilbao: l'elegància i la gresca, en un duel simpàtic que reflecteix la nostra bilbaïnia."