Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

637-648 de 1332
  • 12'

    Primer dia de Josep Fèlix Ballesteros a l'Alcaldia de Tarragona

    Un nou inici a l'Ajuntament de Tarragona Aquest segment radiofònic recull les impressions i els detalls de la primera jornada de treball de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el seu equip de govern. Després de la presa de possessió institucional, s'ha viscut una jornada marcada per la instauració de noves rutines i la reestructuració interna del consistori. Canvis en el funcionament del Govern Junta de Govern ampliada: A diferència de l'etapa anterior de Joan Miquel Nadal, on només hi participaven els tinents d'alcalde, Ballesteros ha convocat els 15 regidors del nou equip a la primera reunió. Comitè d'Enllaç: S'ha creat un òrgan de coordinació setmanal entre el PSC i ERC (formada per l'alcalde, Sergi de los Rios, Begoña Floria i Pau Pérez) per garantir la unitat del govern de coalició. Conciliació laboral: Un detall significatiu ha estat el retard de la reunió matinal per permetre que els regidors poguessin acompanyar els seus fills a l'escola. Expectació ciutadana i mediàtica L'altre marcatge: L'alcalde ha estat seguit en tot moment per un equip de TV3 que realitza un perfil complet de la seva arrencada al càrrec. Ciutadans impacients: Des de les vuit del matí, diversos veïns han fet guàrdia al Palau Municipal per demanar audiència immediata i resoldre problemes personals d'habitatge o obres. Reestructuració administrativa "Molts regidors s'han començat a presentar als funcionaris i fins i tot ja han demanat canviar la retolació de les portes per les noves denominacions de les regidories." La nova regidora de Sostenibilitat, Medi Ambient i Parcs i Jardins, Carme Crespo, ha destacat la il·lusió del moment, tot i les dificultats logístiques inicials per ocupar els nous espais de treball. Agenda institucional L'alcalde manté una agenda intensa que inclou reunions amb el delegat del Govern (Xavier Sabater) i visites a llars de jubilats i centres escolars, complint així les seves promeses electorals de proximitat.

  • 15'

    Nou màster en estudis de dona, gènere i ciutadania

    Màster oficial en Estudis de Dona, Gènere i Ciutadania Joana Saragossa, coordinadora a la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta aquest nou màster interuniversitari que neix de la col·laboració entre set universitats catalanes, sota la coordinació de la Universitat de Barcelona. Aquest programa acadèmic sorgeix com una resposta a la necessitat social i legal de formar professionals en matèria d'igualtat de gènere. Dues orientacions clau El màster s'estructura en dos itineraris diferenciats per adaptar-se a les necessitats de l'estudiantat: Itinerari professionalitzador: Enfocat a la negociació de plans d'igualtat en empreses de més de 250 treballadors, tal com exigeix la legislació actual. Itinerari de recerca: Pensat per a aquells que vulguin aprofundir en la investigació acadèmica, realitzar un doctorat o analitzar les arrels històriques de la desigualtat. La necessitat de memòria i pedagogia L'entrevista subratlla la importància de fer pedagogia entre les generacions més joves, que sovint no perceben la discriminació estructural per haver crescut en un entorn formalment igualitari. Saragossa destaca que: "S'ha d'anar a buscar les arrels de per què estan passant aquestes coses i posar-hi les solucions." Es discuteixen temes com la invisibilitat històrica de les dones en l'art i la ciència, així com la necessitat que les mateixes dones ocupin espais de decisió i trenquin amb estereotips apresos que encara persisteixen en l'àmbit acadèmic i professional. Informació pràctica Modalitat: Presencial (amb seus a Barcelona, Vic i Tarragona) i online per facilitar la conciliació. Accés: Obert a llicenciats i estudiants amb un mínim de crèdits, amb preinscripció oberta fins a finals de juny. El concepte de ciutadania: S'inclou aquest terme per reafirmar el paper de la dona com a subjecte de ple dret en la societat, evitant la seva marginació o consideració com a "ciutadana de segona".

  • 18'

    Fi de etapa a Primera: El darrer 'Futbolí' del Nàstic

    Tancament de temporada i comiat de Primera L'episodi marca el final de la secció Futbolí a Tarragona Ràdio, coincidint amb el descens del Nàstic de la Primera Divisió. Els interlocutors repassen l'actualitat més immediata de l'equip després de la derrota de comiat al Nou Estari contra el Barça (1-5). Polèmiques i anècdotes del darrer partit Falta de compromís: Es comenta amb indignació que alguns jugadors van ser vists de festa a Salou la nit abans del partit, malgrat ser el tancament de la lliga. La mascota 'culé': Es revela una curiosa anècdota sobre la mascota de l'equip, que segons es diu, va confessar preferir una victòria del Barça. La porra del pernil: Un dels moments més divertits de la secció explica com els col·laboradors celebren el gol final del Barça (Zambrotta) només per evitar que un dels tècnics, el Joan Maria Bertran, guanyés el pernil de la porra. Inventari de souvenirs i regals comercials "No tinc vergonya per regalar el lot de souvenirs que m'han portat... semblen andròmines d'un magatzem." La secció repassa amb humor els souvenirs de baix cost que el Quim Pons ha anat portant durant tota la temporada en els seus desplaçaments: * Mapes de propaganda de Madrid, sobres de maionesa i mostassa. * Clauers de bruixes gallegues i lots de sabó d'hotel. * Material d'oficina d'equips rivals com el Bilbao o l'Atlètic de Madrid. Futur immediat del Nàstic Nou projecte: S'anuncia l'arribada de Ricardo Resta com a director esportiu i la presentació imminent de l'entrenador Javi López. Baixes: S'espera que en les properes hores es comencin a conèixer les baixes de la plantilla per afrontar el retorn a la Segona Divisió.

  • 2h 55min

    Investidura de Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona

    Constitució del Nou Consistori (2007-2011) El 16 de juny de 2007 s'ha celebrat la sessió solemne de constitució de l'Ajuntament de Tarragona, fruit de les eleccions del 27 de maig. La jornada ha marcat un punt d'inflexió històric amb el retorn del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a l'alcaldia després de 18 anys de govern convergent. Investidura de Josep Fèlix Ballesteros • El candidat socialista ha estat elegit tercer alcalde de la democràcia a Tarragona amb 15 vots. • Ha rebut el suport dels 13 regidors del PSC i els 2 d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). • Els candidats Joan Aregio (CiU) i Alejandro Fernández (PP) han obtingut 8 i 4 vots respectivament de les seves pròpies formacions. Eixos del Nou Govern de Progrés En el seu primer parlament com a alcalde, Ballesteros ha definit un estil de govern basat en la proximitat i el diàleg. El programa es fonamenta en cinc grans eixos: 1. Convivència i civisme: Impuls de la mediació i el respecte a l'espai públic. 2. Seguretat: Creació de 100 places de Guàrdia Urbana i la figura del policia de barri. 3. Atenció a les persones: Construcció de llars d'infants, residències i 900 habitatges públics. 4. Creixement econòmic: Captació d'inversions, modernització de polígons i suport a la Universitat Rovira i Virgili. 5. Infraestructures: Remodelació de la façana marítima, revisió del POUM i impuls de l'Anella Verda. Posició de l'Oposició • Joan Aregio (CiU): Ha promès una oposició lleial i rigorosa, reivindicant el llegat de transformació urbana de l'etapa anterior. • Alejandro Fernández (PP): Ha ofert consens en temes estratègics però ha advertit que vigilarà la pressió fiscal i la gestió del patrimoni. "No ens demaneu mai deixar record, car sou tan sols el més humil de tots els servidors."

  • 2h 2min

    Josep Fèlix Ballesteros, investit com a nou alcalde de Tarragona

    Constitució del Nou Consistori L'acte solemne s'inicia amb la constitució de la mesa d'edat, presidida per Albert Vallvé i Sandra Coloma. Seguint el protocol legal, el secretari municipal, Pons Mascaró, ofereix una lliçó jurídica sobre la confiança legítima que els ciutadans dipositen en els seus representants i la importància de la seguretat jurídica i la no arbitrarietat en les decisions municipals. Jurament i Promesa dels Regidors Un total de 27 regidors prenen possessió del seu càrrec utilitzant diverses fórmules: • La majoria opten per la promesa. • Alguns regidors de Convergència i Unió i del Partit Popular utilitzen el jurament. • Els representants d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) introdueixen la clàusula > "per imperatiu legal" en referència a la lleialtat al rei. Elecció i Investidura Després de la votació nominal i secreta, es confirma el pacte de progrés entre el PSC i ERC: • Josep Fèlix Ballesteros (PSC): 15 vots (majoria absoluta). • Joan Aregio (CiU): 8 vots. • Alejandro Fernández (PP): 4 vots. • Sergi de los Rios (ERC) retira la seva candidatura per donar suport als socialistes. Projectes i Eixos de Govern En el seu discurs d'investidura, el nou alcalde detalla el seu full de ruta per al mandat 2007-2011, estructurat en cinc grans eixos: Convivència i civisme: Millora de l'espai públic i creació del Defensor del Ciutadà. Seguretat: Incorporació de 100 nous agents de la Guàrdia Urbana i la figura del policia de barri. Atenció a les persones: Construcció de llars d'infants, residències i 900 habitatges públics. Creixement econòmic: Impuls de l'àrea de territori, el parc tecnològic i la captació d'inversions. Capitalitat: Consolidació de Tarragona com a motor del territori i suport a les candidatures de la Capital Europea de la Cultura 2016 i els Jocs del Mediterrani 2017. "No s'afrontarà cap gran projecte sense haver informat prèviament i escoltat tothom." Posicions de l'Oposició Tant Alejandro Fernández (PP) com Joan Aregio (CiU) feliciten l'alcalde però marquen els seus límits. El PP vigilarà la pressió fiscal i la seguretat, mentre que CiU reivindica la transformació de la ciutat durant els darrers 18 anys sota el mandat de Joan Miquel Nadal i promet una oposició lleial però rigorosa.

  • 3'

    Trobada informal, periodisme i l'actualitat a Tarragona Ràdio

    Diàleg informal i reflexions sobre el periodisme L'episodi comença amb una conversa relaxada, gairebé de caràcter festiu, on es destaca la importància de trobar-se per celebrar coses boniques i no només per abordar problemes. S'ironitza sobre la figura del periodista com l'únic que sembla preocupat per buscar complicacions en dies de festa o vacances. Crítica als mitjans i la llibertat de premsa Es produeix un intercanvi de retrets en to de broma sobre el funcionament intern de l'emissora i la relació amb els col·laboradors: - Es reclama una major comunicació interna, ja que alguns integrants se senten exclosos de les novetats, com les noves sintonies. - Es discuteix el concepte de llibertat de treball, insinuant que aquesta té certs límits o mancances organititzo-riques. L'incident amb els mitjans i la política institucional El convidat relata una anècdota incòmoda amb la televisió pública: - Expressa el seu malestar per haver estat abordat per TV3 a la sortida d'un vol de Ryanair. - Compara l'estil de premsa actual amb programes de safareig, afirmant explícitament: "Em vaig sentir com si fos allò d'Ai Tomate... ja no tinc edat per aquest tomate." Temes pendents de l'agenda política de Tarragona Finalment, es lamenta la falta de preguntes sobre qüestions que l'entrevistat considera realment interessants i estratègiques per al territori, mencionant temes que queden sobre la taula: - El Consorci del Camp i el Pla General. - La gestió de la façana marítima. - Les relacions institucionals amb figures com el delegat Sabater. - El projecte de Terres Cavades.

  • 24'

    Traspàs a Tarragona: De Joan Miquel Nadal a Ballesteros

    Relleu Històric a l'Alcaldia de Tarragona L'episodi se centra en el moment de transició institucional a l'Ajuntament de Tarragona, marcat pel final de l'etapa de 18 anys de Joan Miquel Nadal i l'arribada de Josep Fèlix Ballesteros. El diàleg destaca la cordialitat i el respecte mutu entre l'alcalde sortint i l'entrant, subratllant la normalitat democràtica de la ciutat. Aspectes Institucionals i Emotius • L'acte de constitució: Es descriu el ple de constitució com un acte fonamental on l'Ajuntament s'autoconstitueix mitjançant l'elecció de l'assemblea. • Significat personal: Ballesteros expressa la seva emoció davant la responsabilitat, comparant el moment amb fets vitals tan importants com el naixement dels fills. • Sentit d'estat: Nadal emfatitza que l'alcalde ha de creure en la seva figura i exercir amb autoritat i seguretat. Temes de Gestió i Ciutat • Continuïtat i canvi: Ballesteros reconeix la tasca de Nadal i afirma que buscarà aprofitar el que s'ha fet bé per innovar en el futur. • Austeritat municipal: Es recorda l'anècdota de la manca d'aire condicionat al Saló de Plenaris com un símbol del control de la despesa pública. • Globalització: Reflexió sobre com les ciutats actuals tendeixen a la uniformitat comercial i arquitectònica. L'Herència de Nadal i el Futur de Ballesteros "L'èxit de l'alcalde és l'èxit de la pròpia ciutat. El que necessita Tarragona és una capacitat de creença en el futur important." Els col·laboradors i amics presents, com Josep Anton Burgassé i Joan Maria Sardà, aporten una visió humana sobre la trajectòria dels protagonistes, recordant els inicis de Ballesteros en política l'any 1983 i el paper del mateix Nadal com a mentor polític en la zona.

  • 10'

    Anècdotes i amistats polítiques de Joan Miquel Nadal

    Relacions personals en l'àmbit polític L'episodi explora com el pas del temps i la convivència en la gestió pública han transformat les relacions de rivalitat en amistats consolidades. Els convidats, Josep Anton Burgassé i Joan Maria Sardà, comparteixen la seva visió sobre la figura de Joan Miquel Nadal: Evolució de la relació: Burgassé destaca que, tot i les inicials trastades polítiques i la polèmica diària, el període de govern conjunt entre 1995 i 1999 va ser clau per forjar una relació basada en el coneixement mutu de virtuts i defectes. Víncles personals: L'amistat ha transcendit la política a través de coincidències quotidianes, com el fet que el net de Nadal i el fill de Sardà vagin al mateix col·legi. Experiències compartides i anècdotes de viatge El resum de la trajectòria de Nadal no s'entén sense les vivències lluny de la casa de la vila, especialment aquelles vinculades a l'oci i la promoció de la ciutat: La passió pel Nàstic L'alcalde de la Pobla, Joan Maria Sardà, recorda els milers de quilòmetres recorreguts seguint el Gimnàstic de Tarragona. L'any 2000 va ser especialment intens, amb viatges constants per tota la península que servien com a vàlvula d'escapatòria de la pressió política. L'incident a Miami Una de les anècdotes més destacades és el viatge de promoció comercial a Miami, on Burgassé i Nadal es van quedar sense benzina en una autopista: "Ens vam quedar en una autopista a Miami sense benzina perquè l'alcalde té un problema amb el color i no veu quan el cotxe està en reserva." Aquesta situació els va portar a viure moments gairebé cinematogràfics, intentant comprar benzina amb una llauna i essent testimonis de la realitat dels presoners que fan treballs comunitaris als Estats Units amb els seus característics pantalons de ratlles. Reflexió final sobre el llegat L'etapa de 18 anys de Joan Miquel Nadal es tanca amb un sentiment de gratitud mútua. Els interlocutors coincideixen que la política, al capdavall, forma part de la vida i que el més valuós és haver après que no val la pena viure permanentment enfadat.

  • 23'

    Adéu a l'alcaldia: balanç de Joan Miquel Nadal

    Tancament d'una etapa històrica a Tarragona En aquesta conversa profunda i personal, l'alcalde sortint de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre els seus 18 anys al capdavant de la ciutat. A poques hores de deixar el càrrec, Nadal comparteix anècdotes sobre la gestió municipal, la seva transició a la vida privada i la seva visió sobre la política. Futur personal i professional Nadal té clar que la seva etapa política institucional s'acaba i ja ha començat a resituar-se en la seva professió original: • Retorn a l'advocacia: Ja ha ocupat el seu despatx de tota la vida per exercir com a advocat especialitzat en dret urbanístic i mercantil. • Rebuig a l'egolatria: Critica la tendència actual dels polítics de retransmetre la seva vida privada a través de blocs i xarxes, defensant una transició discreta cap a la ciutadania normal. • Destí obert: Tot i que afirma que no té intenció de tornar-se a presentar, deixa anar la frase: "No es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré." Records i patrimoni municipal L'alcalde fa un recorregut pel Saló de Plens de l'Ajuntament, destacant-ne la bellesa i algunes curiositats legals: • Els quadres del Prado: Explica com va regularitzar la propietat de quatre quadres cedits pel Museu del Prado mitjançant declaracions notarials per evitar que se'ls emportessin. • Austeritat i caràcter espartà: Es defineix com una persona poc amant de les despeses supèrflues, recordant la seva resistència a posar aire condicionat al saló de plens. • Llinatge familiar: Menciona el seu besavi, l'alcalde Malé, qui va portar l'aigua de Sant Magí a la ciutat. Relacions polítiques i veu ciutadana L'episodi compta amb una intervenció especial de Miquel Roca i Junyent, considerat el seu referent polític. Roca destaca la maduresa que Nadal ha adquirit amb els anys i la seva passió per Tarragona. Finalment, es recullen opinions dels ciutadans del carrer, que mostren un balanç dividit: • Crítiques: Alguns ciutadans lamenten la manca de neteja, els problemes de trànsit i el sentiment que s'han prioritzat els barris rics sobre la perifèria. • Elogis: D'altres valoren positivament la transformació de la Rambla, l'impuls turístic i el caràcter tarragoní de l'alcalde.

  • 25'

    Homenatge als funcionaris de l'Ajuntament de Tarragona

    L'equip a l'ombra de l'alcalde Joan Miquel Nadal Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ret homenatge a la figura de l'alcalde sortint, Joan Miquel Nadal, després de 18 anys al capdavant de la ciutat. La conversa se centra en la relació entre l'alcalde i el seu equip de confiança, format per funcionaris que han estat claus en la transformació de Tarragona. La importància de l'equip tècnic i l'estabilitat Els convidats coincideixen que el factor clau de l'èxit institucional ha estat l'estabilitat dels equips: • Sintonia total entre la part política i l'administrativa. • Confiança mútua que ha permès treballar amb llibertat. • Un orgull compartit per la consideració de "funcionaris excepcionals". Anècdotes i miracles logístics El cap de la Brigada, Josep Marçal, destaca la capacitat de l'alcalde per demanar fets que semblaven impossibles, com la neteja d'emergència de la platja del Miracle en una sola nit després d'un abocament de quitrà. La dinàmica de treball es basava en directrius clares: > "Ell feia la feina de l'alcalde i jo feia la feina de director de la brigada." El protocol i les visites oficials Javier Heras, cap de protocol, relata la complexitat de gestionar esdeveniments de gran magnitud com la visita del Rei Joan Carles I. S'expliquen anècdotes divertides sobre el rigor (o la falta d'ell) en les visites reials: L'intent de vendre amarres del Club Nàutic al Rei, que va provocar que la Casa Reial activés el protocol de sortida precipitada. L'arribada a la Catedral amb 45 minuts d'antelació amb les portes tancades. La paradoxal situació d'acabar visitant una botiga d'esports per veure restes romanes sota el paviment mentre el Rei mirava preus de sabatilles. La vessant humana i personal La cap de gabinet, Lourdes Llorac, i el secretari, Pons Mascaró, desvetllen detalls del dia a dia: • Nadal és descrit com un home treballador, exigent però que deixa marge de maniobra. • L'anècdota de les bulletes electorals que l'alcalde portava a la butxaca de l'americana mentre els funcionaris patien pel sorteig. • Detalls curiosos com que l'alcalde no menja pa per mantenir la forma, però no renuncia a un bon whisky o un puro.

  • 18'

    Experiències i escenificació als plenaris de Tarragona

    El Plenari Municipal com a Escenificació Política Aquesta conversa reuneix exregidors de l'Ajuntament de Tarragona, com Javier Almagro, Jordi Navarro i Ferran Sánchez, per reflexionar sobre la dinàmica dels plenaris durant l'etapa de l'alcalde Joan Miquel Nadal. El debat se centra en la naturalesa d'aquests actes, sovint descrits més com una representació teatral que com un espai de treball real. Punts clau de la discussió: Teatre vs. Gestió: Els convidats coincideixen que el treball real es realitza a les comissions informatives, on el debat és tranquil i tècnic. El plenari, en canvi, és el moment de buscar el ressò mediàtic i el lluïment personal davant la premsa i els ciutadans. La figura de Joan Miquel Nadal: Es destaca la seva gran duresa dialèctica i, sobretot, el seu poder de convicció. > "És profundament convincent... fins i tot quan saps que no té raó, té un poder de dialèctica i una energia que et fa dubtar de les teves pròpies idees." L'ús del reglament: S'esmenta que l'alcalde sovint utilitzava el seu paper de president per llançar l'última paraula i "aixafar" els arguments de l'oposició quan aquests ja no tenien dret a rèplica. Moments històrics: Es recorda amb especial intensitat la moció de censura, descrita com el moment de màxima tensió emocional, tot i que es destaca el civisme i l'educació amb què es va produir. Reflexió sobre la política local El resum final dels regidors subratlla que, malgrat les profundes diferències polítiques i la duresa dels debats, s'ha mantingut un respecte personal i educació institucional, elements que consideren fonamentals per al bon funcionament de la democràcia a la ciutat de Tarragona.

  • 31'

    L'adeu de Joan Miquel Nadal: 18 anys amb la premsa

    Balanç de la trajectòria de Joan Miquel Nadal Aquesta edició especial de Tarragona Ràdio commemora els 18 anys de mandat de l'alcalde Joan Miquel Nadal. El programa es centra en analitzar la seva figura política i, especialment, la seva complexa relació amb els mitjans de comunicació locals i nacionals al llarg de gairebé dues dècades. La relació amb els periodistes La xerrada compta amb la participació de periodistes destacats com Antoni Coll, Ferran Gerard, Ignasi Soler i Ricard Laoz, que defineixen Nadal com una figura característica i original. • Impredictibilitat: Es destaca el seu caràcter imprevisible davant dels micròfons, capaç de descol·locar els entrevistadors. • Domini del relat: S'analitza la seva habilitat innata per generar titulars i posar-se al centre de l'atenció mediàtica segons la seva conveniència. • Llibertat de premsa: Malgrat les tensions, els professionals reconeixen que Nadal ha permès treballar amb una gran llibertat als periodistes de la ràdio municipal. Evolució del panorama mediàtic Nadal reflexiona sobre com ha canviat el periodisme a Tarragona: • Considera que actualment hi ha un excés de mitjans concentrats en la institució de l'Ajuntament. • Denuncia la precarietat laboral dels periodistes joves, argumentant que els baixos sous i la pressió per omplir espai afecten el rigor informatiu. • Reconeix que en la seva última etapa va perdre l'interès per "jugar" amb la premsa a causa d'aquest canvi de perfil professional. L'anècdota de la "Petxina Tancada" Un dels moments més singulars del podcast és el lliurament en directe de la Petxina Tancada, un premi irònic atorgat pel Col·legi de Periodistes per la seva falta de col·laboració en els últims temps. "A vegades és més fàcil reconduir una notícia negativa sense protestar, però per altres vies, que no pas trucant." Nadal confessa que no va anar a recollir el premi en el seu moment perquè es va enfadar, però finalment l'accepta amb cordialitat durant l'entrevista com un símbol de la fi del seu cicle polític.