Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

805-816 de 1332
  • 54'

    La Festa del Mercat Central de Tarragona i la seva remodelació

    Celebració i Transició al Mercat Central L'episodi es realitza directament des d'una parada del Mercat Central de Tarragona, en el marc de la Festa del Mercat. Aquest esdeveniment serveix de comiat simbòlic abans del tancament de l'edifici històric per a la seva remodelació integral a finals de setembre. La Carpa Provisional de la Plaça Corsini Un dels punts clau és l'explicació tècnica de la nova infraestructura que acollirà els paradistes: • L'empresa Golimbes ha estat l'encarregada de muntar una carpa de més de 1.400 metres quadrats. • Es tracta d'una estructura sostenible i reutilitzable, equipada amb climatització i tecnologia d'última generació. • L'espai inclourà 74 parades personalitzades segons les necessitats de cada venedor (peixateries, carnisseries, bars, etc.). Descobertes Arqueològiques La regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, detalla les troballes realitzades durant les cates preventives als voltants de la plaça Corsini: • S'ha localitzat un pou d'època romana (segle I d.C.) i un possible túnel. • Les excavacions continuaran amb més intensitat un cop el trànsit de camions disminueixi després del trasllat. • Rossell destaca que Tarragona és una ciutat on es "viu dins la història", subratllant la convivència entre el patrimoni i la vida moderna. "Tarragona viu dins la història; aixequem una pedra i trobem el nostre passat, però hem de fer que la ciutat segueixi viva." Cultura i Participació Ciutadana L'episodi també destaca el vessant social de la festa: • El concurs fotogràfic "L'Ànima del Mercat", destinat a documentar l'estat actual de l'edifici abans de les obres. • Activitats per a la canalla i degustacions de producte fresc per agrair la fidelitat dels clients.

  • 16'

    2007-09-07 UM MERCAT RIBOT

    Transició cap a un mercat més modern L'entrevista amb Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat Central, detalla la imminent obertura del mercat provisional de Tarragona. Aquest nou espai no és una simple carpa, sinó una instal·lació d'alta tecnologia dissenyada per oferir el millor servei durant el període de reformes de l'edifici centenari. Cronograma del trasllat Demà dissabte: Gran festa d'agraïment als clients al mercat actual amb inflables, castellers i lliurament de premis del concurs "L'ànima del mercat". 29 de juny: Últim dia de venda a l'edifici original i sopar de comiat a porta tancada per a paradistes i autoritats. 30 de juny i 1 de juliol: Trasllat de les parades i inici de l'activitat a les noves instal·lacions. Característiques del nou espai La instal·lació destaca per ser una de les més avançades de l'Estat: Tecnologia i confort: Climatització integral, portes automàtiques, càmeres frigorífiques individuals i terra antilliscant de resina amb els colors de l'escut de Tarragona. Distribució i disseny: 72 negocis organitzats per codis de colors (taronja, blau, etc.) per facilitar l'orientació dels clients cap als seus proveïdors habituals. Previsió a llarg termini: Tot i que les obres es preveuen de 18 mesos, l'estructura s'ha preparat per durar fins a 4 o 8 anys per si apareixen troballes arqueològiques al subsol de l'edifici original. "És el millor mercat provisional que avui per avui està a tot Espanya. S'han de reconèixer les coses: està quedant espectacular."

  • 10'

    Renaixement de Salvem el Gaià i lluita pel cabal ecològic

    Reactivació de la plataforma Salvem el Gaià L'entrevista amb Héctor Hernández, responsable de la plataforma Salvem el Gaià, posa de manifest la voluntat de reactivar aquesta entitat ciutadana després d'un període d'inactivitat (stand-by). L'objectiu principal és tornar a situar en l'agenda pública la recuperació ambiental del riu Gaià i, especialment, la implantació d'un cabal ecològic. La problemàtica del cabal ecològic Actualment, el curs baix del Gaià pateix una situació crítica degut a l'embassament gestionat per Repsol des dels anys 70: El riu es troba pràcticament sec en el seu tram final. Es reclama un cabal de manteniment que permeti la vida de la fauna (peixos, granotes) i la vegetació autòctona. La plataforma busca evitar la degradació del riu, que en molts trams ha passat de ser un ecosistema viu a convertir-se en un "camí de canyes". Objectius estratègics i urbanisme Més enllà de l'aigua, la plataforma vol incidir en la planificació del territori: Pla d'Espais Fluvials (PEF): Reivindiquen que es respectin els corredors biològics i que l'urbanisme no arribi fins a la llera del riu. Parc Natural de les Terres del Gaià: Proposen aquesta figura de protecció per a tota la conca, des del naixement fins a la desembocadura. Acció simbòlica a Sant Magí de la Brufeganya Per demà s'ha organitzat un acte amb una càrrega simbòlica molt potent: Recollida d'aigua a Sant Magí de la Brufeganya (part alta). Trasllat de l'aigua fins a la desembocadura a Tamarit. Lliurament de l'aigua als responsables polítics perquè l'aboquin al mar com a senyal d'unió de tota la conca. "L'acte pretén que els polítics se sentin a la taula per negociar amb l'Agència Catalana de l'Aigua i Repsol per aconseguir el cabal de forma definitiva."

  • 14'

    El Casal Tarragoní rep el Premi al Balcó 2007

    Reconeixement a la trajectòria cultural tarragonina Òmnium Cultural del Tarragonès ha atorgat el Premi al Balcó 2007 al Casal Tarragoní, coincidint amb el seu 50è aniversari. Durant l'entrevista, Joan Andreu Torres (president d'Òmnium Tarragonès) i Josep Saperes (vicepresident del Casal) expliquen el significat d'aquest guardó honorífic. Motius del guardó i selecció Consulta popular: Tot i que el jurat pren la decisió final, es realitza una consulta prèvia entre la ciutadania i els socis. Resiliència: Es valora la capacitat de l'entitat per sobreposar-se a moments crítics, especialment l'any 2000 quan va estar a punt de desaparèixer. Defensa de la cultura: Especialment pel seu treball constant en la promoció de la sardana i el patrimoni local. El moment actual de l'associacionisme El diàleg posa de manifest diversos reptes per a les entitats culturals: Manca de relleu generacional: S'observa una participació envellida en activitats tradicionals com les ballades de sardanes. Dificultats econòmiques: Les entitats depenen en gran mesura de les subvencions públiques, ja que les quotes de socis no cobreixen les despeses bàsiques. Refundació: El Casal Tarragoní es troba en un procés de recuperació d'activitats com els concursos de fotografia i els aplecs al parc de Saavedra. "La gran grandesa és que tinguem gent per poder-los donar el premi; que hi hagi entitats i persones que encara lluitin per la cultura."

  • 17'

    Entrevista a Josep Maldonado sobre la legislatura a Madrid

    Situació de la legislatura i la posició de CiU El diputat de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona, Josep Maldonado, analitza la recta final de la legislatura al Congrés dels Diputats. Maldonado defineix l'estratègia del seu grup no com una radicalització, sinó com una etapa de fermesa i serietat davant el desgast del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Esgotament del crèdit de Zapatero: Maldonado considera que el president espanyol ha incomplert les seves promeses amb Catalunya. Oposició constructiva: CiU ha mantingut una actitud de votar a favor del que és bo per Catalunya i en contra del que és perjudicial. Incompliments de l'Estatut: Es denuncia la invasió constant de competències i la manca de respecte a la llei vigent catalana. Infraestructures i dèficit històric a Tarragona L'entrevista posa un focus especial en la situació de les comarques tarragonines, on es denuncia un "tap d'infraestructures" que frena el creixement socioeconòmic impulsat per la societat civil: Dèficits viaris: Crítica a la manca de desdoblament de la N-340 i la N-420, així com la necessitat de millorar els accessos i rotondes. Aeroport de Reus i Port de Tarragona: Es remarca la saturació i la manca d'inversió en aquests nodes logístics fonamentals. Problemàtica de l'AP-7: Maldonado recorda que ja va proposar la potestat d'aixecar barreres en casos de col·lapse i critica que tant el govern de l'Estat com la Generalitat no hagin complert amb els terminis del tercer carril. Negociació dels Pressupostos i futur polític De cara als Pressupostos Generals de l'Estat de 2008, CiU marca una línia vermella clara: Exigència del 18% d'inversió: Per obligació estatutària, Catalunya ha de rebre inversions proporcionals al seu PIB, i si no es compleix, CiU hi votarà en contra. Estratègia electoral: Maldonado es mostra disposat a tornar a encapçalar la llista per Tarragona si el partit i Artur Mas l'hi demanen. "Zapatero és un home que diu que sí a tot i després fa el que li sembla; el seu crèdit a Catalunya s'ha acabat." Pel que fa a possibles pactes post-electorals, el diputat descarta taxativament qualsevol suport al Partit Popular i defensa que el millor escenari per a Catalunya és un govern socialista sense majoria absoluta que depengui dels vots catalans.

  • 7'

    Dia Mundial de la Fisioteràpia a Reus i reivindicacions del sector

    Celebració i divulgació de la Fisioteràpia Amb motiu del Dia Mundial de la Fisioteràpia (8 de setembre), el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya organitza una jornada festiva i informativa. A la demarcació de Tarragona, el punt central serà la Plaça Prim de Reus, on s'instal·larà una carpa divulgativa. Els objectius de la jornada inclouen: * Donar a conèixer les competències del fisioterapeuta a la ciutadania. * Realitzar xerrades, tallers i projeccions de vídeos informatius. * Mostrar la capacitat professional per millorar la qualitat de vida dels usuaris. Reivindicacions: La Fisioteràpia al sistema públic Ricard Corgos, secretari del Col·legi, destaca la necessitat urgent d'integrar la fisioteràpia en l'Atenció Primària. Actualment, la xifra de professionals en el sector públic és alarmantment baixa: "Dels 6.800 professionals que hi ha a Catalunya, només 100 formen part de l'atenció primària." La proposta del col·lectiu és una entrada gradual als centres de salut per: * Tractar patologies musculars i osteoarticulars des de l'inici. * Reduir de forma dràstica la despesa farmacològica. * Igualar el model català al d'altres països europeus on la presència en ambulatoris és la norma. Llei de la Dependència i Autonomia Personal El sector també reclama un canvi d'enfocament en la Llei de la Dependència. Critiquen que actualment es prioritza el pagament de la dependència ja existent en lloc de la promoció de l'autonomia personal. Els fisioterapeutes s'ofereixen com agents clau per prevenir que les persones arribin a nivells de dependència o per ajudar-les a recuperar autonomia mitjançant centres especialitzats multidisciplinaris.

  • 17'

    Reptes i crítiques de l'USTEC davant l'inici del curs escolar

    Anàlisi del curs escolar amb l'USTEC-STEs En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Josep Maria Cartanyà, responsable del sindicat USTEC-STEs a Tarragona, exposa les preocupacions del sector educatiu pocs dies abans de la tornada a les aules. Tot i reconèixer l'increment de recursos per part de la Generalitat, el sindicat considera que les mesures són insuficients per fer front a la realitat demogràfica actual. Principals demandes i preocupacions Massificació i ràtios: L'augment de 31.000 alumnes a tot Catalunya fa que les ràtios de 25 alumnes a infantil/primària i 30 a l'ESO se superin en molts casos. El sindicat demana una rebaixa dràstica de les ràtios per garantir la qualitat. Infraestructures precàries: Es critica l'ús excessiu de barracots (mòduls prefabricats) en els centres de nova creació i la falta de planificació en espais comuns com els menjadors. Atenció a la diversitat: El model actual, marcat per la sisena hora, dificulta l'atenció individualitzada i els desdoblaments de grups que es feien anteriorment. Gestió de plantilles: Denuncien errades en l'assignació de places d'interins durant l'estiu, amb més de 1.000 nomenaments d'ofici potencialment incorrectes que afecten la vida de les persones per un període de dos anys. El paper de l'escola pública i la immigració Cartanyà destaca que l'escola pública és la que absorbeix pràcticament tot l'increment d'alumnat nouvingut (especialment a la demarcació de Tarragona, amb augments del 13% a infantil). "L'escola pública és la que absorbeix el gruix de l'increment de gent que ve i és on s'ha de fer la discriminació positiva a l'hora d'invertir." Sobre l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania El sindicat es posiciona clarament a favor de la laïcitat a les aules i rebutja les ingerències de l'Església o de sectors polítics conservadors. Defensen que l'escola ha de formar en valors ètics i coneixement de la societat real, deixant les creences personals per a l'àmbit privat.

  • 13'

    Festa Major de Montblanc: Tradició i Seguici Popular

    La Celebraisó de la Festa Major a Montblanc Montblanc, la capital de la Conca de Barberà, celebra la seva Festa Major entre el 7 i l'11 de setembre. Aquesta festivitat destaca per la seva gran capacitat d'unir actes de caràcter religiós, cultural i festiu en un programa divers que tanca el cicle d'estiu de la vila. Els Protagonistes i el Pregó L'edició d'enguany compta amb un pregó d'excepció a càrrec de José Antonio Labordeta, traslladat a l'església de Sant Francesc per preveure una assistència multitudinària. Carme Pallàs, regidora de festes, destaca l'entusiasme del pregoner, qui s'espera que fins i tot ofereixi una actuació musical. Tradició i Seguici Popular El punt àlgid de la celebració és el 8 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Serra. Els elements més estimats pels montblanquins són: El Seguici Popular: gegants, nans, el ball de bastons, la mulassa i l'àliga. Noves incorporacions: Després de la recuperació de l'aligot i el sac petit l'any passat, enguany s'estrena la colla petita de dimonis de Montblanc. Les ballades a la plaça, que representen el moment de màxima identitat local. Teixit Associatiu i Vida Nocturna La festa no seria possible sense la implicació de les entitats locals, des del Club de Futbol fins a associacions juvenils com Bar-Claula. Els actes nocturns, com els concerts de l'Hotel Cochambre o les discoteques mòbils, són els que atreuen un públic més nombrós i divers, des dels joves fins a la gent gran. "Montblanc té un teixit associatiu molt important i emprenedor que enriqueix moltíssim el poble." La regidora subratlla que aquesta vitalitat no només és cultural, sinó que serveix com a motor de cohesió social i relleu generacional per al futur de la vila.

  • 17'

    Cursos de català i normalització lingüística a Tarragona

    Inici del curs 2007-2008 al Centre de Normalització Lingüística (CNL) La directora del CNL de Tarragona, Rosa Maria Ibarz, detalla l'oferta formativa i el procés d'inscripció per a l'actual període. Es destaca un creixement significatiu de la demanda, especialment en els nivells més elementals. Calendari de matriculació i proves de nivell Del 12 al 14 de setembre: Període preferent per a antics alumnes. A partir del 17 de setembre: Realització de les proves de col·locació (tests de nivell) per a nous alumnes. Del 19 al 21 de setembre: Inscripció oberta per a les places lliures restants. Perfil de l'alumnat i canvis en la demanda L'oferta del centre s'ha hagut d'adaptar a una realitat social canviant, on els nivells bàsics i inicials representen ja el 67% del total de la formació. Aquest fenomen s'explica per: L'augment de la immigració: El 50% de l'alumnat és d'origen estranger. Motivació laboral i familiar: Molts pares i mares aprenen català per seguir l'escolarització dels fills o per necessitats professionals. Superació de la bretxa de gènere: Tot i que tradicionalment el perfil era femení, actualment s'ha equilibrat amb la incorporació de molts homes joves d'entre 25 i 30 anys. Projecte "Voluntaris per la llengua" L'espai destaca la importància de la pràctica oral més enllà de l'aula. El programa aparella catalanoparlants amb aprenents per fomentar la fluïdesa. Ibarz fa una reflexió crítica sobre el costum dels catalans de canviar de llengua: "No els estem fent cap favor (canviant al castellà), sinó que al contrari els estem discriminant si no els parlem la nostra llengua, perquè després es trobaran davant d'un problema." Altres nivells i xifres rècord Tot i que la prioritat són els cursos bàsics, hi ha una forta demanda en l'altre extrem, el Nivell D (Superior). En total, el centre mou un volum de prop de 4.200 inscrits, una xifra històrica per a la institució a Tarragona.

  • 16'

    Davallada en les vendes de vehicles a Tarragona el 2007

    Anàlisi del sector de l'automoció a Tarragona L'episodi analitza la situació econòmica a través d'un indicador clau: les matriculacions de vehicles a les comarques de Tarragona durant els primers vuit mesos del 2007. Els experts Emili Beltran i Anton Ferraté exposen una realitat marcada per una tendència a la baixa en el volum de vendes. Factors clau del descens Segons els convidats, la disminució no és accidental, sinó que respon a diversos factors econòmics i psicològics: Interessos i hipoteques: La pujada dels tipus d'interès (Euríbor) ha reduït la liquiditat de les famílies. Com diu Anton Ferraté: "La gent entre hipoteques i la pujada d'interessos s'està estirant i s'ho pensa més." Regularització del mercat: Després d'anys amb vendes per sobre de la mitjana estatal, el mercat tarragoní està patint una regularització tècnica. Factor psicològic: El bombardeig de notícies negatives a la premsa genera una prudència excessiva en el consumidor. Canvis en els hàbits de consum S'observa un canvi significatiu en el tipus de vehicle que es compra: Vehicles d'ocasió: El mercat de segona mà està creixent, apropant-se als nivells del centre d'Europa. Auge dels SUV: Tot i la crisi general, la venda de vehicles tot terreny (principalment SUVs) ha crescut un 9,1%, convertint-se en l'únic segment positiu perquè molts usuaris el prefereixen al turisme convencional. Ajust de prestacions: El client ja no busca el luxe, sinó la funcionalitat, prioritzant una quota de finançament assequible per sobre dels extres del cotxe. El paper de l'Administració Els experts reclamen una acció política més sensible a la realitat del sector, especialment pel que fa a la fiscalitat mediambiental i la renovació del Pla Prever. Adverteixen que la fiscalitat de l'automòbil a l'estat en alguns casos duplica la mitjana europea, fet que dificulta la renovació d'un parc automobilístic encara molt envellit.

  • 16'

    La dansa a Tarragona: Artemis Plàja i l'escola de ball

    Actualitat i formació a l'Escola de Dansa Artemis L'Artemis Plàja, responsable de l'escola, detalla les novetats per al curs 2007-2008. El punt més rellevant és la transformació de la titulació oficial, que passa de ser de grau mitjà a un títol de grau professional. Aquesta certificació és equivalent als mòduls de l'antiga FP i habilita els alumnes per treballar professionalment com a: - Ballarins en companyies. - Mestres de dansa. - Coreògrafs o gestors artístics. L'impacte dels mitjans i la cultura popular Segons Plàja, la dansa viu un moment d'eclosió gràcies a diversos factors: * Televisió i sèries: Produccions com Un paso adelante han fet créixer l'interès del gran públic. * Referents internacionals: Figures com Ángel Corella inspiren les noves generacions a establir-se fites altes. * Roda de mercat: Més públic genera més espectacles, la qual cosa es tradueix en més feina per als professionals. Exigència, disciplina i valors El resum de l'experiència a l'escola destaca que la dansa és una disciplina altament exigent però gratificant. L'Orion, alumne i fill de l'Artemis, explica la seva rutina de 14 hores setmanals de dansa clàssica als onze anys. "Pagaràs la fama amb la suor del teu front." L'Artemis subratlla que aquesta dedicació no perjudica els estudis acadèmics, sinó que fomenta una disciplina i capacitat de concentració superior que sovint es reflecteix en millors notes a l'escola. La dansa a Tarragona La ciutat mostra una bona salut pel que fa al consum de dansa, especialment en estils com el clàssic i l'espanyol, que omplen espais com el Camp de Mart o el Metropol. Tot i que la dansa contemporània costa més d'introduir, la tendència és clarament positiva i de creixement constant.

  • 20'

    III Edició de Tallers Oberts d'Artistes a la Part Alta

    Inauguració i objectius de la III Edició L'esdeveniment, que comença aquest divendres a la Part Alta de Tarragona, arriba a la seva 3a edició amb una participació rècord de 36 artistes i 17 tallers. L'objectiu principal és la socialització de l'art, permetent que la ciutadania no només vegi l'obra acabada, sinó que conegui de prop el procés creatiu i la realitat quotidiana dels creadors. Principals novetats i desvinculació de Santa Tecla A diferència d'altres anys, s'ha decidit separar l'activitat de les festes de Santa Tecla per atorgar-li una identitat pròpia i evitar que quedi diluïda en el dens calendari festiu. Segons la regidora Sandra Coloma, aquesta decisió ajuda a consolidar l'esdeveniment com un pol d'atracció cultural i turístic singular. Programació i activitats destacades La jornada inaugural de divendres es perfila com una nit màgica amb un ampli ventall d'activitats: * Ruta nocturna: Obertura dels tallers de 21:00 h a 00:00 h. * Activitats paral·leles: Recitals de poesia, música en directe (blues) i muntatges al carrer. * Tast de vins: Col·laboració amb els cellers de Batea (Terra Alta) durant l'obertura. * Exposició singular: Inauguració de la mostra Barbie vs Barbie a la seu dels Serveis Territorials de Cultura. La veu de l'artista i la complicitat institucional L'artista Rosa Ciurana destaca que obrir el taller és un acte de valentia que permet trencar la solitud del creador i rebre les impressions directes del públic. Per la seva banda, Adam Mañé subratlla la importància de la col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament per impulsar projectes futurs, com el proper Centre d'Art Contemporani de la ciutat. "L'art ha d'estar a l'abast de tothom; que el veí sàpiga que dos carrers més enllà hi ha algú creant i pugui entrar a descobrir-ho."