Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

841-852 de 1332
  • 12'

    Intermón Oxfam celebra 'Un dia per a l'esperança' a Tarragona

    Festa de la Solidaritat a la Rambla Nova Tarragona acull la sisena edició de 'Un dia per a l'esperança', una iniciativa d'Intermón Oxfam que se celebra simultàniament a 46 ciutats de l'Estat espanyol. L'esdeveniment tindrà lloc aquest dissabte a la Rambla Nova, amb activitats programades durant tot el dia per a un públic familiar. Eix Central: Els Drets de la Dona Enguany, la jornada se centra en la situació de la dona i els seus drets, posant especial èmfasi en la realitat de la República Dominicana. Segons Mireia Freixas, coordinadora a Tarragona, l'objectiu és: "Posar en contacte la gent amb la realitat dels països empobrits i que s'informin sobre els nostres projectes." Activitats Destacades La festa comptarà amb una estructura diversa per fomentar la participació: Sis estands informatius: Sobre cooperació, acció humanitària i comerç just. Jocs de rol: Dinàmiques per entendre les desigualtats laborals i socials de les dones. Actes culturals: Cercavila amb gegants, contacontes, dansa, circ i música dixieland. Lectura del manifest: A càrrec d'Isabel Sales (Institut Català de les Dones) a les 13:00h i a les 19:00h. Transparència i Voluntariat Davant les recents polèmiques amb altres fundacions (com Intervida), Freixas subratlla que la transparència és un "imperatiu moral" per a l'organització. Intermón Oxfam compta actualment amb uns 50 voluntaris estables a Tarragona i preveu mobilitzar-ne un centenar durant la jornada de dissabte.

  • 7'

    2007-04-19 CASA DELS MESTRES

    Transició històrica a Tarragona: El comiat de Josep Maria L'entrevista descriu el procés de mudança de les darreres famílies que habiten la històrica Casa dels Mestres a Tarragona. En Josep Maria, que hi ha viscut més de 50 anys, explica com s'està preparant per abandonar la seva llar per permetre la construcció d'un nou centre comercial d'El Corte Inglés. Detalls del trasllat i noves condicions Logística: L'ajuntament es fa càrrec del cost del transport i la grua, facilitant la mudança cap a la zona del Doctor Mallafré, davant de l'hospital Joan XXIII. Espai: El canvi suposa una pèrdua d'espai considerable. De pisos grans de tres habitacions, passen a habitatges de dues habitacions amb conceptes oberts tipus loft. Economia: Es mantenen les condicions de lloguer de renda baixa, fet que dona tranquil·litat als veïns jubilats. Seguretat i degradació de l'edifici L'entrevistat relata una etapa final difícil a l'immoble a causa de l'abandonament institucional: "Ara mateix tinc l'escala plena de sang, perquè a vegades entren drogadictes, es punxen i tiren la sang per l'escala... aquesta història s'acabarà ja d'una vegada." Sentiment de ciutat i progrés Malgrat la nostàlgia i els inconvenients personals, en Josep Maria mostra una actitud optimista i aposta pel progrés de la ciutat. Considera que l'arribada del gran magatzem serà un benefici per a tots els tarragonins i se sent il·lusionat per veure com la zona es transforma, tot i haver de renunciar a bona part dels seus mobles i records acumulats durant mig segle.

  • 12'

    Trastorns alimentaris: prevenció, risc i pressió social

    Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) avui Els trastorns alimentaris, com l'anorèxia i la bulímia, continuen sent una realitat latent i preocupant en la nostra societat. Actualment, es calcula que un 6% dels joves pateixen aquestes malalties, mentre que el risc de patir-les s'eleva fins a un 11%. Tot i que afecten majoritàriament a dones joves i adolescents, s'està detectant un increment de casos en dones adultes a partir dels 30 anys, sovint desencadenats per canvis vitals com l'embaràs. Factors de risc i el paper de la família És fonamental identificar que aquestes malalties són multicausals: existeixen components genètics, psicològics i socials. L'obesitat com a risc: El sobrepès pot ser un factor de risc si no es gestiona adequadament, ja que pot derivar en dietes restrictives sense control mèdic. L'entorn familiar: Sovint els pares se senten culpables, però la malaltia no té un únic responsable. No obstant això, certs comentaris sobre el físic o models de conducta basats en dietes constants poden influir negativament en l'autoestima dels fills. L'autoestima i la inseguretat: Darrere d'un canvi en els hàbits alimentaris sol haver-hi un problema emocional subjacent. Senyals d'alerta i diagnòstic La detecció precoç és vital per a un bon pronòstic. Alguns símptomes clau inclouen: Inici de dietes sense justificació mèdica. Eliminació de grups sencers d'aliments. Canvis de comportament: augment de l'agressivitat, aïllament social o tristesa. Conductes de purga (com el vòmit) o pèrdua de pes acusada. "Quan abans es detecten aquestes malalties, el pronòstic millora." La pressió del món de la moda i l'estètica Es critica durament la hipocresia de la indústria, que ven un ideal de bellesa basat en l'extrema primesa i la joventut permanent. Les campanyes publicitàries de productes per aprimar i la falta d'unificació real en les talles de roba generen una insatisfacció corporal constant que actua com a precipitant dels TCA. Recuperació i tractament El tractament ha de ser realitzat per un equip multidisciplinar (psicòlegs, psiquiatres i metges). Un punt clau és la motivació de la persona en la fase inicial per responsabilitzar-se de la seva curació. Malgrat la gravetat d'aquestes malalties, és possible recuperar-se completament si es rep l'atenció especialitzada adequada.

  • 22'

    Roda de premsa del Consell d'Administració del Nàstic

    Resum de la compareixença pública al Nou Estadi El Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona ha comparegut en una roda de premsa clau per definir el futur de l'entitat. La sessió ha estat encapçalada pel president, Raúl Font, acompanyat pel portaveu Joan Creus i els consellers Albert Vives i Xavier Salvador. Acords Esportius i Direcció Tècnica L'eix central de la compareixença ha estat la continuïtat de l'organigrama esportiu. S'ha confirmat que: El director esportiu, Josep Sicard, complirà el seu contracte fins al 30 de juny. El Consell ha encarregat a Sicard la presentació de dues propostes de planificació per a la temporada vinent, contemplant tant l'escenari de Primera com de Segona Divisió. S'estudiarà una possible proposta de renovació per al mateix Sicard. Es manté la confiança en la plantilla actual, amb la intenció de fer només "pocs retocs" per a la propera campanya, independentment de la categoria. Situació de Jugadors i Àrea Econòmica David Garcia: Se li oferirà la renovació automàtica després de patir una lesió de llarga durada (5-6 mesos). Pressupost: El club assegura que el pressupost d'aquesta temporada a Primera Divisió es complirà estrictament, sense cap desviació rellevant. Accions: S'ha informat que la segona fase de la campanya d'accionariat està pràcticament esgotada per als no accionistes. Continuïtat de la Presidència Raúl Font ha confirmat la seva voluntat de deixar el càrrec el proper 24 d'abril. El motiu principal és la seva implicació en les llistes electorals de Convergència i Unió per a l'Ajuntament de Tarragona, buscant així evitar cap ús partidista de la institució o perjudicar el club per motius polítics. "Després de la tempestat, sempre ve la calma... és importantíssim que hi hagi tranquil·litat a l'entorn del club."

  • 5'

    2007-04-18 UM MOSTRA SESCELADES

    Connexió al Campus de Sescelades pel Fòrum de l'Ocupació S'ha celebrat la tercera edició del fòrum d'ocupació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) al campus de Sant Pere Sescelades, un esdeveniment clau per connectar el talent universitari amb el teixit empresarial del territori. En aquesta edició, s'ha destacat un increment en el nombre d'expositors i un canvi estratègic en les dates per afavorir la inserció dels estudiants que finalitzen els seus estudis. Objectius i Novetats de l'Edició Canvi de calendari: A diferència de les edicions anteriors (setembre/octubre), enguany se celebra a prop de l'estiu per coincidir amb el final de les carreres i la recerca de pràctiques. Participació: L'esdeveniment compta amb 36 estands presencials i empreses addicionals que participen en xerrades i presentacions. El Videocurrículum: Com a gran novetat, la URV ofereix un servei per gravar una petita presentació en vídeo. L'objectiu és potenciar la comunicació no verbal i la imatge personal com a elements diferenciadors. Perfils i Valoració de les Empreses Segons Maria Bergalló, vicerectora d'Estudiants, les empreses ja no busquen només una especialització extrema des de la facultat, sinó una base sòlida de coneixements superiors: "Busquen un titulat i l'acaben de conformar segons els seus criteris de selecció de personal." Sectors diversos: Des d'empreses químiques (molt potents al territori) fins a assegurances, entitats financeres i serveis. L'actitud: Es valora el tracte personal, la capacitat d'adaptació i la manera d'entendre la filosofia de cada organització. Informació Pràctica El fòrum roman obert en horari de matí i tarda (de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00), oferint als estudiants la possibilitat de lliurar currículums en mà i assistir a presentacions corporatives per conèixer de prop els criteris de selecció.

  • 11'

    Alumnes del Martí i Franquès a la final del projecte MESE

    Simulació de Gestió Empresarial: El Projecte MESE L'entrevista realitzada a l'Institut Martí i Franquès se centra en la participació de dos alumnes de primer de batxillerat, l'Eduardo Casanedo i l'Adrià Gutiérrez, a la final nacional del projecte MESE (Management in Economics Simulation Exercise) a Madrid. Aquest certamen, organitzat per la fundació Junior Achievement, consisteix en una simulació competitiva de gestió d'empreses. Funcionament del concurs Els alumnes han de gestionar una empresa virtual que fabrica ratolins d'ordinador d'alta tecnologia (DigiMouse). Per tenir èxit, han d'analitzar informes econòmics i prendre decisions estratègiques sobre: Preu del producte i unitats de producció. Inversió en màrqueting per augmentar les vendes. Despesa en Recerca i Desenvolupament (R+D). Ampliació de la capacitat de la fàbrica. "L'empresa que obté més beneficis al final és la que guanya." Detalls sobre la final a Madrid Després de setmanes de pràctiques setmanals fora de l'horari lectiu, els joves s'enfronten a una final intensa on: Competeixen contra set instituts de tot l'Estat espanyol. Hauran de prendre decisions molt ràpides, cada mitja hora. L'experiència els permet conèixer seus d'empreses multinacionals i fomentar el seu esperit emprenedor. El professor d'economia, José Manuel Vila, destaca que el centre té una trajectòria d'èxit, havent guanyat el concurs en dues ocasions anteriors. Tot i que els alumnes encara veuen lluny el món empresarial real, valoren positivament l'aprenentatge en un entorn de risc controlat amb diners ficticis.

  • 35'

    El cristianisme i el fenomen religiós al segle XXI

    El Cristiasnisme en un món en canvi L'entrevista amb Lluís Duc, monjo de Montserrat i doctor en Antropologia i Teologia, explora la situació de la religió dins la crisi global de la societat actual. Duc sosté que vivim en un moment de precarietat estructural on les institucions tradicionals (família, societat i religió) han perdut la seva capacitat de transmissió a causa d'una fractura de la confiança. Conceptes Clau i Visió Antropològica • Cristianismes en plural: Duc afirma que parlar de cristianisme en singular és una simplificació; el futur de la fe depèn de la seva capacitat de ser una resposta als reptes humans. • Centre vs. Perifèria: La vitalitat de les religions no prové de l'establishment, sinó de les perifèries que argumenten contra el sistema i s'adapten als nous temps. • El retorn del religiós: Malgrat les prediccions del segle XIX sobre la desaparició de la religió, aquesta persisteix, però sovint al marge de les estructures eclesiàstiques oficials. La Condició Humana i la Ritualitat "Mentre siguem éssers mortals i finits, la possibilitat religiosa estarà aquí." Segons el professor, l'ésser humà és un ésser rítmic per naturalesa. La crisi del catolicisme contemporani s'explica, en part, perquè ha perdut aquest ritme vital i cultural, generant una desconnexió amb la societat que desemboca en la indiferència. Reptes de la Identitat i el Consumisme • La identitat no és quelcom prefixat, sinó un procés d'identificació continu. • El món actual està dominat per la por a l'altre i una cultura hegemònica que actua amb mentalitat de minoria amenaçada. • En la societat postindustrial, el consum ha esdevingut una perversió del desig humà, substituint la producció i convertint-se en el motor d'un cercle infernal que amenaça l'estabilitat social.

  • 20'

    Acció Social i equipaments al Camp de Tarragona

    Infraestructures i polítiques socials al Camp de Tarragona L'entrevista amb Jordi Tous, director territorial del Departament d'Acció Social i Ciutadania, analitza el canvi de paradigma en les polítiques socials i l'estat dels equipaments a la regió. El punt central és la transició d'un model assistencialista cap a un sistema de drets subjectius i universalitat. La Nova Llei de Serveis Socials Marc Normatiu: La llei busca situar Catalunya als estàndards europeus, garantint que els serveis siguin un dret de la ciutadania i no depenguin exclusivament del pressupost. Llei de Dependència: La normativa catalana actuarà com a paraigües per a l'aplicació de la llei de dependència de l'Estat. Universalitat i Copagament: Es garanteix l'accés universal, tot i que s'especifica que això no implica gratuïtat total, sinó sistemes de copagament segons els casos. Inversions en Equipaments i Gent Gran Dèficit Històric: S'ha passat d'una ràtio del 2,78% de places de residència el 2003 al 3,40% el 2006, amb l'objectiu d'arribar al 5% durant la legislatura. La Residència de la Mercè: Un projecte complex amb retards constructius (agreujats per l'efecte del cas del túnel del Carmel). Es preveu la seva finalització el 2009, prioritzant la qualitat amb habitacions individuals i una nova unitat psicogeriàtrica. Altres projectes: Destaca la col·laboració amb entitats com la Xarxa de Santa Tecla per a la residència de Ponent (La Granja) i la inauguració de la nova casa d'acollida per a dones maltractades abans de l'estiu. Atenció Directa a les Persones Presupost Directe: Més enllà dels edificis, el departament va destinar prop de 32 milions d'euros al Tarragonès el 2005 en ajudes directes (PUA), prestacions no contributives i transport adaptat. Adopcions: Se segueix de prop la situació de les famílies amb expedients al Congo Brazzaville, gestionant la tramitació un cop retirada l'acreditació a l'entitat mitjancera (ECAI). "Hem de passar d'un sistema assistencialista a un on els drets socials siguin drets subjectius de la ciutadania."

  • 18'

    L'Institut d'Horticultura i Jardineria de Reus: Estudiar en la Natura

    Estudis Especialitzats i Únics al Territori L'Institut d'Horticultura i Jardineria de Reus és un centre educatiu referent i únic a Catalunya per la seva oferta formativa especialitzada en el medi natural. Amb el lema "M'agrada i m'interessa", el centre busca connectar amb la vocació dels joves que volen fer de la natura la seva professió. Oferta Formativa i Nivells d'Estudi El centre imparteix diversos nivells per adaptar-se a les necessitats de l'alumnat: - Cicle Mitjà: Jardineria i Treballs forestals i conservació del medi natural (accés amb l'ESO). - Cicle Superior: Gestió i organització d'espais naturals i Prevenció de riscos professionals (accés amb Batxillerat o prova d'accés). - Indústries Alimentàries: Un cicle tècnic molt demandat per empreses d'oli i sucs per al control de qualitat. - Batxillerat: També s'ofereix aquesta modalitat dins del centre. Connexió amb el Territori i el Món Laboral L'institut destaca per la seva capacitat d'adaptar-se a les demandes laborals actuals de les comarques tarragonines: - Gestió d'espais naturals: Donada la proximitat de parcs com el Montsant, les Muntanyes de Prades i el Delta de l'Ebre. - Formació pràctica: Tot i tenir 5 hectàrees d'instal·lacions, gran part de l'aprenentatge es fa en entorns reals, incloent programes europeus com Comenius i Leonardo amb estades a Portugal o els Alps. - Alta inserció laboral: > "La feina pot esperar tres mesos, l'important és que tinguin la titulació que els obrirà portes". Molts alumnes troben feina abans de finalitzar els estudis. Portes Obertes i Preinscripció El centre anima els futurs alumnes a visitar les instal·lacions per decidir el seu futur amb autonomia: - Jornada de Portes Obertes: Dissabte 5 de maig. - Preinscripció: Del 15 al 25 de maig per a Cicles Mitjans i del 5 al 12 de juny per a Cicle Superior.

  • 17'

    2007-04-17 UM DOW QUEMICAL

    Celebració i divulgació de la química a Tarragona Amb motiu del 40è aniversari de la planta de Dow Chemical a Tarragona, s'ha organitzat una exposició interactiva a l'anexe del Palau de Congressos. L'entrevista amb Pitu Boronat, responsable de relacions externes de l'empresa, detalla com la mostra busca apropar el món de la química a la ciutadania, mostrant que els seus productes són presents en quasi tots els aspectes de la vida quotidiana. Una exposició educativa i lúdica L'exposició consta de 21 apartats que combinen història, tecnologia i oci. Entre els elements més destacats es troben: Història de Dow: Un recorregut des de la seva fundació el 1897 per Henry Herbert Dow fins a la inversió de 2.000 milions d'euros a Tarragona. Aplicacions quotidianes: Mostres de materials usats en la construcció (com l'aïllant Styrofoam), la higiene personal, el mobiliari i la salut (pròtesis i envasos farmacèutics). Transport: S'exposen vehicles reals com un Renault Megane, una moto d'aigua i un ultralleuger per demostrar l'ús de resines i polímers. Activitats per a infants: Un Scalextric gegant, un minigolf de 8 forats que explica el procés de producció des del petroli fins al plàstic, i una aula tecnològica per fer experiments in situ. Innovació i futur Un dels anuncis més rellevants és el projecte d'una nova planta pilot de desaltinització a Tarragona. Amb una inversió de 8 milions d'euros, aquesta instal·lació utilitzarà tecnologia de membranes per potabilitzar aigua de mar, abordant un dels grans reptes de la humanitat. Productes revolucionaris: La fibra XLA Es dedica un espai a la fibra elàstica XLA, una innovació fabricada a Tarragona que està transformant el món tèxtil. S'utilitza en marques com Nike o Calvin Klein i destaca per: Ser inífuga i antiestàtica. Mantenir l'elasticitat davant el sol i el clor. S'aplica tant en banyadors com en equips esportius d'alta resistència. "Volem que la gent vingui, passegi, jugui i aprengui que la química és a tot arreu."

  • 25'

    Projecte de la Llei de Barris a la Part Alta de Tarragona

    Presentació del Projecte de Renovació Urbana L'Ajuntament de Tarragona ha aprovat la presentació del projecte de la Part Alta a la quarta convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya. La proposta compta amb un pressupost global de 14 milions d'euros, finançat al 50% entre l'administració autonòmica (mitjançant fons europeus) i el mateix ajuntament. Detalls Financers i Crítiques Polítiques • Inversió: Un total de 7 milions d'euros aniran a càrrec de l'Ajuntament. • Abast de les actuacions: El portaveu Joan Aregio aclareix que el projecte se centra en l'espai públic i no en la rehabilitació d'habitatges privats. • Rèplica a l'oposició: Davant les crítiques que demanen inversions de fins a 70 milions, l'equip de govern defensa el realisme de la xifra presentada segons la capacitat econòmica municipal. Diagnosi i Processos Tècnics La directora tècnica Cristina Vidal explica que s'ha realitzat una diagnosi basada en indicadors de cohesió social, sostenibilitat i urbanisme, obtenint una puntuació de 42 punts en el rànquing de la Generalitat. Participació Ciutadana i Microactuacions S'han recollit més de 120 propostes, de les quals s'han seleccionat 58 actuacions concretes basades en: Urbanisme: Pavimentació de carrers a un sol nivell (com els carrers La Nau o Merceria) i millora de places. Sostenibilitat: Campanyes recordant el reciclatge d'oli de cuina i instal·lació de sistemes de wi-fi. Accessibilitat: Supressió de barreres arquitectòniques en edificis públics com Casa Castellarnau o l'Oficina de Turisme. "L'objectiu principal de la llei és millorar la qualitat de vida dels ciutadans i donar una empenta als ajuntaments per revitalitzar els barris." Actualitat Política: La Imatge Corporativa En la darrera part del programa, el portaveu tracta la polèmica sobre la nova imatge corporativa de l'Ajuntament. Aregio defensa la legalitat de l'adjudicació del concurs (valorat en 53.000 euros) i qüestiona la coherència dels grups de l'oposició que ara demanen la seva retirada després d'haver-hi votat a favor inicialment.

  • 12'

    El nou orgue de la Catedral de Tarragona per al 2010

    Renovació Monumental de l'Orgue de la Catedral L'organista Jordi Vergés detalla el procés de construcció del nou instrument per a la Catedral de Tarragona, un projecte d'envergadura que preveu la seva inauguració per al Nadal de 2010 o principis del 2011. L'obra no només implica la creació d'un nou cor musical, sinó també una restauració profunda del patrimoni existent. Fases del Projecte i Restauració El procés de renovació es divideix en diversos fronts d'actuació simultanis: Construcció a Holanda: A partir del 2008, un taller especialitzat als Països Baixos començarà la manufactura de les peces i elements musicals interiors, un procés que durarà aproximadament dos anys. Restauració de la Façana: La imponent façana renaixentista del 1567 serà restaurada a la pròpia ciutat pels experts Eustaqui i Miquel Vallès. Treballs d'Adaptació: S'inclouen obres de maçoneria, electricitat i pintura a l'interior de l'estructura per acollir l'instrument modern. Característiques Tècniques i Històriques El nou orgue s'inspira en l'escola flamenca del segle XVI, però amb un concepte de so adaptat a l'època barroca. Jordi Vergés explica que recuperar l'estat original renaixentista era utòpic a causa de la pèrdua de documentació i les destruccions històriques (com les de 1936). "L'instrument que tindrem posseirà el primordial que ha de posseir, que és moltíssima qualitat; serà un orgue de primera divisió." Finançament i Futur El projecte compta amb un pressupost aproximat d'1,2 milions d'euros, garantit per un conveni entre la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament, la Generalitat i l'Arquebisbat. També s'obrirà una subscripció popular perquè la ciutadania pugui participar en el mecenatge de l'obra.