Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

853-864 de 1332
  • 11'

    Concurs Literari de Sant Jordi a Tarragona Ràdio

    Preparatius per a la Diada de Sant Jordi Tarragona Ràdio escalfa motors per a la celebració del 23 d'abril a la Rambla Nova. El programa especial tindrà lloc davant del Teatre Metropol, on els oients podran recollir premis si participen en un concurs literari radiofònic. El Concurs Literari L'emissora planteja preguntes senzilles sobre autors i autores de la literatura catalana per regalar roses i llibres. En aquesta sessió s'han destacat tres figures claus: Caterina Albert (Víctor Català): Es recorda el seu cèlebre pseudònim i la seva obra mestra, Solitud, que va celebrar el centenari el 2005. Artur Bladé i Desumvila: L'autor de Viure a Tarragona és notícia per la commemoració del centenari del seu naixement (1907-2007). Es destaca la seva vida a l'exili i la seva vinculació amb Benissanet. Vicent Andrés Estellés: A través d'una peça musical de Toti Soler i la veu d'Ester Formosa, s'ha recordat el poema M'aclame a tu, popularitzat per Ovidi Montlló. "No es tracta de fer un examen, sinó de fer una miradeta als nostres autors de totes les èpoques." Dinàmica de participació S'ofereixen tres opcions de resposta per facilitar la participació. Els guanyadors rebran el llibre de Relats de la Ràdio i una rosa el proper dilluns. L'espai busca refrescar la memòria sobre la història abundosa de les lletres catalanes, tant clàssiques com contemporànies.

  • 10'

    Rosita: El naixement de la cervesa artesana de Tarragona

    Rosita: Tradició i Artesania en una Ampolla En aquesta conversa s'explica el procés de creació de Rosita, una nova cervesa artesana nascuda a Tarragona amb la voluntat de recuperar la tradició de begudes de la ciutat. El projecte sorgeix d'un grup de socis de diversos àmbits que buscaven oferir un producte de valor afegit i identitat local. Característiques del Producte Perfil sensorial: Es tracta d'una cervesa de 5,5 graus, amb un gust suau i natural provinent de la malta i el blat. Tot i tenir un puntet amargant, destaca per ser molt refrescant. Filosofia de consum: Està dissenyada per a un consum pausat, ideal per degustar amb tranquil·litat i acompanyar una conversa, allunyant-se del concepte de la "canya ràpida". Producció limitada: La primera tirada consta de 20.000 ampolles numerades a mà, un detall que les converteix en objecte de col·leccionisme. Identitat i Comercialització El nom: S'ha triat el nom de Rosita per reivindicar el gènere femení en un sector dominat per noms masculins i per fer homenatge a un nom molt comú a la Tarragona antiga. La marca: L'empresa promotora, La Gardènia, recupera el nom d'una antiga fàbrica de sabons i lleixius molt emblemàtica de la ciutat. Distribució exclusiva: Per no competir directament amb les grans industrials, s'ha optat per un distribuïdor especialitzat en vins i caves de qualitat, centrant-se en restaurants i bodegues seleccionades. "És una cervesa per poder tenir una mica de conversació mentre la tastes, amb tranquil·litat." Lliçament i Futur La presentació oficial es realitza a la Casa Canals, seguida d'una ruta per les bodegues més típiques de Tarragona acompanyada de música. Tot i que el projecte neix amb calma, ja es planteja l'elaboració de noves varietats més fosques o torrades per a festivitats com Santa Tecla.

  • 50'

    Explorant la Plataforma Petrolífera Casablanca

    Una Ciutat de Ferro al Mig del Mar Aquest episodi ens submergeix en el món de l'extracció d'hidrocarburs a la costa de Tarragona. A través d'una visita guiada a la plataforma Casablanca, descobrim els secrets d'una infraestructura que va ser clau per al subministrament energètic nacional durant els anys 80. Història i Ubicació La plataforma es troba a uns 40-50 quilòmetres de la costa, situada a sobre d'una làmina d'aigua de 161 metres de profunditat. • El camp Casablanca es va descobrir el 1975. • La plataforma fixa actual opera des de 1982 sota la propietat de Repsol. • El seu nom prové, curiosament, d'una fonda o restaurant del Delta on es reunien els geòlegs, i no de la famosa pel·lícula. La Vida a Bord i el Factor Humà Treballar a la plataforma implica un estil de vida peculiar marcat per l'aïllament i la convivència intensiva: • Torns de 14 dies: El personal viu a la plataforma durant dues setmanes i després en té dues de lliures. • Capacitat: Pot acollir fins a 64 persones, tot i que actualment l'equip és més reduït (unes 20-30 persones). • Seguretat: És la prioritat absoluta, amb simulacres setmanals i protocols estrictes contra incendis o fuites de gas sulfídric. El Procés Tècnic de Producció El podcast detalla com el petroli arriba des de més de 3.000 metres de profunditat fins a terra ferma: Extracció: El cru surt a una temperatura d'uns 120 graus. Separació: Mitjançant la gravetat, es separa el petroli, l'aigua i el gas en tancs separadors. Transport: Un cop mesurat, el cru s'envia a la refineria de terra a través d'un oleoducte. "Treballar aquí és com anar al desert; l'aventura de conèixer un món aïllat envoltat d'un cert aire romàntic." Futur i Medi Ambient Actualment, el jaciment es troba al final de la seva vida comercial. S'estan estudiant alternatives per a l'estructura, com ara el seu ús per l'emmagatzematge de CO2 capturat del complex petroquímic de Tarragona o el seu desmantellament seguint les normatives mediambientals.

  • 21'

    L'ONCE Tarragona celebra Sant Jordi amb lectura pública

    La tasca dels serveis bibliogràfics de l'ONCE En aquesta conversa amb Manel Ximeno i Antònia Batalla, s'explora la profunda activitat que realitza l'ONCE a Tarragona per garantir l'accés a la cultura de les persones amb discapacitat visual. Més enllà d'una biblioteca convencional, es defineixen com un centre de producció de materials adaptats que inclouen: Braille i sistemes sonors/digitals. Adaptació de llibres de text escolars (especialment per a primer i segon de primària) amb relleus i textures. Producció de materials quotidians com cartes de restaurants, invitacions de casament i guies excursionistes (com la del Montsant). La lectura pública de "El Capitán Alatriste" L'acte central de la celebració de Sant Jordi serà una lectura pública i ininterrompuda de l'obra d'Arturo Pérez-Reverte, que tindrà lloc aquest divendres. Horari: De les 16:00h fins a les 22:00h. Ubicació: Saló d'actes de l'ONCE a la Rambla Vella de Tarragona. Participants: Més de 50 lectors confirmats, incloent-hi autoritats, periodistes i ciutadans. Ambientació: El saló estarà decorat i tematitzat perquè les persones cegues puguin gaudir de l'experiència a través del tacte. "Qualsevol persona de Tarragona que vulgui apropar-se i participar en les lectures, pot llegir tothom... cadascú ho llegeix amb el seu propi sistema de lectoescriptura." Tecnologia i accessibilitat universal Es destaca la importància de la Biblioteca Digital, que ja compta amb més de 15.000 títols i permet l'accés immediat via internet. Tot i els avenços, els convidats recorden que encara hi ha moltes barreres virtuals en la xarxa, com en els processos de compra online, i reafirmen que el Braille segueix sent essencial per a l'aprenentatge ortogràfic i gramatical dels nens.

  • 15'

    Avenços i futur del casc en el món casteller

    L'impacte de les XII Jornades de Prevenció de Lesions Les recents jornades celebrades a Valls han servit per consolidar la confiança en el casc casteller i presentar els resultats de l'estudi científic liderat pel doctor Jaume Rosset. La valoració general és extremadament positiva, destacant especialment l'acceptació per part de la canalla i l'eficàcia protectora demostrada en caigudes reals. Conclusions sobre el casc d'acotxadors i enxanetes L'estudi s'ha centrat en tres eixos fonamentals que confirmen l'èxit de l'element protector: Confort i adaptabilitat: S’ha descartat qualsevol molèstia; els infants l’han incorporat com un element natural de l’activitat sense que aquest afecti la seva mobilitat o audició. Seguretat secundària: No s'ha detectat que el casc generi noves lesions al coll o a altres castellers a causa del seu disseny o pes. Eficàcia en l'impacte: L'anàlisi dels cascos retirats després de caigudes confirma que han absorbit energies d'impacte que, sense protecció, haurien causat lesions rellevants. "Les energies d'impacte han sigut prou importants com perquè haguessin produït algun tipus de lesió... i el casc ha funcionat perfectament." El futur: El casc per als dosos Actualment es treballa en una segona fase del projecte destinada als dosos. Aquesta presenta un repte tècnic molt més complex, definit pel doctor Rosset com la quadratura del cercle: Es necessita un casc més gran i amb més capacitat d'absorció, ja que els dosos tenen més massa corporal. Per contra, el disseny ha de ser més compacte per no interferir amb el pas de l'enxaneta i l'acotxador. L'estimació inicial del fabricant NZI és de dos anys, tot i que s'estan destinant recursos extres per intentar escurçar aquests terminis. Canvi de percepció i diàleg amb el sector mèdic L'accident fatal de la Mariona Galindo va accelerar la implantació del casc, passant de ser una eina recomanada a una de pràcticament imprescindible per al consens de les colles. A més, les jornades han servit per apropar postures amb metges escèptics, permetent que el sector sanitari conegui la seriositat amb què el món casteller aborda la seguretat.

  • 13'

    La segregació de la Canonja: Vers un municipi independent

    La Canonja inicia el tràmit de segregació definitiu L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha explicat a Tarragona Ràdio la transcendència dels plenaris convocats per al proper dilluns 16 d'abril. En aquestes sessions, tant l'Ajuntament de Tarragona com el de la Canonja aprovaran la memòria de segregació, un document de més de 370 pàgines que recull tota la història i acords tècnics necessaris per a la independència municipal. Detalls clau del procés Acord territorial i econòmic: La memòria inclou pactes sobre territori, serveis i la gestió de les relacions futures entre ambdues localitats. Continuïtat dels serveis: S'ha garantit que el ciutadà no notarà canvis traumàtics en serveis com el transport públic o la recollida d'escombraries (que mantindrà contractes actuals amb empreses com Foment). Viabilitat econòmica: El municipi resultant serà solvent, i s'ha establert un període de 15 anys per tal que l'Ajuntament de Tarragona s'ajusti a la pèrdua d'ingressos derivats de la indústria química. Calendari previst i tràmits legals Una vegada aprovada la memòria als plenaris, s'obre un període d'exposició pública de 60 dies. El govern local de la Canonja preveu que la Generalitat de Catalunya dictamini a favor durant el 2008, situant la independència efectiva l'1 de gener de 2009. "Serà un dia històric perquè aprovarem la història del nostre poble explicada en els últims 40 anys, quan la Canonja va perdre la seva identitat." Impacte polític i urbanístic Urbanisme propi: Actualment la Canonja depèn del pla general de Tarragona, però com a municipi independent podrà revisar i gestionar el seu propi planejament. Consens Polític: Muñoz destaca que el procés compta amb el suport de tots els grups polítics i nega que sigui un acte estrictament electoralista, tot i la proximitat dels comicis.

  • 26'

    Entrevista a Agustí Mallol: ruptura política i nou rumb

    Anàlisi del Context Polític i Personal Agustí Mallol, que ha estat regidor de l'Ajuntament de Tarragona durant més de 15 anys, explica els motius de la seva decisió de donar-se de baixa de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i la seva posterior expulsió de l'equip de govern. Segons descriu, aquesta és la seva primera entrevista extensa per trencar un mes de silenci públic. Motius del distanciament amb l'equip de govern • Mallol afirma que fa un any i mig que no es trobava còmode dins de l'executiu local. • Atribueix gran part de la inestabilitat a la pugna política entre Convergència i Unió (CiU) per la successió de l'alcalde Joan Miquel Nadal. • Expressa la seva decepció per les maneres en què es va gestionar la seva sortida: "Hi ha paraules molt dures del Joan Miquel cap a la meva persona, això et dol molt." Aliances i futur: El suport a Ballesteros Inesperadament, Mallol anuncia el seu suport al candidat socialista, Josep Fèlix Ballesteros, per a les properes eleccions municipals. Aquesta decisió es fonamenta en diversos eixos: • Víncul amb l'UGT: El sindicat ha estat el pont de col·laboració amb el projecte socialista. • Visió Humanista: Mallol defensa que la ciutat necessita recuperar valors humans i proximitat, qualitats que veu en la figura de Ballesteros. • Independència actual: Malgrat la seva alineació personal, aclareix que no va en cap llista electoral i que acaba la legislatura com a regidor independent. Responsabilitat institucional i Pla General Davant la pregunta sobre el futur Pla General d'Ordenació Urbana (POUM), el regidor adopta una postura institucional: • Manté el compromís amb els projectes en els quals ha treballat durant 15 anys per coherència política. • Rebutja actuar per venjança política contra els seus antics companys: "No li faré cap mala jugada a l'equip de govern... No es pot ser venjatiu a la vida." Situació al Gimnàstic de Tarragona Com a president de la Federació de Penyes del Nàstic, Mallol també analitza la crisi institucional del club: • Demana la unió dels diferents corrents i consellers per sobre dels interessos personals. • Encara manté l'esperança matemàtica en la permanència de l'equip a la categoria. • Fa un reconeixement tant a Jordi Virgili com a l'ex-president Joan Maria Andreu.

  • 14'

    Mites i realitats de l'islam: Diversitat i cultura

    L'islam: Més enllà dels estereotips Aquesta conversa explora la complexitat de l'islam, allunyant-se de les visions simplistes i sovint distorsionades que arriben a través dels mitjans de comunicació. Es subratlla que l'islam no és un ens homogeni ni un espai incomprensible, sinó un mosaic de tendències espirituals, polítiques i socials. Diversitat Geogràfica i Cultural L'islam no és només oriental; és una realitat profundament arrelada en diversos continents: Europeu: Amb presència històrica a la Península Ibèrica i poblacions autòctones actuals als Balcans (Bòsnia). Occidental: Hereu de la cultura grecorromana. Asiàtic: Amb una gran població a països com Indonèsia. Religió, Política i el mite del terrorisme Un dels punts clau és la desmitificació del vincle inherent entre religió i violència. L'interlocutor argumenta que: El denominat "terrorisme islàmic" té més a veure amb el dèficit de justícia, la pobresa i les dictadures que amb la fe religiosa. Existeix una gran majoria silenciosa que viu la seva fe (o la seva falta de fe) amb total normalitat i voluntat de convivència. L'ús instrumental de la religió sol ser un recurs de grups totalitaris que han fracassat socialment. "No podem ser dropos intel·lectualment; la globalització ens obliga a un esforç de comprensió pràctica per resoldre problemes real." La Dona a l'Islam Es trenca el tòpic de la dona com a figura exclusivament oprimida, destacant l'emergència d'intel·lectuals i feministes islamistes. Es recorda que, històricament, algunes societats islàmiques del segle VII presentaven un estatus més liberal que altres civilitzacions contemporànies com la romana bizantina.

  • 7'

    Protesta d'Unió de Pagesos a Tarragona pel PDR

    Manifestació de la pagesia a la delegació del Govern Una cinquantena de membres del sindicat Unió de Pagesos, provinents del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, el Segrià i el Priorat, s'han concentrat davant la delegació del Govern de la Generalitat al carrer Sant Francesc. La protesta ha estat marcada per una pluja intensa i el tall del trànsit al centre de la ciutat. Principals reivindicacions i accions Els manifestants han realitzat una acció simbòlica i directa per visibilitzar el seu malestar: Empaperat de la façana: S'han encolat cartells denunciant la discriminació del Ministeri i la manca de suport del Departament d'Agricultura. Lliurament d'un manifest: Els representants han entrat a la delegació per presentar formalment les seves queixes sobre les polítiques agroambientals. Crítica al PDR (Pla de Desenvolupament Rural): El sector denuncia que els fons provinents de Brussel·les no s'estan destinant a la modernització de les explotacions ni a la incorporació de joves, sinó a infraestructures secundàries com l'arranjament de camins. Declaracions del sector Josep Maria Coll, coordinador territorial d'Unió de Pagesos al Camp de Tarragona, ha estat molt crític amb la gestió de l'administració: ". . . van anar a Madrid i els van prendre la cartera . . . Catalunya està arrere de tot, som el patinet d'Espanya en promoció de productes." Segons Coll, el sector pateix una manca de respecte institucional i una forta pressió especulativa sobre la terra (especialment al voltant de la C-14), mentre que les ajudes que reben els joves agricultors són insignificants comparades amb altres comunitats autònomes.

  • 1'

    Patrimoni bèl·lic en risc a la muntanya de Sant Joan

    Conflicte urbanístic al búnquer de la Mora S'ha generat una forta inquietud veïnal a la urbanització de la Mora (Tarragona) per l'inici d'obres en una zona que allotja un búnquer republicà de la Guerra Civil. Una promotora pretén construir-hi una promoció d'uns 100 habitatges a la part més alta de la muntanya. Estat actual de les obres Malgrat els temors de la comunitat, s'ha pogut verificar l'estat de les intervencions recents: S'han realitzat feines prèvies de desbrossament del terreny fa setmanes. Recentment s'han executat micropilotatges: perforacions de 10 cm de diàmetre i uns 2 metres de profunditat. L'objectiu d'aquestes cales és analitzar la composició del subsol. Integritat de la fortificació "Les màquines no han entrat el que seria el búnquer en si, sinó que el que han fet són aquestes perforacions a l'exterior." Es confirma que, tot i la presència de maquinària a la muntanyeta de Sant Joan, l'interior de l'edificació històrica no ha estat malmès fins ara. En aquests moments, l'activitat s'ha aturat a causa de la pluja i no hi ha operaris a la zona de la promoció.

  • 22'

    Lideratge de Tarragona en l'ús d'Internet

    Tarragona, Capdavantera en l'Ús d'Internet Tarragona s'ha consolidat com la demarcació líder a l'Estat espanyol en l'ús d'internet, amb un 61% de la població connectada, superant la mitjana de Catalunya (54%) i de Madrid (60,9%). Aquesta fita s'atribueix a la trajectòria històrica de la regió, especialment gràcies a la creació de Tinet fa dotze anys, la primera xarxa ciutadana que va fomentar una cultura digital pionera. Perfil de l'Internauta i Evolució Demogràfica L'estudi realitzat per l'Organisme Autònom per a la Societat de la Informació (OASI) destaca dades rellevants sobre qui utilitza la xarxa: Joves i Estudiants: El col·lectiu d'entre 15 i 24 anys té una penetració del 93%, un creixement exponencial respecte a anys anteriors. Gent Gran: Tot i que el percentatge és menor (11% en majors de 69 anys), s'ha registrat un creixement de prop del 50% en l'últim any gràcies a iniciatives de formació territorial. Món Empresarial: Les empreses i autònoms han fet un salt qualitatiu important, amb un augment de l'ús del 20% en només un any. Barreres i Reptes de Futur Malgrat l'èxit, Enric Brull, director d'OASI, identifica diversos obstacles per assolir el 100% de connectivitat: El Cost Econòmic: Espanya continua sent un dels països amb les tarifes d'internet més cares d'Europa, fet que suposa un fre per a les rendes més baixes. La Fractura Territorial: Encara hi ha municipis petits sense accés a banda ampla (ADSL), un problema que s'espera resoldre amb la tecnologia mòbil i el cablejat. La Convergència Tecnològica: El futur passa per integrar internet en el televisor, l'aparell present en el 100% de les llars, facilitant l'accés a aquells que no dominen l'ordinador. "Internet és una cosa més a casa, com és la nevera o la televisió. S'ha creat un entorn favorable gràcies a una xarxa ciutadana pionera." Finalment, el debat sobre el cànon digital i els drets d'autor se situa com una de les controvèrsies socials actives, on cal trobar un equilibri entre la protecció dels creadors i l'ús legítim de la tecnologia per part dels ciutadans.

  • 6'

    La Cigale de Lyon visita l'Auditori de Tarragona

    Un concert excepcional a la ciutat de Tarragona El programa destaca la visita de la prestigiosa formació coral infantil La Cigale de Lyon, considerada una de les millors d'Europa. L'actuació s'emmarca dins del cicle de primavera clàssica a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona. Trajectòria i estructura de la formació Martí Ferrer, responsable de cors del Conservatori de Música de Tarragona, explica els detalls d'aquest grup: Origen: Fundat fa uns 40 anys a la regió de Lió, nascut de la unió de les millors veus de diverses corals locals. Estructura: Disposen d'una base de prop de 500 cantaires, dels quals se seleccionen els millors per formar el cor insígnia que gira internacionalment (uns 60 components). Reconeixement: Guanyadors de premis prestigiosos com el Guido d'Arezzo o el de Tolosa. Domini escènic i repertori El que fa realment especial a aquesta formació és la seva capacitat de transmetre més enllà de la veu: Posada en escena: Destaquen per un domini natural de l'espai, sentit de l'humor i una gran expressivitat natural que defuig de la rigidesa habitual en els cors joves. Repertori variat: Des de música contemporània i tradicional francesa fins a versions de Jacques Brel, chanson francesa i músiques del món (africana, xinesa o americana). "Ens falta traspassar la barrera de l'escenari, i ells això ho fan molt bé."