Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

925-936 de 1332
  • 10'

    La màgia sonora de Pep Gol i Pep Pasqual al Metropol

    L'essència de la música a través de l'experimentació En Pep Gol i en Pep Pasqual presenten al Teatre Metropol de Tarragona un espectacle únic que pretén estimular la fantasia musical dels infants. La seva proposta es basa en la desmitificació dels instruments convencionals, demostrant que el so neix de principis acústics senzills. Desmitificar per educar Instruments quotidians: Utilitzen mànegues, ampolles d'aigua, tubs i elements casolans per replicar el so d'instruments complexos com el clarinet o la trompeta. L'essència acústica: L'objectiu és mostrar que, en el fons, la majoria d'instruments de vent són simplement tubs que vibren. Aproximació natural: Volen que els nens perdin la por o el respecte excessiu a la música i la vegin com un joc accessible. El repte de sonar per a un públic infantil Els artistes destaquen que el públic infantil és, possiblement, el més exigent que existeix: "Si no connecten, desconnecten i et matxaquen. T'has d'anar al 100%, no pots anar a mig gas." Curiositats i futurs projectes Durant l'entrevista, fan demostracions sonores amb objectes sorprenents: 1. Cargols de mar: Usats com a antecessors de la trompeta. 2. Canyes de pescar i gomes: Un enginy casolà que produeix un so similar a les espases làser de la cultura popular. 3. Sessions pedagògiques de jazz: L'activitat continua amb tallers sobre la història i els moments clau del jazz (Duke Ellington, Miles Davis) per a escoles, mantenint viu l'esperit divulgatiu.

  • 12'

    Musicoteràpia a La Muntanyeta: Projecte i Ajuts

    Suport Social i Musicoteràpia a La Muntanyeta Representants del Centre de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta de Tarragona expliquen el seu nou projecte de musicoteràpia i la campanya de finançament a través de la Fundació Caixa Tarragona. Projecte de Musicoteràpia L'entitat fa dos anys que implementa la música com a eina terapèutica amb resultats molt positius en els usuaris: * Millora emocional: Ajuda els nois i noies a sentir-se millor i facilita el treball posterior. * Comunicació: Obre vies d'expressió per a persones amb grans afectacions que no poden usar el llenguatge verbal. * L'Orquestra: S'ha creat una formació musical on els alumnes, malgrat les seves limitacions físiques, participen com a intèrprets. * Instruments especials: S'utilitzen eines adaptades i materials específics com cuencos tibetanos o diapasons terapèutics. Convocatòria d'Ajuts de Caixa Tarragona El centre participa en una iniciativa on els clients de l'entitat bancària decideixen el destí dels fons: * Els clients poden cedir els seus punts al projecte número 360. * Aquesta donació no resta punts per als premis personals dels clients; és una aportació equivalent de la fundació. * El pressupost sol·licitat és de 30.000 euros, destinats a cobrir material, professorat i la continuïtat del projecte durant dos anys. * El termini per votar finalitza el 31 de març. Sobre La Muntanyeta Actualment, el centre atén gairebé 100 usuaris i compta amb un equip de 72 professionals. L'entitat ha crescut notablement en els últims vuit anys, oferint serveis d'escola, residència i centre ocupacional per millorar la qualitat de vida de les persones amb paràlisi cerebral a Tarragona. "A través de la música es poden obrir vies de comunicació amb els nens... veiem com responen, com gesticulen, com intenten expressar-se."

  • 18'

    Adjudicació del nou estadi i ciutat esportiva a Campclar

    Detalls de l'Adjudicació del Nou Projecte Esportiu El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i president de la mesa de contractació, Joan Aregio, ha confirmat l'adjudicació de les obres del nou camp de futbol i la ciutat esportiva a l'empresa Construcciones Paid. Aquest projecte és considerat un dels moviments urbanístics més rellevants de la ciutat en els últims anys. Punts Clau del Projecte Ubicació i Accessibilitat: El nou estadi s'ubicarà a Campclar, una zona triada estratègicament per millorar l'accés dels vehicles i evitar els problemes de mobilitat de l'actual estadi a la Budallera. Capacitat i Modernitat: Es tracta d'un recinte per a uns 16.000 espectadors, dissenyat amb estàndards de primera divisió, que inclourà llotges VIP, vestidors moderns i millors mesures de seguretat. Millores en el Plec: L'Ajuntament ha prioritzat la instal·lació d'una coberta a la zona de preferent, un element que es considerarà prioritari durant la fase del projecte executiu. L'Operació Econòmica: La Permuta Aregio ha volgut aclarir que el projecte no costarà diners directes a la ciutat, ja que es basa en un mecanisme de permuta de terrenys: "No hi ha diners pel mig... és un contracte claus en mà. Jo dono metres quadrats i l'empresa assumeix el risc i l'expectativa de negoci del terreny." Calendari i Impacte Social Inici d'obres: Es preveu la col·locació de la primera pedra aquest estiu. Terminis: La durada estimada és de 20 mesos, amb l'objectiu de poder utilitzar l'estadi de cara a la temporada 2008-2009. Cohesió urbana: El projecte pretén actuar com un element per "cosir" els barris de ponent amb la resta de la ciutat, generant un gran espai esportiu de més de 50 hectàrees.

  • 15'

    URV: 15 anys d'una universitat europea i internacional

    La URV commemora el seu 15è aniversari amb la mirada posada en el futur El vicerector de Relacions Externes de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Santi Castellà, explica el sentit de la celebració dels 15 anys de la institució. Lluny de centrar-se en la nostàlgia, la universitat utilitza aquesta efemèride per consolidar la seva identitat com a universitat europea i reforçar la seva estratègia d'internacionalització. Eixos principals de la commemoració Internacionalització i el Programa Erasmus: La celebració coincideix amb el 20è aniversari d'aquest programa, clau per a la mobilitat acadèmica i la creació d'una cultura comuna europea. La URV ha constituït una associació d'estudiants Erasmus perquè els alumnes que tornen de l'estranger ajudin a orientar els nous nouvinguts. Adaptació al Procés de Bolonya: La URV s'ha anticipat a l'homologació europea d'estudis superiors mitjançant l'impuls de postgraus de qualitat, amb l'objectiu de situar-se en la "primera divisió" de centres de referència. Cooperació amb l'Amèrica Llatina: S'estan establint acords per formar professors d'universitats llatinoamericanes a través de doctorats cofinançats, cosa que podria duplicar el nombre de becaris d'investigació a la URV fins als 300. Actes i simbologia "La Universitat Rovira i Virgili és una universitat que encara mira més el futur que el seu passat." Entre els actes destacats es troben: Homenatge a Antoni Rovira i Virgili: Es col·locarà un bust de l'historiador per reivindicar la figura que dóna nom a la institució, un cop superats els debats sobre la seva identitat inicial. Activitats lúdiques i culturals: Concerts multitudinaris per Sant Pere (Reus) i Santa Tecla (Tarragona), així com produccions de l'aula de teatre, orquestra i cinema. El futur de la universitat En els propers 15 anys, la URV es projecta com una institució amb més docència en anglès, plenament arrelada al seu territori (representat en el cartell de l'aniversari per una colla castellera) però amb una projecció global que busca l'excel·lència en la recerca.

  • 16'

    Jesús Monlló i 'L'efecte Kuleshov': Retrat d'un cinema

    El pas de la ficció al documental El director tarragoní Jesús Monlló presenta el seu nou treball, 'L'efecte Kuleshov, els rostres del Califòrnia'. Després de diversos curtmetratges de ficció, Monlló s'estrena en el gènere documental amb una història que neix d'un encàrrec de l'Ajuntament de Súria. Monlló descriu la seva transició entre gèneres amb una visió artística clara: "Vaig entrar en el món del cinema pensant que volia ser una espècie de trobador, algú que expliqués històries. El format és el de menys." La memòria del Cinema Califòrnia El documental se centra en l'antic Cinema Califòrnia de Súria, un espai que va ser centre de la vida social i cultural durant el segle XX i que recentment ha estat enderrocat. Testimoni històric: El rodatge es va realitzar fins al dia abans de l'enderroc. Identitat col·lectiva: L'obra vol capturar la nostàlgia dels cinemes de barri i poble, que servien de "finestra de llibertat" en èpoques grises. Realitat universal: Tot i ser una història local de Súria, reflecteix el tancament generalitzat de sales urbanes (com els cinemes Catalunya o la Rambla a Tarragona). El repte de rodar sense guió tancat Monlló destaca la dificultat de treballar amb persones reals en lloc d'actors professionals. En el documental, no hi ha segona presa: si es repeteix, es perd la frescor del testimoni. L'equip va haver de polir la seva intuïció per captar les emocions dels habitants de Súria de forma espontània. L'Efecte Kuleshov: Un paral·lelisme invers El títol fa referència a l'experiment de muntatge del director rus Lev Kuleshov dels anys 20. Mentre que l'original usava un mateix rostre davant diferents escenaris per canviar l'emoció percebuda, Monlló fa el contrari: Utilitza un mateix escenari (el cinema). Mostra diferents rostres i reaccions personals davant d'aquest espai cinematogràfic. Projectes de futur L'estrena tindrà lloc el 31 de març a Súria i s'espera que pugui arribar a TV3, a la xarxa de televisions locals i a diversos festivals. Paral·lelament, el director ja treballa en el seu primer llargmetratge de ficció en 35 mm amb una productora professional per a finals de 2007.

  • 11'

    Ahotsak: Dones civil basques pel diàleg i la pau

    Presentació de l'Associació de Dones per la Pau a Tarragona L'episodi recull una entrevista a Itziar Gómez, membre del grup polític Aralar i representant de la iniciativa coneguda com Ahotsak (Dones per la Pau). Aquest col'lectiu neix de la societat civil basca amb un objectiu clar: cercar el final del terrorisme i la resolució del conflicte basc mitjançant el diàleg. Conceptes clau de la iniciativa Transversalitat: El grup està format per dones de diverses procedències ideològiques, incloent-hi àmbits polítics, sindicals i feministes. Hi participen representants de partits tan diversos com el PSC, Esquerra Batua, Aralar i fins i tot polítiques del Partit Socialista Francès. Acord de mínims: Han aconseguit establir punts comuns de contingut democràtic entre dones del País Basc, Navarra i el País Basc francès, basant-se en l'escolta activa. El paper de la dona: Gómez subratlla que, més enllà de capacitats, les dones han estat històricament allunyades de l'"edifici de la guerra", la qual cosa els facilita una major empatia i voluntat d'acollida. Context i actualitat política Durant la conversa, es contraposa la situació de crispació política actual (marcada per judicis i tensions electorals) amb altres exemples de resolució de conflictes: "S'ha demostrat que, tenint únicament el diàleg com a eina, hem estat capaces d'arribar al consens." Es fa referència a la històrica encaixada de mans entre Ian Paisley i Gerry Adams a Irlanda del Nord com a model d'esperança davant les imatges d'agressions i crispació que sovint dominen els mitjans de comunicació. L'entitat ha mantingut la seva activitat des del 2002, resistint tant en els moments d'atemptats d'ETA com durant l'alto el foc, defensant sempre que la pau és un camí de construcció constant. L'acte de presentació a Tarragona tindrà lloc a la Facultat de Lletres, amb la presència també de Conchi Bilbao i la introducció de l'escriptor Jordi Tiñena.

  • 1h 9min

    Debat preelectoral a la URV amb candidats a l'alcaldia

    Trobada amb els Candidats a Tarragona L'Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV acull una trobada entre els candidats a l'alcaldia de Tarragona per a les eleccions del 27 de maig. A diferència dels debats convencionals, el format permet que estudiants i públic plantegin preguntes directes sobre els problemes de la ciutat. Urbanisme i el Cas Terres Cavades • El debat s'inicia amb la polèmica de Terres Cavades i el recent arxivament judicial. El candidat del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, manté que l'escàndol persisteix pel conflicte d'interessos d'un regidor de CiU. • Joan Aregio (CiU) lamenta que la paralització del projecte durant dos anys hagi perjudicat el mercat de l'habitatge i hagi frenat el creixement de la ciutat. Habitatge i Joventut • Es discuteixen les dificultats dels joves per accedir a la propietat. Les propostes inclouen la potabilització del lloguer jove, la construcció d'habitatge de protecció oficial (HPO) i l'ús de terrenys de l'Incasòl. • Ballesteros proposa la creació de fins a 1.000 habitatges de protecció oficial en zones com les antigues cotxeres de la Policia Nacional. Mobilitat i Transport Públic • El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) centra les crítiques de l'oposició per la seva gestió dilatada durant set anys. • Es proposen millores en la xarxa d'autobusos, incloent-hi la gratuïtat per a escolars i la millora de les freqüències del bus nocturn. • S'analitza el traçat de la variant de la N-340 i l'impacte del tercer carril de l'AP-7 en el territori. Infraestructures Sota Crítica: El Pàrquing Jaume I • Els candidats de l'oposició qualifiquen l'obra del pàrquing Jaume I com un nyap monumental i un desastre financer a causa dels sobrecostos i els retards. • Joan Aregio admet que no és l'obra de la qual se sent més orgullós, tot i que defensa la necessitat de tenir aparcaments prop del casc antic per potenciar el turisme. "Val més un mal projecte que cap projecte per a solucionar el col·lapse de les vies."

  • 9'

    25 anys de l'Escola Bressol El Ninot a Tarragona

    L'Evolució de l'Educació Infantil L'episodi analitza el canvi de paradigma en les anomenades guarderies, que han passat a anomenar-se oficialment escoles bressol o llars d'infants. El focus ja no es posa només en "guardar" o alimentar els nens, sinó en oferir-los un ventall de possibilitats educatives i pedagògiques des dels primers dies de vida. Conceptes clau sobre el centre Terminologia: Es discuteix la transició del terme guarderia cap a escola bressol, emfatitzant que en aquests centres "no es guarda res", sinó que es fomenta un espai obert i dinàmic. 25è Aniversari: L'escola bressol El Ninot celebra un quart de segle de dedicació sota el lema "25 anys d'entusiasme". Perfil professional: Es destaca que el personal educatiu requereix una sensibilitat especial i una gran capacitat d'observació, ja que la comunicació amb els infants es basa sovint en la mirada i els gestos. L'impacte en l'infant L'adaptació i la socialització són pilars fonamentals en aquesta etapa: Confiança: Els nens desenvolupen un grau de seguretat molt alt amb les educadores i amb l'entorn, convertint l'escola en una segona llar. Adquisició d'hàbits: La llar d'infants facilita l'aprenentatge de rutines d'higiene i comportament (com rentar-se les mans o escoltar contes) que faciliten el futur pas a la primària (P3). "L'escola bressol ha de ser una casa en petit, on el nen es trobi a gust i tingui confiança amb tothom."

  • 21'

    Celebració dels 25 anys de la Llar d'Infants El Ninot

    Visita a la Llar d'Infants El Ninot Amb motiu del 25è aniversari del centre, el programa de ràdio realitza una visita en directe per conèixer el dia a dia d'aquesta institució educativa. L'episodi destaca per la calidesa humana i la participació activa de les famílies. Moments clau de la visita Sorpresa familiar: La Carol, una mare que va visitar la ràdio estant embarassada tot just fa una setmana, presenta el seu fill nounat, el David, acompanyada del germà gran, l'Òscar. Conciliació i drets: Es debat sobre la importància de la reducció de jornada i els permisos de paternitat. Un dels pares comenta la mala sort d'haver tingut el fill una setmana abans de l'ampliació del permís a 15 dies. L'hora de la migdiada: Visita a la sala on dormen uns 70 infants. Es descriu un ambient de tranquil·litat absoluta on els nens segueixen les seves rutines amb objectes personals com xumets o ninos de casa. El personal del centre: Conversa amb la Luisa, cuinera amb 25 anys d'antiguitat, i l'Antonio, el conserge i únic home de l'equip, que porta 18 anys al centre. Reflexions sobre l'entorn educatiu "Normalment no se'n parla mai del que és bo, sempre se'n parla del que no és bo... avui ens dediquem a parlar de les coses més positives." L'episodi subratlla la bona entesa entre l'equip educatiu, liderat per la Txari, i la diversitat de les famílies del barri, posant èmfasi en la paciència i la comunicació malgrat les barreres lingüístiques amb els nous residents.

  • 13'

    Visita a la Llar d'Infants El Ninot de Tarragona

    Crònica del dia a dia a la llar d'infants En el marc de la celebració del 25è aniversari de la llar d'infants El Ninot, Tarragona Ràdio ha realitzat una connexió en directe per mostrar la realitat quotidiana del centre. La visita coincideix amb el moment del dinar i els preparatius per a la migdiada, destacant la importància de les rutines i el benestar dels infants. Aspectes clau de la organització Seguretat i control: El centre disposa de mesures de seguretat com tanquetes de fusta per delimitar els espais i garantir el control absolut dels nens. Alimentació: S'utilitzen carmanyoles tèrmiques per mantenir el menjar calent. Segons l'edat, s'empren coberts i plats de plàstic o de vidre per fomentar l'autonomia. Estratègies pedagògiques: Les educadores apliquen tècniques senzilles però efectives, com servir primer la carn i després les patates per assegurar una dieta equilibrada. Comunicació i relació amb les famílies "La comunicació diària és important... si no dius què li passa a aquest nen, és difícil d'entendre el seu comportament." La relació entre el centre i els pares és fonamental. El flux d'informació es gestiona de diverses maneres: 1. Informació verbal: Intercanvi directe a les hores d'entrada i sortida. 2. Comunicació escrita: Ús de fitxes diàries amb pinces on s'anoten les incidències, el menjar, les hores de son i les necessitats fisiològiques (pipi i caca). 3. Conciliació: Es desmitifica la idea que les famílies "col·loquen" els nens; el centre observa que els pares intenten recollir-los tan aviat com la seva feina els ho permet. El paper dels avis i la immunitat Es destaca el paper creixent dels avis i àvies en la gestió del migdia, sovint jubilats que s'encarreguen de recollir els nets per portar-los a dinar a casa. Així mateix, les educadores comenten la realitat dels encostipats, especialment durs durant el primer trimestre, però necessaris per a la immunització dels infants.

  • 16'

    Visita a la Llar d'Infants El Ninot: Hàbits i Rutines

    Visita a les aules dels Lleons i els Ossos Una immersió directa en el dia a dia de la Llar d'Infants El Ninot, on s'observa com els nens i nenes de les classes dels Lleons i els Ossos participen en les activitats quotidianes prèvies i durant el dinar. L'espai està dissenyat per fomentar l'autonomia i l'aprenentatge a través del joc i l'experimentació. Els moments clau de la jornada Hàbits d'autonomia: Els infants col·laboren en tasques com repartir els pitets o rentar-se les mans. L'educadora Josepa destaca que nens com la Manuela són molt disposats a ajudar els companys. Alimentació i ordre: S'observa el moment del dinar, on els nens mengen de manera autònoma plats com sopa, espaguetis o arròs. Tot està planificat, fins i tot la quantitat d'aigua, per consolidar bons hàbits de salut. Projectes i tradicions: Els alumnes treballen la primavera, plantant llenties en torretes, i preparen la mona de Pasqua amb treballs manuals de pintura i decoració. Metodologia educativa L'educadora destaca que res a la llar d'infants és improvisat, excepte els moments d'experimentació lliure: "Tot està pensat i discutit; no es fa perquè toca, sinó que tot té un objectiu educatiu i d'hàbits." Rutines de bon dia i comiat L'inici del dia es marca amb la salutació a la mascota (el lleó) i el pas de llista mitjançant fotografies. Per tancar els moments de transició, els nens canten cançons tradicionals que faciliten el seguiment de les normes de grup, com fer la filera o anar a dormir la migdiada.

  • 23'

    La Llar d'Infants El Ninot: Una institució al barri de Camp Clar

    Història i Evolució de la Llar d'Infants La llar d'infants El Ninot, situada al barri de Camp Clar a Tarragona, compta amb una trajectòria marcada pel seu origen com a cooperativa de mestres i veïns. En els seus inicis, el centre responia a una necessitat social urgent de neteja, higiene i cura dels infants en un barri que encara s'estava formant i que patia deficiències urbanístiques greus. Organització i Gestió Actual Actualment, el centre acull 99 infants d'entre 1 i 3 anys, distribuïts en sis aules. La gestió es caracteritza per: • Una plantilla formada per educadores, personal de reforç, direcció, conserge i personal de cuina. • L'ús d'un servei de càtering, tot i que es reivindica la cuina casolana, especialment per als berenars que encara s'elaboren al centre. • Un horari extens que comença a les 8 del matí per facilitar la conciliació familiar. Diversitat Cultural i Integració Social L'episodi destaca la transformació del perfil dels infants. Si bé històricament la comunitat gitana ha estat el col·lectiu predominant i està totalment integrada, actualment el centre gestiona una gran heterogeneïtat cultural amb famílies de l'Àfrica i l'Europa de l'Est. "Si tu entens la seva cultura, pots entendre millor aquest infant i la seva família sense jutjar-los." Reptes i Metodologia Educativa • Llenguatge i comunicació: Es prioritza la gestualitat i l'empatia quan hi ha barreres idiomàtiques. • Educació integral: El moment del dinar i el repòs es consideren espais lectius on les educadores intervenen directament. • Psicomotricitat: Es realitzen activitats diàries per fomentar el desenvolupament físic dels infants. Entorn Urbà i Projectes de Futur El centre participa activament en el PIC (Projecte d'Intervenció Comunitària). Es denuncia que, tot i el creixement del barri, hi ha espais com el descampat annex que porten 25 anys esperant ser transformats en zones verdes o equipaments públics, cosa que revitalitzaria la zona de Ponent.