Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

1009-1020 de 1332
  • 20'

    El Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona

    L'Eina de Gestió Territorial: El Catàleg del Paisatge El Camp de Tarragona ha esdevingut la primera zona de Catalunya a disposar d'un Catàleg del Paisatge, un document tècnic clau que analitza la tipologia, els valors i l'estat de conservació del territori. Aquest document, elaborat per la Universitat Rovira i Virgili amb la col·laboració de la Universitat de Girona, serveix de base per al proper Pla Territorial Parcial. Tipologies de Paisatge Identificades L'estudi divideix el territori en 29 unitats de paisatge i cinc grans categories: * Paisatges Forestals i de Muntanya: Zones abruptes amb una creixent massa arbrada a causa de l'èxode rural. * Paisatges Rurals i Agrícoles: Bona part de la superfície, tot i que en retrocés a les zones marginals. * Paisatges Urbans: Pobles i ciutats on resideix la majoria de la població. * Paisatges Litorals: Zones altament transformades pel turisme i la pressió residencial. * Paisatges Híbrids: Àrees mixtes (industrials, infraestructures i agricultura) a les vores de les ciutats encara sense identitat definida. Dinàmiques i Riscos de Futur Sergi Saladie, un dels redactors del catàleg, destaca diverses tendències que estan transformant la zona: 1. Urbanització Difusa: El creixement de polígons i zones residencials "clonades" que dilueixen la identitat local. 2. Impacte de les Infraestructures: Especialment l'arribada de l'AVE i el seu creixement induït. 3. Energia Eòlica: La instal·lació de centrals a les muntanyes sense una planificació paisatgística prèvia. 4. Ababandonament de la Pedra Seca: La pèrdua de l'activitat agrícola tradicional que mantenia els marges i l'estructura històrica de la muntanya. "El paisatge influeix molt en la decisió de la gent de buscar llocs on sentir-se còmode; és un element de qualitat de vida i de dinamització econòmica." Objectius del Catàleg L'eina no només descriu el que hi ha, sinó que proposa objectius de qualitat i normatives per a la gestió futura, assegurant que el desenvolupament econòmic no destrueixi el valor estètic i social del territori.

  • 15'

    Concentració a Tarragona pel cas Aurora Mancebo

    Justícia i memòria per a l'Aurora Mancebo Amb motiu del tercer aniversari de la desaparició de la jove tarragonina Aurora Mancebo, l'Associació Ciutadana que porta el seu nom ha organitzat una concentració a la Rambla Nova de Tarragona. L'acte, previst per a aquest dissabte 3 de març a les 12 del migdia, té com a objectiu principal reclamar una data definitiva per al judici i evitar que el cas caigui en l'oblit. Principals punts de la reclamació Estancament judicial: La família i l'associació denuncien que la investigació policial ja està pràcticament enllestida, però les argúcies legals de la defensa i la burocràcia estan dilatant el procés excessivament. El dret de les víctimes: José Luis Mancebo, pare de l'Aurora, critica un codi penal que considera massa garantista amb els drets dels acusats i que, segons ell, s'oblida dels drets de les víctimes. La recerca del cos: Malgrat que l'acusat es troba en llibertat amb càrrecs i manté el seu silenci, la família insisteix en la necessitat que es reveli el parador del cadàver per poder tancar el dol. Crida a la participació ciutadana L'associació destaca la importància de la pressió social per agilitzar la justícia. Carmina Tortosa, presidenta de l'entitat, i els pares de la jove han fet una crida a tota la ciutadania de Tarragona per assistir dissabte davant la seu d'Hisenda o el Banc d'Espanya. "No estem més deprimits perquè hem de seguir lluitant, però demanem que la gent es posi en la nostra pell." Finalment, han denunciat que alguns dels cartells informatius col·locats per la ciutat han estat retirats de forma intencionada, però refermen el seu compromís de continuar fent visible la causa fins que es faci justícia.

  • 22'

    Entrevista a Francesc Javier Grau: Reptes de la URV

    Balanç i Reptes de la Universitat Rovira i Virgili El rector Francesc Javier Grau analitza el seu primer any de mandat al capdavant de la URV, destacant la normalitat acadèmica i la dependència de decisions ministerials i autonòmiques per a projectes clau. Inversions i Infraestructures La universitat planteja un ambiciós Pla d'Inversions de 140 milions d'euros a desenvolupar en 12 anys (dos períodes de sis anys). Els projectes principals inclouen: * Finalització de la Facultat de Lletres i l'Escola d'Infermeria (previst per a l'octubre de 2008). * Trasllat de la Facultat de Medicina al costat del nou Hospital de Sant Joan a Reus. * Construcció de l'Escola d'Arquitectura al campus de Sescelades. * Nou edifici per al campus de les Terres de l'Ebre. Model Universitari i Convergència Europea Grau reflexiona sobre la nova estructura de la Generalitat, que agrupa Innovació, Universitat i Empresa, valorant-la positivament si se centra en la generació de coneixement. Respecte al Ministeri, reclama: * Autonomia Universitària: Que les universitats puguin definir la durada i denominació dels graus. * Directrius Clares: Urgeix a la publicació de les normatives per als títols de grau i les professions regulades. Compromís amb el Territori i Projecció Internacional La URV actua com a agent facilitador en la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona, coordinant el Pla Estratègic del territori. En l'àmbit internacional, destaca la creació de la Xarxa d'Universitats Euromediterrànies: "L'objectiu és estendre el procés de construcció de l'espai europeu d'educació superior al nord d'Àfrica per evitar l'increment de la bretxa entre el nord i el sud." Tarragona serà la seu del secretariat permanent d'aquesta xarxa, consolidant el lideratge de la URV en la regió mediterrània.

  • 11'

    L'impacte invisible de les malalties laborals

    L'estudi de CCOO: Destapant la realitat laboral Montserrat Saneuja, responsable de salut laboral de Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona, presenta un estudi pioner realitzat a través de la fundació ISTAS que pretén "fer visible l'invisible". L'informe denuncia una gran escletxa entre les dades oficials i la realitat de les malalties i morts derivades del treball. Dades impactants i divergències oficials L'estudi revela xifres alarmants que contrasten dràsticament amb els registres de les administracions: Mortalitat silenciosa: Mentre que les dades oficials podien registrar una sola mort laboral a Catalunya (any 2004), l'estudi estima que unes 2.500 persones moren anualment per causes relacionades amb la feina. Estimació a Tarragona: Es calcula que prop de 250 defuncions anuals a la província tenen un origen laboral. Principals patologies: Les malalties més comunes són les osteomusculars i les de la pell, mentre que les morts solen derivar de tumors malignes i patologies cardiovasculars. Crítica al sistema de detecció L'entrevista subratlla que el sistema actual està infravalorat perquè: Les mútues d'accidents han estat, fins ara, les úniques encarregades de determinar si una malaltia és professional, sovint amb criteris restrictius. Existeix una "por" part del treballador a denunciar la malaltia per possibles represàlies laborals. Moltes patologies, com les derivades de l'exposició a agents químics (presents en neteja, construcció o agricultura), no es reconeixen com a tals. "Si no tenim malalties oficialment, no hem de prevenir res. Però la gent es mor i cal una prevenció adequada." Propostes de futur i prevenció CCOO proposa un canvi de model basat en: Implicació de la sanitat pública: Que els metges públics puguin diagnosticar l'origen laboral de les patologies. Major conscienciació: Tant de les mútues com dels empresaris i els mateixos treballadors. Millora de la prevenció: Només reconeixent la magnitud real del problema es podran aplicar mesures preventives eficaces per evitar futures morts.

  • 18'

    L'Escola de Lletres de Tarragona: literatura i local propi

    L'Escola de Lletres de Tarragona: Un Nou Centre Cultural L'Escola de Lletres ha inaugurat recentment el seu local al carrer Sant Llorenç, consolidant-se com un centre cultural estable a la ciutat de Tarragona. Aquest espai permet no només donar classes, sinó integrar una programació estable d'activitats vinculades a la cultura. Metodologia i Filosofia de l'Escriptura L'escola fomenta una visió de l'escriptura basada en el plaer i la diversió, eliminant el mite del "full en blanc". Per a l'equip directiu, escriure és un acte de felicitat i comunicació accessible a tothom, independentment de l'edat o els coneixements previs. Democratització de l'escriptura: Tothom té capacitat per crear literatura si aprèn les tècniques i perd la por. Intergeneracionalitat: Grups heterogenis (dels 14 als 60 anys) que comparteixen una mateixa pulsió creadora. El procés: Transformar els sentiments personals en material literari a través del llenguatge. Oferta Formativa i Novetats L'escola compta actualment amb uns 100-150 alumnes i ofereix diverses modalitats per adaptar-se a les necessitats de cadascú: Tallers de Creació Literària: Nivells inicials i d'aprofundiment amb la col·laboració d'escriptors de renom (Francesc Pasqual, Julio Ricardo Trigo, Olga Xirinacs). Cercle de Lectura Creativa: Una proposta per analitzar la lectura des d'un punt de vista tecnic per millorar l'escriptura. Tutories Literàries: Acompanyament personalitzat i privat per a autors que prefereixen treballar la seva obra fora de l'aula. Tarragona Literària: Presència digital a través d'un bloc que actua com a premsa cultural de la ciutat. "Escriure ha de ser un acte de felicitat... tot es redueix a ratlles, triangles i punts; la literatura és llenguatge i, si n'aprenem la base, podem crear." Informació Pràctica Termini de matrícula: Fins al 9 de març. Horari d'atenció: De 19:00 a 21:00 h a la seu de l'escola (Espai Maria Aurèlia Capmany). Possibilitat de tast: L'escola permet assistir a una classe de prova gratuïta per decidir si el format encaixa amb l'interès de l'alumne.

  • 17'

    El Tren: La ràdio real arriba a la Universitat Rovira i Virgili

    La tercera edició d'una experiència professionalitzadora El programa El Tren, una iniciativa pedagògica i professional impulsada per la professora Marta Montagut, arriba a la seva tercera edició a Tarragona Ràdio. Aquest taller de ràdio permet als estudiants de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili introduir-se en una rutina productiva real, on han de produir i emetre un programa setmanal d'una hora. Característiques de l'aprenentatge Responsabilitat professional: Els alumnes superen la pressió acadèmica de la nota per centrar-se en la qualitat del producte per a l'oient. Inserció laboral: La professora destaca que molts participants de les edicions anteriors ja estan treballant en mitjans, com és el cas de l'Elder Moya. El "verí" de la ràdio: El mitjà actua com un element captivador que sovint canvia les aspiracions dels alumnes cap al sector radiofònic. Continguts del programa d'estrena Els nous conductors del programa han detallat les seccions per a la primera emissió: Entrevista: Comptaran amb el padrí del programa, Joan Reig (bateria de Els Pets). Reportatge: Una peça sobre el vaixell multicultural Ship of Fools atracat al Moll de Costa de Tarragona. Seccions temàtiques: Repàs de l'actualitat musical, cinema (especial sobre els Oscars) i una secció d'ironia sobre política. "Els alumnes s'obliden completament que això és un taller on se'ls donen crèdits; passa a ser el seu programa, el seu producte i la seva responsabilitat."

  • 17'

    Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona amb les entitats locals

    Commemoració del 28 de febrer: Identitat i Història En motiu del Dia d'Andalusia, representants de l'Associació Cultural i Folklòrica Andalusa (Luisa Márquez i Núria Sánchez) i de la Casa d'Andalusia (Manuel López Paz) comparteixen la importància d'aquesta jornada a Tarragona. Tot i que els actes principals es concentren el cap de setmana, el 28 de febrer es manté com una data oficial per recordar les arrels i la missió de les entitats andaluses a la demarcació. L'evolució de la terra d'origen Els convidats reflexionen sobre el canvi espectacular que ha viscut Andalusia en les darreres dues dècades. Destaquen millores significatives en: * Infraestructures: Una xarxa d'autovies que connecta totes les capitals de província. * Serveis públics: L'excel·lència del sistema sanitari i educatiu actual. * Sentimentalitat: El contrast entre el poble que van deixar i la realitat moderna que troben quan hi tornen de vacances. Identitat dual i convivència a Catalunya El programa aborda la realitat de ser andalús a Catalunya, desmuntant tòpics polítics sobre la llengua o l'encaix social: * Forasters a tot arreu: Es descriu la paradoxa de ser vistos com a andalusos a Catalunya i com a catalans quan visiten els seus pobles d'origen. * Normalitat lingüística: Es destaca la convivència natural entre el català i el castellà en l'àmbit familiar i social. * Crítica a la política: Els tertulians lamenten la distància entre el discurs polític (sovint crispat) i la realitat de carrer, on no hi ha conflictes de convivència. "No em diguis foraster, que jo he nascut andalús; i tot el qui neix andalús porta un pessic per dins encara que estigui lluny del sud." Programa d'actes a Tarragona Es detallen les activitats previstes per a les properes setmanes: 1. Homenatge a Blas Infante: Acte conjunt diumenge a les 12 h al Camp de Mart. 2. Missa Rociera: Tradicional acte de la Casa d'Andalusia amb canvi de vara del germà major. 3. Insignia d'Or: Lliurament del guardó a Silvia López Gallardo, directora d'Andalusos a l'Exterior. 4. Quinzena Cultural: Festival al Teatre Metropol, conferències i dinars de germandat.

  • 15'

    2007-02-27 UM TECNOLOGIES EDIFICACIÓ LA

    Jornades de Divulgació Tecnològica a Tarragona S'han iniciat a Tarragona les jornades de divulgació sobre les tecnologies en l'edificació, organitzades per La Salle. Aquest cicle de conferències té com a objectiu analitzar la implantació de solucions tecnològiques i sostenibles en la construcció d'habitatges, amb la participació de diversos agents del sector com ara arquitectes, enginyers, instal·ladors i promotors. Els Pilars de la Llar Digital Durant les entrevistes, s'han destacat diversos punts clau per al futur de l'habitatge: Previsió i Sobredimensionament: La importància de dissenyar conductes més amplis durant l'obra per facilitar la incorporació de noves tecnologies sense necessitat de reformes costoses. Sostenibilitat i Estalvi: L'ús racional de l'energia elèctrica mitjançant la Building Automation per reduir l'impacte ambiental (emissions de CO2). Marc Normatiu: L'impacte del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) i les Infraestructures Comunes de Telecomunicacions (ICT). Impacte Econòmic i Reptes de Futur S'ha debatut sobre el cost d'aquestes innovacions, que ronda entre l'1% i l'1,5% del pressupost total de l'obra. Aplicar un paquet bàsic de tecnologia en un habitatge de 100m² pot tenir un cost aproximat de 3.000 euros, una inversió que es considera assumible si es fa en la fase de construcció. "La quarta utility ja es considera l'accés a internet i la banda ampla." La Transició cap a la TDT El secretari de Telecomunicacions, Jordi Bosch, ha subratllat que el 85% de les llars catalanes compleixen amb la normativa d'infraestructures, tot i que encara queda feina per fer de cara a la apagada analògica. La inclusió de la tecnologia digital en les normes de 1996 ha estat clau per a la transició actual.

  • 13'

    Balanç del carrer Comte: dos anys dels desallotjaments

    Situació actual i memòria dels fets del carrer Comte El programa repassa la situació del carrer Comte de Tarragona quan es compleixen dos anys dels fets del febrer, quan el trencament d'una claveguera va provocar el desallotjament de 35 veïns. Malgrat que la majoria de problemes estructurals s'han resolt, persisteixen conflictes amb propietats privades i qüestions de seguretat. Problemes persistents i gestió privada Conflictes amb llogaters: Xavi Aluja denuncia que algunes famílies llogateres han patit problemes amb el retorn de fiances i la no renovació de contractes després de seguir pagant durant el desallotjament. Responsabilitat de la propietat: S'assenyala la deixadesa d'alguns propietaris que no han mantingut els bajants ni les estructures internes dels edificis. Cas Bernardo Mató: El regidor Joan Aregio explica que aquest veí encara viu en un pis municipal de cessió gratuïta mentre espera que es reconstrueixi l'edifici on tenia la seva propietat. Iniciatives veïnals: El "Pilon Parade" Com a resposta a la degradació i per celebrar la recuperació del carrer, els veïns van impulsar la decoració dels pilons: "Vam apuntar-nos a una idea de Nova York... ho vam rebatejar com a Pilon Parade per donar una mica d'alegria al carrer." Seguretat i urbanisme: Els pilons es van instal·lar per evitar l'aparcament incívic que impedia l'accés d'emergència, com es va veure en un incendi posterior als fets de la claveguera. Degradació social: Es denuncia la concentració de persones que realitzen activitats il·lícites (referenciades com a "negocis de farina") a la part alta del carrer, fet que genera inseguretat. Conclusions de l'administració i veïns L'Ajuntament defensa que s'ha posat fil a l'agulla amb el pla de renovació de clavegueres a la Part Alta (carrers de la Vera, baixada del Roser), però insisteix que els propietaris han d'assumir la seva responsabilitat sobre l'estat interior de les finques. El balanç final destaca, malgrat tot, l'enfortiment del caliu humà i la solidaritat veïnal nascuda de la crisi.

  • 28'

    Futur i equipaments de la Part Alta de Tarragona

    Debat sobre la transformació urbana i social de la Part Alta L'episodi se centra en el desenvolupament urbà de la Part Alta de Tarragona, analitzant la inauguració de nous equipaments i la planificació estratègica de futur a través de la Llei de Barris. Nous equipaments i polèmica pel Centre Cívic S'examina la recent obertura de la plaça de l'Escorxador i el nou Centre Cívic, situat de manera soterrada. Aquest darrer punt ha generat friccions entre l'ajuntament i l'associació de veïns: • Crítica veïnal: L'associació de veïns considera que un espai soterrat no té la dignitat ni la ventilació adequada que mereix el barri. • Reivindicació del Mercat del Fòrum: Proposen recuperar l'antic mercat com a centre cultural i social. • Defensa institucional: L'ajuntament argumenta que el projecte respon a compromisos previs i que l'espai és funcional i necessari. Mobilitat i el pàrquing Jaume I La discussió aborda l'obertura del pàrquing de Jaume I i les seves conseqüències en la mobilitat: • Es preveu que l'aparcament entri en funcionament a mitjans d'abril. • Existeix una preocupació per l'atracció de més vehicles al nucli històric, cosa que podria trencar l'esquema de zona per a vianants. • L'ajuntament destaca la necessitat de places per a residents i turistes per eliminar el caos circulatori actual. La Llei de Barris i inversions de futur Un dels temes clau és la candidatura del barri a la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya: • Es preveu una inversió potencial de fins a 15 milions d'euros en 5 anys. • Hi ha un procés participatiu obert fins al 16 de març per recollir propostes ciutadanes. • S'aclareix que la llei es focalitza en l'espai públic i no en la rehabilitació directa d'habitatges privats. "L'oferta de la Llei de Barris serveix per doblar l'esforç inversor de l'ajuntament gràcies a l'aportació de la Generalitat." Gestió de l'habitatge i seguretat Es fa balanç de l'acord entre veïns i consistori signat el 2005: • Es reclama la posada en marxa de l'Oficina Local de l'Habitatge per fer un seguiment de l'estat dels edificis. • Millora constatada en la presència de la Guàrdia Urbana per controlar el civisme i l'aparcament irregular.

  • 20'

    25 Anys de l'Esbart Dansaire de Tarragona

    Celebració del 25è Aniversari de l'Esbart L'Esbart Dansaire de Tarragona commemora el seu quart de segle d'existència amb un calendari ple d'activitats que s'allargarà fins al març de l'any vinent. Tot i que l'entitat es va constituir oficialment un 5 de març, la seva presentació pública va ser el desembre de 1982, motiu pel qual els actes centrals tindran lloc durant aquests mesos. Una Entitat Social i Familiar L'entitat destaca per la seva vessant integradora i social, anant més enllà de la pura tècnica artística: Compta amb uns 500 membres integrats en el concepte de "soci-família". Promou la germanor a través d'activitats diverses com el cicloturisme, el dominó o celebracions de Nadal i Carnaval. Està oberta a tothom: no cal experiència prèvia ni passar cap càsting; l'objectiu és que tothom trobi el seu lloc per ballar segons les seves capacitats. Trajectòria i Reconeixements Durant l'entrevista es posa en relleu la figura de Salvador Fà, figura clau de la dansa a la ciutat, que ha rebut distincions de gran prestigi: Creu de Sant Jordi: Reconeixement a tota una vida dedicada a la cultura catalana. Fill Predilecte de Tarragona: La distinció que l'entrevistat considera emocionalment més significativa. Medalla d'Or de l'Esbart: Atorgada pels seus companys més propers. Actes Commemoratius Destacats 11 de març: Festival d'aniversari al Teatre Metropol amb la participació de les cinc seccions de l'esbart. 17 de març: Sopar-festa de germanor per a exballadors, amics i familiars al Palau Firal. Desembre: Gran festival amb coreografies i músiques inèdites inspirades en els monuments i la història de Tarragona (l'Amfiteatre, el Fòrum, la Catedral). "Nosaltres hem de fer la dansa tradicional i la dansa popular, la dansa del poble. Per ballar a l'esbart, tothom hi té lloc."

  • 15'

    Participació dels clients en l'Obra Social: Tu Ajudes 2007

    Nova iniciativa participativa de Caixa Tarragona Javier Bas, director de l'Obra Social de Caixa Tarragona, presenta el programa pioner "Tu Ajudes". Aquesta iniciativa permet que, per primera vegada, els propis clients de l'entitat financera tinguin el poder de votar i decidir el destí dels fons de l'Obra Social per a l'any 2007. Els projectes en xifres S'han presentat un total de 261 projectes, el que representa un increment del 15% respecte a l'any anterior. Els àmbits més destacats són la integració social (37% de les propostes) i la dependència (17%). Geogràficament, gairebé la meitat dels projectes (46%) es desenvoluparan a les comarques de Tarragona, seguits de prop per Barcelona (45%). Mecanisme de participació: El sistema de punts El procés de votació estarà actiu durant tot el mes de març a través de: 1. Pàgina web: www.tuajudes.com. 2. Butlletes físiques: enviades als domicilis o disponibles a les oficines per ser dipositades en urnes. Els clients han rebut uns punts d'ajuda equivalents als seus punts preferents acumulats entre novembre i gener. Aquests punts es poden distribuir entre un màxim de 3 projectes, àmbits temàtics o zones geogràfiques. Pressupost i transparència "La decisió que prenguin els clients serà la decisió que aplicarem i que respectarem." L'import total a repartir ha augmentat un 40%, arribant a la xifra d'1,1 milions d'euros. S'ha establert un topall màxim de 30.000 euros per projecte per evitar excessives concentracions de capital en una sola iniciativa. Altres activitats culturals Finalment, s'ha anunciat la conferència del filòsof José Antonio Marina dins el cicle "Fem empresa, fem territori", que tindrà lloc a l'Auditori de Caixa Tarragona per oferir una visió humanista sobre el món econòmic.