Testament satíric del Rei Carnestoltes a Tarragona
Crítica i Sàtira del Rei Carnestoltes El text recull el testament del Rei Carnestoltes de Tarragona (febrer de 2007), marcat per un to irreverent, crític i humorístic. A través d'un llenguatge mordaç, el monarca de la festa repassa l'actualitat política i social de la ciutat i del país abans de la seva crema simbòlica. Els punts clau del discurs: Crítica a la política local: S'ataca directament la gestió municipal de l'època (Joan Miquel Nadal), qüestionant el malbaratament de diners públics en cultura i la gestió de les festes. Situació política general: Es mofa de la relació entre els partits espanyols (Zapatero i Rajoy), el paper del tripartit a Catalunya i la irrupció de noves forces polítiques com Ciutadans. El món de l'esport: El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) rep dures crítiques pel seu rendiment i la gestió de la seva directiva, comparant la llotja amb una "paradeta de peix". Monarquia i Estat: El text clama per la llibertat de Catalunya i critica la institució dels Borbons amb un vocabulari visceral i anti-establiment. El llegat de la festa: "No pareu de privar, cap ballar i cardar, fins a arribar a l'any que ve." El testament finalitza amb una crida a la desfranja absoluta, la llibertat de costums i l'hedonisme, exhortant la població a continuar la gresca fins a la propera edició del Carnaval, malgrat les mancances i les misèries de la ciutat, que el rei descriu com una "ruïna".

