Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

1081-1092 de 1332
  • 7'

    30 anys de Marduix Titelles: Frederic i els ratolins

    Celebració de 30 anys de trajectòria Joana Clusella, responsable de la reconeguda companyia Marduix Titelles, presenta l'espectacle "Frederic, i tu què fas?" al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta obra no és només una representació, sinó la culminació i celebració de tres dècades de carrera dedicades a l'art de les titelles. Una proposta per a totes les edats L'espectacle destaca per la seva versatilitat i capacitat de connectar amb diferents públics: Els més petits: Gaudeixen de la part visual, la música i els estímuls directes. Els adults: Poden fer una lectura més profunda a través de la paraula i el subtext. Transmissió generacional: Clusella destaca com pares que van ser espectadors de petits ara porten els seus fills, creant un lligam emotiu continu. L'argument: Provisions per a l'ànima La història se centra en quatre ratolins que es preparen per a l'arribada de l'hivern. L'obra convida a reflexionar sobre què és realment necessari per sobreviure: "Per viure tant necessites menjar com veure, com mirar, com recordar." Mitjançant el pas de les estacions (de la primavera a l'hivern), l'espectacle utilitza la llum, el silenci i la música per il·lustrar com els records i les sensacions són provisions tan vitals com l'aliment físic. L'essència del teatre de titelles Clusella defensa la vigència de les titelles davant les noves tecnologies com la Playstation o els ordinadors. Defineix el teatre com un "joc de seducció" únic i irrepetible que succeeix en el "tu a tu" amb un públic concret, deixant un pòsit que perdura molt de temps després que s'apaguin els llums de l'escenari.

  • 24'

    Projecte de Jordi Virgili per al Nàstic de Tarragona

    Candidatura i Context Actual L'empresari Jordi Virgili explica els motius que l'han portat a presentar la seva candidatura a la presidència del Nàstic de Tarragona. Després d'un intent previ a l'estiu, Virgili considera que el context actual d'eleccions obertes és més democràtic i permet un projecte a llarg termini (cinc anys). Relacions Institucionals i Accionariat Pel que fa a la governabilitat del club, destaca la importància de: - Mantenir una relació estreta entre el Nàstic i l'Ajuntament, independentment del color polític, per consolidar un projecte de ciutat. - El paper de l'Ajuntament ha de ser d'abstenció en el procés electoral però de suport total un cop hi hagi un equip guanyador. - Integrar els interessos dels grans accionistes privats, com José Luis García, des del respecte a la trajectòria històrica de l'entitat. Eixos Estratègics del Projecte Virgili proposa una reorganització en cinc grans àrees per professionalitzar l'estructura: 1. Àrea Econòmica i Financera: Creació d'una vicepresidència potent per fer créixer el pressupost. 2. Àrea de Màrqueting: Potenciar la marca Nàstic a tota la província i l'estat. 3. Àrea Patrimonial i Fundació: Gestió de les noves instal·lacions i unificació del futbol base sota una fundació per millorar el patrocini. 4. Àrea Social: Crear un enllaç directe amb les penyes i els petits accionistes. 5. Àrea Esportiva: Basada en la pedrera, amb un equip B com a pas intermedi obligatori. "Hem d'assentar les bases del gran Nàstic de futur; que els professionals del club siguin qui portin endavant el projecte." Infraestructures i Futur Esportiu El candidat destaca la Ciutat Esportiva a Camp Clar com el pilar del futur patrimonial. Proposa crear una àrea de serveis (comercial i restauració) al voltant de l'estadi per generar recursos ordinaris que es reinverteixin directament en la parcel·la esportiva. Respecte a la direcció actual, prefereix no parlar de noms propis (Paco Flores o Josep Sicard) fins que el Consell d'Administració analitzi el projecte amb detall al final de la temporada.

  • 14'

    La transformació de la dona i el món rural a Catalunya

    El canvi de paradigma en el món rural i el paper femení L'entrevista analitza la profunda metamorfosi que ha viscut el món rural català, passant d'una estructura purament agrària a una de serveis. Aquest procés ha tingut un impacte directe en la situació de les dones, que històricament han ocupat una posició de perifèria i invisibilitat, malgrat la seva importància cabdal. La doble realitat de la dona rural Invisibilitat vs. Poder: Tot i que sovint s'ha relegat la dona a un segon pla, en l'agricultura familiar catalana (com a la masia) la dona ha ostentat històricament una posició de govern i gestió que no existia en contextos urbans. Ruptura de rols: A diferència del model burgès urbà, al camp la producció (treball al camp) i la reproducció (cura de la llar i família) estaven estretament vinculades, centrant la figura femenina en ambdós espais. Retrocediment franquista: Es destaca que durant el franquisme es van introduir models culturals de gènere que van desposseir la dona d'aquest prestigi i autoritat de gestió. De l'activitat agrària a l'economia de serveis Actualment, el món rural es redefineix per la seva polifuncionalitat. El pagès ja no només produeix aliments, sinó que actua com a gestor del territori. En aquest nou escenari, les dones estan recuperant el lideratge a través de: Projectes d'agroturisme. Transformació artesana de productes. Empreses agràries dinàmiques i diversificades. Reptes de futur i polítiques per al territori L'entrevistada subratlla la necessitat de canviar el concepte de subvenció pel d'inversió social. La societat ha de valorar l'activitat rural no només per la seva competitivitat econòmica, sinó pel seu valor estratègic: "És molt important que deixem de pensar en subvencions pel món agrari i comencem a pensar en inversió, en un valor afegit." Es conclou que mantenir la població al medi rural és fonamental per evitar fractures territorials i assegurar la sostenibilitat mediambiental i cultural del país.

  • 18'

    El tancament progressiu de la Tabacalera de Tarragona

    Recta final per a la fàbrica de tabac de Tarragona El pròxim 31 de març marcarà el tancament definitiu de les instal·lacions d'Altadis (antiga Tabacalera) a Tarragona, passant l'edifici a mans municipals. Actualment, el procés es troba en una fase de buidatge i gestió del futur laboral de la plantilla restant. Situació laboral dels treballadors En aquests moments queden 41 persones a la fàbrica, amb un panorama divers segons la seva situació contractual i personal: Recol·locacions i prejubilacions: La majoria dels treballadors han trobat una sortida mitjançant baixes incentivades, prejubilacions (18 persones les realitzaran al març) o trasllats a centres com Logronyo. Els casos crítics: Els sindicats alerten de sis persones d'entre 44 i 47 anys amb dificultats reals de reinserció laboral. Porten més de 25 anys a l'empresa i el mercat actual se'ls presenta molt agressiu. La tasca actual: Els empleats que encara romanen a la planta es dediquen principalment al desmantellament de maquinària i a fer la "mudança" de les instal·lacions. Un llegat històric i humà L'entrevista subratlla la forta càrrega emocional que suposa el tancament d'una empresa vinculada generacionalment a moltes famílies de la ciutat: "Sents tristor perquè has vist aquesta fàbrica treballar al 100% amb 600 treballadors, i ara veus com cada dia surt una màquina i queda tot buit." Projectes de futur per a la memòria Els representants sindicals, Javier Morato (UGT) i Jordi Aluja (CCOO), han expressat la seva voluntat de: Mantenir viva la memòria històrica del Tadis. Crear una associació d'ex-treballadors per recopilar anècdotes i material personal. Impulsar la publicació d'un llibre i una exposició en col·laboració amb l'arxiu municipal per explicar què ha significat la fàbrica durant els seus 75 anys de vida.

  • 20'

    Premi a la col·laboració política pel patrimoni de Tarragona

    Reconeixement a la unitat política pel patrimoni L'entitat SOS Monuments ha atorgat una distinció inèdita a dues regidores de l'Ajuntament de Tarragona: Maria Mercè Martorell (govern) i Rosa Maria Rossell (oposició). Aquest premi destaca la seva capacitat de treballar conjuntament pel bé del patrimoni cultural, prioritzant els interessos de ciutat per sobre de les ideologies partidistes. Punts clau de la col·laboració Consens institucional: Salvador Tarragó, president de l'entitat, subratlla que aquest cas és una excepció en la política actual, marcada sovint per l'enfrontament. Gestió del Patrimoni Mundial: Es valora la tasca realitzada des que Tarragona va rebre el reconeixement de la UNESCO. Feeling personal i professional: Ambdues regidores coincideixen que la confiança mútua i la transparència en la informació han estat vitals per assolir acords per unanimitat. "Hem intentat que el patrimoni estigués per damunt de les qüestions polítiques i de partit; ha estat la recompensa a una voluntat que no sempre és fàcil de defensar." Reptes i projectes de futur Les protagonistes han assenyalat les prioritats immediates per a la ciutat: Pont del Diable: Urgeix la restauració i l'arribada del finançament estatal compromès. La Necròpolis: Reivindiquen la reobertura total d'aquest espai, actualment tancat al públic. Senyalística integral: Implementar una nova imatge corporativa per millorar l'experiència dels visitants. Tabacalera: Considerat un projecte estratègic clau per al futur de Tarragona.

  • 15'

    Vilaseca Màgica: El primer festival de màgia a la Costa Daurada

    Presentació del Festival Aquest cap de setmana neix Vilaseca Màgica, el primer festival de màgia de la Costa Daurada, organitzat per la companyia Aso Màgia i l'Ajuntament de Vilaseca. Morrison el Magnífic, president de la societat de mags, explica que el projecte neix de la voluntat de portar l'art de l'il·lusionisme a les comarques de Tarragona de forma directa i professional. La Màgia com a Art en Directe L'essència del festival és reivindicar la màgia com un art que "creix en el directe", lluny de les pantalles. El programa inclou diverses especialitats per a tots els públics: - Màgia de prop i cartomàgia. - Gran il·lusionisme, aparicions i manipulació. - Mentalisme i globoflexia. - Màgia infantil especialitzada. Artistes Destacats i el Mite René Lavand El cartell compta amb figures internacionals de gran prestigi, destacant especialment l'argentí René Lavand, considerat una llegenda viva de la cartomàgia que actua amb una sola mà. Altres noms rellevants són: - Juan Mayoral (premi mundial). - Arturo el Grande i Enric Magoo. - Mags especialistes en públic familiar com Malacatín i Janfí. Accessibilitat i Formació L'organització ha apostat per preus populars (entre 2 i 6 euros) per fer la cultura accessible a tothom. Finalment, Morrison, que també és professor a l'escola de Juan Tamariz, destaca que la màgia és una eina de comunicació excepcional i anima els joves a iniciar-se a través de la lectura i el contacte amb societats de mags. "La màgia és l'art de les arts, perquè amb pintura, escultura, música i moviment es pot crear la il·lusió de l'impossible."

  • 18'

    Campanya de Mans Unides: Educació contra la fam

    Presentació de la 48a Campanya Anual En aquesta entrevista, la Maite i la Sátur, delegada i vicedelegada de Mans Unides a Tarragona, presenten la nova campanya de l'entitat sota l'eslògan «Saps llegir, ells no; pots canviar-ho». L'objectiu d'enguany se centra en l'educació primària universal com a eina fonamental per eradicar la precarietat. Filosofia i Projectes de Desenvolupament Mans Unides subratlla que no realitza atenció d'urgència, sinó que finança projectes de desenvolupament proposats i gestionats per la mateixa població local per fomentar la seva autosuficiència. Uganda: Programa d'agricultura sostenible i nutrició que implica tot el col·lectiu educatiu. Colòmbia: Suport al retorn de poblacions rurals desplaçades per la guerra. Índia: Construcció d'un centre de formació per a dones a les muntanyes de l'Himàlaia. Transparència i Recursos L'entitat destaca el rigorós estudi tècnic que precedeix qualsevol ajuda, amb un seguiment exhaustiu de les factures i de l'impacte real sobre el terreny. Els fons provenen principalment de: Quotes de socis i donatius anònims. La col·lecta anual a les esglésies. Col·laboracions d'organismes públics de Tarragona. Activitats a Tarragona (Febrer) "No podem eradicar la fam sense voluntat política, però podem pal·liar-la i transformar zones concretes amb l'esforç de la societat." Es detallen diversos actes per sensibilitzar la ciutadania: 1. Divendres 9: Sopar de la Fam (símbol del Tercer Món). 2. Dissabte 10 i diumenge 11: Col·lecta especial a les parròquies. 3. Dimarts 13: Conferència a la Cambra de Comerç amb un missioner expert en projectes al Perú. 4. Dimecres 14: La Marxa de la Solidaritat, amb la participació prevista de més d'un miler de joves de diversos centres educatius.

  • 9'

    2007-02-06 EDUARD VICENTE.EL TEU DIA

    Èxit de la fira nupcial i guanyadors del sorteig En aquesta entrevista, Eduard Vicente, responsable de l'esdeveniment, analitza l'èxit de la quarta edició de la fira El Teu Dia, dedicada al món de les cerimònies i els casaments. Enguany, el certamen ha superat les expectatives amb un salt de públic fins als 11.000 visitants. Detalls del sorteig i inclusivitat El punt central de la conversa és el premi d'un casament amb totes les despeses pagades que ha recaigut en una parella de Reus, el David Millán i el Sean Shobolevski. Vicente subratlla la diversitat dels participants: El sorteig és totalment inclusiu, obert a parelles independentment del seu sexe o condició. S'ha detectat un gran nombre de parelles que es casen per segona o tercera vegada, representant ja 1 de cada 5 enllaços a la demarcació de Tarragona. Han participat més de 2.500 butlletes en aquesta edició. Què inclou el premi? El premi no és un casament genèric, sinó un esdeveniment amb un alt nivell de qualitat patrocinat pels expositors. Segons Vicente, inclou: Imatge i estètica: Invitacions personalitzades, vestits, serveis de perruqueria i maquillatge. Cerimònia i records: Reportatge de fotografia i vídeo, aliances de disseny exclusiu i cotxe d'època. Celebració: Banquet per a 40 persones (amb un cost mitjà de menú d'uns 110-120 euros) al Fortí de la Reina. Viatge i descans: Nit de noses a les Termes de Montbrió i un viatge a Egipte. Tendències del sector Vicente destaca el creixement de les empreses d'organització d'esdeveniments (wedding planners). A causa de la falta de temps i la cerca de professionalitat, les parelles prefereixen delegar la gestió del seu "dia únic". "No són només els diners, sinó la tranquil·litat de saber que hi ha un equip de persones preocupant-se del teu casament." La propera edició de la fira ja està programada per al febrer de l'any vinent, coincidint gairebé amb la data en què la parella guanyadora celebrarà el seu enllaç.

  • 11'

    Joaquim Oristrell presenta 'Via Augusta' a TV3

    Via Augusta: L'antiga Tàrraco a la pantalla El guionista i director Joaquim Oristrell presenta els detalls de la seva nova aposta per a Televisió de Catalunya: Via Augusta. Aquesta producció d'alta comèdia se situa a la ciutat de Tàrraco l'any 28 aC, coincidint amb l'estada de l'emperador Cèsar August. Malgrat el to humorístic, la sèrie busca reflectir amb exactitud la vida quotidiana de l'època romana. Estructura i argument central L'eix de la trama gira al voltant de la família del Pompeu, el metge personal de l'emperador, que es trasllada des de Roma fins a una Tàrraco encara en construcció. L'argument explora: * El xoc cultural: L'arribada d'una família de la metròpoli a una "ciutat de províncies". * Els dos mons: El contrast entre l'estatus dels rics i la vida dels esclaus. * La figura de Cèsar August: Retratat com un home hipocondríac i obsessionat pels mals auguris. Producció i fidelitat històrica Tot i que la sèrie no és un documental, hi ha hagut un treball intens de documentació: * Assessorament especialitzat: La producció ha comptat amb l'historiador Oriol Junqueras per garantir el rigor. * Paral·lelismes actuals: Oristrell destaca temes com la corrupció política, els peatges (a la pròpia Via Augusta) i la contaminació. * Escenaris: La recreació inclou fòrums, bordells, escoles de gladiadors i la construcció de les grans infraestructures romanes. "L'humor facilita que puguis veure les coses més terribles des d'un lloc que no fa mal, permetent burjar en la realitat sense ferir." Equip i emissió La sèrie ha estat dirigida per Sònia Sánchez i compta amb un guió d'Oristrell i Enric Comà. La primera temporada consta de 12 episodis i la seva estrena està prevista per a finals d'abril, coincidint amb Sant Jordi.

  • 20'

    Concert i formació de l'Orquestra Simfònica del Vallès a la URV

    Música clàssica a la universitat: més que un concert La Universitat Rovira i Virgili (URV) acull una iniciativa pionera a l'Estat espanyol de la mà de l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i l'Obra Social "la Caixa". El programa no es limita a l'oferta musical, sinó que se centra en l'educació de l'oient i la formació integral dels estudiants. Punts clau del programa formatiu Curs "Música clàssica per a no melòmans": Un curs dissenyat per apropar la música a persones sense coneixements previs, amb un enfocament didàctic i obert. Formació integral: La participació permet obtenir crèdits de lliure elecció, fomentant que estudiants de carreres tècniques o econòmiques s'interessin per les humanitats. Visió pràctica i de gestió: A més de la interpretació, s'explica com es gestiona una orquestra privada i el procés d'elaboració dels concerts. Detalls de l'esdeveniment a Tarragona "El propòsit és no només oferir un concert, sinó ensenyar a escoltar música." El concert central tindrà lloc a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques (Campus Centre) a les 20:00h. L'entrada és gratuïta i oberta a tota la ciutadania, tot i que l'aforament és limitat. Les obres escollides per a l'ocasió són peces de Händel, concretament la Música aquàtica i els Focs artificials.

  • 22'

    Gestió de la Llei de Barris i accessibilitat a Tarragona

    Entrevista a Maria Lluïsa Expósito sobre l’actualitat social de Tarragona La regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona, Maria Lluïsa Expósito, analitza les polèmiques recents sobre la Llei de Barris i els nous projectes d'accessibilitat urbana. L'entrevista se centra en la defensa de la gestió municipal davant les crítiques veïnals i la planificació d'inversions de cara a la quarta convocatòria de subvencions de la Generalitat. La Llei de Barris i la polèmica amb la Part Alta La regidora respon amb contundència a les acusacions de falta d'inversió i a la tensió amb l'Associació de Veïns de la Part Alta, personalitzada en la figura de Francesc Díez: Crítica al partidisme: Expósito denuncia que s'ha utilitzat la Llei de Barris amb un interès polític per desgastar el govern municipal. Criteris de puntuació: Aclareix que fins ara els barris més degradats (com Campclar) tenien prioritat segons el decret de la Generalitat, fet que dificultava l'entrada de la Part Alta. Estudi preliminar: Remarca que per optar a la subvenció cal una feina tècnica prèvia que barris com Sant Salvador ja tenien més avançada gràcies a la URV. Compromisos amb Sant Salvador i projectes futurs Davant la decisió de prioritzar la candidatura de la Part Alta en aquesta convocatòria, l'Ajuntament planteja alternatives per al barri de Sant Salvador: Signatura d'un conveni o pla d'actuació abans de finals de maig per garantir inversions municipals. Utilització de la diagnosi realitzada per la Universitat Rovira i Virgili per definir les millores urgents. Estudi d'Accessibilitat i Eliminació de Barreres Finalment, es detallen els avenços en matèria d'accessibilitat a la ciutat després d'un estudi iniciat el 2004: Zones crítiques: S'han detectat greus deficiències al Carrer Major i al Carrer Apodaca. Solucions pràctiques: L'estudi no només detecta barreres, sinó que proposa itineraris alternatius i solucions tècniques per als comerços del casc antic. Exposició pública: Els resultats es podran consultar al pati de Jaume I a partir de mitjans de febrer. "Si jo sabés que aquest projecte no tenia cap possibilitat de sortir endavant, no gastaria els diners dels ciutadans només per la pressió mediàtica."

  • 15'

    Homenatge a Joan Guinjoan en el seu 75è aniversari

    Homenatge al Mestre Joan Guinjoan al Teatre Metropol L'entrevista se centra en el concert homenatge que tindrà lloc al Teatre Metropol de Tarragona per celebrar el 75è aniversari de Joan Guinjoan. El compositor riudomenc expressa la seva forta vinculació emocional amb Tarragona, una ciutat que considera casa seva i on va iniciar la seva carrera professional. Trajectòria i Visió Artística Transició a la composició: Guinjoan explica com l'any 1960 va abandonar la seva carrera com a pianista concertista per dedicar-se plenament a la composició, formant-se a París. L'obra 'Gaudí': Es destaca aquesta òpera com la seva producció de més envergadura, amb una durada de dues hores i una posada en escena memorable al Liceu. Música contemporània: El mestre reflexiona sobre l'etiqueta de "música contemporània", defensant que és, simplement, una continuació del gran repertori clàssic adaptada als nostres dies. El Concert del 75è Aniversari El programa de l'homenatge inclou cinc obres significatives de la seva vida artística, interpretades per músics d'alt nivell: * Intèrprets: El duo de pianos format per Antonio Narejos i Isabel Puente, i els percussionistes Juanjo Guillem i Rafa Gálvez. * Obres destacades: Es mencionen peces com Hondo i Tension-Relax, que han tingut un recorregut internacional. "Jo intento comunicar-me amb els demés; he intentat fer, com sempre, la meva música sense especulacions." Compromís Social i Educatiu L'entrevista subratlla la faceta de Guinjoan com a divulgador musical, especialment la seva tasca d'iniciació amb infants i joves, i el seu suport al Premi Internacional de Composició Ciutat de Tarragona i al Col·lectiu de Joves Compositors.