Joves tarragonins debuten al Festival de Curtmetratges

Un primer pas en el món professional de l'audiovisual Tres exalumnes de l'IES Pere Martell de Tarragona —Joan Ferrer, Javi Fernández i Jordi Urgell—, membres del col·lectiu Lost in Fashion, han estat seleccionats per projectar el seu treball al prestigiós festival de curtmetratges de Barcelona. El seu treball, que s'estrenarà als cinemes Icària, neix com un projecte acadèmic que ha superat les expectatives inicials. El contingut: "Making of el primer curtmetratge" El curtmetratge funciona com una guia pràctica i documental per a creadors novells. Els punts clau del film inclouen: * Manual audiovisual: Explica com passar d'una idea a la realització sense recursos previs. * Entrevistes a experts: Recull l'experiència d'una dotzena de professionals i organitzadors de festivals com el REC. * Gestió de recursos: Mostra com la persistència pot suplir la manca de subvencions o diners mitjançant la col·laboració. "És una espècie de guia per a la gent que vol introduir-se al món dels curtmetratges. Tens una idea i no saps on adreçar-te, doncs això et soluciona el principi." Formació i futur professional Els joves van cursar el cicle de grau superior de Realització d'Audiovisuals i Espectacles. Durant l'entrevista, destaquen que la seva formació ha estat fonamental pel contacte amb material professional i la necessitat de formació contínua en un sector que canvia ràpidament. Tot i la competència del mercat, cadascú manté ambicions clares: * En Jordi s'inclina per la part més tècnica i la realització televisiva. * En Javi busca un vessant més artístic i creatiu dins de productores. * En Joan aspira a projectes internacionals de direcció a llocs com Nova York o Los Angeles.

2007-02-12 CARNAVAL.CARLES SALA+REI I CO

Gestió aeroportuària i infraestructures a Catalunya

La gestió aeroportuària i el model centralitzat L'entrevista analitza la situació de les infraestructures a Catalunya, posant el focus en la crítica al model centralitzat d'AENA. Segons l'expert, el sistema actual és una anomalia internacional que prioritza l'aeroport de Madrid-Barajas en detriment de la resta, mantenint una estructura que ha canviat poc des de l'època franquista. Punts clau sobre la gestió d'aeroports: Descentralització i eficiència: A la resta del món desenvolupat, els aeroports són gestionats per governs locals o regionals. Opacitat econòmica: Es denuncia la manca de dades oficials sobre la rendibilitat individual de cada aeroport a causa de la caixa única. Rendibilitat i reinversió: Mentre que a Europa un aeroport és rendible a partir d'un milió de passatgers, a Espanya molts són deficitaris o els seus beneficis es desvien per finançar grans obres a la capital (com la T4). L'Aeroport de Reus i la intermodalitat Es destaca el potencial de l'aeroport de Reus, especialment gràcies a l'impuls de les companyies de baix cost i la seva ubicació estratègica prop de la Costa Daurada i Port Aventura. Tot i això, es plantegen reptes importants: * Necessitat d'un pla d'estratègic i inversions en mercaderies. * Crítica a la ubicació de l'estació de l'AVE al Camp de Tarragona, allunyada de l'aeroport, fet que dificulta la interconnexió. El Corredor del Mediterrani L'entrevista conclou subratllant la urgència del Corredor del Mediterrani com un eix fonamental per a la viabilitat dels ports de Tarragona i Barcelona. Es considera un "fracàs col·lectiu" que una de les zones amb més activitat comercial del món no disposi d'una connexió ferroviària de mercaderies competitiva per captar el tràfic provinent de l'Àsia. "L'eficiència ha anat de la mà de la descentralització a tot el món desenvolupat."

El Carnaval a Tarragona i Reus: Tradicions i Xerró

El Carnaval a les comarques tarragonines L'episodi explora les tradicions més arrelades del Carnaval a Tarragona i Reus, destacant la col·laboració i la sana rivalitat entre les dues ciutats. S'entrevisten protagonistes clau com Dolors Soler, presidenta de la FRAC (Federació Reusenca de Colles de Carnaval), i el xef Josep Vinyoles. El Xerró: L'essència gastronòmica de Tarragona L'acte central de l'inici del Carnaval tarragoní és el tast del xerró, una escudella típica de pagès que es recupera anualment a la plaça del Mercat. El xef Vinyoles detalla els aspectes clau d'aquest plat: - Origen humil: Prové del menjar que els pagesos i busquerols preparaven al camp amb ingredients de la matança del porc. - Ingredients: Es basa en ossos salats, ranci, sagí, faves, pèsols i fideus. - Significat cultural: El xerró representa la nostàlgia de les generacions passades i la voluntat de mantenir viva la cuina tradicional. La Germanor i Sàtira entre Reus i Tarragona Un dels moments més esperats és la trobada entre les colles de les dues ciutats a la plaça del Mercadal de Reus. Aquest acte es caracteritza per: - Versos satírics: Un intercanvi de "ganivetades" dialèctiques i retrets humorístics basats en tòpics locals (com el Nàstic, el Patrimoni de la Humanitat o el modernisme). - Promoció de la ciutat: Reus aprofita per mostrar elements com la Casa Navàs i oferir el seu pastís d'avellana. Novetats del Carnaval de Reus 2007 Dolors Soler destaca que el Carnaval de Reus està més viu que mai gràcies a: - L'impuls del jovent: Una gran implicació de les entitats juvenils en l'arribada del Rei Carnestoltes. - Actes clàssics: La famosa Guerra de Tomaques i la gran rua de dissabte, que preveu una participació massiva amb colles de més de 280 persones. - Vessant educativa: La rua infantil que ensenya als nens la transició del Carnaval a la Quaresma. "Poder conservar aquestes tradicions i fer-les conèixer a les noves generacions és una satisfacció; per als que tenim més de 50 anys, és pura nostàlgia."

Visitant el senyor Green al Teatre Metropol

Anàlisi de l'obra 'Visitant el senyor Green' L'entrevista amb Jordi Giramé, programador del Teatre Metropol de Tarragona, desgrana els detalls de l'exitosa obra Visitando al señor Green. Aquesta peça es defineix com una tragicomèdia que ha triomfat internacionalment gràcies a un text emotiu de Jeff Barron, traduït a 14 idiomes i amb més de 200 produccions arreu del món. Argument i conflicte central L'obra planteja la trobada entre dos personatges aparentment oposats: * El senyor Green: Un home de més de 80 anys, jueu tradicionalista, tintorer jubilat i amb un caràcter misantrop. * El jove executiu: Un jove amb èxit professional a American Express que, per ordre judicial després d'un atropellament, ha de visitar el senyor Green cada dijous a la tarda. "És el xoc d'un jueu tradicionalista amb un jueu per a qui la religió no és l'eix central... és un xoc generacional que toca el moll de l'os dels sentiments i la tolerància." Producció i interpretació L'espectacle destaca per la seva gran qualitat actoral i de direcció: * Juan José Otegui: Interpreta el senyor Green. És considerat un dels grans actors actius de l'estat, amb una trajectòria dilatadíssima. * Pere Ponce: Actor de Tortosa conegut pel seu paper a la sèrie Cuéntame, que interpreta el jove executiu. * Juan Echanove: S'estrena com a director teatral amb aquesta obra, destacant pel seu respecte a la llibertat dels actors. Recomanació de públic Tot i que es tracta d'una obra de teatre de text, el programador subratlla que és apta per a tot tipus de públics. No és una obra densa, sinó que alterna moments de frivolitat amb moments de gravetat, fent-la una proposta viva i atractiva per a qualsevol amant del bon teatre.

Anàlisi sobre l'esquerra a l'Amèrica Llatina amb Rodolfo Cardenal

L'auge de les esquerres llatinoamericanes El filòsof Rodolfo Cardenal analitza la situació política a l'Amèrica Llatina, centrant-se en el retorn de governs d'esquerres a països com Nicaragua, El Salvador, Brasil i Bolívia. L'expert sosté que no existeix una única esquerra, sinó diverses faccions amb agendes comunes però contextos molt diferents. Desafiaments i realisme polític Cardenal adverteix sobre el perill de les falses expectatives. Malgrat l'esperança que generen aquests governs, les limitacions estructurals i econòmiques sovint impedeixen satisfer les demandes de la població: Distribució de la riquesa: Fins i tot en potències com Brasil, la riquesa continua concentrada en poques mans, generant exclusió i violència. Dependència tecnològica: Casos com el de Veneçuela o Bolívia demostren que la nacionalització de recursos (petroli i gas) topa amb la manca d'inversió i tecnologia estrangera. Consens i legitimitat: Per realitzar transformacions profundes, cal un diàleg entre les forces indígenes, autonòmiques i l'Estat, evitant imposicions per la força. "Una cosa és la retòrica i les promeses, però hem d'aprendre una bona dosi de realisme i mirar els contextos per veure què es pot esperar realment d'aquests governs." Relacions internacionals i geopolítica L'entrevista també explora la complexa relació amb els Estats Units i el paper d'Espanya: Hegemonia de Washington: Els intents d'integració en blocs llatinoamericans generen tensions amb els EUA, que sovint actuen amb poc tacte diplomàtic, provocant sentiments antiyanquis. El paper d'Espanya: Actua com a intermediari clau davant la Unió Europea, especialment forçant la creació de blocs regionals a l'Amèrica Central per facilitar tractats comercials. El perill del populisme L'autor critica l'ús del populisme i el messianisme, tant per part de l'esquerra com de la dreta. Segons Cardenal, la dreta utilitza sovint el discurs de la por i la inseguretat per paralitzar l'opinió pública, mentre que les esquerres poden caure en promeses irrealitzables sense escoltar el coneixement acadèmic.

Tortell Poltrona i el Circ Cric arriben a Tarragona

El Retorn del Circ Cric amb 'Arriba' El prestigiós pallasso Tortell Poltrona (Jaume Mateu) presenta l'últim espectacle del Circ Cric a la ciutat de Tarragona durant les festes de carnaval. Aquesta nova producció, titulada 'Arriba', és un muntatge que fusiona el teatre, la música en directe i la dansa amb exercicis de virtuositat que desafien la gravetat. Una Reinvenció del Circ Tradicional A l'entrevista, Poltrona reflexiona sobre l'evolució del circ, allunyant-se del model antic d'exhibició d'animals per centrar-se en la globalitat de les arts escèniques. El seu enfocament es basa en: Música en directe: L'espectacle compta amb una banda de vuit músics que marquen el ritme i el color de l'obra. Poesia visual: Es busca transmetre una emoció directa al públic que envolta la pista. Universalitat: El circ es defineix com un projecte català però sense fronteres de llenguatge, ideal per a un públic familiar i divers. La Vida Itinerant i el Sentit Comú Tortell Poltrona destaca que, tot i la duresa històrica de la vida a la caravana, la tecnologia ha millorat les condicions (calefacció, motors per muntar la carpa). Tanmateix, manté que per gestionar una comunitat itinerant de 50 persones de procedències tan diverses (Ucraïna, Brasil, Romania, etc.), el sentit comú i el sentit de l'humor són indispensables. Relació amb el Cirque du Soleil Respecte a les comparacions amb grans corporacions com el Cirque du Soleil, Poltrona afirma amb orgull: "Nosaltres som els seus pares... gràcies a la seva vinguda a Barcelona, la gent va deixar de rugar el nas quan dèiem que fèiem circ." L'artista reivindica la proximitat i el caràcter artesanal del Circ Cric com un complement necessari als espectacles de gran format internacional.

Presentació de Memòries d'un espectador de Carles Sentís

Carles Sentís: El testimoni d'un segle L'episodi se centra en la presentació a Tarragona del llibre Memòries d'un espectador, una obra que recull la trajectòria vital i professional de Carles Sentís, periodista de 95 anys i figura clau de la història de Catalunya i Europa del segle XX. El llibre, editat per La Campana, ha estat elaborat amb la col·laboració de Javi Ayén (periodista de La Vanguardia), qui ha actuat com a suport documental i secretari del veterà cronista. Punts clau de la trajectòria de Sentís En l'entrevista es destaquen diversos moments històrics viscuts per Sentís fins a l'any 1950: Periodisme de guerra: Va seguir el general de Gaulle per l'Àfrica durant la Segona Guerra Mundial i va ser un dels periodistes presents en el Judici de Nuremberg. Compromís polític: Va ser secretari del conseller de Finances de Lluís Companys i va viure en primera persona els fets d'octubre, arribant a ser detingut al vaixell Ciudad de Cádiz. El retorn de Tarradellas: Es remarca la seva transcendència política durant la Transició, sent la peça clau per convèncer Adolfo Suárez de restablir la Generalitat. Innovació periodística i modernitat Javi Ayén subratlla que Sentís va ser un pioner del periodisme d'investigació modern amb reportatges com el del "Transmiserià", on es va camuflar entre immigrants cap a Barcelona als anys 30. "És un periodisme molt modern, és un reportatge que s'hauria pogut escriure avui mateix." Detalls de la publicació Primera part: Aquest volum cobreix des del seu naixement el 1911 fins a l'any 1950. Estat de producció: Actualment s'està treballant en la segona part de les memòries. Lucidesa: Malgrat la seva edat, Sentís manté una activitat frenètica, publicant articles d'opinió i mantenint una lucidesa que sorprèn els seus col·laboradors.

Restriccions de trànsit al Serrallo i projectes al Port de Tarragona

Millora de la façana marítima del Serrallo A partir del proper dilluns, s'iniciaran restriccions de trànsit severes a la zona portuària de Tarragona, concretament al Moll de Costa i la façana marítima del Serrallo. El president de l'Autoritat Portuària, Josep Anton Burgessé, ha confirmat que aquestes afectacions duraran uns quatre mesos, amb l'objectiu de finalitzar les obres abans de Sant Pere (final de maig o principis de juny). Les obres inclouen una transformació profunda de l'espai: * Creació d'una gran rotonda d'entrada amb un monòlit. * Conversió de zones en espais pseudo-peatonals al carrer Trafalgar. * Millora de l'accés al pàrquing subterrani, que serà clau, ja que l'aparcament en superfície quedarà pràcticament eliminat. "Per fer truites cal trencar ous; tindrem quatre mesos de dificultats, però valdrà la pena per tenir un dels barris més bonics de la ciutat." Projectes i infraestructures portuàries Burgessé ha repassat altres iniciatives estratègiques per al creixement econòmic del port: Reparació d'embarcacions: S'ha tret a informació pública una nova concessió (Barcos Deportivos) per a un moll de manteniment de grans esloras, complementari a la Marina Tarracó. Ampliació del dic de llevant: Les obres de perllongació de l'escollera acabaran a l'abril, avançant-se als terminis previstos. Moll adossat: Es planeja un concurs innovador perquè un operador privat construeixi i exploti un nou moll de 20 hectàrees. Zona d'Activitats Logístiques (ZAL): Es treballa amb l'Ajuntament de Vila-seca per desencallar aquest projecte a finals d'any o principis de 2008. Previsions econòmiques per al 2007 Després d'un 2006 de transició, el port preveu un creixement significatiu en el tràfic de càrrega general i contenidors, amb l'objectiu d'arribar als 60.000 TEUs durant l'exercici actual.

La IV Festa de la Clotxa a Flix: Tradició i Gastronomia

La Ribera d'Ebre aposta pel turisme gastronòmic En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Òscar Bosch, conseller de turisme de la Ribera d'Ebre, presenta la quarta edició de la Festa de la Clotxa que se celebrarà a Flix. L'objectiu principal és potenciar l'autoestima del territori i utilitzar la gastronomia com un actiu per situar la comarca al mapa turístic. Què és la clotxa? La clotxa és el plat més emblemàtic de la zona, un menjar tradicional de pagès que destaca per la seva senzillesa i sabor: Preparació: Es buida de molla la meitat d'un pa de pagès. Farciment: S'omple amb tomàquets, ceba i alls (tot escalivat o a la brasa), i s'hi afegeix una arengada. El toc final: Es rega amb un bon raig d'oli d'oliva de la terra. "És un ritual: la preparació de la clotxa, anar-hi ficant l'oli i, finalment, la degustació. Si no s'ha tastat mai, sorprèn que productes tan senzills tinguin un gust tan exquisit." Detalls de la celebració a Flix La festa comptarà amb diverses activitats per a tots els públics: Repartiment de racions: Es preveu distribuir unes 1.500 clotxes. Convidada d'honor: L'Àvia Remei serà l'encarregada de donar el tret de sortida a l'esdeveniment. Cultura popular: Hi haurà música de gralles i la presència d'un gegant en forma de clotxa de Riba-roja d'Ebre. Ubicació: La vora del riu, al Passeig de l'Ebre, a prop del característic pas de barca. Actualment, la comarca també promociona les Jornades Gastronòmiques de la Clotxa, on 20 restaurants ofereixen interpretacions innovadores del plat, des de pizzes fins a versions més proteiques amb llonganissa o botifarra.

Balanç de llicències d'obra i activitat a Tarragona 2006

Evolució del sector de la construcció a Tarragona L'any 2006 s'ha consolidat com un exercici de creixement sostingut pel que fa a la concessió de llicències d'obres majors a la ciutat. Segons les dades exposades pel regidor Santi Pallès, s'han concedit 337 llicències d'obres majors, superant les 289 de l'any anterior. Aquest indicador és clau per mesurar la vitalitat econòmica del municipi. Anàlisi del model d'habitatge El resum de les dades mostra una tendència cap a la qualitat de vida i un urbanisme més humà: Edificis plurifamiliars: Han passat de 38 a 50 edificis, però amb la particularitat que són de menys altura i contenen menys habitatges per bloc. Habitatges unifamiliars i aparellats: Es mantenen xifres estables, amb unes 45 llicències per a unifamiliars, demostrant un mercat ja consolidat. Piscines privades: S'ha registrat un increment notable (26 llicències), fet que s'interpreta com un indicador de la millora del nivell de vida dels ciutadans. Urbanisme i cohesió territorial L'estratègia municipal s'ha centrat a unir els barris amb el centre de la ciutat per evitar el model d'urbanitzacions aïllades. Es destaca: La creació d'una continuïtat urbanística entre zones com Sant Pere i Sant Pau, Països Catalans i el centre. La recuperació i impuls de les rehabilitacions d'edificis històrics (segles XIX i XX), vistes com el futur de l'urbanisme al centre urbà. Activitat comercial i nous hàbits Pel que fa a les llicències d'activitat, Tarragona manté una xifra superior a les 200 autoritzacions anuals. S'ha observat un canvi en el panorama comercial: Restauració: Gran creixement, especialment de menjar per emportar. Immigració: Apareixen nous negocis regentats per persones migrades (carnisseries, fruiteries, locutoris), sobretot als barris de Ponent. Restriccions: L'ajuntament manté la prohibició de nous bars musicals a la Part Alta per protegir el descans dels veïns. "Estem fent un urbanisme del segle XXI, que té en compte els serveis i els espais verds per millorar la qualitat de vida."

Quartet d'Arpes Rosa Balcells a la Casa Canals

Concert d'arpes a Tarragona L'entrevista presenta el proper concert del Quartet d'Arpes Rosa Balcells, que tindrà lloc a l'emblemàtic espai de la Casa Canals a Tarragona. Aquesta actuació s'emmarca dins del cicle de concerts d'hivern organitzat per l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament. Detalls de la proposta musical Formació excepcional: El quartet és una agrupació poc comuna; de fet, és pràcticament l'únic grup amb continuïtat a tot l'estat espanyol dedicat a aquesta formació. Repertori: Oferiran una combinació d'obres originals i transcripcions d'autors clàssics com Falla, Txaikovski (especialment fragments del Trencanous) i Vivaldi. L'instrument: L'arpa es descriu com un instrument de corda polsada amb una sonoritat directa i una estètica visualment atractiva que facilita la connexió amb l'espectador. Caràcters i disponibilitat La intèrpret Maria Lluïsa Ibáñez destaca que el concert és ideal tant per al públic general com per a estudiants de música, ja que permet descobrir un instrument sovint percebut com a minoritari. "L'arpa té una cosa molt especial: l'arribada directa de l'intèrpret a l'instrument, sense res pel mig." L'esdeveniment serà demà a les 20:30 h, amb entrada gratuïta fins a completar l'aforament.