Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

1153-1164 de 1332
  • 17'

    Dimissió d'Andreu i nou relleu al Nàstic de Tarragona

    Relleu a la Presidència del Nàstic L'actualitat institucional del Gimnàstic de Tarragona està marcada per la dimissió irrevocable de Josep Maria Andreu com a president del Consell d'Administració. Aquesta decisió ha generat un terrabastall informatiu a la ciutat, amb diverses compareixences previstes per explicar el futur de l'entitat grana. Cronologia de les compareixences Roda de premsa de Josep Maria Andreu: Programada a les 12:00h al Nou Estadi, on s'espera que l'expresident doni les seves explicacions personals i llegeixi un comunicat. Compareixença Municipal: A les 16:30h al Saló d'Actes de l'Ajuntament, l'alcalde Joan Miquel Nadal i el nou president, Raül Font, explicaran el paper del consistori en la transició fins a la junta d'accionistes del mes de maig. Reaccions del món nàstic "Josep Maria Andreu ha estat el meu millor president. Ell és el responsable que jo hagi complert el somni de veure el Nàstic a Primera Divisió." — Quico Ramírez, membre de l'staff tècnic. José Sicart (Director Esportiu): Ha expressat el seu respecte per la decisió d'Andreu, destacant que va agafar un club a Segona B i el va portar a l'elit. Ha manifestat que la seva continuïtat dependrà ara del projecte que plantegi el nou president. Agustí Mallol (Federació de Penyes): Ha mostrat el seu dolor per la fi de l'època daurada del club i ha proposat una gran festa d'homenatge a Andreu per al proper 4 de maig. Actualitat Esportiva Malgrat la crisi institucional, l'equip continua preparant el transcendental partit de diumenge contra el FC Barcelona. L'entrenament a Camp Clar s'ha desenvolupat amb normalitat sota les ordres de Paco Flores, tot i que l'actualitat extraesportiva n'ha centrat tota l'atenció de l'entorn. S'han destacat les baixes per problemes físics de Manolo Martínez i la lesió de llarga durada del porter Rubén Pérez.

  • 17'

    La Baixada del Pajaritu al Carnaval de Tarragona

    Recuperació de la tradició a Tarragona L'entrevista amb Jordi Llort, de Dinot Produccions, se centra en la segona edició de la Baixada del Pajaritú, una iniciativa que va néixer l'any 2006 amb l'objectiu de recuperar l'antiga tradició dels carretons amb rodes de coixinet a la ciutat, però adaptada al context satíric del Carnestoltes. Modalitats i normativa de la cursa La competició es divideix en dues categories principals per fomentar la participació i la creativitat: Modalitat Clàssica: Els carretons han d'utilitzar obligatòriament rodes de coixinet (cilindres metàl·lics amb boles). Modalitat Pajaritú: Permet l'ús de qualsevol tipus de roda, prioritzant l'enginy i la disfressa. Requisits de seguretat i construcció Tot i l'esperit festiu, l'organització estableix unes normes mínimes de seguretat per als participants: Tres rodes mínim: Per evitar que semblin bicicletes. Sense motor: Els vehicles han de ser d'erfòrç humà o gravetat. Pes i seguretat: Es recomana no superar els 150 quilos i és obligatori l'ús de casc, guants i proteccions. Sinalització: Cal disposar de frens, direcció i un sistema acústic (claxon o xiulet). Premis i calendari L'esdeveniment tindrà lloc l'última setmana de febrer a la Plaça del Rei: Inscripcions: Es poden fer al Centre Cultural del Pallol, per internet o fins una hora abans de la cursa. Categories de premis: Hi haurà guardons per als tres primers de cada modalitat, a més del premi al millor disseny i a la millor posada en escena. Dinàmica: Inclou una baixada individual, una pujada (sovint més humorística que la baixada) i una baixada popular final d'alluïment. "Volem que la gent s'ajunti amb la colla i facin un Carnaval diferent, més enllà de la desfilada típica de pit i cuixa, apostant per la sàtira i l'originalitat."

  • 16'

    Mostra d'artesania i cultura del Marroc a Tarragona

    Cultura marroquina a la Rambla Nova El programa visita la mostra d'artesania itinerant del Marroc instal·lada a la Rambla Nova de Tarragona, concretament davant de l'antic Banc d'Espanya. Aquesta fira inclou una vintena d'expositors amb productes fets a mà per artesans procedents de ciutats com Rabat, Casablanca, Fes o Agadir. Productes i artesania tradicional L'exposició destaca per la seva gran varietat visual i material: * Estris de la llar: Teteres de plata, coberts, cassoles i unes curioses premses manuals de pedra per moldre gra. * Decoració: Làmperes tradicionals de celebració, catifes, miralls i mobles. * Materials únics: S'esmenta l'ús d'ostres i ossos de camell per donar resistència i durabilitat a objectes quotidians. * Indumentària: Gèl·labes (blanques i negres), sabates de casament i elements de bijuteria. Gastronomia i essència sensorial L'espai està impregnat d'olors característiques gràcies a l'apartat gastronòmic, on es poden trobar: * Dolços tradicionals: Elaborats amb una base de mel i ametlles. * Productes típics: Espècies, fruits secs i la tradicional sopa harira. * Instruments de lleure: Com la xixa (pipa d'aigua) i la henna per a la decoració de les mans. L'objectiu de la mostra: Pont entre cultures Segons Hassan Shefali, president de l'associació Adip Biladi, la fira no només vol vendre productes, sinó també: "Apropar la cultura marroquina a Tarragona i la catalana als nouvinguts per afavorir la coadaptació." Es busca trencar els prejudicis i les imatges negatives associades a la immigració o al terrorisme, mostrant la riquesa cultural i humana del Marroc real, més enllà de les rutes turístiques convencionals.

  • 20'

    Camps de Solidaritat de Setem: Formació i Intercanvi

    Solidaritat més enllà del voluntariat professional L'entrevista amb Jaume Casasses, coordinador de Setem Catalunya, aclareix la distinció fonamental entre un cooperant professional i un participant dels camps de solidaritat. Mentre el primer exerceix una tasca professional a llarg termini, els camps estan adreçats a qualsevol ciutadà que vulgui dedicar el seu mes de vacances a un intercanvi cultural i social. Principis de la proposta de Setem Aprendre del Sud: La solidaritat no s'entén només com el fet de "donar" o fer una aportació econòmica, sinó com un procés d'aprenentatge mutu i descoberta de noves realitats. Consciència global: Es busca que les accions realitzades durant l'estança tinguin una repercussió en el retorn, promovent un consum responsable i una major incidència política des d'aquí. Formació rigorosa: Els participants no marxen sense preparació; realitzen un curs de 40 hores (entre març i juny) on debaten sobre relacions internacionals, actituds personals i la cultura específica de l'organització d'acollida. Rutes Solidàries i Turisme Responsable L'entitat també promou les rutes solidàries, que s'emmarquen en el turisme responsable. Aquesta modalitat busca un impacte positiu en el país de destí a través de: La convivència directa amb famílies locals. La visita a llocs emblemàtics des d'una perspectiva sostenible. El coneixement de projectes de desenvolupament sobre el terreny. "Em vaig adonar del molt que ens queda per aprendre d'altres cultures i de les profundes desigualtats nord-sud." Informació pràctica i territori Setem treballa amb organitzacions locals de 16 països que gestionen els seus propis projectes. A Tarragona, s'organitza una sessió informativa el 30 de gener a l'Antiga Audiència, coincidint amb la cloenda de l'exposició Vents del Sud. El període d'inscripció finalitza el 16 de febrer.

  • 21'

    Reforma del Mercat Central de Tarragona amb Raül Font

    Detalls de la reforma integral del Mercat Central L'entrevista a Raül Font, tinent d'alcalde i president d'Espimsa, detalla el full de ruta per a la modernització del Mercat Central de Tarragona. El projecte no només busca rehabilitar l'edifici modernista de 1910, sinó transformar el model de negoci per adaptar-lo al segle XXI. Calendari i actuacions provisionals Carpa provisional: S'adjudica la construcció d'una carpa a la Plaça Corsini per traslladar els venedors a mitjans de febrer. Ubicació del mercadet: Hi ha debat entre situar el mercadet ambulant a la Rambla Nova (opció d'Espimsa) o a l'entorn del carrer Lleida i Prat de la Riba (opció de l'Ajuntament). Durada de les obres: S'estima un termini d'entre 18 mesos i 2 anys, depenent de les possibles troballes arqueològiques. Un nou model comercial i de serveis La reforma preveu una transformació profunda de l'experiència de compra: Horaris ampliats: El mercat obrirà matí i tarda per adaptar-se als nous hàbits de consum. Mix comercial: S'integrarà una mitjana superfície per permetre la compra completa (producte fresc i alimentació seca) en un sol desplaçament. Logística i aparcament: Es crearà una zona subterrània de càrrega i descàrrega i s'ampliaran les places de pàrquing per donar servei a tot el centre de la ciutat. "El mercat és un pal de paller a l'entorn del qual gira tot el comerç tradicional que volem potenciar i promocionar." Reptes i consens L'obra és complexa perquè manté les façanes i la teulada original (recuperant la rajola valenciana) mentre es buida l'interior. Font demana consens i paciència als venedors i veïns, recordant que l'objectiu final és la revitalització econòmica de Tarragona.

  • 14'

    Intercanvi cultural entre Tarragona i Pompeia

    Projecte Educatiu i Intercanvi amb Pompeia L'entrevista a Isabel López, professora de clàssiques de l'IES Martí i Franqués, detalla el projecte d'agermanament entre les ciutats de Tarragona i Pompeia. Aquesta iniciativa s'emmarca dins de la campanya cultural i educativa que fomenta el coneixement del patrimoni romà entre els joves de secundària. La campanya "Adopta un monument" El centre educatiu participa activament en el programa Adopta un monument, on han triat el Sarcòfag d'Hipòlit. Aquest projecte no es limita a la història, sinó que és totalment multidisciplinar: Recerca Històrica: Estudi de la troballa submarina del sarcòfag (1948) i el seu transport. Literatura i Art: Treball sobre el mite de Fedra i Hipòlit, i col·laboració amb el batxillerat artístic per crear rèpliques. Ciències Aplicades: Aplicació del principi d'Arquímedes des de la física per entendre com es va extreure la peça del mar. L'Experiència de l'Intercanvi L'intercanvi amb l'escola italiana Amadeo Maiuri de Pompeia representa la culminació de tot el treball acadèmic. Els punts clau de la visita inclouen: Viatge a Itàlia: Un grup d'alumnes de 2n d'ESO visitarà les excavacions de Pompeia, el Vesubi, Nàpols i la costa de Sorrento. Visita a Tarragona: Els alumnes italians visitaran la part romana de la ciutat, el Pont del Diable, la Cantera del Mèdul i també espais moderns com el Teatre Metropol o Port Aventura. "Els alumnes estan molt més conscients que viuen en una ciutat patrimoni de la humanitat; el món romà és la seva realitat." Finalment, es destaca que l'objectiu és crear vincles personals entre els estudiants a través del correu electrònic abans de la trobada física per consolidar l'aprenentatge compartit.

  • 9'

    Crisi al Nàstic: Dimissió de Josep Maria Andreu

    Anàlisi de la crisi institucional al Gimnàstic de Tarragona L'actualitat del Nàstic està marcada per la imminent i probable dimissió irrevocable del seu president, Josep Maria Andreu, que es preveu que es formalitzi en el Consell d'Administració d'aquest vespre. Aquesta decisió arriba en un moment de forta tensió institucional i esportiva. Les causes del conflicte Els periodistes Francesc Joan (Diari de Tarragona) i Jordi Gil (TV3) han analitzat els motius d'aquesta ruptura: Interferències polítiques: Les recents declaracions de l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, han estat interpretades com una intromissió directa en la gestió del club. La gota que fa vessar el got: Tot i que Andreu ja va voler plegar fa dos mesos, les crítiques de l'Ajuntament (primer accionista de la SAE) han estroncat el pacte de no-agressió existent. Desgast personal: S'emfatitza que el president no és un professional del futbol i que el cost personal i moral de la situació actual és insostenible. Possible relleu i futur del club Quant a la successió, s'apunten diversos escenaris: Jordi Virgili apareix com el nom amb més possibilitats per assumir el relleu de forma provisional fins a noves eleccions. Es constata una fractura interna en el Consell d'Administració, dividit entre els partidaris de la continuïtat del projecte d'Andreu i els sectors més propers a Virgili o José Luis Vilar. "Josep Maria Andreu ha dit prou; ha fet més del que li tocava i no pot aguantar contínuament crítiques que no són agradables."

  • 8'

    L'alcalde Nadal analitza la dimissió d'Andreu al Nàstic

    Anàlisi de la crisi institucional al Nàstic L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha intervingut a Tarragona Ràdio per valorar la imminent dimissió irrevocable de Josep Maria Andreu com a president del Gimnàstic de Tarragona. Nadal ha volgut desmentir que es tracti d'una "picabaralla" personal i ha defensat la seva gestió com a batlle. Punts clau de la intervenció: El "toc d'atenció": L'alcalde admet haver fet un advertiment seriós a la directiva del club. Segons Nadal, com a màxim responsable de la ciutat, té l'obligació d'actuar quan detecta problemes en la gestió d'entitats tan rellevants. Suport municipal: Nadal nega rotundament que el club hagi patit manca de suport institucional. Ha recordat que l'Ajuntament ha accedit a totes les peticions del club, incloent-hi inversions en infraestructures com l'ampliació de la grada i el futur estadi. Divisió interna: L'alcalde ha assenyalat la manca d'unitat dins del Consell d'Administració com el principal problema actual, demanant que l'entitat es gestioni amb més cohesió i responsabilitat cap a l'afició. "No acceptaré mai que es pugui dir que no s'ha donat el recolzament que es tenia que donar. L'alcalde, sapient el que sap, no li queda més remei que fer d'alcalde i donar un toc d'atenció." La postura de l'Ajuntament davant la rellevància Nadal ha subratllat que el representant municipal al club, Raül Font, mantindrà una postura neutral en la votació del relleu, ja que l'Ajuntament no vol interferir en decisions internes del Consell, tot i que exigeix que tothom "es posi les piles" pel bé de la ciutat.

  • 8'

    Primera pedra de la nova caserna de la Guàrdia Civil

    Acte oficial a Tarragona Es produeix la col·locació de la primera pedra de les noves dependències de la Guàrdia Civil a Tarragona, situades a la zona del Pla Parcial 2 (PP2), a prop de l'hospital Joan XXIII. L'acte està presidit pel director de la Policia i la Guàrdia Civil, Joan Mesquida, acompanyat de nombroses autoritats locals i nacionals. Detalls del projecte Pressupost i execució: L'obra ha estat adjudicada a l'empresa Sacyr Vallehermoso per un import d'uns 11 milions d'euros. Per a l'any 2007 es preveu una inversió inicial de 6 milions. Infraestructura: El complex s'aixecarà sobre un solar de 9.400 m² cedit per l'ajuntament. Constarà de dos edificis de 4 i 6 plantes, amb 46 habitatges per a agents i 26 habitacions de residència. Col·laboració policial: La instal·lació estarà situada al costat de la futura caserna de la Guàrdia Urbana, amb la qual es compartiran alguns equipaments per estrényer vincles. Terminis: Tot i que els detalls es concretaran en roda de premsa, la previsió és que les obres finalitzin durant l'any 2008. Simbolisme de l'acte "S'hi posaran els diaris del dia i les monedes en curs a l'interior d'una urna de metacrilat com a part del protocol." L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha destacat que aquest sector es convertirà en un pol de serveis essencials, ja que també acollirà la futura Ciutat Judicial.

  • 14'

    2007-01-15 NÚRIA OLIVÉ. JOVE CAMBRA

    Presentació de la Nova Junta L'any 2007 comença amb un relleu generacional a la Jove Cambra Internacional (JCI) de Tarragona. La nova presidenta, Núria Oliver, acompanyada del vicepresident de formació, Josep Vives, presenta els eixos estratègics de l'entitat per a aquest nou mandat. Què és la JCI Tarragona? Es defineix com una ONG de joves (entre 18 i 40 anys) orientada a l'aprenentatge a través de l'acció. Els seus pilars fonamenten el desenvolupament d'habilitats directives i la responsabilitat social mitjançant quatre àrees clau: * Individu: Formació específica en lideratge i gestió. * Comunitat: Projectes amb impacte social directe a la ciutat. * Internacional: Connexió amb una xarxa present a més de 120 països. * Professional: Foment del networking i l'esperit emprenedor (com el Dia de l'Emprenedor o la Lamparty). Formació a través de l'acció Josep Vives destaca que la metodologia de la JCI es basa a aprendre gestionant projectes reals. El calendari de formació per al 2007 inclou: 1. Cursos bàsics: Introducció als nous membres i procediments parlamentaris. 2. Direcció de projectes: Programat per a finals de gener. 3. Lideratge i motivació: Blocs previstos per al mes de març. Reptes i l'esperit emprenedor Els convidats reflexionen sobre la figura de l'emprenedor, definint-lo com algú amb la inquietud d'anar més enllà de la seva rutina laboral. Malgrat la tendència social dels joves a l'emancipació tardana, la JCI ofereix un espai segur per a l'aprenentatge de l'error: "Aquí se'ns permet equivocar-nos; forma part de tot el procés d'ensenyament, a diferència del món laboral on les conseqüències són imprevisibles." Projectes destacats pel 2007 Fòrum de Joves Emprenedors: Una acadèmia de capacitació directiva que tindrà lloc el primer cap de setmana de juliol. Congrés Internacional de Salsa: Col·laboració en l'organització de la quarta edició. Activitats lúdiques: Paintball, calçotades i dinars per fomentar la cohesió del grup.

  • 12'

    Isabel Rodà i el futur de l'ICAC a Tarragona

    Nou Relleu a la Direcció de l'ICAC L'entrevista presenta la professora Isabel Rodà, qui assumeix la direcció de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) el 2007, agafant el relleu de Josep Guitart. Rodà expressa la seva voluntat de continuar el llegat anterior però amb l'objectiu d'incrementar la projecció de la institució a nivell internacional. Objectius Estratègics i Recerca Els pilars fonamentals de la nova etapa se centren en: Recerca d'alt nivell: Anar més enllà de les "pedres" per entendre la societat, l'economia i la vida quotidiana de l'antiguitat. Docència i Formació: Mantenir una col·laboració indispensable amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per a la formació especialitzada. Difusió Cultural: Apropar el patrimoni a la ciutadania perquè se'l senti propi i en valori la importància històrica. Patrimoni i Creixement Urbà Rodà reflexiona sobre la convivència entre la ciutat moderna i les restes arqueològiques de l'antiga Tàrraco: "Millor actuar amb les passes que cal i, sobretot, prevenció: sabem el que tenim a sota el subsol i l'hem de saber integrar a la nostra societat actual." Es destaca la gestió del Patrimoni de la Humanitat no com un obstacle, sinó com un valor afegit i un element de prestigi per a l'activitat econòmica i turística de la Tarragona del segle XXI.

  • 29'

    Homenatge a Francesc Magaroles per una vida de servei

    Trajectòria Professional i Educativa Francesc Magaroles destaca per la seva llarga carrera com a serraller d'ofici i, especialment, pel seu paper fonamental en la Formació Professional (FP) a Tarragona. Durant 45 anys, va estar vinculat a l'antiga Escola de Maestria (Escola del Treball), on va exercir com a director i va impulsar canvis històrics: • La implantació dels ensenyaments diurns, ja que anteriorment només es feien classes nocturnes per a treballadors. • L'obertura de l'escola a les dones, introduint titulacions pioneres com estètica i perruqueria. • La creació d'una xarxa de més de 25 escoles de treball per tota la província. Compromís amb la Ciutat i l'Arcabisbat Recentment, el passat 22 de desembre, Magaroles ha rebut un homenatge per la seva tasca voluntària de 16 anys al Departament d'Assumptes Econòmics de l'Arcabisbat de Tarragona. Les seves funcions principals van incloure: • L'inventari i catalogació del patrimoni immobiliari de la diòcesi. • La mediació amb els rectors i veïns per establir els límits de les propietats eclesiàstiques. • La gestió de la rehabilitació d'ermites i esglésies arreu del territori. Memòries i Anècdotes Personals L'entrevista repassa vivències personals molt riques, des dels seus inicis treballant com a empresari amb només 15 anys durant la guerra, fins a anècdotes amb alts càrrecs eclesiàstics: "Quan tenia 10 anys i vaig conèixer el Cardenal Vidal i Barraquer, em va preguntar què volia ser de gran i li vaig dir: jo, Cardenal." Altres punts clau de la seva biografia inclouen: • El seu pas per la política local com a tinent d'alcalde d'Urbanisme a l'Ajuntament de Tarragona. • La seva vinculació amb el teixit associatiu, ocupant càrrecs a la Real Societat Arqueològica i la Confraria de Sant Magí. • La seva curiosa etapa com a president del Sindicat de l'Espectacle, on va participar en la censura cinematogràfica moral de l'època.