Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

1129-1140 de 1332
  • 16'

    Tarragona es mou contra la droga mitjançant l'esport

    Prevenció de la drogodependència a través de l'esport El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, en col·laboració amb diverses entitats, presenta un programa integral per utilitzar l'esport com a eina de prevenció de les drogodependències. L'objectiu principal és mostrar, especialment als joves, que l'activitat física genera una qualitat de vida i uns hàbits saludables que actuen com a barrera contra el consum de substàncies. Actes destacats i testimonis d'elit El programa inclou la participació d'esportistes de renom que han viscut de prop el problema de la droga. El proper dia 30 de gener, Tarragona rebrà la visita dels exjugadors del Futbol Club Barcelona: Julio Alberto i Eusebio Sacristán: Compartiran els seus testimonis personals sobre com la pressió de l'elit els va portar al consum i com se'n van sortir. Xerrades directes: Visitaran els instituts Martí Franquès i La Salle per parlar cara a cara amb els joves. Taula rodona: Es farà un acte obert a la ciutadania a la sala d'actes de l'Ajuntament a les 20:00 h. Mobilització ciutadana: Caminades i curses L'estratègia de prevenció també inclou activitats massives per a tota la família: Caminada Popular d'Hivern (11 de febrer): Un recorregut de 14 km pel litoral i els boscos de Tarragona, amb el lema "contra la droga". Les inscripcions s'obren l'1 de febrer i estan limitades a 1.000 persones. Torxa contra la droga (15 d'abril): Organitzada conjuntament amb l'Associació Nacional de Corredors de Fons. Serà una cursa popular urbana de 9 km, no competitiva, on els atletes locals portaran una torxa simbòlica acompanyats pels ciutadans. "L'esport ja et convida a fer una dieta diferent, a no prendre certes substàncies... et crea un estil de vida sa."

  • 14'

    2007-01-24 LOURDES MALGRAT

    Una Fita Històrica per a la Literatura a Tarragona L'Escola de Lletres de Tarragona celebra la inauguració del seu primer local propi després de cinc anys d'activitat itinerant per diversos espais de la ciutat. Aquesta nova seu, situada al carrer Sant Llorenç número 3, es converteix en el punt neuràlgic de trobada i dinamització cultural per als seus membres i per a tota la ciutadania. Un Perfil d'Alumnat Heterogeni i Creixent Actualment, l'escola compta amb unes 70 persones inscrites, un volum notable que demostra l'interès per l'escriptura a la ciutat. El projecte destaca per la seva transversalitat: Diversitat d'edats: Des de joves de 13 anys fins a adults de més de 60. Formació integral: S'ofereix seguiment acadèmic des de l'ESO i el batxillerat fins a l'etapa universitària i adulta. Visió humanística: Es treballen textos de la tradició literària universal, com la Divina Comèdia, per omplir les llacunes de l'ensenyament reglat. Estructura i Metodologia dels Tallers L'activitat es divideix en diversos mòduls adaptats a diferents necessitats: Taller de Joves: Enfocat a l'aprenentatge de tècniques d'escriptura i revisió de la història de la literatura. Taller Itinerant (Adults): Un clàssic nocturn que utilitza els espais i rutes de Tarragona com a font d'inspiració directa. Tallers Estables: Distribuïts en dos nivells (iniciació i avançat), aquest últim amb la participació d'escriptors convidats com Lluïsa Morós, Julio Ricardo Trigo o Francesc Parcerisas. La Nova Seu: Sala Maria Aurèlia Capmany El nou local disposa de dues sales principals. La més gran ha estat batejada com a Sala Maria Aurèlia Capmany en honor a l'escriptora. Aquest espai, amb capacitat per a unes 40 persones, està dissenyat per acollir: "Recitals, presentacions de llibres, xerrades, conferències i fins i tot petits concerts de petit format." Inauguració Oficial L'acte d'obertura tindrà lloc aquest divendres a les 8 del vespre i inclourà la presentació del poemari Dos dies més de sud de Francesc Parcerisas, acompanyat de lectures d'alumnes i actuacions musicals amb violí i guitarra.

  • 10'

    Consells de trànsit davant el risc de neu i gel

    Preparació davant el temporal a Tarragona El Servei de Gestió de Trànsit de Catalunya alerta d'una baixada dràstica de les temperatures i la probabilitat de nevades en cotes baixes, especialment a les comarques de l'interior i el sud de Catalunya (Prades, Montsant i els Ports). Per aquest motiu, s'insta els conductors a extremar la precaució. Recomanacions abans de sortir Lluís Serrano destaca la importància de la prevenció i la consulta de fonts oficials com el Servei Meteorològic de Catalunya o el telèfon 012. Els consells clau inclouen: * Evitar desplaçaments innecessaris o optar pel transport públic (ferrocarril). * Revisar el vehicle: pressió dels pneumàtics, líquid refrigerant i omplir el dipòsit de combustible. * Portar cadenes i, sobretot, haver practicat prèviament la seva col·locació. * Viatjar de dia, acompanyat i informar sobre l'itinerari previst. Conducció amb neu i gel En cas de trobar-se amb condicions adverses a la via, s'aconsella: 1. Suavitat extrema: Evitar frenades brusques i reduccions de velocitat ràpides. 2. Seguretat: Augmentar la distància de seguretat i seguir les roderes dels altres vehicles (excepte si hi ha gel). 3. Zones d'ombra: Atenció especial a les plaques de gel, el perill més gran per al control del vehicle. "És una qüestió de pràctica. El principal consell seria que fessin alguna pràctica de col·locació de cadenes al garatge, en sec i amb tranquil·litat, abans de sortir." Gestió d'emergències Si la situació es complica i s'ha de detenir el vehicle, cal fer-ho fora de la calçada i contactar amb el 112, indicant amb la màxima precisió el punt quilomètric de la via.

  • 17'

    Joves voluntaris europeus en formació a Tarragona

    El Programa de Voluntariat Europeu a Catalunya L'emissora Tarragona Ràdio ha realitzat una connexió des de la seu de la Coordinació Territorial de Joventut, on un grup de joves d'arreu d'Europa ha iniciat una setmana de formació intensiva. Aquest curs és el pas previ a la seva incorporació a diversos projectes socials i mediambientals repartits per tota la geografia catalana. Continguts de la formació Sílvia Iturria, formadora del projecte, explica que durant aquests dies a Tarragona els joves reben: Formació lingüística en català. Coneixement sobre els seus drets i lliures com a voluntaris. Eines per a la resolució de conflictes. Activitats de cohesió de grup i turisme local per conèixer la cultura i gastronomia (com la paella i la fideuà). Testimonis internacionals A l'entrevista hi participen tres joves que expliquen les seves motivacions i destinacions: Inés (Portugal): Estudianta de ciències mediambientals que treballarà a la Paeria de Lleida en el departament de medi ambient. Rebeca (Anglaterra): Situada a Santa Coloma de Gramenet, oferirà informació sobre mobilitat europea a altres joves. Marina (Estònia): Destinada també a tasques d'informació juvenil a Lleida, destaca les diferències climàtiques i socioeconòmiques amb el seu país d'origen. "Molts joves saben que aquí es parla castellà i català, i aquesta és una gran oportunitat per aprendre les llengües i conèixer el país des de dins."

  • 10'

    Escoles de Tarragona i el monument de la Falsa Braga

    Els infants de Tarragona descobreixen el seu patrimoni La unitat mòbil de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a les muralles de la ciutat per seguir una activitat educativa del Col·legi Pràctiques. L'alumnat de P3 i P4 ha participat en el programa "Adopta un monument", centrat concretament en la Falsa Braga (o contramuralla dels anglesos). Aspectes clau de la jornada: Vincle educatiu: L'escola treballa aquest monument durant tot el curs, integrant-lo en el currículum mitjançant la creació de maquetes amb material reciclat. Personatge històric: Els nens han estat rebuts per un actor que interpreta Lord Stahremberg, comandant de les tropes angleses durant la Guerra de Successió al segle XVIII. Immersió lingüística: L'activitat ha servit per practicar l'anglès, ja que els infants han interactuat amb el personatge en aquesta llengua. Condicions climàtiques: La jornada ha estat marcada per un vent intens i temperatures baixes (9 graus), tot i que el cel estava radiant. Evolució del patrimoni tarragoní: La tinenta d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, ha destacat l'èxit de les recents ampliacions de la Maqueta de Tàrraco, que ara inclou detalls del port romà i noves reproduccions de monuments exteriors com la Torre dels Escipions. "És molt bonic veure com nens de 3 o 4 anys es converteixen en guies de la seva ciutat per als seus pares."

  • 23'

    Entrevista a Marina Geli: Futur de la Sanitat a Tarragona

    Balanç i Nous Nomenaments Territorials En l'inici del seu segon mandat, la consellera Marina Geli valora molt positivament la gestió de Josep Maria Sabater, que ha passat a dirigir l'Institut Català de la Salut (ICS). Per substituir-lo a Tarragona, s'ha nomenat el doctor Felip Infiesta, destacant-ne la seva expertesa en gestió i coneixement del territori. Respecte al procés judicial per la intoxicació al CAP Tàrraco, la consellera manté una postura de discreció absoluta fins que hi hagi sentència, tot recordant que el Departament ja va complir amb la seva competència de reformar els espais. Infraestructures Sanitàries al Camp de Tarragona Atenció Primària • CAP de Sant Salvador: Les obres començaran durant el 2007 un cop superats els tràmits urbanístics. • Barris de Ponent: Es planifica un nou model de centre de salut més resolutiu per evitar derivacions innecessàries a l'hospital; actualment es negocia la ubicació amb l'Ajuntament. • La Móra: De moment es descarta un dispensari a curt termini, prioritzant la millora de les comunicacions amb el CAP de Llevant. Hospital Joan XXIII Es confirma la inversió de 40 milions d'euros per a la gran reforma de l'hospital. Les prioritats són: • Nous espais d'Urgències. • Edifici de consultes externes i laboratoris. • Un nou edifici destinat a R+D+I (Recerca, Desenvolupament i Innovació). Salut Pública i Reptes Socials Natalitat i Conciliació La consellera analitza l'estancament de la natalitat i aposta per polítiques de conciliació laboral i familiar. Segons Geli, el retard de la maternitat fins als 30-31 anys és un factor clau que s'ha de contrarestar amb un millor clima social i ajuts directes. Vigilància Epidemiològica i Clima • Grip: Tot i el retard de l'epidèmia pel bon temps, s'ha detectat un augment de l'activitat per altres virus respiratoris en nens i gent gran. • Canvi Climàtic: Catalunya disposa de centres de recerca d'alt nivell que estudien la relació entre el clima, la contaminació atmosfèrica i les afeccions respiratòries. Donacions de Sang S'ha registrat un increment del 17% en les donacions al territori, però es fa una crida a la constància dels donants habituals per mantenir les reserves davant l'augment de l'activitat quirúrgica. Projectes i Debat Econòmic "No ens plantegem posar un euro per recepta o visita en aquesta legislatura a Catalunya, però el debat d'ordenar la demanda ha d'estar present." • Marihuana Terapèutica: S'estan avaluant els resultats d'un assaig clínic sobre l'ús de cànnabis per al dolor crònic, amb resultats previstos per al primer quadrimestre del 2007. • Finançament: Es descarta l'aplicació unilateral d'un eurosanitari (copagament), supeditant-ho al debat estatal i al desplegament de l'Estatut.

  • 17'

    La construcció literària dels mites nacionals catalans

    L'origen i la funció dels mites a la literatura catalana En aquesta conversa, l'escriptor i investigador Magí Sunyer analitza com s'ha configurat el corpus mític de Catalunya, especialment durant el segle XIX, i com aquests mites han estat adoptats pel catalanisme polític i cultural fins a arribar als nostres dies. Conceptes clau sobre la mitologia Utilitat i supervivència: Un mite només perdura si té una utilitat per a la societat. Si deixa de ser útil per explicar la realitat o reforçar la identitat, acaba desapareixent. El paper dels escriptors: Els autors literaris són els veritables "fabricants" del cos dels mites, tal com va fer Homer amb la mitologia grega. Adaptació ideològica: Cada generació i cada corrent polític adapta els mites segons els seus interessos. Per exemple, Víctor Balaguer va dotar la història de Catalunya d'un caràcter democràtic i liberal. Exemples de mites emblemàtics Jaume I: Comparat amb figures com Hèrcules o el Rei Artús pel seu naixement irregular i la superació d'obstacles. Tot i ser una figura gairebé sagrada, també va generar paròdies populars. Els Almogàvars: Un dels temes amb més producció literària, que ha viscut un ressorgiment recent en la novel·la històrica. Els Bandolers (Serrallonga): Convertits en herois populars malgrat la seva realitat criminal, gràcies a la idealització romàntica. Pau Claris i la Guerra dels Segadors: Un exemple de com un mite pot ser rebutjat per sectors conservadors si és adoptat prèviament pels republicans. La vitalitat del mite en l'actualitat "Si els mites representen alguna cosa del passat o, sobretot, alguna cosa que tinguis actualitat, doncs ja n'hi ha prou perquè el mite sigui viu." Actualment, la novel·la històrica funciona sovint com una operació comercial que demostra que el públic català encara té una gran set de redescobrir el seu passat mitològic. Mites com la Diada de l'11 de setembre o l'himne d' Els Segadors s'han acabat consagrant com els pilars de la identitat nacional actual.

  • 22'

    Beatriz Bissot: L'univers de «La Ciutat Blanca»

    La Ciutat Blanca al Museu d'Art Modern de Tarragona L'artista d'origen italià Beatriz Bissot presenta la seva exposició "La Ciutat Blanca" al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. L'obra, que estarà disponible fins al 28 de gener, és un recorregut introspectiu i visual que l'escultora ha creat inspirant-se en la llum i els murs mil·lenaris de la ciutat de Tarragona. Els tres àmbits de l'exposició L'exposició s'estructura en tres eixos conceptuals i materials ben diferenciats: La Ciutat Blanca: Una instal·lació d'arquitectures fetes de fusta i guix on el visitant es converteix en un observador de la intimitat aliena a través de finestres il·luminades. El meu cos és una casa: Una col·lecció d'escultures de bronze que exploren la feminitat, la maternitat i la relació entre el ser interior i el món exterior. La construcció del mur: Un projecte participatiu on els visitants deixen les seves empremtes i objectes personals sobre el fang, creant una obra col·lectiva en constant evolució. Filosofia i Materials Bissot utilitza el bronze per la seva condició de material mil·lenari, però també experimenta amb materials més humils en el seu "laboratori" creatiu. La seva obra convida a la reflexió sobre la solitud i la vida quotidiana: "Cada persona, caminant i mirant, buscarà la seva pròpia veritat." L'absència premeditada de color en algunes peces té com a objectiu permetre que el visitant projecti les seves pròpies emocions i interpretacions sobre l'obra.

  • 28'

    Anàlisi i reptes de la nova Llei de la Dependència

    Introducció a la Llei de la Dependència L'episodi aborda la posada en marxa de la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Tot i que la llei ja ha entrat en vigor, el seu desplegament total no s'espera fins a l'any 2015, i actualment es troba en una fase incipient on encara manquen els decrets que la desenvolupin concretament. Aspectes Claus del Marc Legal • La llei busca atendre de forma integral totes les persones dependents, independentment de la seva renda, modificant el criteri anterior on sovint només hi accedien les rendes més baixes. • Es prioritza l'atenció a les persones amb major grau d'afectació i necessitat. • No només inclou prestacions econòmiques, sinó també assistència personal, rehabilitació i, molt especialment, la prevenció. Principals Dubtes i Incògnites Els experts expressen diverses preocupacions sobre l'aplicació real d'aquesta normativa: Valoració i Criteris S'estan elaborant les taules de baremació per definir els graus de dependència. Els interlocutors coincideixen que serà un procés complex: "Sempre que es fa una taula de valoració, hi ha algú que es queda fora." El Repte del Finançament La gran incògnita és d'on sortiran els recursos econòmics per cobrir una llei que ha estat aprovada amb un gran consens polític però que requereix una inversió massiva per part de les administracions. Atenció a Casa vs. Recursos Institucionals Existeix el debat sobre si la voluntat de la llei que l'usuari romangui a casa seva és per benefici del malalt o per la manca real de places en centres de dia i residències. El Paper de les Entitats i les Famílies • Entitats Socials: Han estat fent la feina de xarxa abans de la llei i ara han de col·laborar amb l'administració aportant la seva experiència. • Famílies: Se'ls demana un canvi de mentalitat. Han de permetre que l'administració entri a les seves vides, entenent que la dependència és una realitat present i futura per a tothom. • Voluntariat: Es planteja el límit ètic d'on acaba la tasca del voluntari i on comença la del professional, evitant que el voluntariat substitueixi llocs de treball que haurien de ser coberts per l'Estat.

  • 19'

    Anàlisi del Nàstic: Derrota al Camp Nou i balanç de la primera volta

    Balanç esportiu: La situació crítica del Nàstic L'actualitat del Gimnàstic de Tarragona ve marcada per la derrota per 3-0 contra el Barça al Camp Nou, tancant així una primera volta molt complicada. L'equip es troba a 10 punts de la salvació, una distància considerable que complica la permanència a la categoria. Errors recurrents: Es debat sobre la repetició d'errades defensives independentment de l'adversari. Optimisme i resistència: Malgrat les xifres, es manté un esperit de lluita sota el lema "Impossible is Nothing". La porra: Curiosament, després de 18 jornades, dos participants han encertat el resultat exacte (3-0). Seccions i anècdotes del programa El programa inclou moments distesos i seccions curioses que suavitzen la tensió esportiva: Souvenirs del futbol: S'estrena una secció on es mostren objectes comprats en els desplaçaments, com un llapis de l'Atlético de Madrid i un llibre sobre l'afició blaugrana. Lapsus institucional: Es comenta la relliscada del nou president, Raül Font, qui per error va dir que el Consell d'Administració "s'estima el Barça" en lloc del Nàstic. Curiositats internacionals: Es parla de la creació de la Clerical Cup al Vaticà, una lliga de futbol per a seminaristes. "Els humans som l'únic animal que ensopega dos cops —o dinou— amb la mateixa pedra." Seguiment d'exjugadors: L'Emperador a Mèxic Es fa un repàs a la situació de Julio César Cáceres als Tigres de Monterrey. El seu debut no ha estat l'esperat: 1. Derrota del seu equip contra el Tecos (2-1). 2. Crítiques a la web oficial per la pèrdua de marca de Cáceres en el primer gol rebut. 3. Situació personal peculiar: el seu padrastre segueix en vaga de fam reclamant un deute. Agenda i properes cites El programa Sempre Nàstic d'avui comptarà amb una tertúlia d'experts per analitzar exhaustivament la primera volta i sortejarà entrades per al proper partit contra l'Espanyol.

  • 14'

    Intercanvi cultural: Joves de Nicaragua a Tarragona

    Cooperació i Solidaritat entre Nicaragua i Tarragona Dos joves de l'entitat El Arenal de Nicaragua, l'Érica García i en Wilman Moya, visiten els estudis de Tarragona Ràdio convidats pel Comitè Òscar Romero. La seva estada té com a missió principal sensibilitzar la joventut local sobre la crua realitat de Centreamèrica i fomentar un intercanvi a través del folklore. Objectius de la Missió Sensibilització: Realitzar xerrades en escoles i instituts per explicar les dificultats de la vida rural a Nicaragua. Intercanvi Cultural: Mostrar la riquesa de les seves danses tradicionals com a eina de cohesió social. La Realitat a Nicaragua Els convidats descriuen un panorama social complex marcat per: * Manca d'oportunitats: Privatització històrica de l'educació i un analfabetisme que arriba al 37%. * Pobresa extrema: Prop del 79% de la població sobreviu amb tan sols 2 dòlars al dia. * Explotació laboral: El fenomen de les maquiles, on es treballen fins a 12 hores diàries per salaris de subsistència. * Dificultats logístiques: Nens que han de caminar grans distàncies (fins a 7 km) per arribar a l'escola a les zones rurals. L'Organització Comunitària com a Resistència L'Érica aprofundeix en la importància de l'autoorganització per no dependre exclusivament del govern. El grup de dansa i els espais de lectura infantil (Rincón de Cuento) són exemples de com combatre la desídia institucional. "Una comunitat que s'organitza i defensa els seus drets, ningú la pot tocar." El Folklorecom a Identitat El grup presenta un repertori variat que inclou: 1. Marimba (zona del Pacífic). 2. Polques i mazurques (zona central). 3. Palo de Mayo (zona de l'Atlàntic). 4. El Güegüense: Peça teatral i dansa que simbolitza la burla de l'indígena cap a l'espanyol, declarada patrimoni de la humanitat.

  • 24'

    Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre el futur de Tarragona

    L'actualitat política i la crisi del Nàstic L'entrevista comença abordant la crisi institucional que viu el Gimnàstic de Tarragona després de la dimissió de Josep Maria Andreu. • Crítica a la ingerència política: Ballesteros qualifica de "desafortunades i esperpèntiques" les declaracions de l'alcalde Joan Miquel Nadal, acusant-lo d'intentar manipular el club. • Compromís de futur: El candidat del PSC es compromet a no barrejar política i esport quan sigui alcalde, garantint que l'Ajuntament no utilitzarà el seu accionariat per influir en el club. "El nàstic és dels socis, el nàstic és de la ciutat i està per damunt de qualsevol ideologia i de qualsevol partit." Urbanisme i Planificació: El POUM i la Façana Marítima Es discuteixen dos dels eixos estratègics més importants per al desenvolupament de la ciutat, marcats per la falta de consens actual. El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) • Ballesteros s'oposa a l'aprovació inicial del pla abans de les eleccions per considerar que es fa "de correcuita i pràcticament amb nocturnitat". • Proposa que sigui el nou consistori qui, amb un ampli consens, lideri aquest instrument després de 7 anys de tràmits. La Façana Marítima • Denuncia que, malgrat la propaganda, encara no existeix un projecte real ni definit. • Reivindica el soterrament del tren com a prioritat, però exigeix rigor i diàleg amb la Generalitat i l'Estat per obtenir finançament. Propostes Electorals i Model de Ciutat El candidat desgrana les seves prioritats per a la pròxima campanya electoral: • Seguretat i Civisme: Es compromet a contractar 25 nous guàrdies urbans cada any per recuperar l'ordre i l'autoritat als carrers, combatent l'incivisme quotidià. • Acció Social: Prioritat absoluta en la creació de llars d'infants per a parelles joves i millors equipaments per a la gent gran. • Manteniment de la via pública: Crítica a les "xapusses" constants en l'urbanisme de proximitat (voreres i enllumenat). • Renovació de la llista: Anuncia una candidatura paritària (60-40), representativa de tots els barris i perfils professionals de la ciutat. Panorama Electoral Respecte a l'aparició de noves candidatures com Ciutadans o la plataforma de Maria Mercè Martorell, Ballesteros considera que reflecteixen la decadència de l'etapa Nadal i assegura que afectaran principalment al PP i a CiU, no pas al PSC.