Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007

·558 episodis
RSS

episodis

181-192 de 558
  • 28'

    L'obra humanitària d'Isidoro Macias, el Padre Patera

    La missió dels Germans de la Creu Blanca L’Isidoro Macias, conegut popularment com el Padre Patera, és un germà franciscà de l’ordre de la Creu Blanca que centra la seva activitat a Algesires. La seva tasca principal consisteix a oferir refugi, aliment i suport humà a aquells que arriben a les costes espanyoles en situacions d'extrema vulnerabilitat. Una tasca d'ajuda integral • L'entitat no només ajuda immigrants, sinó també persones discapacitades i gent gran sense recursos. • A Ceuta, al barri del Príncipe, mantenen una presència històrica oferint centenars de menjars diaris a la comunitat musulmana i espanyola en risc. • "Els miracles dels pans i els peixos": Macias explica com aconsegueixen donar fins a 700 àpats al dia amb recursos molt limitats. La crisi de l'Estret i la realitat de la immigració Durant l'entrevista es reflexiona sobre l'evolució del fenomen migratori des dels anys 80 fins a l'actualitat, destacant la duresa del viatge a través del desert i el mar. El paper de les institucions i la llei "Fui forastero y me abriste tu puerta de par en par." L'Isidoro critica sovint la passivitat d'Europa i dels governs, que sovint prioritzen la burocràcia per sobre de la vida humana. Reclama inversions reals en els països d'origen per evitar que els joves hagin de fugir de la fam. El drama de les dones i els infants • Dones embarassades: Moltes creuen l'Estret en estat avançat de gestació i busquen refugi directament a la casa dels germans. • Menors no acompanyats (MENA): L'Isidoro destaca que sovint els nens que arriben són els més brillants i valents de les seves comunitats, i el fet que marxin suposa una pèrdua de potencial humà irreparable per als seus països. Reconeixement a Tarragona L'entrevista coincideix amb la visita de Macias a Tarragona per recollir un premi de l'entitat Mare Terra Fundació Mediterrània, on coincidirà amb personalitats com Federico Mayor Zaragoza per seguir reivindicant la llei de l'amor per sobre de les lleis civils.

  • 26'

    Andreu Faro: L'humor gràfic i la política local

    L'ofici del ninotaire en temps de campanya L'humorista gràfic Andreu Faro analitza la seva trajectòria al Diari de Tarragona i com afronta el repte diari de resumir l'actualitat en una vinyeta. Destaca que la campanya electoral és una època especialment rica en contradiccions i tòpics polítics, facilitant la creació de contingut crític sobre la demagògia i les promeses incomplertes. El procés creatiu i la realitat diària • La feina del ninotaire es basa a captar l'essència del carrer i el que pensa el ciutadà corrent. • Faro compagina la seva tasca creativa amb la docència, el que l'obliga a una producció ràpida i, sovint, desconnectada del contacte humà de les redaccions tradicionals a causa de les tecnologies digitals. Reflexions sobre la política i el llegat de Joan Miquel Nadal L'entrevista aborda el final d'una etapa política a Tarragona amb el comiat de Joan Miquel Nadal després de 18 anys a l'alcaldia. "L'alcalde Nadal ha estat l'alcalde amb la rambla més llarga i la paciència més curta." Canvi de cicle polític • Es discuteix la transició d'un lideratge visceral i personalista cap a perfils més tècnics o de gestoria, similars als de José Montilla o José Luis Rodríguez Zapatero. • Crítica al finançament dels partits i als "favors" que les campanyes costoses generen a llarg termini en la gestió municipal. El futur del paper i la crisi del còmic Amb motiu del 30è aniversari de la revista El Jueves, Faro expressa una visió pessimista sobre el suport paper. • El consum de continguts ha virat cap al món audiovisual, les videoconsoles i el format 3D. • Malgrat la bona salut de l'humor en televisió (com el programa Polònia), el còmic tradicional a Espanya pateix una mancança de relleu generacional i tradició cultural en comparació amb el mercat franco-belga.

  • 28'

    Comunicació política, campanya permanent i blocs electorals

    Anàlisi de la Política Actual i la Comunicació L'episodi compta amb la presència d'en Bernat López, responsable dels estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), per analitzar com ha canviat la relació entre els partits, els mitjans i la ciutadania en el context electoral de Tarragona. La Campanya Permanent i la Fatiga Ciutadana Es discuteix el concepte de campanya permanent, on l'encadenament de convocatòries electorals (municipals, autonòmiques, estatals i europees) genera un estat de propaganda continuat. Segons López: • El sistema polític actua en un bombardeig de missatges constant. • Això provoca una insensibilització de la ciutadania, que acaba veient els missatges com a repetitius i pesats. • La lluita per la visibilitat és ara la lluita per l'existència política. L'Eficàcia de les Campanyes Oficials "Les campanyes electorals no canvien el vot generalment, sinó que serveixen per reforçar tendències." L'expert destaca que, tot i la hipermediatització, la dimensió interpersonal (conversar al mercat, entre amics o veïns) continua tenint un pes fonamental en la decisió final del votant, sovint més que la propaganda més estrident. La Polèmica dels Blocs Electorals Un dels punts de més fricció és la imposició dels cronòmetres als mitjans públics: • Crítica als polítics: López considera els blocs electorals un "estat d'excepció" dins d'una democràcia liberal i demana confiar en la professionalitat dels periodistes. • Crítica als periodistes: L'expert fa una "estirada d'orelles" a la professió per l'excessiva repetició de la seva queixa (la cantarella), que qualifica de cert narcisisme i exhibicionisme innecessari que fatiga l'oient. El Futur de la Televisió Pública (TV3) Finalment, es reflexiona sobre la baixada d'audiència de TV3. López proposa un canvi de paradigma: • Cal deslligar l'audiència de la qualitat. • La batalla de la televisió pública no ha de ser la quantitat (competir amb cadenes privades), sinó el prestigi i la credibilitat. • L'èxit ha de mesurar-se per valors ètics i estètics, no només per rànquings.

  • 25'

    Pobresa, violència i canvi generacional en la dona

    La feminització de la pobresa a Catalunya El programa comença analitzant dades recents de l'Institut Català d'Estadística sobre la realitat econòmica a Catalunya. La Rosa Queral destaca punts crítics sobre la precarietat actual: • La pobresa té majoritàriament nom de dona, especialment en el cas de majors de 65 anys que han treballat tota la vida al domicili sense prestacions. • Una de cada tres dones catalanes de més de 65 anys viu per sota del llindar de la pobresa per manca de cotitzacions pròpies. • Les famílies monoparentals i les dificultats per fer front a despeses imprevistes afecten el 32,4% de les llars. El debat sobre la mediació en la violència de gènere Es discuteix la proposta de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l'ús de la mediació en certs casos de conflictes de parella que entren en el circuit judicial: • Hi ha una preocupació pel creixement del 24% dels casos de violència de gènere en els jutjats catalans. • La Rosa Queral es mostra escèptica davant la mediació quan hi ha violència instaurada: "Posar agredida i agressor junts no és res més que augmentar i fer més gros el problema." • Es reclama posar el focus en la coeducació i la prevenció des dels instituts per trencar els mites del príncep blau i el control possessiu. Tutelatje vs. Independència S'analitza si l'excés de lleis protectores pot arribar a frenar el progrés de la dona, plantejant la necessitat que les dones assumeixin la seva majoria d'edat social sense dependre de tutelatges constants, ja siguin masculins o legals. L'estat policial a la llar i la vigilància parental A partir d'una iniciativa a Milà sobre tests antidroga domèstics, s'aborda la relació entre pares i fills: • La vigilància excessiva a través de mòbils o tests d'orina genera un clima de malfiança que pot incentivar la rebel·lia. • La convidada aposta per una vigilància "invisible" basada en l'amor, la proximitat i el diàleg en lloc d'un control policial. Salut sexual i transmissió de missatges L'episodi tanca amb una reflexió sobre la píndola de l'endemà i l'educació sexual: • S'aprova la venda en farmàcies per evitar sobrecarregar les urgències, tot i que s'insta a no oblidar la prevenció. • Es destaca un estudi on dones de 22 anys i de 70 anys havien rebut pràcticament la mateixa informació precària sobre la menstruació, evidenciant un estancament en la comunicació familiar. • El paper de la mare continua sent el de principal transmissora de rols, per la qual cosa cal un canvi de mentalitat en el model familiar.

  • 28'

    Reflexió sobre societat, territori i mobilitat

    Introducció i l'atrapament de l'actualitat El geògraf i fotògraf Rafael López Monné reflexiona sobre la perillositat d'obcecar-se amb l'actualitat immediata. Argumenta que el flux constant de notícies negatives distorsiona la nostra percepció de la realitat, mancant sovint el pas intermedi de la reflexió racional. "A mi m'interessa molt més la perspectiva de les coses: entendre per què passen i què poden originar." Corrupció i maduresa democràtica Es discuteix el fenomen de la corrupció, especialment l'urbanística, i com aquesta sembla més prevalent a Espanya que en altres veïns europeus. López Monné assenyala que la clau no és només la condició humana, sinó la tradició democràtica i l'eficàcia dels contrapoders que vigilen l'ús del poder. Drets individuals i espectacle públic A propòsit de casos mediàtics, es qüestiona la transformació de la justícia en un "espectacle de plaça pública". Es reivindica la presumpció d'innocència com un dret fonamental que sovint es trepitja en benefici de l'entreteniment mediàtic. Educació i responsabilitat juvenil Arran de la notícia del dret a vot als 16 anys a Àustria, el debat s'orienta cap a la llibertat personal i l'educació: • La gent no és responsable fins que se li atorguen responsabilitats real. • Es critica la tendència a la infantilització de la societat actual. • Es defensa un model docent basat en la llibertat i no en l'obligatorietat. Mobilitat sostenible i urbanisme a Tarragona Un dels blocs més extensos se centra en la comparativa entre el model català i el francès o suís pel que fa a l'espai públic: • L'espai públic com a bé comú: A França es percep com de tots, mentre que aquí sovint es viu com si fos de ningú. • La bicicleta com a transport: Es lamenta que a Tarragona la bicicleta es vegi només com a lleure i no com un mitjà de locomoció real que connecti barris. • La importància de la vorera: López Monné afirma que la vorera és el servei públic clau que fa ciutat i permet la connectivitat humana. Turisme i el dret al trànsit L'episodi conclou amb una visió estratègica del turisme cultural i enològic. Es posa com a exemple el model suís, on la xarxa de camins pedestres permet a qualsevol ciutadà exercir el seu dret a travessar el país a peu, integrant la natura en la vida quotidiana i no només com un producte per a turistes.

  • 29'

    Reptes de la universitat i la ciutadania activa

    Transformació del Sistema Universitari L'entrevista comença analitzant la situació crítica de les universitats catalanes, marcada per problemes de finançament i la dimissió de càrrecs directius. Santi Castellà destaca la transició cap a un model europeu on l'estudiant és el centre: • Es passa d'una universitat centrada en el catedràtic a una centrada en l'aprenentatge de l'alumne. • L'objectiu és facilitar la transició al món laboral dotant els joves d'habilitats i competències pràctiques. • Es denuncia la falta d'una política universitària clara i la necessitat d'explicar millor a la societat el sentit del Procés de Bolonya. Educació i Formació de Ciutadans Crítics Es debat sobre les mancances del sistema educatiu actual, des de la primària fins a la universitat. Castellà remarca que no s'han de formar només professionals, sinó ciutadans crítics i actius: "Estem formant gent molt preparada per aplicar les normes, però manca el component crític d'entendre quin conflicte d'interessos hi ha darrere de les lleis." Els dèficits detectats • Manca de domini de segones i terceres llengües. • Dificultats en l'expressió escrita i l'exposició pública. • Pèrdua de l'hàbit de lectura i desinterès per la vida cultural o política. Política, Immigració i Drets de Ciutadania En la darrera part, es reflexiona sobre la hipertròfia dels partits polítics i la necessitat de sistemes més flexibles com les llistes obertes. També s'aborda el drama de la immigració i la gestió de la pluralitat religiosa: • Proposta de moure l'eix de la ciutadania de la nacionalitat a la residència. • Crítica a la hipocresia dels països rics respecte al desenvolupament sostenible dels països pobres. • Rebuig als partits identitaris; la política ha de basar-se en models de convivència.

  • 29'

    Actualitat, mites i societat amb Magí Sunyer

    Reflexions sobre la Mitologia i la Societat Actual L'episodi comença amb una conversa profunda amb l'escriptor i professor universitari Magí Sunyer, qui reflexiona sobre la figura de Sant Jordi com a mite i la seva realitat històrica. Es discuteix com la societat moderna fabrica nous mites, sovint vinculats al món del futbol, i com aquests personatges arriben a transcendir per l'impacte mediàtic i econòmic. El Futbol com a Nou Eix Vertebrador Es planteja una crítica a la ubiqüitat del futbol en la vida quotidiana: • S'ha convertit en un tema únic de conversa, provocant la marginalitat dels qui no l'integren. • Antigament considerat l'"opi del poble", avui s'ha convertit en un element vertebrador de la societat, on fins i tot la intel·lectualitat i el món acadèmic s'hi han sumat. Mètodes d'Anàlisi Política i Opinió Pública L'entrevista analitza la validesa de les enquestes electorals i la simplificació dels posicionaments polítics: • Discussió sobre la tesi que vincula el vot nacionalista a les classes altes i el vot socialista/popular a les baixes. • Crítica a la rigidesa de les enquestes telefòniques, que forcen l'enquestat a situar-se en una escala d'esquerra a dreta sense matisos. Memòria Històrica i Convivència Es tracten temes de cabdal importància política i social a Catalunya i Europa: • Llei de la Memòria Històrica: La dificultat de declarar il·legítims els tribunals franquistes i la lenta reparació emocional a les famílies de les víctimes. • La Transició: L'autor suggereix que la transició va incloure un pacte social d'oblit que encara pesa avui dia. • Xenofòbia i Racisme: Comentari sobre el nou acord de la Unió Europea per penalitzar el negacionisme de genocidis i la curiosa no-prohibició de l'esvàstica pel seu origen històric anterior al nazisme. "Més que no pas carregar contra els polítics, hem de carregar contra el poble; la idealització del poble és una cosa bastant nefasta."

  • 29'

    Recerca, Cooperació i Valors Socials amb Joan Fuster

    L'actualitat de la recerca i el talent català L'episodi comença analitzant la reeixida notícia sobre els avenços del Dr. Massagué en la lluita contra la metàstasi. Tot i ser una fita esperançadora, el diàleg posa de manifest una realitat agredolça: • La fuga de cervells: Molts investigadors joves i brillants, malgrat tenir una formació excel·lent a casa nostra, han de marxar a l'estranger per trobar finançament i reconeixement. • El paper del finançament privat: Es destaca com grans fortunes, com la de Bill Gates, acaben sent el motor de projectes liderats per científics catalans, davant la manca d'inversió pública local. Ètica i Transparència en el món de les ONG Arran dels escàndols de corrupció d'entitats com Intervida, Joan Fuster reflexiona sobre la necessitat de recuperar la confiança social. Els punts clau inclouen: • Professionalització contra voluntarisme: Perquè l'ajuda sigui efectiva i sostenible, calen gestors preparats i projectes tècnics a llarg termini. • Auditòries i codis deontològics: Les pròpies federacions d'ONG han de ser les primeres a expulsar aquells que no compleixen amb els estàndards ètics. • La definició de l'ajuda: > "Les ONG som una tirita, som un mentrestant." Crítica al Sistema Polític i de Valors El debat s'amplia cap a una comparativa entre la preparació de les noves generacions i la qualitat dels líders polítics actuals: • Es percep una pèrdua de cultura i oratòria en la classe política contemporània en comparació amb referents històrics. • Es qüestiona la priorització de la imatge i el màrqueting electoral per davant de les necessitats bàsiques com la salut o l'educació. El Moviment de Desacceleració Finalment, s'introdueix el concepte d'un nou corrent europeu que aposta per l'austeritat i el valor del temps. Es critica l'acumulació artificial d'objectes i la tendència social a l'aparença, especialment entre el públic infantil, advocant per un retorn a valors més humans i menys consumistes.

  • 28'

    Setmana Santa a Tarragona amb Carles Batges

    La Setmana Santa des de la gestió i l'experiència L'episodi d'avui compta amb la presència de Carles Batges, una figura clau en l'organització de la Setmana Santa tarragonina. Després de 25 anys com a coordinador general de la processó del Sant Enterrament, Batges reflexiona sobre el seu nou rol en comunicació i protocol, i com es viuen aquests dies des d'una perspectiva menys protagonista però igualment compromesa. Els dies centrals i la tradició • Dijous Sant: Batges descriu l'ambient especial a la Plaça del Rei, malgrat ser un dia laborable per a molts. Destaca la guàrdia dels armats i l'ofici a l'església de la Sang com a moments de retrobament veïnal. • Divendres Sant: És definit com un dia incomparable on Tarragona rep moltes persones que retornen a la ciutat exclusivament per aquesta tradició. L'agenda és frenètica, començant a les 5 del matí amb el Via Crucis. Llocs i moments emblemàtics "El Via Crucis no és un acte per ser espectador, és un acte per anar-hi, per participar-hi i sentir l'entorn històric de la muralla." Segons Batges, els punts més recomanables per viure la passió són: • La baixada del Pla de Palau i el pas pel Portal del Roser. • El Pla de la Seu, especialment la vista des de la dreta de la Catedral, per la seva bellesa estètica i espiritual. • L'entrada final del Sant Crist a l'església de Natzaret, que marca el punt culminant per als armats i l'organització. Evolució i futur del certamen Batges recorda que l'any 1984 la processó era molt més senzilla i amb passos principalment a rodes. Avui dia, la complexitat ha augmentat pel major nombre de participants i passos portats a espatlles. Pel que fa al futur, reclama el Museu de la Setmana Santa, proposant com a ubicació ideal l'actual Museu Arqueològic a la Part Alta, per mantenir el vincle amb el nucli històric.

  • 30'

    Societat, joves i ciutadania amb Jordi Soler

    Reflexions sobre la societat actual i la joventut En aquesta conversa amb el pedagog Jordi Soler, s'analitzen diversos temes que defineixen la complexitat de la societat contemporània, des de les reformes educatives fins a la pèrdua de l'esperit crític. El sistema de formació i la universitat • S'analitza la reforma de la LOU i el seu impacte en el col·lectiu universitari. • Es discuteix la mercantilització de la formació, on les universitats funcionen sovint amb criteris empresarials, oferint una gran quantitat de postgraus que no sempre aporten una especialització professional real. • Existeix una preocupació pel model de Convergència Europea, que exigeix dedicació exclusiva als alumnes, dificultant el camí per a aquells que necessiten treballar. La maduresa i el "Síndrome de Peter Pan" • Es tracta la demora en la independència dels joves. Molts es mantenen a la llar familiar fins passats els 30 anys, el que Soler anomena un santuari de confort que frena el desenvolupament de l'autonomia personal. • La societat projecta en els joves unes expectatives de rebel·lia que els adults ja no exerceixen: "Els joves són la metàfora del canvi social... però s'enquadren en estereotips de rebel·lia que es consideren una malaltia que passa amb l'edat." Videojocs, violència i ideologia • Es comenta el cas de videojocs utilitzats per a l'evangelització, que plantegen dinàmiques de violència contra altres religions sota una capa ideològica. • Soler argumenta que aquests jocs sovint serveixen per a ritualitzar la violència, permetent que el jove projecti impulsos agressius en un entorn controlat. Convivència i responsabilitat cívica • Es debat sobre el civisme a les ciutats, posant l'exemple de les noves patrulles de mediació a Reus. • El pedagog remarca que vivim en una societat amb una agressivitat latent, on els conflictes quotidians es judicialitzen ràpidament per una falta de capacitat de diàleg i un excés d'egoisme personal. Rituals i festes populars • Es qüestiona la funció de les festes oficials com a eina d'integració. Soler defensa que la identitat d'un ciutadà no s'hauria de mesurar per la seva adhesió a elements folklòrics institucionalitzats, sinó per la seva vida quotidiana.

  • 27'

    Neurociència, gestió sanitària i condició humana

    L'actualitat des de la neurociència i la societat En aquesta conversa amb la metgessa i epidemiòloga Cinta Daufí, s’analitzen diversos temes d’actualitat sota una lent científica i antropològica, explorant des del comportament dels grups socials fins a la crisi de la pediatria a Catalunya. La condició humana i el judici moral • L'aïllament del grup: Es discuteix el cas del polític Àngel Fernández i la imatge de soledat que projecta després de caure en desgràcia. Daufí ho defineix com una reacció biològica i antropològica del grup que aparta l'"apestat" per protegir-se. • Neurociència i ètica: Es comenta com la ciència està substituint la filosofia en donar respostes a dilemes morals. Les neurociències demostren que moltes decisions ètiques depenen directament de les emocions i l'estat dels neurotransmissors, com la dopamina o l'oxitocina. • Connexió ciència i lletres: L'epidemiòloga defensa que la separació entre disciplines és artificial i primitiva; actualment, els grans dilemes de l'univers i de la ment requereixen una fusió entre la biologia, la física i la filosofia. Crisi i reptes del sistema sanitari • Manca de pediatres: Sobre la proposta del departament de Salut de permetre que metges de família o infermeres atenguin nens, Daufí aclareix que el problema és la falta de professionals formats, un procés que tarda 10 anys en donar fruits. • Canvi de mentalitat de l'usuari: S'adverteix que la societat haurà d'acceptar que no sempre els atendrà el mateix professional de referència a causa de la velocitat dels canvis i la manca de recursos. • El paper d'infermeria: Es reivindica la capacitat de les infermeres per gestionar el 90% de les patologies infantils benignes i les revisions rutinàries, derivant al metge només els casos complexos. El poder i la paritat • Estructures universitàries: Es critica l'endogàmia a les facultats de medicina, descrivint-les com blocs "granítics" on les parcel·les de poder i les lluites de càtedra impedeixen reformes necessàries. • Paritat vs. Competència: Davant les lleis de quotes, l'autora reflexiona que l'objectiu hauria de ser la competència professional de les persones per sobre del gènere, tot i reconèixer que el cervell masculí i femení tenen diferències orgàniques notables segons estudis recents de neuropsiquiatria. "Una pregunta ben formulada és una pregunta mig contestada."

  • 29'

    Natura, política i igualtat amb Puri Canals

    L'estat de la democràcia i la participació ciutadana El podcast comença analitzant el malestar social a Tarragona degut a les obres i el trànsit, utilitzant-ho com a metàfora de la relació entre la ciutadania i els polítics. Puri Canals reflexiona sobre la necessitat de les mobilitzacions com a baròmetre de la salut democràtica d'una societat. • Es critica el concepte del "xec en blanc" que reben els polítics en guanyar les eleccions durant quatre anys. • Es compara el sistema espanyol amb l'anglosaxó, on hi ha una relació més directa entre el diputat i el seu electorat. • La manca de respecte pel que pensa diferent es veu com un símptoma d'una democràcia que encara s'ha de consolidar. La llei d'igualtat i el paper de la dona a la política A l'entorn de l'aprovació de la Llei d'Igualtat, es debat sobre si la paritat imposada és efectiva o si és un simple tràmit per cobrir quotes sense canviar les estructures de poder. Barreres estructurals i culturals • Moltes dones abandonen la política per la dificultat d'encaixar en estructures dominades per la "testosterona" i els egos masculins. • Existeix una dualitat cruel: les dones sovint han de triar entre la maternitat i l'ascens professional, una tria que els homes no solen afrontar. • S'esmenten excepcions de lideratge real com la ministra Cristina Narbona, però es lamenta que siguin casos poc freqüents. "No aconseguiran que hi hagi dones dins dels partits si els senyors que els dominen no canvien d'actitud." Reptes energètics i ambientals Es discuteix la complexitat dels parcs eòlics i la transició energètica. Canals defensa que l'energia eòlica és una tecnologia neta, però critica que s'estigui repetint el model de centralització de la producció. • Energia Nuclear: Es posiciona totalment en contra pel risc immesurable i l'alt cost dels residus. • Eficiència hídrica: L'aigua és el recurs clau que ja està provocant conflictes internacionals a l'Àfrica i Orient Mitjà, sovint per sobre del petroli. • Consum responsable: Es demana més intel·ligència i eficiència per part dels ciutadans, no pas martiri o pèrdua de benestar. La mirada global: Xina i el Congrés Mundial de la Natura L'episodi tanca amb la responsabilitat d'Occident en el desenvolupament d'altres països i la hipocresia de les inversions europees en mercats amb menys regulació ambiental com la Xina. Finalment, s'anuncia el Congrés Mundial de Conservació de la Natura que se celebrarà a Barcelona el 2008, amb l'objectiu de seure a polítics, empresaris i societat civil per trobar solucions pràctiques globals.