Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

25-36 de 1247
  • 14'

    La implantació de la recepta electrònica a Tarragona

    Modernització del sistema farmacèutic L'entrevista amb Andreu Suriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, aborda el desplegament de la recepta electrònica a la demarcació. Aquesta innovació tecnològica busca transformar la relació entre el metge, el pacient i la farmàcia per fer-la més àgil. Beneficis principals Estalvi de temps per als pacients: Especialment útil per a malalts crònics, que no hauran de desplaçar-se constantment al CAP per renovar papers. Reducció de la burocràcia mèdica: Permet que el metge se centri en el diagnòstic i no en tasques administratives. Millor control farmacoterapèutic: Les farmàcies poden supervisar millor la medicació mitjançant la fitxa del pacient. Funcionament i desplegament El procés és senzill: l'usuari surt del metge amb un pla de medicació (full amb codi de barres) i, presentant-lo amb la targeta sanitària, la farmàcia accedeix al sistema per dispensar els fàrmacs. "La recepta electrònica no és una cosa que piqui... és una facilitat que les noves tecnologies posen a l'abast dels pacients." Tot i l'èxit a les Terres de l'Ebre (que van actuar com a prova pilot), el projecte afronta reptes logístics: 1. Infraestructura digital: Dificultats de connexió ADSL en zones rurals com el Priorat. 2. Manca d'harmonització estatal: El sistema català no és compatible amb el d'altres comunitats autònomes, dificultant l'ús de la recepta per a turistes. 3. Dualitat de sistemes: Actualment conviu amb la recepta manual, ja que la versió electrònica només s'aplica a l'atenció primària. Debat sobre el copagament Suriol es mostra escèptic davant la proposta de copagament plantejada per la conselleria de Salut, argumentant que el context econòmic no és l'oportú i recordant el gran pes de la sanitat privada a Catalunya, que ja ajuda a no col·lapsar el sistema públic.

  • 14'

    Simposi sobre Úlceres i Ferides Cròniques a Tarragona

    Simposi Nacional sobre Úlceres i Ferides Cròniques Tarragona es converteix en l'epicentre de la medicina especialitzada amb la celebració de la setena edició del Simposi Nacional sobre Úlceres per Pressió i Ferides Cròniques, que té lloc al Palau de Congressos. Aquesta trobada, que coincideix amb el primer congrés Llatinoamericà sobre la mateixa temàtica, reuneix més de 1.600 professionals de 13 països diferents. Conceptes clau i prevenció L'Assumpció Sancho, membre del comitè organitzador i infermera del CAP Tàrraco, defineix les úlceres per pressió com a ferides (conegudes col·loquialment com a llagues o nafres) causades per la pressió prolongada contra una superfície dura en pacients amb mobilitat reduïda. Els punts fonamentals sobre la seva gestió són: * Prevenció absoluta: Es considera que un 95% de les nafres són evitables mitjançant protocols adequats. * Mesures bàsiques: Una bona nutrició i hidratació, canvis posturals cada dues hores i l'ús de superfícies especials (coixins i matalassos anti-escares). * Impacte en la qualitat de vida: Aquestes ferides són extremadament doloroses i afecten no només el pacient, sinó també el seu entorn familiar i els cuidadors. Reclamació de la Unitat Específica a Tarragona L'eix central del congrés ha estat la presentació del Manifest per Tarragona, un text de set punts que exigeix millores en l'atenció de les ferides cròniques: "La nostra lluita és aconseguir unitats multiprofessionals en tot Espanya... treballar amb podòlegs, vasculars, infermers i dermatòlegs." Es reclama la creació d'una Unitat Interdisciplinar a la ciutat, un projecte ja presentat als gestors de salut que permetria tenir professionals de referència i consultes telemàtiques per als casos més complexos. Malgrat que la prevalença a Tarragona (1%) i la incidència a l'Hospital Joan XXIII (6%) són inferiors a la mitjana mundial, els experts insisteixen en la necessitat d'aquest recurs per optimitzar la formació i el tractament. Innovació i recerca El congrés també serveix d'aparador per a les novetats tecnològiques, com ara: * Noves superfícies estàtiques per a llits. * Apòsits d'última generació que permeten realitzar cures menys doloroses i més espaiades en el temps, millorant directament el benestar del pacient.

  • 3'

    Protesta contra la Llei d'Educació a Tarragona

    Manifestació contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) L'actualitat de la jornada a Tarragona està marcada per la vaga i mobilització al sector educatiu. Des de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, s'ha informat sobre la concentració a la plaça Imperial Tàrraco, convocada pel sindicat USTEC-STEs, altres organitzacions del professorat i sindicats d'estudiants. Motius de la protesta Segons les declaracions de Josep Maria Cartanyà, responsable d'USTEC a Tarragona, la nova normativa —que tot just ha iniciat els tràmits al Parlament— és rebutjada per diversos factors crítics: Privatització i recursos: Es critica l'increment de dotacions als centres privats i la falta de compromís d'inversió pública suficient per part de la Generalitat. Gestió dels centres: El sindicat denuncia un atac a la gestió democràtica dels centres educatius i un model que desregula la tasca del professorat. Condicions laborals: S'alerta sobre un empitjorament de les condicions de treball i una pèrdua de l'equitat entre els centres. Recorregut de la manifestació "Es vol carregar la gestió democràtica dels centres i desregular el professorat, empitjorant les seves condicions de treball." La marxa, que aplega centenars de persones tot i ser menys multitudinària que la del passat mes de febrer, té previst el següent itinerari: 1. Sortida des de la plaça Imperial Tàrraco. 2. Recorregut per la Rambla Nova. 3. Finalització davant la seu dels Serveis Territorials d'Educació al carrer Sant Francesc. Finalment, s'ha recordat que la programació habitual, com la visita mensual de l'alcalde, s'ha vist alterada per motius d'agenda municipal, desplaçant-se la trobada al proper mes de desembre.

  • 17'

    Entrevista a Nour Al-Mossau: Joventut i Pau a l'Iraq

    Visió General de l'Entrevista L'episodi presenta una conversa amb Nour Al-Mossau, una jove doctora de Bagdad que visita Tarragona de la mà d'Intermón Oxfam. El diàleg se centra en la seva experiència personal estudiant en un context de guerra i la seva tasca humanitària actual. Projectes de Suport a les Dones La Nour col·labora estretament amb una organització fundada per la seva mare que prioritza el benestar de les dones iraquianes, les quals pateixen una forta pressió social i econòmica arran del conflicte. Destaquen: Resolució de conflictes i pau: Espais de trobada per a vídues de diversos bàndols (sunnites i xiites) per compartir històries i cercar la reconciliació. Formació professional: Capacitació de dones caps de família en l'àmbit sanitari (infermeres i llevadores) per facilitar la seva inserció laboral en col·laboració amb el govern. La Realitat de la Guerra i els Mitjans Nour reflexiona sobre la percepció internacional del conflicte: "Els mitjans de comunicació sovint es queden en l'esfera política o en el recompte de bombes, però no mostren la vida social, el patiment ni les ambicions dels joves." Als Estats Units, critica la manca de visibilitat de la violència real de l'Irak. A Europa, tot i que hi ha més informació, lamenta que es deshumanitzi la situació centrant-se només en la part bèl·lica. El Futur i la Joventut Pel que fa a la reconstrucció del país, s'identifiquen punts clau: La necessitat de seguretat com a condició sine qua non perquè el talent emigrat pugui tornar sense risc. La importància de crear xarxes de treball entre els iraquians que viuen a l'interior i els que resideixen a l'estranger com a refugiats o immigrants. Respecte al canvi polític als EUA amb l'arribada de Barack Obama, Nour manté un escepticisme prudent, esperant veure si el discurs social es tradueix en fets reals per a l'Irak.

  • 21'

    Antoni Pinilla presenta la campanya Més Nàstic 10.000

    Presentació de la campanya social i esportiva del Nàstic L'exjugador i actual director general del Gimnàstic de Tarragona, Antoni Pinilla, detalla els objectius de la nova iniciativa Més Nàstic 10.000. La campanya pretén consolidar el vincle emocional entre el club, la ciutat i tot el territori, amb l'horitzó d'assolir la xifra rodona de 10.000 abonats, malgrat trobar-se actualment a la Segona Divisió. La gran festa a la plaça de la Font Aquesta tarda s'organitza un esdeveniment popular per donar el tret de sortida a la campanya: * Activitats: Futbolí gegant, camp de gespa artificial 3x3 i xuts a porta. * Protagonistes: Hi participarà la plantilla del primer equip al complet, les penyes i autoritats com l'alcalde de Tarragona i el president del club. * Horari: De les 18:00 h fins a les 20:30 h. Actualitat Esportiva i Millores a l'Estadi Pinilla repassa l'estat de l'equip a pocs dies del partit contra el Saragossa: * Rendiment: Reconeix la preocupació per la fragilitat defensiva fora de casa, tot i ser un dels equips més golejadors. No descarta fitatges al mercat d'hivern, especialment un defensa central. * Instal·lacions: S'aborda la necessitat de reformes de seguretat (càmeres i megafonia) exigides per la Lliga de Futbol Professional. * Nou Estadi: Pinilla valora com un "pas endavant" que l'Ajuntament hagi rescatat el projecte del camp a Camp Clar, trencant el bloqueig amb l'empresa PAI. "L'objectiu principal és fer créixer el sentiment d'identificació amb el Nàstic a tot el territori, més enllà dels resultats puntuals."

  • 20'

    Gestió d'habitatge social i els 25 anys del Casal Amic

    Gestió de l'habitatge públic a Tarragona L'entrevista amb Jordi Navarro, delegat d'ADIGSA (empresa pública d'habitatge de la Generalitat) a Tarragona, se centra en la situació immobiliària i social dels barris de Ponent, especialment Camp Clar i Torreforta. Actuacions al barri de Camp Clar ADIGSA gestiona unes 1.100 habitatges en aquest barri, dels quals uns 370 són de lloguer i la resta de compravenda. Els punts clau de la intervenció són: Eficiència urbanística: Es dóna per pràcticament tancada la rehabilitació de façanes i pintura, quedant només pendent el canvi de finestres de ferro per alumini. Intervenció social i mediació: Navarro remarca que les millores físiques no serveixen sense una base social. Pels pressupostos del 2009, es preveu la rehabilitació integral de les escales de veïns que demostrin una autoorganització i convivència normalitzada. Lluita contra l'incivisme: El projecte condiciona l'arranjament (pintura, bústies, portes) a l'èxit dels programes de mediació per evitar el vandalisme i l'ús il·legal de subministraments. Situació a Torreforta i l'aluminosi En el cas del barri de Torreforta, s'explica el retard en l'enderroc dels blocs de la plaça Primer de Maig afectats per aluminosi: El procés està pendent que la companyia elèctrica (Fecsa-Endesa) retiri uns cables aèris provisionals que donen llum a la zona. Els habitatges ja estan buits i desballestats (esquelets), a l'espera de la llicència municipal obtinguda recentment per traslladar les línies elèctriques. Futur institucional i el tercer sector Navarro anuncia la propera creació de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que unificarà serveis i s'ubicarà al carrer Ramon i Cajal com una finestreta única per a la ciutadania. D'altra banda, com a president de la Fundació Casal Amic, destaca la celebració del seu 25è aniversari. L'entitat, que va néixer per atendre l'infància en risc a Camp Clar, s'ha professionalitzat amb 50 treballadors i actua arreu de la ciutat contra l'absentisme escolar i la precarietat. "Si les mesures urbanístiques no van acompanyades de mesures socials, és tirar els diners; el problema de Camp Clar no és tant urbanístic com social."

  • 20'

    Estructura i tasques de les dones de la Fundació Leura

    Presentació de l'equip de la Fundació Leura En aquesta sessió es reuneixen les professionals que formen part de la Fundació Leura per explicar la seva evolució i l'estructura organitzativa actual. L'entitat ha crescut significativament, fet que ha obligat a una professionalització de les tasques per mantenir l'eficiència en l'atenció social. Rols i responsabilitats clau Àngels (Directora Tècnica): S'encarrega d'estructurar la fundació, gestionar nous projectes i programacions. La seva funció és marcar el nord i supervisar les línies d'actuació per evitar que l'entitat perdi el seu horitzó davant la complexitat creixent. Cinta (Gerent): Responsable de l'àrea administrativa i comptable. Gestiona la difícil situació de la retallada de subvencions i recursos en un context de crisi econòmica. Bea (Inserció Laboral): Treballa en itineraris personalitzats per a joves i dones, centrant-se en la formació i la motivació per enfrontar-se a un mercat laboral agressiu. Anna (Gestió de pisos de joves): Treballa amb joves sense estructura familiar, enfocant-se en la seva autonomia (cuina, gestió personal) i la prevenció de conductes de risc. Laura (Coordinadora de la casa): Amb 14 anys a l'entitat, transita de l'atenció directa a la gestió de la nova seu, un espai que simbolitza el futur de la fundació. Carme i Raquel (Atenció a dones): Treballen en l'àmbit del risc social i el tercer grau penitenciari, oferint suport emocional i burocràtic a dones amb càrregues familiars i situacions de maltractament. El valor del voluntariat i la coordinació La sessió també destaca la figura de la Carmen, voluntària que aporta una visió més propera i "d'amiga" per als usuaris, complementant la tasca de les professionals. Es posa de manifest que el treball social implica una gran càrrega emocional: "Les persones moltes vegades perdem el nord, perdem l'horitzó. I ha d'haver-hi una línia... necessitem que algú ens estructuri en aquesta feina." L'equip conclou que la coordinació transversal i l'autocura de les treballadores són vitals per no "cremar-se" a causa de la forta implicació emocional que requereix l'atenció directa.

  • 25'

    Fundació Leura: Un Refugi de Futur a Torreforta

    Nou Centre de Dinamització a Torreforta El podcast presenta la nova seu de la Fundació Leura, situada en una casa emblemàtica del barri de Torreforta. Aquesta infraestructura no és només un espai físic, sinó un regal per a la comunitat que permetrà ampliar els serveis d'atenció a dones i joves. Tot i no disposar de grans recursos econòmics, la fundació aposta per un model de gestió dinàmica i oberta. Evolució del Perfil dels Joves i Dones • Joves ex-tutelats: El perfil ha canviat dràsticament en 15 anys. Actualment, el perfil és més complex, amb nois provinents de Justícia Juvenil que presenten majors dificultats d'adaptació social. • Dones en risc social: L'atenció s'ha estès a dones víctimes de violència masclista o en situació de precarietat extrema, sovint acompanyades dels seus fills. "A la fundació la filosofia és atendre a la persona que necessita ajuda, sense dreceres, prioritzant la vocació professional per sobre de la manca de recursos." Projectes Terapèutics i d'Autogestió L'espai de Torreforta destaca per diversos elements innovadors: • L'Hort Ecològic i Jardí Terapèutic: Espais pensats per a l'autoabastiment dels pisos de la fundació i com a eina de rehabilitació emocional i relacional. • Treball Voluntari: La reforma de la casa s'ha realitzat mitjançant el treball de les pròpies professionals, els seus familiars i usuaris, fomentant el sentiment de pertinença. • Visibilitat i Xarxa: La fundació busca ser un agent actiu al barri, defugint l'egocentrisme i obrint-se a la realitat social de Tarragona per evitar els danys col·laterals del sistema.

  • 12'

    El retorn del grup Pegasus als escenaris el 2008

    El retorn d'una formació mítica Després de més d'una dècada de silenci discogràfic i d'actuacions públiques, el grup Pegasus torna als escenaris aquest 2008. Tot i que la banda mai s'havia dissolt oficialment, havien entrat en un període d'alletargament des de mitjans dels anys 90. El detonant d'aquest retorn va ser una col·laboració puntual pel 25è aniversari de Ràdio Vilafranca, que va despertar novament l'interès del públic i dels propis músics. Estat de forma i repertori La banda destaca que, malgrat el temps transcorregut, es mantenen en plena forma física i artística: Els quatre membres originals (Max Sunyer, Santi Arisa, Kitflus i Rafael Escoté) han continuat actius amb projectes personals i col·laboracions. El repertori actual és una tria acurada dels seus vuit discs, incloent-hi fusions de temes clàssics i noves interpretacions. S'ha incorporat a la formació en Dan Arisa, fill del Santi, com a percussionista, convertint el quartet original en un quintet. Projectes de futur La continuïtat del grup sembla consolidada amb diversos projectes a l'horitzó: L'edició d'un DVD i CD en directe del concert de Barcelona. La recuperació i digitalització de l'espectacle musical basat en la pel·lícula Berlín, simfonia d'una gran ciutat (1927). La possibilitat oberta d'enregistrar un nou disc d'estudi. "Pegasus mai s'ha desfet. La relació entre nosaltres sempre ha continuat tant a nivell personal com artístic."

  • 16'

    Expedició espeleològica a la selva verge de l'Equador

    Exploració a la Serralada de Cutucú Josep Estivill, president de l'Associació d'Espeleologia de Tarragona, detalla l'exitosa expedició realitzada durant el mes d'octubre a la serralada de Cutucú, a l'Equador. Es tracta d'una zona extremadament remota i totalment verge, on l'equip ha explorat cavitats i territoris inexplorats en col·laboració amb la Universitat de Quito. Descobriments científics i biològics L'expedició ha permès la localització de sis cavitats de grans dimensions i la recollida de mostres biològiques de gran valor: Peixos cecs i transparents: S'han trobat colònies de peixos amb morfologia triangular que viuen en la foscor absoluta de les coves. Fauna endèmica: Descobriment de crancs i crustacis similars a llangustins de mida petita. Geologia: L'estudi d'aquestes espècies ajuda a comprendre la deriva dels continents i la connexió històrica entre masses terrestres. Reptes i convivència amb els natius L'aventura no ha estat exempta de dificultats, tant físiques com culturals: Relació amb els Shuar: L'equip va haver de guanyar-se la confiança dels indígenes, que sovint recelen de l'home blanc per por a l'explotació de recursos o la cerca de tresors llegendaris. Llegendes i misticisme: Els natius creuen que les coves allotgen perills com l'anaconda o esperits (rates penades vistes com a dimonis), fet que els produeix un gran respecte i por cap al món subterrani. Riscos sanitaris: Alguns membres de l'expedició han patit processos infecciosos, incloent-hi un possible cas de dengue. "La selva s'ha de tractar amb molt d'amor, amb molt de respecte, en tots els aspectes." Futur del projecte L'expedició marca l'inici d'una col·laboració estable. S'estan gestionant convenis internacionals amb el govern i la universitat per continuar els treballs l'any vinent, ja que la serralada té una extensió de 500 quilòmetres i només se n'han explorat cinc.

  • 8'

    El Gran Pessebre de Bancaja arriba a Tarragona

    Entrevista a Ramon Tamarit: L'impulsor del Gran Pessebre Ramon Tamarit, empleat de Bancaja, explica en aquesta entrevista els orígens i la magnitud d'una de les representacions nadalenques més grans d'Europa, que enguany s'instal·la a Tarragona. Història i Recerca Històrica L'obra va néixer l'any 1990 com una iniciativa interna d'una comissió de festes de l'entitat. No és només una decoració, sinó un projecte de rigor històric i artístic: * Va requerir tres anys d'estudi basats en 52 llibres sobre la vida de Jesús. * Es van consultar fonts tant d'experts agnòstics com de creients per recrear fidelment l'època. * La realització física del pessebre va trigar tres anys més. Magnitud i Detalls Tècnics El pessebre destaca per les seves xifres imponents i la seva cura pel detall personalitzat: * Ocupa una superfície de 300 metres quadrats. * Compta amb 1.200 figures, amb mides que van des dels 35 cm (primer pla) fins als 2 cm (fons) per crear perspectiva. * Es divideix en tres zones principals: Natzaret, Betlem i Egipte. * La logística és massiva: es necessiten 20 camions tràiler per al transport i prop de 30 persones per al muntatge. Solidaritat i Accés Un dels punts clau del projecte és la seva vessant benèfica: "L'entrada és completament gratuïta, però se sol·licita un donatiu voluntari que sempre es queda a la ciutat. Enguany està assignat a Càritas de Tarragona." El pessebre inclou sales audiovisuals on s'explica el procés de creació i transport, oferint una experiència cultural completa per a totes les edats.

  • 19'

    Igualtat de gènere a la URV: l'Observatori de la Dona

    L'estat de la igualtat a l'àmbit universitari L'entrevista amb Ima Pastor, directora de l'Observatori de la Dona de la Universitat Rovira i Virgili (URV), posa de manifest la realitat actual de les desigualtats de gènere en la institució acadèmica i els projectes en marxa per revertir-les. Diagnòstic i xifres de desigualtat L'Observatori va néixer arran d'un estudi previ que va constatar una situació de desigualtat estructural en tots els àmbits de la comunitat universitària. Malgrat que la URV presenta dades millors que la mitjana espanyola, les xifres encara són preocupants: El percentatge de catedràtiques a Espanya és només del 13%, mentre que a la URV arriba al 20%. Existeix una segregació horitzontal en les disciplines i especialitats de recerca segons el gènere. La presència de dones en els nivells més alts de presa de decisions continua sent molt baixa, amb només 6 rectores en tot l'estat espanyol sobre unes 70 universitats. "El coneixement, quan està fet només per unes mans, des d'un cervell exclusivament masculí, és un coneixement de menys qualitat." L'Observatori i el Pla d'Igualtat La URV ha estat pionera en la creació d'aquest òrgan, sent la segona universitat catalana en fer-ho. Les principals línies d'actuació inclouen: Sensibilització: Campanyes i exposicions per visibilitzar les aportacions de les dones en la ciència, l'escriptura o el sindicalisme. Transformació social: Ús de les ciències socials per objectivar les desigualtats i no dependre només de percepcions subjectives. L'impuls legal: Implementació del Pla d'Igualtat com una eina ineludible fixada per llei. Revisió de les estructures patriarcals Pastor subratlla que la igualtat formal que diu la llei no és suficient, ja que les estructures patriarcals són molt resistents. Cal un consens entre homes i dones per redistribuir la càrrega de treball i garantir la llibertat efectiva de les dones per ser i estar on vulguin. Es fa una crida especial a arribar als joves, que sovint viuen sota una falsa sensació d'igualtat formal que oculta les discriminacions reals que patiran en el futur acadèmic i laboral.