Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

205-216 de 1247
  • 22'

    Entrevista a Rafael Luna: balanç de legislatura i futur del PP

    Balanç de l'equador de la legislatura El diputat del Partit Popular, Rafael Luna, analitza els primers dos anys del govern de José Montilla. Luna considera que el Tripartit ha après la "cultura del poder" per mantenir-se a les institucions, però critica durament la seva gestió a les comarques de Tarragona: Camp de Tarragona: El defineix com un "caos total i absolut", on el desenvolupament econòmic ha superat les previsions del govern. Terres de l'Ebre: Lamenta que es vegin des de Barcelona només com un "jardinet" de cap de setmana sense una aposta real. Qualificació: El diputat atorga un "no apte" a l'executiu català. Crisi econòmica i pressupostos 2009 Luna es mostra molt crític amb els pressupostos de la Generalitat per al 2009 i l'actitud del president Montilla respecte a la crisi: Acusa el govern d'haver amagat la crisi galopant durant el 2007 i 2008. Denuncia el col·lapse de la justícia a Tarragona, amb més de 9.000 sentències penals pendents. Critica la ubicació de l'estació de l'AVE (Camp de Tarragona), qualificant-la d'estar en un "descampat" sense connexions adequades. Vida interna del Partit Popular Després de 12 anys com a secretari general del PP a Catalunya, Luna explica la seva nova etapa: Renovació: Defensa el congrés provincial que ha triat Alejandro Fernández com a nou president a Tarragona, destacant el seu valor democràtic davant els congressos "a la búlgara". Vocació política: Afirma que està gaudint de la seva tasca exclusivament parlamentària i s'ofereix per encapçalar de nou la llista a les eleccions del 2010 si el partit l'hi demana. "La política no és una professió, la política és una vocació i cadascú ha d'anar marcant les seves etapes."

  • 19'

    80 anys de la Societat Esportiva de Pesca de Canya de Tarragona

    80 anys d'història i tradició marinera a Tarragona El programa rep en Jaume Andreu i el Pitu Barceló, president i relacions públiques de la Societat Esportiva de Pesca de Canya de Tarragona, per commemorar el 80è aniversari de l'entitat. La celebració s'emmarca en la inauguració d'una exposició retrospectiva al Tinglado 4 del Port de Tarragona. Una entitat amb passat i present Evolució dels socis: L'entitat, que va arribar a tenir 1.000 membres, actualment en manté prop de 700, una xifra considerable que demostra la vitalitat d'aquest col·lectiu a la ciutat. Exposició retrospectiva: Recull fotografies antigues, trofeus i estris de pesca que van des del 1928 fins a l'actualitat, destacant la transformació dels materials des de la canya de bambú artesanal fins al carbono. Relleu generacional: Els convidats recorden com la pesca es transmetia de pares a fills com un acte social i familiar, tot i que reconeixen que el jovent d'avui es decanta més per esports com el futbol o el bàsquet. Reptes i realitat del pescador de canya "Un pescador sense reflexos és mort, perquè si no té reflexos, el peix ja no l'agafa i marxa pitant." Seguretat i espais: Un dels problemes actuals és la pèrdua de llocs per pescar a causa de temporals que han destruït plataformes. L'entitat prioritza la seguretat, especialment per als socis de la segona joventut (més de 60 anys). La pesca com a labor social: Defensen que l'activitat manté la ment desperta i els reflexos actius, a més de fomentar la camaraderia entre els membres. Sostenibilitat: Es constata una disminució de les captures i la desaparició d'espècies com la xucla. Per això, s'impulsa cada cop més la pesca sense mort en els concursos esportius. Curiositats i anècdotes La picaresca del pescador: Es comenta amb humor la tendència a exagerar la mida de les peces capturades, tot i que recorden captures reals documentades de fins a 23 quilos. El vessant domèstic: Les bromes sobre l'olor de l'esquer (cebar) i la presència de cucs a la nevera, que sovint generen conflictes familiars.

  • 18'

    Olga Xirinacs i el seu 'Maestro de Nubes'

    Presentació de la nova novel·la de l'Olga Xirinacs L'escriptora Olga Xirinacs presenta la seva darrera obra titulada El Maestro de Nubes a la llibreria La Capona de Tarragona. L'autora explica que ha optat per presentar-se ella mateixa el llibre per garantir que es transmetin fidelment les paus i les intencions de la seva narrativa, fent un paral·lelisme amb la lectura de poesia. Escenaris i temàtiques de l'obra La novel·la ens trasllada a la Bretanya, concretament al golf de Morbihan, un paisatge de mar cèltic que Xirinacs descriu amb cura. Alguns punts clau de la trama inclouen: L'illa d'Inis Roeck: Un lloc imaginari però inserit en una geografia real, habitat per pescadors i personatges singulars. La natura i els núvols: El protagonista és un jove mestre que realitza una tesi sobre els núvols en la pintura francesa, un element que ha obligat l'autora a fer una exhaustiva recerca documental. Relacions humanes i misteri: Tot i estar ambientada en l'actualitat, l'obra beu de referències bíbliques (Llibre de la Saviesa) i de l'esotèria cèltica. Reflexions personals i noves tecnologies Durant l'entrevista, l'autora comparteix la seva experiència amb el seu nou blog personal, que utilitza com a eina de desfogament i comunicació directa. També es discuteixen temes profunds com la mort com a naixença i el tabú que envolta aquest fet en la societat actual. "Ens diuen moltes vegades que les nostres obres no són universals; les meves sí." L'oblit institucional i el cross-booking Xirinacs es mostra crítica amb el tracte que reben certs premis literaris, lamentant que llibres com el seu Premi Sant Jordi siguin sovint invisibles o difícils de trobar fins i tot en entorns bibliotecaris. Com a contrapunt positiu, l'autora participa en iniciatives de cross-booking, alliberant exemplars de la seva nova novel·la a Tarragona per fomentar una lectura generosa i universal.

  • 16'

    La neurobiologia de l'amor amb Mara Diersen

    L'amor sota la lupa de la ciència En aquesta conversa, la neurobiòloga Mara Diersen ens endinsa en els mecanismes cerebrals que regeixen l'amor i l'enamorament. Més enllà de la poesia, la neurobiologia ha permès identificar com les hormones i els neurotransmissors modifiquen el nostre comportament i la nostra percepció de la realitat. Les fases de l'enamorament L'amor no és un estat estàtic, sinó un procés amb diferents etapes químiques: Fase inicial (pasional): Es caracteritza per un gran augment de la dopamina, que genera plaer i una forta addicció cap a l'altra persona. En aquesta etapa, s'inactiven les àrees del cervell responsables del judici crític i el por. Establiment del vincle: Amb la intervenció de l'oxitocina i la vasopressina, es crea un llaç afectiu més sòlid i madur. Segons Diersen, el pas a aquesta fase requereix un esforç conscient i cognitiu per mantenir la relació. Canvis en el funcionament cerebral Estar enamorat provoca un canvi qualitatiu en el cervell que comporta avantatges i desavantatges: Atenció selectiva: Ens focalitzem totalment en la parella, cosa que ens fa estar més despistats per a la resta de coses. Valents i optimistes: La desactivació de les amígdales (por) i l'activació de sistemes de recompensa ens fan sentir més capaços d'afrontar reptes. Pèrdua de la racionalitat: Com diu la dita popular, l'amor és cec. "En les primeres fases s'activa el sistema dopaminèrgic, que proporciona plaer, i s'inactiven altres sistemes que s'encarreguen del judici social; és l'explicació neurològica de per què l'amor és cec." Biologia vs. Llibertat Diersen aclareix que, tot i que existeixin bases genètiques o químiques (com el mite del "gen de la infidelitat"), els humans mantenim la nostra llibertat i responsabilitat. La biologia pot marcar tendències, però no determina completament els nostres actes ni serveix de coartada per a comportaments inapropiats.

  • 14'

    Futur del petit comerç davant la campanya de Nadal

    Perspectives del petit comerç a Tarragona per Nadal L'entrevista amb Jordi Figueres, president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUB), analitza l'inici del període comercial més decisiu de l'any sota un context de crisi econòmica. Impacte de la crisi en el consum Canvi d'hàbits: S'observa una tendència cap a regals de cost reduït (entre 25 i 50 euros) i articles de primera necessitat com roba o calçat. Moderació: Les famílies prioritzen el pagament d'hipoteques i compromisos fixos, reduint la despesa supèrflua en tecnologia o joguines excessives. Facturació: La campanya de Nadal representa entre el 20% i el 30% de la facturació anual del sector. Estratègies i Dinamització Encesa de llums: Demà divendres marca el tret de sortida simbòlic. Obertura de festius: Es recomana obrir aquest dissabte (6 de desembre) i els diumenges previs a Nadal i Reis per competir amb les grans superfícies. Ubicació de fires: La concentració de la Fira de Nadal prop del Mercat Central es veu com una mesura positiva per revitalitzar una zona afectada per obres. "Sembla que la gent, si pot passar amb un regal de 25 o 50 euros, mirarà de centrar-se en això." Situació interna de la FUB Figueres confirma que, tot i haver anunciat la seva intenció de dimitir, es mantindrà en el càrrec temporalment per facilitar una transició estable, comptant amb el suport de la Cambra de Comerç.

  • 22'

    Entrevista a Felip Puig sobre actualitat política a Tarragona

    Felip Puig i el repte de Convergència a Tarragona El secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Felip Puig, visita Tarragona per mantenir contactes amb els sectors econòmics i socials. Durant l'entrevista a Tarragona Ràdio, analitza la situació del partit a nivell local i nacional, marcant l'estratègia per recuperar l'alcaldia el 2011. Estratègia local i política de pactes Recuperació de l'alcaldia: Puig reconeix que el 2011 serà un repte difícil degut al nou cicle socialista, però confia en el desgast del model del PSC. Unitat de CiU: S'aposta per tancar les ferides del passat entre Convergència i Unió per oferir una alternativa sòlida sense fissures. Candidatura: Tot i que Joan Aregio és el referent actual, la decisió final sobre el candidat es prendrà en els propers mesos. Diputació de Tarragona: Valoració molt positiva del pacte amb el Partit Popular, destacant la gestió de Josep Poblet. Actualitat nacional i finançament Puig es mostra molt crític amb la gestió dels governs socialistes a Barcelona i Madrid: Pressupostos: Confirma el vot contrari de CiU tant als pressupostos de la Generalitat com als de l'Estat per falta de polítiques contra la crisi econòmica. Finançament: Augura un acord abans de final d'any, però tem que serà insuficient per a les necessitats de Catalunya. Tribunal Constitucional: Davant una possible retallada de l'Estatut, Puig obre la porta a una reacció social i política contundent. "Si es va demanar l'opinió del poble de Catalunya sobre l'Estatut, si hi ha una retallada, ens haurem de plantejar tornar a preguntar en referèndum si s'accepta l'estatut retallat." Ordenació territorial i governabilitat El secretari adjunt de CDC proposa una reforma de la llei electoral per evitar la fragmentació i la inestabilitat als ajuntaments, citant casos com el de Constantí. Pel que fa a les vegueries, aposta per la racionalització administrativa sense duplicar estructures, la qual cosa hauria de dur al buidatge de les diputacions provincials.

  • 16'

    Explora TGN: Turisme i oci familiar a Tarragona

    Portal de turisme i oci per a famílies a Tarragona L'entrevista presenta Explora TGN, un portal web innovador creat per Bàrbara Bastenabon, guardonada amb el premi Emprenen Femení de la Diputació. Aquesta eina neix de la necessitat personal d'una mare de trobar activitats adequades per a nens de 0 a 12 anys a les comarques de Tarragona. Característiques clau del portal El web destaca per oferir informació contrastada directament per famílies col·laboradores que "rastregen el territori": Qualitat garantida: Totes les rutes i restaurants han estat provats prèviament per assegurar que compleixen estàndards de qualitat familiar. Serveis específics: Es detalla la presència de trones, canviadors, menús infantils i zones de joc. Accessibilitat: El portal inclou informació vital sobre espais adaptats per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. Dades pràctiques: Cada fitxa inclou la dificultat de la ruta, el temps estimat, la distància des de Tarragona, els preus i la previsió meteorològica específica. Continguts i seccions El portal s'estructura en diverses seccions per facilitar la planificació del cap de setmana: Rutes i Naturalesa: Propostes com camins per fer en bicicleta o a peu (per exemple, la Torre d'en Barra o Prades). Cultura i Tradició: Espectacles de teatre infantil, fires d'oli novell i festes majors locals. Allotjament i Restauració: Selecció de cases rurals i restaurants family-friendly. Consells i utilitats: Informació sobre farmàcies de guàrdia properes a les rutes i el "link de la setmana" amb consells pedagògics o recomanacions de programació televisiva. "No pot ser, anem, fem les rutes i podem mirar realment a partir de quina edat es poden fer." Futur i subscripció Actualment en fase beta, el projecte preveu créixer amb un cercador personalitzat i un espai de bloc on les famílies puguin compartir les seves pròpies experiències. A més, s'ofereix una subscripció gratuïta per correu electrònic que cada dimecres envia les millors propostes directament als usuaris.

  • 17'

    Dia Mundial de la Discapacitat a Tarragona

    Commemoració i Sensibilització a la Rambla Nova Amb motiu del Dia Mundial de la Discapacitat, la xarxa de Santa Tecla i diverses entitats de Tarragona s'han instal·lat a la Rambla Nova per donar visibilitat a les necessitats i reptes d'aquest col·lectiu. A la ciutat es calcula que hi ha unes 7.600 persones amb algun tipus de discapacitat, xifra que s'eleva fins a les 34.000 a tota la demarcació. L'Experiència de l'Accessibilitat Visual Un dels punts clau de la jornada ha estat el circuit de mobilitat organitzat per l'ONCE. El periodista Jordi Sorinyac ha realitzat un recorregut amb els ulls tapats per experimentar les dificultats de moure's per la ciutat: L'ús del bastó com a eina d'anticipació i protecció. La importància de seguir referències com parets o voreres. La identificació d'obstacles perillosos com senyals de trànsit baixos o vehicles mal aparcats. Reivindicacions de les Entitats Els representants de diverses associacions han aprofitat l'esdeveniment per traslladar les seves demandes: ONCE: Alerten sobre la falta d'adaptació de la TDT i la necessitat de menús per veu per garantir l'accés a la cultura. Associació de Parkinson: Denuncien els retards en l'aplicació de la Llei de Dependència degut a la crisi econòmica. Laringectomitzats: Reclamen més visibilitat per al "càncer oblidat" i suport en el procés de tornar a aprendre a parlar. "L'accessibilitat ha de ser una reivindicació a tots els àmbits de la vida; sense veu no podem accedir als menús de la nova tecnologia i quedarem aïllats."

  • 17'

    Petició per declarar la Punta de la Mora com a àrea marina protegida

    Protecció marina a la Punta de la Mora L'entitat ecologista Depana proposa formalment que la zona de la Punta de la Mora, a Tarragona, sigui declarada Àrea Marina Protegida (AMP). Aquesta iniciativa sorgeix després d'anys de recerca i de la necessitat de fer un pas més enllà de les figures de protecció actuals com el PEIN o la Xarxa Natura 2000. Diferències en la protecció Segons Marta Grau, directora de programes de Depana, la declaració d'una AMP implica canvis substancials respecte a les figures vigents: Gestió directa: A diferència del PEIN (protecció bàsica catalana) o la Xarxa Natura 2000 (europea), una AMP comporta un finançament específic i un equip humà dedicat exclusivament a la seva conservació. Regulació d'usos: No es tracta de prohibir activitats, sinó d'ordenar-les (pesca, esports, fondeig) per evitar la degradació dels ecosistemes vulnerables. Enfocament ecològic: A diferència de les reserves marines tradicionals creades per interès pesquer, aquesta proposta se centra estrictament en el valor biològic del fons marí. El procés administratiu La sol·licitud s’empara en la Llei de biodiversitat i patrimoni natural de 2007. Com que la zona es troba en aigües exteriors, la competència recau directament en el Ministeri de Medi Ambient (govern estatal). El projecte presentat inclou: Estudi tècnic de les comunitats marines i el seu valor ecològic. Proposta de zonificació per protegir les àrees més fràgils. Pla de gestió que inclou restauració ambiental i educació. "Una àrea marina protegida significa que tota la columna d'aigua, amb la seva biodiversitat, s'engloba en un tot i es protegeix amb una figura que garanteix que perduri en el temps." Beneficis per a Tarragona L'entitat destaca que aquesta fita posaria Tarragona en el mapa científic internacional i fomentaria un turisme sostenible i especialitzat (subaquàtic i de natura). Tot i que el procés podria allargar-se més d'un any, Depana es mostra optimista degut al canvi de prioritats de l'administració central cap a la preservació del medi marí.

  • 22'

    Tarragona 2016: Aprenentatges del model Liverpool

    Resum de l'entrevista sobre la Candidatura de Tarragona 2016 El coordinador de la candidatura de Tarragona a Capital Cultural Europea 2016, Joan Cavallé, analitza l'experiència de la delegació tarragonina a les jornades celebrades a Liverpool, actual capital cultural (2008). Lliçons de Liverpool i l'Estratègia Europea La visita ha servit per establir relacions diplomàtiques i comprendre que la Unió Europea busca projectes que generin una transformació real de la ciutat, tant en l'àmbit organitzatiu com urbanístic. Alguns punts clau són: * Transformació industrial: Com a Liverpool o Lille, Tarragona vol reconvertir espais industrials (com la Fàbrica de Tabacs o l'Escola d'Idiomes) en equipaments culturals. * Intercanvi internacional: Els projectes no han de ser endogàmics; cal col·laboració entre ciutats europees per tenir èxit. * Disseny del projecte: La selecció no és per nombre d'adhesions populars, sinó per la qualitat del document que es presenti a la convocatòria el 2009-2010. Reptes per a Tarragona Cavallé destaca que la candidatura ha d'afrontar diverses etapes crucials el proper any: 1. Consens absolut: És indispensable el consens polític i institucional, així com la implicació d'estructures socials i culturals. 2. Participació ciutadana: S'admet que fins ara la candidatura ha estat poc visible i cal que els agents de la ciutat se la sentin com a pròpia. 3. Nova seu física: A principis de 2009, l'oficina de la candidatura i el programa Tarracó Viva s'instal·laran a la casa Canals (Calcefus) per apropar-se a la ciutadania. "La millor candidatura serà aquella que tingui el millor projecte i que permeti aconseguir allò que la Unió Europea vol."

  • 11'

    Campanya solidària de joguines: Bombers i Mossos

    Iniciativa Solidària de les Forces de Seguretat Representants de l'Agrupació de Bombers de la Generalitat i del Club Esportiu L'Esquadra (Mossos d'Esquadra) han unit esforços per posar en marxa una campanya de recollida de joguines noves i material esportiu. Aquesta iniciativa s'adreça especialment als nens i joves que es troben en centres d'acollida de Tarragona i Reus. Detalls de la Recollida La campanya té uns objectius i procediments molt clars per garantir-ne l'èxit: Dates: Del 1 al 30 de desembre. Edats: De 0 a 18 anys, amb especial èmfasi en la franja de 0 a 12 anys. Material demanat: Joguines noves (per garantir la dignitat i il·lusió) i material esportiu com samarretes o pilotes. Punts de lliurament: Parcs de bombers i comissaries dels Mossos d'Esquadra a Reus i Tarragona. Filosofia de la Campanya Els organitzadors destaquen la importància de pensar en els destinataris com si fossin els nostres propis fills, buscant regals amb imaginació i que s'adaptin a les edats adolescents (de 15 a 18 anys), no només als més petits. "Pensem senzillament en els nostres fills i que aquests nens, quan arribin a l'escola després de festes, es puguin dir que han obert dos, tres o quatre joguines." Col·laboració i Logística Tot i la situació de crisi econòmica, les entitats confien plenament en la solidaritat ciutadana. El material recollit serà classificat pels mateixos voluntaris i es lliurarà als centres el dia 2 de gener, perquè cada centre organitzi la seva pròpia nit de Reis. En cas d'excedents, les joguines es derivaran a la Creu Roja.

  • 12'

    Inici de l'enderroc del restaurant Fortí de la Reina a Tarragona

    Crònica de l'inici del desmantellament El reportatge recull el moment en què s'inicien les obres de desmuntatge del restaurant del Fortí de la Reina a Tarragona. Tot i l'expectació mediàtica a les portes del recinte, els primers moments de la jornada s'han caracteritzat per una activitat moderada, centrada principalment en la instal·lació de mòduls per als operaris i el control d'accés per part dels tècnics municipals. Entrevista amb Jaume Fontanet (Salvem el Fortí) L'episodi compta amb el testimoni de Jaume Fontanet, qui va liderar la plataforma ciutadana Salvem el Fortí. Durant la conversa, s'aborden diversos punts clau: Sentiment de pèrdua: Fontanet descriu la jornada com un "dia trist" per a la ciutat, lamentant la desaparició d'un lloc que considera emblemàtic i que oferia un servei públic d'alta qualitat. Trajectòria de la plataforma: Es recorda que l'entitat va néixer l'any 2001, aconseguint recollir 16.000 signatures i l'adhesió de 200 entitats, fet que va permetre aturar el procés durant set anys. Admissió d'irregularitats: La plataforma reconeix que l'Ajuntament va atorgar una llicència indeguda en el seu moment, però defensaven que el càstig no hauria d'haver estat l'enderroc total. Detalls tècnics i futur de l'espai El tancament de la connexió aporta dades concretes sobre l'execució del projecte: "Són uns treballs que s'han de realitzar en un període d'uns 90 dies, amb un cost d'uns 640.000 euros." Pressupost i finançament: L'Ajuntament avança el cost de l'obra, que posteriorment haurà d'assumir la propietat. Superfície: Es desmantellen 2.400 metres quadrats de restaurant dins d'un espai total de 3.400 metres quadrats. Incertesa sobre l'ús: Tot i que el nou POUM qualifica la zona com a patrimonial i monumental, el futur ús del recinte (de propietat privada però declarat Bé Cultural d'Interès Nacional) encara no està definit.