Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

625-636 de 1247
  • 26'

    L'acolliment familiar: generositat i reptes de futur

    L'experiència de l'acolliment familiar Fernando Meléndez i Toni Sánchez, membres de l'Associació de Famílies d'Acollida de Tarragona, relaten la seva trajectòria personal cuidant menors tutelats. Destaquen que l'acolliment es basa en la provisionalitat, a diferència de l'adopció, ja que l'objectiu principal és oferir un entorn estable mentre es resol la situació de la família biològica. Diferències clau entre acolliment i adopció • L'adopció suposa la ruptura total del vincle amb la família biològica i la integració legal plena del menor. • L'acolliment manté el contacte amb la família d'origen mitjançant règims de visites, ja que es prioritza el retorn si la situació familiar millora. • Existeix una porta tancada per llei: les famílies acollidores no poden adoptar directament el menor que tenen en custodia per evitar salts en les llistes d'espera oficials. La realitat administrativa i legal Els convidats critiquen l'excessiva burocràcia i el caràcter biologista de les lleis a Espanya, que sovint allarguen els processos d'acolliment d'urgència fins que els infants perden les etapes més boniques del seu desenvolupament sense una família definitiva. "No tenim dret, les famílies d'acollida només tenim obligacions. És un acte de solidaritat pur cap a l'administració que té la tutela." Tarragona, referent en acolliment Segons dades de la Generalitat, Tarragona és capdavantera a Catalunya en xifres d'acolliment familiar. Un nen tutelat en aquesta demarcació té més probabilitats de viure amb una família que en un centre tancat, un fet que els entrevistats atribueixen al tarannà solidari de la regió. Impacte en l'entorn familiar L'acolliment no afecta només la parella, sinó que involucra fills biològics, avis i amics. Es destaca el valor educatiu per als fills propis, que aprenen a vèncer l'egoisme i a comprendre que l'estimació pot ser gratuïta i temporal. Malgrat el dolor del moment de la separació, el sentiment de reparació i ajuda envers el menor compensa les dificultats diàries.

  • 27'

    Gent gran i noves tecnologies: l'èxit de l'Esplai Sant Magí

    La Revolució Digital de la Gent Gran a Tarragona L'episodi d'avui ens trasllada a l'Esplai Sant Magí, un centre de gent gran gestionat per l'Obra Social de la Fundació La Caixa a Tarragona. El programa explora com les noves tecnologies han deixat de ser una barrera per convertir-se en una eina d'apoderament per a un col·lectiu que es mostra més actiu que mai. Tallers Formatius i Especialització Des de l'any 1999, aquest centre ofereix una àmplia gamma de formacions que s'adapten a la demanda creixent dels usuaris: • Iniciació a la informàtica: Per a aquells que mai han tocat un teclat o un ratolí. • Eines Digitals: Fotografia, edició de vídeo digital (incloent la conversió de formats antics com Super 8) i ús de càmeres. • Gestió i Comunicació: Correu electrònic, internet, fulls de càlcul i bases de dades per a l'economia domèstica. • Aprenentatge pràctic d'idiomes: Cursos d'anglès aplicat a situacions quotidianes i viatges. El Paper Fonamental del Voluntariat L'esplai funciona gràcies a una estructura sòlida de voluntaris, molts dels quals són antics alumnes del centre. Aquest model crea un cercle de retroalimentació on: • Els voluntaris gestionen l'Aula Oberta per resoldre dubtes puntuals. • Es fomenta la col·laboració intergeneracional mitjançant becaris de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Motivacions i Superació Personal Les entrevistes als alumnes revelen un desig de no quedar-se enrere i la necessitat d'estar al dia per tràmits quotidians (com consultar el cine o la farmàcia). Tot i que admeten por inicial al ratolí, la satisfacció d'enviar correus als néts o planificar viatges per internet és la seva principal motivació. "Mai és tard per aprendre coses noves; el cap funciona millor si estàs al peu del canó."

  • 22'

    Futur i Seguretat al Complex Educatiu de Tarragona

    Actualitat i Projectes del Complex Educatiu de Tarragona L'entrevista amb Rafael Pérez, gerent del Complex Educatiu de Tarragona (antiga Universitat Laboral), repassa la situació actual d'aquest espai de 67 hectàrees que acull diàriament unes 2.000 persones. Els eixos principals de la conversa giren al voltant de la seguretat, l'expansió acadèmica i la recuperació d'infraestructures infrautilitzades. Simulacre d'Accident Químic El proper 29 de gener es durà a terme un simulacre d'accident químic de gran magnitud provinent del polígon sud. Aquest exercici és cabdal pel complex per diversos motius: * Permetrà provar els sistemes de confinament i la nova antena d'avisos d'emergència. * Es farà en un moment de plena ocupació per testar la capacitat de reacció de tota la comunitat. * Hi participen tots els centres integrats, cadascun amb el seu propi pla d'emergència intern. Creixement de la Formació Professional El complex viu un moment d'auge gràcies a l'atractiu dels nous cicles formatius: * Els instituts Pere Martell i Calípolis tenen pràcticament totes les places exhaurides. * Les especialitats amb més demanda inclouen producció audiovisual, automoció, sanitat i educació física. * Es preveu una ampliació d'espais per l'any vinent a causa de l'extensió de molts cicles a dos anys de durada. Infraestructures i Nous Projectes S'estan impulsant iniciatives per donar vida a espais que actualment estan desaprofitats: * El Teatre: Amb capacitat per a 1.500 persones i una sonoritat excepcional (comprovada per l'orquestra Camerata XXI), es busca invertir en climatització per convertir-lo en una alternativa cultural real per a la ciutat. * Alberg Juvenil: Existeix el projecte de transformar les residències en un alberg durant els mesos de juliol i agost per aprofitar les instal·lacions fora del curs lectiu. * Accessos: S'espera que les obres de la nova rotonda d'accés des de l'autovia de Salou comencin abans de final d'any per millorar la seguretat vial. "Volem que la ciutat de Tarragona visqui una miqueta més el complex educatiu, l'aprofiti i tots ens poguéssim sentir orgullosos d'aquesta instal·lació única a Catalunya."

  • 11'

    Homenatge a Lluís Companys i memòria històrica a Tarragona

    Commemoració del 68è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys L'episodi se centra en els actes d'homenatge organitzats a Tarragona amb motiu de l'aniversari de l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. A través d'una entrevista amb Lluís Valar, historiador i director del Museu d'Història de Tarragona, s'analitza la vigència de la seva figura i la necessitat de recuperar la memòria democràtica. Els actes commemoratius La jornada inclou diverses activitats de caràcter institucional i cívic: * Muntanya de l'Oliva: Acte a trenc d'alba amb la lectura de la sentència, salves d'honor i el cant d'Els Segadors. Aquest indret és clau, ja que era el lloc on s'executaven els condemnats a mort que sortien de la presó de Pilats. * Monument a la Rambla: Ofrena floral i parlament central a càrrec de Lluís Valar, amb el suport de la Comissió Lluís Companys. Anàlisi de la figura de Companys i la reparació jurídica L'entrevista aprofundeix en el simbolisme del "president màrtir" i els reptes legals de la Llei de la Memòria Històrica: 1. Símbol col·lectiu: L'homenatge a Companys s'estén a les prop de 800 persones afusellades a Tarragona per la dictadura. 2. Anul·lació de sentències: Valar critica la "timidesa" de la llei espanyola, defensant que els Consells de Guerra haurien de ser declarats nuls de ple dret de forma genèrica, evitant que les famílies hagin de demanar-ho individualment. "L'homenatge a Companys el transcendeix a ell mateix; és l'homenatge a tots els afusellats i represaliats pel franquisme." El paper de les institucions locals El nou director del Museu d'Història aposta per una pedagogia integral. Proposa que espais com el Pretori no només s'expliquin com a monuments romans, sinó també com a presons franquistes per conscienciar les futures generacions i evitar que la història es repeteixi.

  • 16'

    Tarragona Urbana 2008: Cultura i Espai Públic

    Tarragona Urbana 2008: L'art com a motor de la ciutat En aquesta edició de Tarragona Ràdio, s'entrevista Gabriela Berti, comissària del cicle Tarragona Urbana 2008, que arriba a la seva segona edició amb l'objectiu de consolidar-se en l'agenda cultural de la ciutat. El programa posa el focus en com les expressions artístiques contemporànies redefineixen el concepte de cultura urbana. El debat sobre l'espai públic Un dels pilars d'aquesta edició és la reflexió sobre l'ús dels espais comuns. La taula rodona inaugural aborda el conflicte entre la voluntat dels artistes i les normatives de civisme: Visió higienista vs. Expressió artística: Es qüestiona si les normatives municipals limiten el dret a l'ocupació estètica de la ciutat. Ètica del grafiter: Berti defensa que bona part del col·lectiu té un codi ètic estricte, evitant el vandalisme en edificis històrics i buscant la democratització de l'art per fer-lo accessible a tothom. Doble moral: Es remarca la contradicció de valorar el grafiti quan és estètic o comercial (persianes de negocis) però condemnar-lo quan es fa lliurement. Programació i disciplines clau El cicle no només busca l'exposició, sinó també la participació activa a través del concepte do it yourself (fes-ho tu mateix): Hip Hop i Rap: Amb la presència d'artistes com Corazón Crudo, s'expliquen els quatre elements bàsics d'aquesta cultura: DJ, MC, Graffiti i Breakdance. Formació: S'organitzen tallers de creació de bases musicals amb ordinador i sessions d'improvisació. Projectes singulars: Es destaca la maduresa del gènere amb iniciatives com l'adaptació del Quijote en clau hip hop. Noves tendències: Del Graffiti al Street Art De cara al futur, la comissària apunta cap a una evolució de les tècniques: "Hi ha una tornada a l'ús de les plantilles o trepacs, recuperant l'esperit del maig del 68 i la cultura punk, però amb un treball més intens i proper al disseny gràfic." Es preveu que el sticker art (adhesius) i el post-graffiti guanyin protagonisme en les pròximes edicions, desplaçant parcialment la pintura mural tradicional cap a formes d'intervenció més ràpides i visuals.

  • 13'

    Càritas Catalunya i els efectes de la crisi econòmica

    La crisi econòmica i el seu impacte en els més vulnerables En aquesta entrevista realitzada al matí de Tarragona Ràdio, la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonés, analitza com la recessió econòmica està afectant de manera directa la població amb menys recursos i la capacitat d'ajuda de les entitats socials. Augment de la demanda d'ajut social Des de finals de l'any 2007, s'ha detectat un increment alarmant en les sol·licituds d'assistència. Els punts clau d'aquest augment són: Increment percentual: Les demandes han crescut entre un 15% i un 35%, depenent del sector i la zona del territori. Perfil dels afectats: Persones amb poca formació o especialització, especialment afectades per l'atur en sectors com la construcció o el treball temporer. Tipus d'ajut: No només es demanen aliments, sinó també suport per al pagament de factures bàsiques (llum, aigua, lloguer) i orientació laboral. La paradoxa dels recursos Borbonés destaca una situació crítica: mentre que les necessitats augmenten, els recursos per fer-hi front disminueixen: Baixa de socis i donacions: S'estima una reducció d'entre el 20% i el 25% en els recursos provinents de particulars i fundacions. Pressupostos esgotats: L'any 2008, Càritas ja havia exhaurit els seus recursos anuals al mes de setembre, obligant l'entitat a prendre mesures extraordinàries. El paper de les administracions Tot i que Càritas aposta per mantenir la seva autonomia amb un 60% de fons privats, es demana a l'administració pública que enforteixi la xarxa del tercer sector social. "Nosaltres som el primer nivell d'entrada de les persones amb necessitats; les acollim i les adrecem cap a entitats més especialitzades o recursos públics." Un missatge d'esperança i solidaritat Malgrat la cruesa de la radiografia social, la presidenta fa una crida a la unitat i la solidaritat per evitar una fractura social irreversible, apel·lant al compromís de la ciutadania per superar aquest context de vulnerabilitat extrema.

  • 9'

    Campanya de vacunació contra la grip a Tarragona

    Detalls de la campanya de vacunació La campanya de vacunació contra la grip d'enguany es va iniciar l'1 d'octubre i s'allargarà fins al 30 de novembre. L'objectiu principal és la prevenció i la pedagogia sobre la importància d'immunitzar-se abans de l'arribada dels mesos de màxima incidència del virus. Grups de risc i cobertura Les autoritats sanitàries posen el focus en els anomenats grups de risc, on s'inclouen: Persones de més de 60 anys. Malalts crònics amb patologies respiratòries o cardíaques. Dones embarassades. Persones amb la immunitat afectada. Es destaca que la cobertura en persones grans és molt alta (90%), però hi ha una gran preocupació pels professionals sanitaris, ja que l'any passat només es va vacunar un 26% d'aquest col·lectiu. Accessibilitat i procediment El servei és completament gratuït i els ciutadans s'han d'adreçar al seu Centre d'Atenció Primària (CAP) de referència. "No és un refredat. Té una sèrie de riscos associats i pot tenir certes complicacions." Segons el doctor Salvador Montserrat, el procés està molt ben organitzat mitjançant agendes de citació, cosa que evita aglomeracions i col·lapses als centres de salut. Previsions per a la temporada S'han distribuït unes 100.000 dosis al Camp de Tarragona. Enguany les soques del virus (com la Brisbane provinent d'Austràlia) són completament noves, fet que podria comportar una major afectació de la població a causa de la falta d'immunitat de fons.

  • 13'

    Nou Consell Local del Comerç i crisi a Tarragona

    Reestructuració del Comerç a Tarragona L'entrevista amb Rafael Tatay, president a Tarragona de la Confederació del Comerç de Catalunya, se centra en la creació del nou Consell Local del Comerç. Aquest organisme neix per substituir l'etapa de la Federació d'Unions de Botiguers de Tarragona (FUB), que es considera esgotada després de 20 anys. Els motius principals d'aquest canvi són: * La manca de suport econòmic continuat per part de l'Ajuntament. * La necessitat d'un model d'autofinançament basat en quotes i no només en subvencions. * L'objectiu d'unificar els barris i la perifèria amb el centre de la ciutat. Impacte de la Crisi i el Consum Tatay alerta d'una situació crítica per al petit comerç, amb una caiguda de les vendes propera al 20%. Critica la passivitat de l'administració local durant l'últim any i mig, període en què no s'han realitzat campanyes de promoció destacades. "La ciutat ha estat apagada... no s'ha fet res, ni cap campanya, i la gent comença a estar preocupada." Pròximes Iniciatives i Formació El nou Consell ja treballa en accions concretes per reactivar el sector: 1. Targeta de fidelització i crèdit per als clients. 2. Llançament d'una guia de l'estalvi. 3. Campanyes específiques per a Nadal, incloent-hi l'oferta de col·laboració amb l'Ajuntament per a la il·luminació nadalenca. 4. Creació d'una escola de comerç pròpia per millorar la formació dels botiguers davant la competència. L'amenaça de les Grans Superfícies Hi ha una gran preocupació per l'arribada d'El Corte Inglés l'any vinent. Tatay és partidari de paralitzar les obres a causa de la crisi actual i vaticina que, si no es prenen mesures urgents, un 30% de les botigues podrien tancar per la falta de preparació i la davallada del consum.

  • 25'

    L'oncologia i la vida de Lluís del Clos

    Entrevista al Doctor Lluís del Clos a Tarragona Ràdio El prestigiós radiòleg i oncòleg tarragoní Lluís del Clos ens visita per compartir la seva vasta trajectòria professional als Estats Units i a Anglaterra, arran del seu recent nomenament com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Trajectòria i Vocació • Tot i que inicialment Del Clos sentia una forta atracció per l'enginyeria naval i el mar, finalment va seguir la tradició familiar cap a la medicina, convertint-se en un referent en radioteràpia. • L'any 1954 va marxar a Anglaterra per especialitzar-se davant la manca d'oportunitats a Espanya, i finalment es va establir als Estats Units l'any 1960, desenvolupant gran part de la seva carrera al famós MD Anderson Cancer Center de Texas. "Jo en realitat volia quedar-me aquí... però no hi havia res a fer. Era una lluita contra la paret." L'Evolució del Tractament del Càncer El doctor destaca els avenços significatius en la lluita contra el càncer en les últimes dècades: • L'optimització de les tècniques ha permès que el 60% dels malalts de càncer es puguin curar actualment. • L'objectiu de la seva vida ha estat fer el menys mal possible, buscant tractaments curatius que minimitzin la deformitat i mantinguin la funció dels òrgans. • La importància cabdal del metge de família com a figura educativa i de diagnòstic precoç. Reflexions sobre la Salut i la Societat • L'educació del pacient: Del Clos critica el descontrol d'informació a internet i la por que encara envolta la paraula "càncer". • El binomi Tarragona-Houston: Reflexiona sobre com, durant anys, Houston es va veure com l'única solució, tot i que actualment centres locals com el de Reus fan una feina excel·lent. • Relació amb el malalt: Defuig d'una relació distant i advoca per una proximitat honesta que encara manté amb molts dels seus antics pacients.

  • 15'

    Daniel Pita i el cinema com a eina comunitària a Torreforta

    El projecte de cinema per a la gent gran de Torreforta El cineasta tarragoní Daniel Pita comparteix la seva experiència sobre un curs de cinema innovador que imparteix de forma altruista al barri de Torreforta (Tarragona). El projecte busca apropar el llenguatge audiovisual a la gent gran de la zona, una experiència que el director defineix com la més bonica de la seva carrera. Aprenentatge i passió intergeneracional Durant la conversa, es destaca la gran capacitat d'aprenentatge dels alumnes, que ja han començat a aplicar conceptes tècnics com la teoria de l'eix o l'anàlisi de plans. Pita remarca: "El més gran que pots fer és donar tots els teus coneixements a la gent que estimes, al teu barri." Interès extraordinari: Els alumnes mostren una curiositat que supera, sovint, la d'estudiants més joves. Criteri propi: Persones com la Nieves o la Carmen ja miren la televisió amb un esperit crític i tècnic. Projecte final: El curs culminarà al maig amb un documental protagonitzat pels mateixos alumnes sobre la seva vida quotidiana. L'experiència de l'alumna: Carmen Clavero La Carmen, una alumna activa i entusiasta, explica com el curs l'ha ajudada a entendre què passa darrere de les càmeres. Tot i bromejar sobre la seva coqueria davant dels primers plans, destaca la importància de mantenir-se activa i seguir aprenent en qualsevol etapa de la vida. Futurs projectes de Daniel Pita A banda d'aquest taller barceloní, el director prepara el rodatge del curtmetratge Reloaded per al desembre. Es tracta d'una obra de tres minuts que compta amb l'actriu Tais Blume i que pretén ser una crítica social a la prostitució i al sistema actual.

  • 24'

    Participació i Projectes Municipals a Tarragona amb Begoña Floria

    Actualitat de l'Àrea de Participació i Comunicació En aquesta entrevista, la tinent d'alcalde Begoña Floria repassa les principals línies d'actuació de l'Ajuntament de Tarragona per al curs 2008-2009. El diàleg se centra en la dinamització social, la modernització tecnològica i el nou rumb dels equipaments de proximitat. El Club dels Tarragonins: Identitat i Civisme El club infantil, amb prop de 3.000 socis, es consolida com una eina transversal per fomentar el sentiment de pertinença i el civisme. Entre les seves fites destaquen: • La gratuïtat del transport escolar mitjançant el carnet del club. • Campanyes de sensibilització com l'estalvi d'aigua i valors culturals. • Col·laboració amb entitats com la Fundació la Caixa. "Volem que el club sigui una eina de ciutadans més cívics i conscients del que és cuidar la ciutat." Xarxa de Centres Cívics i el Senat Tarragoní Es detalla la inversió de 60.000 euros per al manteniment dels centres actuals i l'objectiu de treballar en xarxa per optimitzar recursos. Floria anuncia la constitució del Senat Tarragoní el 23 d'octubre, un òrgan assessor innovador format per 40 personalitats de prestigi (com Eudald Carbonell o Olga Xirinacs) que aconsellaran l'alcalde en grans projectes de ciutat. Telecomunicacions i el Futur de la TDT Local L'Ajuntament treballa en un Pla Especial de Telefonia per racionalitzar la instal·lació d'antenes i garantir la cobertura. Pel que fa a la televisió, s'ha posat en marxa el consorci de la TDT Local, amb l'objectiu de començar les emissions el setembre de 2009 i oferir una comunicació pública de proximitat abans de l'apagada analògica de 2010.

  • 14'

    El Banc d'Aliments de Tarragona i la campanya de recollida

    El Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona En aquesta entrevista, Pedro Ormazábal, secretari i portaveu del Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona, explica la trajectòria i el funcionament d'aquesta entitat fundada l'any 1995. L'organització cobreix tota la província, des del Vendrell fins a Tortosa, gestionant donacions per a persones en situació de vulnerabilitat. Logística i col·laboracions L'entitat ha crescut notablement gràcies a: * Intercanvis entre bancs: Permet distribuir productes que no es produeixen a la zona (com les conserves de Logronyo). * Aliances estratègiques: Col·laboracions amb empreses com Azcar per al transport gratuït o donacions de vehicles per part de fundacions privades. * Gestió d'excedents: Des de fa tres anys, gestionen els excedents alimentaris de la Unió Europea, una tasca que abans feia la Creu Roja. La campanya a l'Eroski de Tarragona L'entrevista se centra en la crida a la participació per a la recollida d'aliments d'aquest divendres i dissabte: * Productes necessaris: Es demanen especialment aliments bàsics com oli, arròs, sucre, llegums, pasta i conserves. * Mecànica de donació: Els clients poden comprar els productes i dipositar-los als carros senyalitzats a la sortida de les caixes, on hi haurà voluntaris identificats. * Impacte social: Actualment, el Banc d'Aliments ajuda unes 120 institucions benèfiques, que donen servei a prop de 17.000 persones a la província. "Si estem parlant de moments de crisis, la gent ha de ser més solidària. És una oportunitat d'ajudar aquells que s'han quedat sense feina i ho passen malament."