Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

745-756 de 1247
  • 20'

    Pressupostos i política fiscal de Tarragona per al 2009

    Gestió de la Crisi i Pressupostos Municipals L'entrevista amb Pau Pérez, tinent d'alcalde d'economia de l'Ajuntament de Tarragona, se centra en l'elaboració dels pressupostos de 2009 en un context de crisi econòmica global. Pérez reconeix que la situació financera és delicada a causa de la davallada d'ingressos clau, especialment els derivats de la construcció. Ingressos i Pressió Fiscal L'equip de govern ha definit una línia clara pel que fa a la càrrega impositiva: No s'incrementarà la pressió fiscal més enllà del creixement de l'IPC de Tarragona (estimat entorn del 4,7% - 4,8%). La taxa de la brossa es mantindrà congelada o vinculada estrictament a l'IPC, malgrat que el servei no es cobreix totalment amb la recaptació actual. S'aplicaran 24 mesures de bonificació fiscal per a col·lectius vulnerables, famílies i el sector de la construcció per pal·liar els efectes de la crisi. La taxa de la grua està sota estudi degut a un fort desfasament entre el cost del servei i el que paga l'infractor. El Finançament Municipal: Una Assignatura Pendent Pérez subratlla que el finançament dels ajuntaments és la "gran assignatura pendent de la transició". Reclama un millor repartiment dels recursos estatals i autonòmics, destacant: "És molt greu que no s'atengui el finançament del que està més a prop al ciutadà, que és l'ajuntament, qui ha de suportar la pressió directa." Despeses i Inversions Prioritàries El pressupost de 2009 serà restrictiu pel que fa a la despesa corrent, que només creixerà entre un 1% i un 2%. Les prioritats polítiques es concentraran en tres eixos: Seguretat: Continuar amb l'ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana. Ensenyament: Finançament i posada en marxa de noves llars d'infants. Acció Social: Programes d'ajuda per atendre l'augment de la demanda social. Respecte a les inversions, es preveu una execució més potent que l'any anterior gràcies a la finalització de projectes ja redactats, amb una dotació d'uns 4 milions d'euros per a actuacions a la via pública. Conflictes Heredats: Jaume I i Fortí de la Reina Pàrquing Jaume I: L'endeutament i els avals limiten la capacitat inversora de la ciutat, però no es preveu que afecti directament el pressupost corrent de 2009, ja que el deute l'assumeix l'empresa d'aparcaments. Fortí de la Reina: L'ajuntament no preveu cap cost econòmic directe, ja que l'execució és subsidiària i ha d'anar a càrrec de la propietat.

  • 12'

    Jornades d'acolliment familiar a Tarragona

    L'essència de l'acolliment familiar L'acolliment familiar és una mesura de protecció per a infants tutelats per l'administració que, en lloc de viure en centres, s'integren en nuclis familiars. La senyora Isabel Pasqual, de la junta directiva de FATAR, subratlla que la clau és la temporalitat i la capacitat de la família per acompanyar l'infant, sabent que algun dia pot produir-se el retorn amb la seva família biològica. Diferències clau amb l'adopció És fonamental no confondre l'acolliment amb l'adopció: * Acolliment: És temporal (tot i que pot ser indefinit fins als 18 anys) i sovint l'infant manté vincles amb la família d'origen. * Adopció: Crea un vincle legal permanent on l'infant passa a ser fill de la nova família a tots els efectes. "Un acolliment sempre són uns nens que t'arriben i que un dia marxaran; si no ets capaç de dir adéu, llavors busques una adopció." Les Segones Jornades Estatals a Tarragona Els dies 18 i 19 d'octubre, Tarragona serà la seu de la segona trobada d'àmbit estatal de famílies d'acollida. L'esdeveniment té com a objectius: Visibilitzar l'acolliment familiar, un fenomen encara poc conegut. Compartir experiències i estratègies entre famílies de diferents comunitats autònomes. Debatre sobre el marc legislatiu, que varia segons la regió i presenta reptes com la gestió del contacte post-acolliment. La jornada inclourà taules rodones amb experts com Jaume Funes i activitats lúdiques a la Rambla Nova per apropar la realitat d'aquests infants a la ciutadania.

  • 21'

    L'actualitat urbanística de Tarragona amb Javier Terres

    Entrevista sobre el futur urbanístic de Tarragona L'entrevista a Javier Terres, tinent d'alcalde de territori i urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, repassa els projectes clau per a la ciutat després del seu primer any al càrrec. El focus principal se centra en la tramitació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i la resolució de conflictes històrics. Projectes i temes destacats: Tramitació del POUM: Terres confirma que l'aprovació inicial del POUM es preveu abans que acabi l'any. S'està treballant en l'encaix final de les al·legacions que no impliquen expropiacions ni enderrocs, centrant-se ara en detalls tècnics d'edificabilitat i polígons. Rellotjament a Sant Pere i Sant Pau: Es busca una alternativa consensuada per als veïns de la muntanyeta. L'objectiu és trobar un indret proper que no afecti la zona verda, mantenint el compromís de rellotjament voluntari. Acord amb la Diputació per la Via Augusta: S'ha tancat un acord per incorporar 4.000 metres quadrats de zona verda a la ciutat, obrint espais que fins ara estaven tancats al costat de la Ciutat Jardí. Enderrocs pendents: Hostal del Sol: S'ha avançat en una via d'enteniment amb el propietari per a una compensació en altres terrenys construïbles, tot i que encara es discuteixen coeficients urbanístics. Fortí de la Reina: El procés d'enderroc avança amb cautela donada la condició de monument protegit de l'edifici. Plaça dels Carros i el nou estadi: El projecte de soterrament a la Plaça dels Carros pateix retards per la troballa d'una claveguera romana. Sobre el nou estadi a Camp Clar, l'Ajuntament ha donat un ultimàtum a l'empresa PAI perquè confirmi si pot executar el projecte amb un pressupost de 30 milions d'euros. Millores a la via pública per al 2009: S'ha planificat una bateria d'obres de pavimentació i voreres per al proper any en zones com Torreforta, Sant Pere i Sant Pau i els carrers del centre (Mallorca, Jaume I, Sant Francesc i August), amb l'objectiu de no concentrar-ho tot al final del mandat.

  • 13'

    La Guia Didàctica del Drac de Tarragona a les Escoles

    Presentació de la 5a Guia Didàctica de Santa Tecla En aquesta entrevista es presenta el cinquè volum de la col·lecció Santa Tecla a les Escoles, dedicat enguany al Drac de Tarragona. Marta Badia, coautora del projecte juntament amb Gerard Elías, explica com aquestes guies s'han convertit en una eina pedagògica fonamental per apropar el Seguici Popular als centres educatius. Contingut i Estructura Pedagògica La guia no es limita a la descripció del personatge festiu, sinó que s'estructura per ser útil en diverses àrees del currículum escolar: Informació Històrica i Mitològica: Detalls sobre el Drac de Tarragona, el seu simbolisme i el món dels dracs en general. Propostes Multidisciplinàries: Activitats que van des de les matemàtiques (càlcul de proporcions i espais) fins a la geometria i la història de l'art (com la presència de dracs a la Catedral). Llengües i Tecnologies: S'introdueixen activitats en anglès per primer cop i jocs interactius a través de la xarxa XTEC de la Generalitat. Recursos Creatius: Materials manipulatius com papiroflèxia, màscares retallables i el dibuix de les carretilles de foc. Valor de la Llengua i la Cultura Un dels pilars del projecte és la cura per la riqueza terminològica i musical. La guia inclou un vocabulari específic per recuperar paraules com basilisc, gorgona o espiera, i partitures del toc del Drac. "L'objectiu bàsic és que el Seguici no sigui vist com un element inventat, sinó com un patrimoni amb arrels profundes que permet treballar qualsevol assignatura." L'obra compta amb les il·lustracions de Lugo Prades, que aporta una identitat visual pròpia i reconeixible que facilita la identificació dels elements tarragonins per part de l'alumnat.

  • 9'

    La gralla del segle XXI: Modernitat i dolçor musical

    Una nova visió per a la música tradicional En aquesta conversa, la grallera Roser Oliver i el compositor Conrat Setó exploren la creació del seu projecte musical, un treball que busca portar la gralla cap a nous horitzons contemporanis. El tàndem explica com han trencat amb els tòpics de l'instrument per oferir un repertori basat en l'eclecticisme i la música de cambra. La col·laboració entre compositor i intèrpret El projecte neix de la trobada al Conservatori de Vila-seca, on ambdós van coincidir com a professors. La seva unió ha permès un intercanvi constant de coneixements: Roser Oliver aporta la tècnica i el coneixement del món tradicional. Conrat Setó ofereix una mirada contemporània i pràctica de la composició. "L'instrument ha de fer música, no cal que tot sigui festa i soroll." Característiques del nou repertori El disc destaca per un so dolç i delicat, allunyat de l'estridència que sovint s'associa a la música de carrer. Aquesta sonoritat s'ha aconseguit mitjançant: Recuperació de tècniques antigues: Com el vibrato de la vella escola de grallers. Experimentació: Peces curtes que són el resultat de set anys de treball i concerts en directe. Dignificació: Tractament de la gralla com un instrument de concert a l'altura del piano o el clarinet. El futur de la gralla Finalment, es destaca la importància de la formació pedagògica. Actualment, els nens poden començar a estudiar l'instrument des dels 7 anys, superant l'etapa en què la gralla es considerava un recurs purament museístic o festiu. El projecte busca que aquest instrument estigui viu i continuï evolucionant en el panorama musical actual.

  • 17'

    Tecla TV: La innovació audiovisual a Santa Tecla

    Tecla TV: Una nova forma de viure la Festa Major L'entrevista presenta Tecla TV, una iniciativa pionera de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona per apropar els actes de les festes de Santa Tecla a tota la ciutadania a través de la tecnologia audiovisual. Infraestructura i Ubicacions Es disposaran pantalles gegants en dos punts neuràlgics de la ciutat: * La Plaça de la Font. * La Rambla Nova (davant de l'estàtua dels Despullats). Aquestes pantalles permetran que persones amb mobilitat reduïda o aquelles que vulguin evitar les aglomeracions puguin seguir els actes en directe amb qualitat professional i ambient de carrer. Programació i Continguts La graella de Tecla TV inclou una combinació de gèneres: * Retransmissions en directe: Actes emblemàtics com la Cercavila, el Seguici Popular, la Professó i els Pilars de la Mercè. * Càpsules i resums: Contingut preproduït, entrevistes de ràdio filmades i moments destacats dels dies previs. * Emissió 24 hores: Funcionament ininterromput des del diumenge fins al dia 24 de setembre. Interactivitat i Participació Ciutadana Un dels punts clau és la voluntat de fer participar l'espectador: * SMS participatius: Enviament de missatges a preu de cost que apareixeran en pantalla. * Fotos de la festa: Possibilitat d'enviar imatges via correu electrònic ([email protected]) per ser projectades. * Presència a la xarxa: Tot el contingut es podrà veure en streaming a través del web teclatv.cat, accessible des de qualsevol lloc del món. "No és una innovació tecnològica absoluta, però sí una facilitat important que actualitza la festa al seu temps i potencia la cultura audiovisual." Talent Local Tot i que la maquinària i les unitats mòbils s'han hagut de llogar a empreses especialitzades de Barcelona, el 95% dels recursos humans (productors, realitzadors i tècnics) són de Tarragona, garantint que el projecte es realitzi amb el coneixement i l'emoció que requereix la festa.

  • 11'

    Amando la Cueva i l'univers de 'El Triángulo Vikingo'

    Introducció a l'obra i l'autor L'entrevista presenta Amando la Cueva, un assessor fiscal de professió que ha canalitzat la seva vocació literària en la novel·la El Triángulo Vikingo. L'obra se submergeix en la mitologia nòrdica a través de la figura de Fran Morris, un arqueòleg que cerca evidències reals sobre l'existència de les deïtats germàniques. Estructura i Temàtica de la Novel·la La trama destaca per la seva combinació de realitat i fantasia, movent-se entre el present i el passat: Recerca Arqueològica: El protagonista viatja fins a les illes Lofoten (Noruega) on realitza una troballa en un assentament viking. Viatge en el temps: La història transporta els personatges del segle XXI al segle X, on interactuen amb elements mitològics com valquíries, berserkers i els déus Ases i Vanes. El Ragnarök: La novel·la culmina en el relat de la batalla final o l'ocàs dels déus, basant-se en les Eddas (específicament l'Edda prosaica). El Procés Creatiu i l'Origen dels Mites L'autor explica que la seva inspiració beu de l'evemerisme, una corrent hermenèutica que suggereix que els déus van ser en realitat personatges històrics divinitzats per la tradició oral: "Per a ell [Evèmer], eren personatges que havien viscut i realitzat gestes importants, però la tradició oral els va convertir en deïtats." Amando la Cueva subratlla que, tot i la duresa de la recerca prèvia, gaudeix enormement del procés d'escriptura i de deixar volar la imaginació. També comenta que la seva narrativa té un fort caràcter visual, fins al punt que lectors i editors hi veuen potencial per a una adaptació cinematogràfica. Propers Projectes L'autor ja treballa en nous llibres, destacant un projecte titulat Tierra Prestada, que explora la simbologia del jubileu hebreu i la propietat de la terra amb un component religiós.

  • 7'

    Castellers del món: torres humanes a l'Índia i el Marroc

    Explorant les Torres Humanes arreu del món L'Agustí ens presenta un projecte documental que aprofundeix en la recerca de tradicions culturals de diferents països que, de manera independent a la tradició catalana, realitzen construccions humanes. El treball destaca que no es tracta d'una exportació dels castells catalans, sinó de manifestacions autòctones amb arrels pròpies. Els Govindes de Mumbai (Índia) Un dels descobriments més fascinants és el fenomen dels Govindes a l'Índia, caracteritzat per: * Dimensió massiva: Existeixen unes 500 colles (anomenades Màndals) només a la ciutat de Mumbai. * Vessant religiós: Les torres es fan exclusivament un dia a l'any per commemorar el naixement del Déu Krishna. * La llegenda de l'olla: La tradició recrea les trapelleries de Krishna, que feia torres amb els seus amics per arribar a olles de llet i mantega que la seva mare penjava ben amunt. Els acròbates del Marroc El documental també viatja al Marroc per conèixer les trups d'acròbates, situades en un punt intermedi entre el circ i la tradició popular: * Tenen el seu epicentre a la plaça de Marràqueix. * Estan molt lligades a la tradició oral i a la figura d'un savi que recollia nens pobres per formar aquests grups. * Realitzen exhibicions en mercats i places, arribant sovint als cinc pisos d'alçada. El valor de l'intercanvi i la comunitat Més enllà de la tècnica, l'Agustí subratlla que el nexe d'unió és el sentiment de comunitat i la vivència col·lectiva (de barri a Mumbai o de ciutat a Catalunya). "El documental ha servit de vincle i de coneixement mutu; a partir d'aquí s'ha generat una cultura d'intercanvi entre aquests mons." El projecte ha estat un gran repte de producció i postproducció, sintetitzant més de 50 hores de gravació realitzades en entorns complexos per mostrar una riquesa etnogràfica fins ara poc coneguda.

  • 56'

    Inici del 22è Concurs de Castells de Tarragona

    Introducció i Context Històric La retransmissió comença des de la remodelada Plaça de Toros de Tarragona (actual Tarraco Arena), recordant que el primer concurs es va celebrar en aquest mateix escenari l'any 1932. En aquesta 22a edició, hi participen 18 colles, un increment notable respecte a les 4 de la primera edició. Equip de Retransmissió i Personalitats L'esdeveniment compta amb un ampli desplegament de Tarragona Ràdio i Ona Valls, amb la presència d'experts com Josep Anton Falcato i Rafa Llames. També es destaca l'assistència d'autoritats com el president del Parlament, Ernest Benach, i l'alcalde de Tarragona. Estratègies i Pronòstics Els comentaristes debaten sobre la competitivitat d'enguany, destacant que els Castellers de Vilafranca podrien no tenir una victòria tan senzilla com en altres anys a causa de la puixança de les colles de Valls. • Castellers de Vilafranca: Aposten per la seguretat amb el 4 de 9 amb folre i l'agulla. • Colla Joves Xiquets de Valls: Una estratègia valenta començant amb el 5 de 9 amb folre. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Opten per obrir amb el Pilar de 8 amb folre i manilles. "Aquesta edició serà un duel molt més apretat que mai." Primera Ronda Conjunta Es realitza una macro-ronda amb 7 colles per agilitzar el concurs. Els resultats principals d'aquesta fase han estat: - Xiquets de Tarragona: Han intentat el 2 de 8 amb folre però només l'han pogut carregar, patint una caiguda. - Castellers de Lleida i Xicots de Vilafranca: Han descarregat amb èxit el 4 de 8. - Nens del Vendrell i Castellers de Terrassa: Han completat el 2 de 7. Actuacions Destacades en Solitari L'èxit dels Verds Els Castellers de Vilafranca han protagonitzat el moment més intens fins ara. Després d'un peu desmuntat per falta de quadratura, han descarregat un èpic 4 de 9 amb folre i l'agulla. El castell ha patit molt en el folre i els segons, però la solidesa del pilar central ha permès completar l'estructura, situant-los líders provisionals. La decepció de la Joves La Colla Joves Xiquets de Valls ha intentat el mediàtic 5 de 9 amb folre (la supercatedral). Malgrat que el castell pujava amb bones mides, un error tècnic de la canalla (l'enxaneta ha relliscat en fer el pas de tango) ha provocat la caiguda abans de carregar-se la segona aleta, quedant en intent.

  • 23'

    Crisi i manca de transparència a Tarragona 2017

    Balanç de la Crisi a la Candidatura Tarragona 2017 Els representants de Convergència i Unió (CiU) i del Partit Popular (PP) a l'Ajuntament de Tarragona han ofert una roda de premsa per analitzar la situació de la candidatura als Jocs del Mediterrani 2017. Alejandro Fernández i Joan Aregio han detallat un seguit d'irregularitats i falta de transparència que han portat a una ruptura política amb l'equip de govern. El Cas Tecnigènia i les Irregularitats El focus del conflicte se centra en l'empresa Tecnigènia, que es va presentar com una firma internacional i ha resultat ser una empresa unipersonal gestionada per un amic del president de la candidatura, Mario Rigau. Els punts clau discutits són: • La confirmació que Tecnigènia no va realitzar les tasques contractades, sinó que les va subcontractar. • La denúncia que Mario Rigau va intentar "comprar" el silenci de l'oposició oferint càrrecs remunerats. • L'acusació que l'empresa hauria avançat 120.000 euros per una suposada falta d'implicació municipal, un extrem que l'alcalde no ha permès demostrar. Manca de Transparència de l'Alcaldia Segons els portaveus, l'alcalde Josep Félix Ballesteros ha incomplert la seva paraula personal de facilitar tota la documentació un cop l'oposició tornés a l'associació. En lloc d'això: • S'ha negat l'accés a les factures de les subcontractacions alegant que cal un requeriment judicial. • L'alcalde s'ha "enrocat" en la defensa de Mario Rigau malgrat les evidències de mala gestió. "L'alcalde ens ha mentit i ens ha enganyat. Un alcalde que menteix, si no rectifica, ha de dimitir." Accions Polítiques Immediates Davant d'aquest escenari de desprestigi, els grups de l'oposició han anunciat dues mesures dràstiques: Presentar una queixa formal al Síndic de Greuges de Catalunya per la vulneració del dret a la informació dels regidors. Demanar la dimissió immediata de l'alcalde Ballesteros com a màxim responsable polític del projecte. Tot i la gravetat, CiU i PP mantenen que el projecte és salvable amb una direcció professional i transparent, i s'ofereixen a consensuar un nou perfil gestor si hi ha un relleu real.

  • 18'

    Najat El Hachmi: Més enllà de l'etiqueta d'immigració

    Entrevista a Najat El Hachmi per 'L'últim patriarca' L'escriptora Najat El Hachmi, guanyadora del Premi Ramon Llull, reflexiona sobre l'èxit de la seva novel·la i la recepció per part de la crítica i el públic. Durant la conversa, es destaca que la seva obra ha transcendit el simple relat migratori per esdevenir una història universal sobre relacions humanes, soledat i poder. Elements Clau de l'Entrevista La literatura com a centre: El Hachmi expressa una certa resistència a la focalització mediàtica en els seus orígens marroquins com a element extraliterari. Reivindica que el valor de l'obra resideix en el text, la tècnica literària i la capacitat d'atrapar el lector. Temes universals: Tot i l'escenari de la cultura magribina, la novel·la aborda el patriarcat, la complexitat de les relacions entre homes i dones, i la duresa de la infantesa i l'adolescència. Tècnica i estil: L'ús d'un narrador especial que permet posar distància emocional. L'equilibri entre la violència dura i la tendresa, evitant el sentimentalisme. Una estructura temporal fluida que connecta passat i present sense confondre el lector. La relació amb la realitat L'autora admet que beu de la seva trajectòria vital i de l'univers viscut fins als vuit anys com a font de recursos literaris, però subratlla que l'objectiu final és la creació de ficció. "A mi m'és igual si la crítica és positiva o negativa, però sí que es centri en el text... el que m'ha fet ràbia era aquesta focalització en elements extraliteraris." Reflexions sobre la solitud i la maternitat Es discuteix la profunda solitud de la protagonista en el seu procés de creixement i com l'autora compagina la seva faceta de mare amb l'escriptura, definint la conciliació com una de les grans dificultats de la societat actual.

  • 13'

    Entrevista a Agustí Gatell, nou cap d'emergències

    Nou lideratge a la Regió d'Emergències de Tarragona L'entrevista presenta Agustí Gatell, qui assumeix el càrrec de cap de la Regió d'Emergències al Camp de Tarragona des de principis d'abril. Amb una trajectòria de 25 anys al cos de bombers, Gatell substitueix Albert Magaroles amb l'objectiu de mantenir la continuïtat operativa i adaptar el servei als nous reptes tecnològics i climàtics. Recursos i Capacitat Operativa El nou cap detalla l'estructura que passa a gestionar sota la seva responsabilitat: Efectius: Un equip d'aproximadament 450 bombers, tant professionals com voluntaris. Infraestructura: Gestió de 20 parcs de bombers distribuïts pel territori. Reforços d'estiu: La incorporació de 138 auxiliars forestals a partir del 15 de juny per a la campanya contra incendis. Mitjans especialitzats: Destaca la dotació específica per a risc químic a Tarragona i la coordinació centralitzada dels mitjans aeris. Reptes i Gestió de Riscos L'eix central de la seva gestió serà la coordinació i professionalització del cos davant l'evolució dels riscos actuals: Riscos Tecnològics: Atenció especial al polígon industrial de Tarragona mitjançant programes de formació específica en risc químic. Canvi Climàtic: Adaptació a escenaris de temperatures més altes i sequeres prolongades que augmenten la probabilitat de grans incendis forestals. Simultaneïtat: La preocupació per la gestió de diversos incendis actius alhora, fet que pot saturar la capacitat d'extinció regional. "L'objectiu principal és aconseguir que el cos de bombers, tant els funcionaris com els voluntaris, sigui un cos absolutament preparat per la feina que ha de fer." Conscienciació Ciutadana Gatell subratlla que, tot i que el nivell d'organització del cos de bombers a Catalunya és un referent, encara manca consciència social en determinats sectors de la població que subestimen els perills de les seves accions en l'entorn natural.