Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

901-912 de 1247
  • 11'

    Tarragona acull les Jornades de Nutrició i Farmàcia

    Tarragona, Capital de la Nutrició Farmacèutica La ciutat de Tarragona es converteix en l'epicentre de la farmàcia estatal amb la celebració de les Jornades Farmacèutiques d'Alimentació, organitzades pel Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics. L'esdeveniment reuneix prop de 300 especialistes per abordar el vincle entre nutrició, edat i salut. Punts clau de la trobada científica Nutrició Perinatal: S'analitza com l'alimentació de la mare durant la gestació condiciona la salut futura de l'infant. Rendiment Escolar: La importància del desmorzar complet no només per prevenir l'obesitat, sinó per optimitzar la capacitat cognitiva dels joves. Adolescència i Edat Adulta: Debat sobre els trastorns alimentaris, l'ús personalitzat de l'activitat física i la desmitificació dels productes light i els antioxidants. Innovació i Seguretat: Presentació de l'estudi sobre aliments funcionals i el rigorós control dels complements alimentaris mitjançant el codi nacional. Tecnologia i Cultura Local Un dels moments més destacats serà la col·laboració amb la Fundació Alícia, vinculada a Ferran Adrià, mitjançant un taller sobre l'esterificació de l'oli d'oliva, aplicant tècniques farmacèutiques a la gastronomia saludable. "L'alimentació que porta la mare durant els nou mesos d'embaràs repercutirà en positiu o en negatiu en la salut del seu fill quan aquest vagi creixent." L'esdeveniment conclourà amb una vessant lúdica que inclou una exhibició castellera i una visita pel patrimoni romà de la ciutat, reforçant els vincles humans i culturals del col·lectiu.

  • 17'

    Marc Parrot presenta 'Interferències' al Teatre Metropol

    En aquesta conversa, el músic Marc Parrot parla sobre el seu darrer disc titulat Interferències i el seu concert de presentació a Tarragona. L'artista desgrana els detalls de la seva nova proposta, que combina música i escenografia d'una manera molt personal. El concepte del disc i el personatge 'Ninú' L'artista introdueix el Ninú, un personatge que funciona com el seu alter ego virtual i presencial. Aquesta figura és central en la seva imatge actual, ja que permet explicar històries en diversos escenaris i acompanyar-lo durant els concerts i la seva pàgina web. Temàtiques i maduresa artística Marc Parrot reflexiona sobre l'evolució del seu estil, destacant una major seguretat en la composició i la voluntat d'explorar nous temes: * Perspectives no tràgiques: Com a la cançó Ara que estic mort, on tracta el final de la vida des d'un punt de vista diferent. * El Radioaficionat: Una cançó de personatge que simbolitza la paradoxa de la comunicació: voler estar connectat amb tot però acabar desconnectat de la realitat més propera i sensorial. * Eclecticisme musical: L'autor defensa que no segueix un estil fix (com el reggae o el blues), sinó que crea una "banda sonora" a mida per a cada lletra per no arrossegar els tòpics culturals de gèneres concrets. Un espectacle de proximitat El concert al Teatre Metropol de Tarragona es defineix com un espectacle de distància curta. Malgrat l'hora (dos quarts de deu de la nit), l'artista destaca la importància de viure la música amb un component teatral i visual fort, utilitzant atrezzo i vestuari per completar el missatge de les seves cançons. "Jo busco la música que penso que li pot anar bé per explicar la cançó... el tema és el que m'interessa, explicar una història."

  • 21'

    Lluís Aragonès i l'estratègia d'ERC a Madrid

    Entrevista electoral amb Lluís Aragonès (ERC) El cap de llista d'Esquerra Republicana per Tarragona, Lluís Aragonès, analitza els reptes de la seva formació davant les eleccions al Congrés. L'objectiu principal és consolidar el grup parlamentari i actuar com a força decisiva per defensar els interessos de Catalunya davant un possible govern del PSOE o l'amenaça d'una victòria del PP. Estratègia política i pactes Aragonès defineix clarament les línies vermelles i els objectius d'ERC a Madrid: Impedir un govern de la dreta: La missió prioritària és evitar que el Partit Popular torni al poder, per les seves polítiques contràries a l'Estatut i el seu suport al Plan Hidrològico Nacional. Condicionar Zapatero: Davant la falta de confiança en el líder socialista, Aragonès proposa la política de "cobrar per avançat". Crítica a CiU: Acusa Convergència i Unió de ser el "tio Paco de las Rebajas" per vendre's per poc i intentar desestabilitzar el govern de la Generalitat des de Madrid. Reivindicacions territorials i infraestructures L'entrevista se centra en les mancances històriques que pateixen el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre: Finançament: Exigència immediata de la publicació de les balances fiscals per acabar amb l'espoli fiscal. Gestió de l'aigua: Oposició radical a qualsevol transvasament de l'Ebre, defensant la Nova Cultura de l'Aigua basada en la racionalitat i les dessalinitzadores. Ferrocarril: Reclamació del traspàs integral de Rodalies i Regionals, prèvia inversió del govern central. Equipaments: Traspàs de la gestió de l'aeroport de Reus al govern català i cessió d'edificis com el Museu Arqueològic i el Banc d'Espanya a la ciutat de Tarragona. Proposta d'unitat: El lobby territorial Aragonès fa una crida als futurs diputats i senadors de la demarcació per actuar com un lobby territorial. "Si anem junts, segur que el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre hi guanyaran, i molt." Aquesta proposta busca un pacte de mínims per defensar inversions clau com la façana marítima, l'estació central o l'alta velocitat, més enllà de les ideologies de cada partit.

  • 8'

    XIII Jornades de Dret del Treball a Tarragona

    XIII Jornades de Dret del Treball i Seguretat Social Tarragona acull la tretzena edició d'aquestes jornades consolidades, organitzades pel Col·legi Oficial de Graduats Socials de Tarragona. Enguany, l'esdeveniment destaca per una col·laboració inèdita amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), fet que converteix la trobada en un punt de referència estatal per a la formació de jutges i magistrats. Temàtiques clau i actualitat jurídica Les jornades s'enfoquen en l'anàlisi de casos pràctics i canvis legislatius recents que afecten directament la ciutadania: Reformes en prestacions: Estudi de les novetats en la pensió de viduïtat per a parelles de fet. Assetjament laboral: Diferenciació i tractament jurídic de l'assetjament sexual i per raó de sexe, així com les noves tendències en indemnitzacions addicionals. Conciliació i Igualtat: Aplicació de la Llei d'Igualtat, incloent els nous permisos de paternitat (13 dies) i l'ampliació dels de maternitat. Responsabilitat social: La integració de la conciliació de la vida familiar i laboral en els convenis col·lectius. Participació i ponents de prestigi Amb una assistència prevista d'entre 400 i 500 professionals, les jornades compten amb figures de primer nivell: Rosa Maria Virulés: Magistrada i directora tècnica de les jornades. Magistrats del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com Aurélio Desdentado, Sara Pose i Luis Gil. "Aquests ponents són els que aplicaran la llei o la interpretaran; per tant, és vital conèixer quina és la seva visió per a la tasca professional diària."

  • 12'

    Lectura pública de 'La plaça del Diamant' a Tarragona

    Homenatge a Mercè Rodoreda i la cultura catalana L'entrevista amb el llibreter Ramon Marrugat destaca la vitalitat cultural de la Llibreria La Rambla a Tarragona, que es converteix en l'epicentre d'actes per celebrar el Dia de la Dona i la Setmana del Llibre en Català. L'esdeveniment principal és una lectura pública ininterrompuda de l'obra mestra de Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, coincidint amb el centenari del naixement de l'autora. Detalls de la lectura pública Participació oberta: Qualsevol ciutadà pot participar-hi; ja hi ha més de 80 inscrits, incloent-hi l'alcalde Fèlix Ballesteros, que iniciarà l'acte. Durada: S'espera que la lectura s'allongui entre tres i quatre hores el proper dissabte. Reconeixement: Els participants rebran un diploma commemoratiu com a record de la seva col·laboració. Altres activitats literàries L'espai no només acull Rodoreda, sinó que manté una agenda dinàmica que inclou: Tallers de lectura: Dirigits per Ricardo Trigo, on s'analitzaran clàssics d'Umberto Eco, Gabriel García Márquez i Paul Auster. Presentacions de llibres: Destaca l'obra de Rosa Queralt, Aigua i genolls, un estudi antropològic i dialectal sobre les dones treballadores de l'arròs al Delta de l'Ebre. El llegat de Rodoreda Marrugat reflexiona sobre la figura de Mercè Rodoreda, afirmant que és una autora que mai ha necessitat ser "rescatada" de l'oblit perquè la seva presència és constant a les escoles i llars. "Mercè Rodoreda és un nom català universal; la seva obra es pot llegir en més de 30 llengües a tot el món." Es destaca la seva capacitat per connectar especialment amb el públic femení i la seva habilitat per retratar una època de postguerra i silenci des d'una sensibilitat única.

  • 21'

    Francesc Ricomà: Estratègia i reptes del PP a Tarragona

    Entrevista a Francesc Ricomà: Perspectives electorals i territorials El candidat del Partit Popular per Tarragona, Francesc Ricomà, analitza l'actualitat política a pocs dies de les eleccions generals, destacant la seva confiança en un canvi de govern a Espanya. Anàlisi dels debats i l'economia Debat cara a cara: Ricomà considera que Mariano Rajoy va mostrar-se més sensible als problemes reals dels ciutadans, mentre que Zapatero es va dedicar a fer oposició a l'oposició sense explicar la seva gestió. Situació econòmica: El candidat alerta sobre l'augment de l'atur i critica la manca de reformes estructurals durant la legislatura socialista. Defensa de la llengua i política hídrica Llengua i rotulació: Comparteix la crítica a les sancions per rotular en castellà, qualificant-ho de "pressió absurda" i defensant la llibertat cultural. Pla Hidrològic Nacional: Reivindica la necessitat de recuperar els transvasaments d'aigua des de conques excedentàries (com l'Ebre) cap a les deficitàries, sempre respectant el cabal ecològic i les necessitats del territori d'origen. "El millor que podem fer amb les llengües és deixar-les tranquil·les; sancionar algú per rotular en castellà és una situació d'anormalitat." Projectes per a Tarragona Façana Marítima: Critica la demora del projecte a causa del canvi de govern municipal i aposta per recuperar el consens anterior. Infraestructures: Proposa una xarxa de rodalies pròpia per al Camp de Tarragona (estil metro de superfície) i la gestió de l'aeroport de Reus des del territori amb col·laboració empresarial. Seguretat Ciutadana: Advoca per una reforma del Codi Penal per evitar la reincidència i proposa la repatriació automàtica d'immigrants que delinqueixin.

  • 21'

    Dones Gitanes: Identitat, Estereotips i Futur

    Identitat i la Triple Lluita de la Dona Gitana El text explora la complexitat de ser dona, gitana i catalana. S'exposa com aquest col·lectiu pateix una invisibilitat històrica i una manca de valoració malgrat estar cada vegada més present en tots els àmbits socials i professionals. La càrrega de prejudicis s'intensifica quan es creuen les qüestions de gènere amb l'origen ètnic. Trencar Estereotips i la Formació Les protagonistes fan una crida a desmuntar les imatges preestablertes que la societat occidental o no gitana ha imposat sobre elles: La bata de cola: Es clarifica que no és un símbol gità, sinó un element de la cultura andalusa que s'ha estigmatitzat com a propi del col·lectiu. L'educació: Es defineix com la "base principal" i l'única sortida per a la joventut. Es destaca el creixement de dones gitanes a la universitat, superant en molts casos els homes en formació acadèmica. El paper de la dona: Es reivindica que la dona gitana sempre ha estat treballadora i valorada dins de la seva comunitat, desmentint el mite del submissió absoluta. Convivència i Prejudicis Inherents Es produeix un debat intens sobre la por a l'altre i la manca de coneixement mutu. La Tia Emilia posa al límit l'interlocutor amb preguntes directes sobre el racisme quotidià: "¿Tu casaries la teva filla amb un gitano?" S'argumenta que, tot i portar sis segles de convivència, encara existeix una barrera invisible. La solució no passa per canviar l'essència gitana, sinó per un reconeixement mutu on no es generalitzin les conductes negatives d'uns pocs a tot el col·lectiu. Evolució dels Valors i el Patriarcat Les participants reconeixen una evolució positiva en la joventut: Repartiment de tasques: Els homes joves comencen a assumir rols de cura i llar que abans eren impensables. Llibertat d'elecció: El rito gitano i la virginitat es veuen ara més des de la il·lusió personal que des de l'obligació imposada. Separacions: S'admet amb naturalitat que les parelles gitanes es separen quan la relació no funciona, aplicant la seva pròpia llei. Finalment, es destaca el valor de la col·lectivitat i la passió amb què el poble gitano viu els moments vitals (naixements, noces i malalties) en contraposició a l'individualisme metòdic de la societat no gitana.

  • 13'

    Guia cultural i arqueològica de Tunísia i Cartago

    Guia Cultural de Tunísia: Més enllà de Cartago En aquesta conversa amb Magí Seritjol, tècnic del Museu d'Història de Tarragona, s'explora la riquesa patrimonial i cultural de Tunísia com a destinació clau en els creuers pel Mediterrani. Tot i que Cartago n'és el nom més conegut, l'expert destaca que el país ofereix tresors romans molt més impressionants i una vida quotidiana fascinant. Cartago i les restes púniques Actualment, Cartago és un barri residencial d'alt nivell a Tunís, similar a la Cala Romana de Tarragona. Es conserven les Termes Antonines, amb vistes espectaculars al golf, però les restes de l'època púnica (fenícia) són escasses. Advertència: Cal tenir precaució amb el Palau Presidencial veí, ja que la seguretat és extremadament estricta amb les fotografies. Imprescindibles de Tunís Capital Museu del Bardo: Considerat una joia mundial, allotja una de les millors col·leccions de mosaics romans del món. La Medina de Tunís: Declarada Patrimoni Mundial, és el lloc ideal per perdre's, gaudir de l'hospitalitat local i comprar artesania autèntica lluny dels reclams turístics. La Goleta: El barri marítim on és obligatori tastar el peix fresc i el marisc a la planxa. Sidi Bou Saïd: Un poble pintoresc de cases blanques i blaves on cal prendre un té amb pinyons. La Tunísia Romana profunda Seritjol recomana visitar tres enclaus arqueològics excepcionals que sovint queden fora de les rutes massives: 1. Dougga: Una ciutat romana sencera en un paisatge d'oliveres al nord. 2. Sbeitla: Amb un imponent Capitoli molt ben conservat. 3. Bullaregia: Famosa per les seves cases subterrànies dissenyades per fugir de la calor, on encara es poden veure mosaics intactes in situ. Gastronomia i Societat Menjar: Predominen els productes frescos com el meló i la síndria, el cuscús de cordé i el bric. Societat: Es destaca el paper actiu de la dona tunisiana, amb una forta presència a les universitats, i el caràcter obert i amable de la seva gent. "Viatjar a Tunísia exigeix respecte absolut pel país que t'acull, una premissa que hauria de guiar qualsevol viatger."

  • 9'

    Estat actual i futur del CIM el Camp de Tarragona

    Desenvolupament i comercialització del CIM el Camp L'entrevista amb Ignasi Regàs, director de l'empresa pública CIMALSA, analitza l'estat d'un dels projectes logístics més ambiciosos del territori. Actualment, la primera fase ja està urbanitzada i presenta un èxit de comercialització superior al 80%. Cronograma i execució de les obres Les obres d'edificació de la primera empresa ja han començat. Es preveu que abans de Setmana Santa s'iniciïn nous projectes de construcció. L'objectiu és que a finals d'any les primeres empreses ja puguin estar operatives al recinte. CIMALSA construirà també n託s modulars destinades a PIMES del sector del transport. La Segona Fase i el creixement futur El projecte no s'atura i ja es planifica la segona fase, que s'ubicarà íntegrament en el terme municipal de Tarragona. El compromís amb l'ajuntament és aprovar el planejament durant aquest any per iniciar les obres el 2009. "La CIM el Camp serà el recinte logístic més gran de Catalunya després de la ZAL del Port de Barcelona." Impacte econòmic i serveis integrats El model de centre logístic proposat destaca per oferir serveis integrals que inclouen: * Serveis a les persones: Restauració, hotels i comerç. * Serveis a les empreses: Oficines, consultories i centres de formació. * Serveis als vehicles: Benzineres, tallers i manteniment. L'impacte econòmic estimat és de 3.000 a 3.500 llocs de treball i una generació de valor afegit de 150 milions d'euros, consolidant el Camp de Tarragona com el segon focus logístic de Catalunya.

  • 18'

    100 trasplantaments de mèdula a l'Hospital Joan XXIII

    Èxit i consolidació de l'hematologia a Tarragona L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha assolit una fita històrica en arribar als 100 trasplantaments de mèdula òsia. Aquest centre és l'únic acreditat a la província per realitzar aquesta intervenció, una autorització renovable anualment per l'Organització Catalana de Trasplantaments que certifica l'excel·lència dels seus estàndards mundials. El procés del trasplantament autòleg El doctor Andreu Llorente i la doctora Virginia Callao expliquen que la tècnica utilitzada és principalment el trasplantament autòleg, que consisteix en: Extracció: S'estimulen les cèl·lules mare del pacient perquè surtin al torrent sanguini. Afèresi: Mitjançant una màquina, es recullen aquestes cèl·lules en un procés de unes 5 hores, evitant les antigues i doloroses punxades als ossos. Criopreservació: Les cèl·lules es congelen al Banc de Sang i Teixits. Rescat: Després de donar una quimioteràpia molt intensiva (que destrueix el tumor però també el moll de l'os), es reinfecten les cèl·lules mare per regenerar el sistema hematològic. Perfil del pacient i condicions de seguretat Aquesta teràpia no es pot aplicar a tothom; es reserva per a casos de leucèmia, limfoma o mieloma. Els punts clau de l'ingrés inclouen: Aïllament: El pacient roman entre 2 i 3 setmanes en habitacions amb aire filtrat i pressió positiva per evitar infeccions. Condició física: Més que l'edat (s'han fet trasplantaments a persones de fins a 70 anys), el factor determinant és l'estat general de salut del malalt. "Amb aquesta tècnica augmentem un 30 o un 40% les possibilitats que el malalt es guareixi de la malaltia." La importància de la donació Finalment, es destaca el paper crucial del Banc de Sang i Teixits. Durant el període crític post-infusió, els pacients no tenen defenses ni plaquetes, per la qual cosa depenen totalment de les donacions de sang altruistes realitzades per la demanda constant del centre hospitalari.

  • 14'

    Primer seminari universitari sobre la Setmana Santa a la URV

    La Setmana Santa entra a la Universitat L'historiador i professor Josep Maria Sabater-Bos presenta una iniciativa pionera a la Universitat Rovira i Virgili (URV): el primer seminari acadèmic dedicat a l'estudi de la Setmana Santa de Tarragona. Segons Sabater-Bos, es tracta d'una fita inèdita a Catalunya i l'Estat, ja que el seminari té el rang d'assignatura i permet convalidar crèdits universitaris. Estructura i continguts del seminari El seminari s'organitza en tres jornades amb cinc ponències principals que analitzen el fenomen des de diverses òptiques: Antropològica: A càrrec del Dr. Joan Prat, oferint una visió acadèmica i escèptica. Històrica i Religiosa: Impartida pel vicari general Miquel Barberà i el llicenciat Pere Poi. Turística: Analitzada per la professora Maria Teresa Segura de l'Escola de Turisme. Cinematogràfica: Una sessió audiovisual sobre la representació de Crist al cinema i la pròpia imatgeria tarragonina. Local: Una crònica específica sobre la història de la Setmana Santa de Tarragona a càrrec del propi Sabater-Bos. Visita guiada i reivindicació museística L'activitat culminarà el dissabte amb una visita a les tres esglésies que custodien la major part dels misteris (passos) de la ciutat: Nazaret (la Sang), Sant Llorenç (dels Pagesos) i Sant Miquel del Pla. El coordinador aprofita per reivindicar un Museu de la Setmana Santa, proposant que aquests temples romanguin oberts tot l'any per al turisme cultural. "Tarragona té una activitat cultural viva i jove; la Setmana Santa no és un fòssil, sinó que està més desperta que mai." Inscripcions i impacte Tot i que el seminari està integrat en el currículum universitari, s'ha obert al públic general amb una matrícula simbòlica. A causa de l'èxit de convocatòria, s'han hagut d'ampliar les places inicials, demostrant l'interès creixent per la religiositat popular com a objecte d'estudi científic.

  • 22'

    Serveis i infraestructures socials al Camp de Tarragona

    Balanç de la política social i legislativa a Tarragona L'entrevista amb Jordi Tous, director dels serveis territorials d'Acció Social a Tarragona, repassa l'estat actual de les lleis de serveis socials i el mapa d'equipaments a la demarcació. Marc Legislatiu i Nous Projectes El departament treballa en diversos fronts normatius de gran impacte per a la ciutadania: Llei d'Acollida: Es preveu que l'avantprojecte entri al Parlament durant el 2008. L'objectiu és establir un servei d'acollida potent que ofereixi referents clars en formació, treball i habitatge, tant en l'àmbit local com en els països d'origen. Llei de Serveis Socials de Catalunya: En vigor des de l'1 de gener de 2008, suposa un canvi de model cap a la universalitat, prioritzant les necessitats de la persona per sobre de la seva renda. Llei de la Dependència: S'està desplegant de forma descentralitzada a través del món local. S'anuncia un reforç de 9 milions d'euros per agilitzar els Plans Individuals d'Atenció (PIA). Mapa d'Equipaments i Infraestructures Socials Tous posa èmfasi en la necessitat de considerar les dotacions socials com a infraestructures crítiques del territori: Gent Gran: S'estan impulsant projectes clau com la residència de la Mercè (prevista per a finals de 2009) i noves places amb la Fundació Santa Tecla i Sanitas per pal·liar el dèficit al Tarragonès. Discapacitat i Salut Mental: Destaca la remodelació de l'antic sociosanitari Casablanca i la creació de llars de suport al Baix Penedès i Baix Camp. Atenció a la Dona: Es confirma la posada en marxa del Centre d'Intervenció Especialitzada (CIE) al carrer Colom per a l'abril, oferint assessorament jurídic i psicològic. "Hem d'anar introduint cada vegada més el concepte d'infraestructures socials; ens calen solars i planificació territorial per posar en marxa els recursos que ja tenim dotats."