Vicenç Canyón: L'experiència a Eurovisió de Belgrad
Balanç de l'experiència a Belgrad Vicenç Canyón torna del festival d'Eurovisió amb una barreja d'esgotament i entusiasme. Tot i haver perdut pes a causa de la mala alimentació durant el viatge, destaca la intensitat de les semifinals i la gran producció del certamen a Belgrad. Crítica als representants Rússia (Dima Bilan): Tot i ser el guanyador, Canyón el descriu com un divo cregut i inapproachable, protegit per guardaespatlles personals. Rodolfo Chikilicuatre (Espanya): Hi ha una forta crítica cap a la proposta espanyola. Es parla de manipulació mediàtica i es qüestiona que realment triomfés a l'estranger. Gisela (Andorra): Es lamenta la seva eliminació malgrat la seva capacitat vocal, culpant una cançó cursi i una coreografia poc encertada. El fenomen "Eurofans" i l'ambient en directe L'entrevistat subratlla que el festival no és només el que es veu per televisió, sinó un esdeveniment social massiu: Les festes nocturnes són l'escenari on realment es coneixen els artistes d'altres països com Ucraïna o Turquia. Existeix una gran discrepància entre el públic de l'estadi (15.000-20.000 persones) i l'espectador de televisió; per exemple, els esbroncaments al representant espanyol no es van sentir clarament a la pantalla. "A l'estranger el Chiki Chiki no feia gràcia; tot ha estat una manipulació dels mitjans fent creure que guanyaria." Altres propostes destacades Es mencionen positivament les actuacions de Portugal (comparada amb Rosa d'Espanya), la modernitat d'Israel, la qualitat del directe de Turquia i l'espectacularitat visual d'Ucraïna.

