Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2008

·684 episodis

RSS

episodis

325-336 de 684

26 de gen. del 2008
24'
Sant Nicolau: Orígens, Miracles i la Connexió amb Holanda
L'Origen de Sant Nicolau i la seva Evolució En aquest episodi de cultura popular, en Jordi Bertran ens aclareix la figura de Sant Nicolau, desmuntant el mite de la versió americana comercial i centrant-se en les seves arrels històriques i mediterrànies. De la Mediterrània al Món • Sant Nicolau és originàriament Sant Nicolau de Bari, una ciutat portuària d'Itàlia a la costa de l'Adriàtic. • És un sant estès universalment i amb una forta tradició a Catalunya, present en iconografies tan antigues com els capitells del claustre de la Catedral de Tarragona (segle XIII). • El seu patronatge està estretament lligat als mariners, representat sovint amb una àncora o un vaixell. La Tradició de Sinterklaas a Holanda La versió holandesa, coneguda com a Sinterklaas, presenta curiositats geogràfiques i culturals molt particulars: • Segons la tradició holandesa, el sant viu a Espanya i arriba a Holanda per via marítima a mitjans de novembre. • Curiosament, s'explica als nens que ve concretament de Madrid, malgrat no tenir port de mar. • Va acompanyat d'un seguici de patges anomenats Zwarte Piet (Pere el Negre), que reparteixen unes galetes característiques i no caramels. Els Miracles de Sant Nicolau El programa repassa algunes de les llegendes més famoses recollides a la Llegenda Àurea: El Somni de Constantí "Un que si no alliberes els condemnats t'aixecarà una guerra que et convertirà a tu i a tots els teus en pastura de bestiar." Aquesta va ser l'advertència que el sant va fer en somnis a l'imperador Constantí per salvar tres oficials romans condemnats a mort. El Miracle del Gra i les Tres Donzelles • El carregament de gra: Durant una època de fam, el sant va fer que un vaixell que transportava gra des d'Alexandria mantingués el mateix pes en arribar a port tot i haver alimentat la gent durant el trajecte. • L'adot de les filles: Per evitar que un pare arruïnat hagués de prostituir les seves tres filles, Sant Nicolau va llançar bossetes de monedes d'or per la finestra per pagar-ne el dot.
26 de gen. del 2008
20'
Els Chichos: Rumba, Tradició Popular i Mites de la Marginalitat
Aquest text és la transcripció d'un programa de ràdio on els interlocutors, entre ells Jordi Bertrand i Nora, discuteixen de manera àmplia i dinàmica la trajectòria i la influència del grup musical Los Chichos. Es fa una reflexió sobre els orígens i el context històric del grup, incloent la transició del règim franquista i la marginalitat associada a la rumba catalana i el flamenc pop. També es comenten altres actings musicals modernes i col·laboracions amb altres artistes, tot posant de relleu la combinació d'humor, crítica social i la reivindicació d'una herència cultural musical valuosa.
26 de gen. del 2008
28'
Misteris i simbolisme: Gaudí, Jujol i el metro de Barcelona
El simbolisme ocult d'Antoni Gaudí L'episodi explora la figura enigmàtica d'Antoni Gaudí, analitzant la dualitat entre la seva profunda fe catòlica i la seva possible vinculació amb l'ocultisme, l'alquímia i la maçoneria. La Sagrada Família i el Quadrat Màgic • Es destaca la presència de símbols templers, com el cavaller templer a la façana de la Passió. • El quadrat màgic de 16 cel·les que sempre suma 33, una xifra cabalística que coincideix amb l'edat de Crist i els graus masònics. • L'alineació dels seus set monuments a Barcelona, que semblen dibuixar la constel·lació de l'Ossa Major. El Park Güell com a centre iniciàtic • L'ús del drac o salamandra com a símbol de l'alquímia (transmutació) i no només com a figura del mal. • L'existència d'elements com l'ou còsmic i les referències a la pedra filosofal, capaç de transformar metalls i purificar l'esperit. Josep Maria Jujol i el Teatre Metropol Es discuteix la col·laboració entre Gaudí i Josep Maria Jujol, centrant-se en el Teatre Metropol de Tarragona: • La configuració de l'edifici com un vaixell a vapor amb tota una iconografia vaticana i marinera. • La presència de detalls inquietants com un taüt enclaustrat a les escales posteriors i marquesines amb simbologia hermètica. El subsol de Barcelona: Estacions Fantasma L'anàlisi es trasllada al món modern sota terra, explorant les llegendes del metro de Barcelona: • Estació de Correus: Tancada el 1972, encara conserva cartells publicitaris de l'època i una atmosfera decadent. • Estació Gaudí: Una parada a la línia blava que mai va arribar a inaugurar-se. • El tren fantasma de Montjuïc: Una atracció antiga que aprofitava túnels industrials i polvorins de la guerra de Cuba. "Gaudí era un personatge que coneixia bastant bé l'alquímia i tenia un polsim de maçoneria, estant més a prop de certes sectes que de l'ortodòxia cristiana."
26 de gen. del 2008
27'
Llegendes màgiques i misteris de Barcelona
Llegendes, Espectres i Tradicions del Cap i Casal En aquesta edició de l'espai de cultura popular, en Jordi Bertran ens convida a fer un viatge insòlit per la ciutat de Barcelona, explorant la seva cara més oculta, esotèrica i llegendària. Tot i ser una ciutat moderna i cosmopolita, Barcelona conserva relats de fenòmens inexplicables lligats a la seva història. Els Fantasmes dels Teatres i Hospitals • L'espectre del Teatre Romea: Es diu que la silueta de la gran actriu Margarida Xirgo encara passeja per la platea, acompanyada de sorolls i la caiguda inexplicable de focus. El teatre, construït a prop d'un antic hospital, manté aquesta aura de misteri. • Les psicofonies del CSIC: L'actual centre d'investigació s'ubica a l'antic convent de les egipciaques, dedicat a l'acolliment de dones desarrelades i malalts. Diuen que encara s'hi senten els jamecs del patiment d'aquelles persones. La Maledicció del Gran Teatre del Liceu L'edifici del Liceu s'aixeca sobre el solar de l'antic convent dels Trinitaris. La llegenda parla d'un anell consagrat que fou enterrat als fonaments i que, fins que no sigui trobat, mantindrà el teatre sota una maledicció d'incendis, com els patits el 1861 i el 1994. Ajusticiaments i Bruixeria • La plaça del Rei i la Quinta Forca: Antigament era el patíbul públic on s'executaven els condemnats. L'expressió anar a la Quinta Forca prové precisament de la ubicació d'un d'aquests cadafalcs. Es diu que les ànimes en pena encara ronden per la via Laietana. • Jacint Verdaguer i l'exorcisme: S'explica que el prestigiós poeta Mossèn Cinto practicava exorcismes no ortodoxos al carrer Mirallers, vinculant-se amb el món de l'alquímia i les bruixes del barri de la Ribera. El Miracle del Dit de Santa Eulàlia "L'any 1339, durant el trasllat de les relíquies de Santa Eulàlia a la Catedral, les restes es van fer tan pesants que la processó es va aturar fins que un àngel va descobrir el lladre d'un dit de la santa." Aquesta llegenda explica l'origen de la plaça de l'Àngel, on un arcàngel va assenyalar el canonge que s'havia quedat amb la relíquia per fer-li retornar.
26 de gen. del 2008
22'
Sant Martí i el tradicional Ball de Faixes
En aquest retorn de Jordi Bertran al magazín de Tarragona Ràdio, l'expert en cultura popular ens apropa a la figura de Sant Martí i a una de les danses més singulars i menys conegudes de Catalunya: el ball de faixes. La llegenda de Sant Martí L'episodi aprofundeix en la història de Martí de Tours, un personatge clau de la tradició europea situat al segle IV. Alguns punts destacats sobre la seva figura són: - Fou el primer sant de l'Església a ser canonitzat sense haver patit martiri. - És considerat el prototip del cavaller medieval, representat sovint sobre un cavall blanc. - La llegenda més famosa narra com va tallar la seva capa per donar-ne la meitat a un pobre que patia fred. Segons la tradició popular, aquest gest va fer obrir el cel, donant lloc a l'arc de Sant Martí i al fenomen meteorològic de l'estiuet de Sant Martí. - És el patró de la cavalleria, dels forjadors i protector del bestiar de ferradura. El Ball de Faixes El nucli de la conversa gira entorn del ball de faixes, una dansa d'arrel medieval que actualment es manté viva principalment a Sant Martí de Tous (l'Anoia) durant la seva Festa Major el segon cap de setmana de novembre. - Particularitats: A diferència d'altres balls que usen estris com bastons o espases, aquí l'element protagonista és una peça de la pròpia indumentària: la faixa. - ** Simbologia i figures: Els balladors fan jocs i figures, com la de l'estrella, on es creuen les faixes per elevar un ballador o simular una "degolla" al voltant del coll del capità, qui finalment s'escapa en un gest que simbolitza la resurrecció. - Connexions: Presenta similituds coreogràfiques amb el ball de pastorets, el de cerculets o el de cosis de Tarragona. Tradició Oral i Refranys Com és habitual, l'espai clou amb la saviesa popular vinculada al calendari: "Per Sant Martí, l'hivern va de camí; si s'entreté, arriba per Sant Climent; però encara que faci tard, per Sant Andreu ha arribat."
26 de gen. del 2008
23'
Música ètnica i tradició a les Festes de Santa Tecla
La programació musical de Santa Tecla En aquest episodi del Matí de Tarragona Ràdio, en Jordi Bertran ens apropa a la vessant més ètnica i internacional de les festes de Santa Tecla. Tot i que la música tradicional de casa nostra és l'eix central, enguany es fa una aposta decidida per ritmes d'arrel que connecten Tarragona amb el món. Els escenaris amb noms de flora local Una curiositat destacada és que els escenaris s'han batejat amb noms de plantes autòctones del paisatge litoral i local, creant una identitat pròpia per a cada espai: • L'Escenari Sabina (Plaça del Rei) • L'Escenari Margalló (Parc de les Granotes) • L'Escenari Alfàbrega i el nou Escenari Farigola (Plaça dels Nazarens) Destacats Internacionals i Nacionals L'episodi repassa diverses propostes que serviran de fil conductor durant les festes: • Ska Cubano: Una big band amb músics d'arreu (Cuba, Japó, Londres) que barreja el ritme jamaicà amb la tradició cubana de forma enèrgica. • Lo Còr de la Plana: Des de Marsella, una formació que utilitza exclusivament la veu i la percussió (panderos) per actualitzar la tradició occitana. • La Troba Kung-Fú i Obrint Pas: El punt de trobada entre la rumba catalana i la música de dolçaina valenciana en un concert conjunt a la Plaça de la Font. • Carrau: Una banda que investiga i modernitza tradicions antiquíssimes amb una posada en escena molt jove. • Qui hi ha: Representants de la fusió celta feta des d'aquí, amb forts vincles amb la banda irlandesa Kila. "Cada cop la música globalitzada necessita la contraposició amb accents locals o territorials importants." Altres novetats de la festa Finalment, es comenta l'èxit del repartiment del programa de festes (amb 83.000 exemplars) i la novetat d'un programa-mapa d'iniciativa privada. També es destaca la connexió festiva amb la ciutat germana de Pompeia, que portarà el seu Limoncello per maridar amb un vermut de circ.
26 de gen. del 2008
26'
Evolució i elements perduts de les festes de Santa Tecla
La naturalesa canviant de Santa Tecla En aquesta conversa amb Jordi Bertram, s'explora com les festes de Santa Tecla a Tarragona no han estat mai un bloc immutable, sinó un organisme viu que ha evolucionat al llarg dels segles. Es destaca la idea de la festa evolutiva, on elements entren i surten segons el context social, polític i gremial de cada època. Els elements desapareguts i el seu origen L'episodi se centra en diversos elements del seguici que avui dia no formen part de la celebració habitual o que estan en procés de recuperació: • El Ball de Titans: Documentat entre 1577 i 1804, vinculat al Gremi de Pescadors. Es descriu com una dansa mitològica influenciada pel Renaixement, amb personatges que representaven divinitats gregues i romanes. • El Ball d'Espases: Un element que va conviure amb el Ball de Bastons però que va acabar desapareixent a finals del segle XVII. • Les Roques (o Castells): Grans carros escenogràfics, comuns a tota Europa, que representaven escenes bíbliques o martiris com el de Santa Tecla amb els lleons. • Corporacions Bíbliques: Grups de personatges que desfilaven amb màscares representant Adam i Eva, els apòstols o les tres maries. El paper dels gremis i la crisi del segle XIX Es posa èmfasi en com la Guerra del Francès (1808-1813) va marcar un trencament dràstic. Moltes estructures gremials van desaparèixer i, en la seva posterior refundació, van sorgir noves modes. Per exemple, els gremis de pescadors i de pagesos van substituir antics balls per la promoció de les colles castelleres locals. "Cada generació reté allò que ha vist en una època determinada, que no vol dir el que s'hagi vist sempre tota la vida." Connexions internacionals i convidats Finalment, es recorda que Tarragona sempre ha estat una ciutat oberta a influències foranes, convidant colles de Valls, Vilafranca o fins i tot grups internacionals (com els gegants de Sicília), enriquint constantment el patrimoni festiu de la ciutat.
26 de gen. del 2008
24'
Festa Major de Granollers: Blancs, Blaus i Santa Tecla 2008
Exploració de la Festa Major de Granollers i Santa Tecla L'episodi d'avui se centra en la riquesa de les tradicions festives catalanes, posant el focus inicialment en la Festa Major de Granollers i la publicació d'un nou llibre que analitza la seva evolució. Jordi Bertran ens acompanya per desgranar la singularitat d'aquesta celebració, marcada per la rivalitat festiva i la barreja de gèneres. Els Blancs i els Blaus: Origen d'una Rivalitat La festa de Granollers es divideix actualment en dues colles, els Blancs i els Blaus. Aquesta competició té les seves arrels en un fet històric del segle XIX: • Un desafiament entre dos rajolers l'any 1897, l'hereu Maynou i el Rayo, per veure qui fabricava més rajoles en una hora. • La festa va evolucionar d'una celebració d'hivern (per Sant Esteve) a una d'estiu durant la segona meitat del segle XIX, un canvi que va generar molta polèmica social a l'època. L'Estructura de la Festa Moderna Segons Bertran, la celebració se sosté sobre tres pilars fonamentals: El desafiament dels rajolers: Un esdeveniment gairebé esportiu on s'avalua tant la quantitat com la qualitat de les rajoles produïdes. Actes tradicionals: Inclou elements comuns a la zona, com gegants, castellers i grups de foc. Vessant carnestoltenca: Una de les característiques més úniques de Granollers és la integració d'elements propis del Carnaval dins de la Festa Major, amb disfresses, àpats col·lectius i protocols paròdics. "Hi ha una gran transposició d'elements de la festa del carnestoltes a la festa major; gent que es disfraça de les coses més inversemblants." Agenda Musical i Tradicional de Santa Tecla 2008 A la part final de l'episodi, es repassa el programa de Santa Tecla a Tarragona, que presenta més de 500 activitats. S'anuncien concerts de grups com Efecto Mariposa, Antònia Font, Obrim Pas i el rock de Rosendo. També es destaquen novetats tradicionals com la creació de l'Àliga petita i el Ball de Serrallonga petit.
26 de gen. del 2008
24'
Festa Major de Granollers i Santa Tecla 2008
Dues grans celebracions: Granollers i Tarragona L'episodi d'avui se centra en dues de les festivitats més emblemàtiques de Catalunya a finals d'estiu: la Festa Major de Granollers i les festes de Santa Tecla a Tarragona. El programa dedica una part central a la presentació del llibre Els blancs i els blaus, que analitza la història i l'evolució del model festiu granollerí. La Festa de Blancs i Blaus de Granollers La celebració de Granollers destaca per la seva estructura única, basada en la rivalitat sana entre dues colles. Jordi Bertran explica que el model actual es divideix en tres grans blocs: • El desafiament dels rajolers: Un acte central que commemora la disputa del segle XIX entre l'hereu Mai Nou i el Raio per veure qui feia més rajoles en una hora. Actualment, és una competició multitudinària al Palau d'Esports. • El bloc tradicional: Elements etnogràfics compartits amb altres festes catalanes com gegants, castellers i grups de foc. • El vessant carnestoltenc: Aportacions de caràcter irreverent i humorístic com processons satíriques de Sant Blau, àpats multitudinaris i coreografies urbanes. Història i Evolució de la Festa El llibre presentat revela dades inèdites sobre el canvi de la festa de l'hivern a l'estiu a mitjans del segle XIX, un procés que va requerir gestions davant el Vaticà per mantenir l'ofici religiós original: "Es van haver de realitzar gestions davant del Vaticà per aconseguir que l'ofici litúrgic es mantingués el 26 de desembre malgrat que la festa major passés a l'agost." Novetats de Santa Tecla 2008 Es repassa el programa d'actes de Tarragona, que inclou prop de 530 activitats. Els punts clau d'enguany són: • Calendari atípic: La festa arrenca amb la diada castellera del diumenge 14, un canvi en la seqüència ritual habitual. • Noves figures: Presentació de l'Àliga Petita i el Ball de Serrallonga Petit. • Cicle de concerts: Destaca l'escenari Estrella Damm amb artistes com Efecto Mariposa, Obrint Pas, La Troba Kung-Fú, Antònia Font i Rosendo. • Agermanaments i curiositats: Promoció del Limoncello per l'agermanament amb Pompeia i un concert vermut basat en la llegenda dels formatges mallorquins de Santa Tecla.
26 de gen. del 2008
19'
Sant Magí: La Pòlvora de la Pau i la Tradició Local
Sant Magí a Tarragona: Entre la Història i la Llegenda Aquest episodi explora la figura de Sant Magí, copatró de Tarragona, posant èmfasi en la seva vinculació històrica amb la ciutat més enllà de la tradició de l'aigua. El col·laborador Jordi Bertran ens apropa a la literatura de Manuel de Montoliu per descobrir com la devoció al sant es va consolidar arran d'un fet considerat miraculós durant la Guerra del Francès. La Pòlvora i el Miracle del Portal del Carro El resum destaca un episodi clau del 1814, coincidint amb el bicentenari de la guerra contra Napoleó: En la seva retirada, l'exèrcit francès va intentar volar la ciutat col·locant 23 mines a les muralles. La tradició explica que la mina situada al Portal del Carro no va explotar mai, salvant una part de la ciutat i les cases dels veïns. Aquest fet va ser interpretat com una intervenció directa del sant, multiplicant la devoció popular fins que, el 1847, es va realitzar la primera processó patronal oficial. "Sant Magí va aturar la pòlvora de guerra i ara és saludat amb pòlvora de festa i de pau." Altres aspectes de la cultura popular L'espai també dedica temps a altres elements de la identitat t Tarragonina: Santa Tecla: Es presenta la nova imatge gràfica dedicada al Ball de Valencians i la samarreta d'enguany, que serà de color negre. Esport popular i tradició marinera: S'explica l'origen de la navegació a rem a la costa catalana, amb termes com els llaguts, les muletes o els bogadors, vinculats antigament a les tasques de descàrrega de peix i salvament marítim. Missa de Pescadors: La relació del sant amb el mar es manté viva a través de la missa de les 5 del matí, clarament diferenciada per la seva extracció popular i marinera.
26 de gen. del 2008
23'
La Mare de Déu de les Neus: Llegendes i Festes
La Mare de Déu de les Neus i el seu Origen L'episodi explora la festivitat del 5 d'agost, dedicada a la Mare de Déu de les Neus, una advocació que resulta curiosa per celebrar-se en ple estiu. Es detallen diverses llegendes del Pirineu, concretament de la Vall d'Aran, on la neu apareix com un element salvador davant la sequera. Llegendes de la Vall d'Aran • Batlant: Es narra com una nevada miraculosa el 5 d'agost va salvar els ramats de la sequera, i entre els flocs de neu va descendir la imatge de la Mare de Déu. • Bossòst: Una llegenda singular sobre la Mare de Déu de la Pietat, que apareixia surant al riu i retornava constantment a l'aigua fins que una nevada d'agost va revelar que la seva veritable advocació era la de les Neus. Literatura Popular i Gojos Es destaca la importància dels gojos com a eina per transmetre la història local i universal: • Connecten la devoció local amb els miracles originals de Roma i la importància de Barcelona. • Atribueixen a la Verge el poder de curar calentures i pestilències. El Cas de Vilanova i la Geltrú: La Cercavila de l'Imaginari El focus es desplaça cap a la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, on destaca un projecte innovador de participació infantil. Recreació del Legendari Local A diferència d'altres ciutats, Vilanova no fa una simple rèplica infantil de la festa adulta, sinó que ha creat la Cercavila de l'Imaginari: • Ball del Cep: Explica com la Mare de Déu protegeix les vinyes del Penedès i el Garraf de les pedregades. • Ball de la Fundació: Narra la fugida dels habitants de la Geltrú per escapar del dret de cuixer del senyor feudal, originant la Vilanova sota l'empara de Jaume I. • Imaginari modern: S'inclouen elements com el ferrocarril, integrant el progrés industrial dins del bestiari i les danses tradicionals. "La Cercavila de l'Imaginari és una mirada cap al passat representada pel futur que són els nens i nenes."
26 de gen. del 2008
18'
Llegendes de Santes, Dracs i Festes Majors d'Estiu
Llegendes i Tradicions del Bestiari i el Santoral En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'exploren diversos relats populars vinculats al calendari festiu de finals de juliol i principis d'agost. Es destaca especialment la iconografia dels dracs i la seva relació amb figures religioses. La llegenda de Santa Marta i la Cuca Fera Coincidint amb el 29 de juliol, es recupera la història de Santa Marta i la seva trobada amb la Cuca Fera (o Tarasca). Segons la tradició: La bèstia es va engolir la santa, però en ser aquesta un ésser de gran virtut, el seu cos es va recobrir d'una pàtina protectora. Els àcids de l'estómac no la van poder desfer, provocant que el drac s'inflés fins a explotar des de l'interior. Aquesta llegenda explica la forma rodona i voluminosa que té actualment aquesta peça del bestiari popular. Mallorca: El Dimoni de la Beata Es parla de la festa de Santa Catalina Tomàs (la Beata) a Vilafranca de Bonany. Els punts clau són: La màscara del dimoni, una de les peces de fusta tallada més antigues de Mallorca, amb similituds amb les màscares de Sardenya (mamuthones). La celebració de la Sarravolta, un acte modern on l'aigua és la protagonista. Festes de la Pagesia i l'Aigua al Camp de Tarragona L'episodi repassa altres celebracions properes: El Morell: La festa de Sant Abdó i Sant Senent (Sant Nin i Sant Non). Es destaca la batalla d'aigua contra el Cuc de l'Avellana (Sesia pyri), una representació festiva de la plaga que afecta els avellaners. El Pla de Santa Maria: La festa de la Mare de Déu de les Neus. Es commemora un vot de poble per protegir les vinyes de les pedregades d'agost. "La pedregada de caramels a la plaça de l'Església es viu amb paraigües per protegir-se i, alhora, recollir els dolços."