Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2008

·684 episodis
RSS

episodis

337-348 de 684
  • 23'

    Quico el Célio i la Música de les Terres de l'Ebre

    La Tradició Viva de les Terres de l'Ebre El programa d'avui se centra en el nou treball discogràfic de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreria, titulat Oco. Aquest grup ha esdevingut un mite vivent de la cultura popular catalana, especialment a les Terres de l'Ebre, combinant la música tradicional amb la reivindicació social i l’humor. Els Temes de l'Àlbum Oco • Reivindicació i Alerta: El títol del disc, Oco, és una expressió típica de la zona que significa "compte" o "atenció". S'utilitza com un crit d'alerta davant els perills que amenacen el Delta, com el ciment i la mala gestió de l'aigua. • Homenatge als Mestres: Es fa un recordatori emotiu dels grans cantadors històrics de jotes, com Lo Canalero, destacant la importància de la improvisació i el talent natural. • Identitat Territorial: El grup posa de manifest que, més enllà de les fronteres administratives entre Catalunya, el País Valencià i Aragó, existeix una unió humana i cultural real al voltant del riu Ebre. Innovació i Universalitat "La cultura rural i el localisme són una de les millors maneres d'arribar a la universalitat." El disc destaca per una qualitat musical excel·lent, havent estat masteritzat a Nova York. Tot i mantenir l'arrel tradicional amb ritmes de jota, fandango i sons de dolçaina, el grup incorpora tics moderns i col·laboracions de luxe com la de l'Eliseo Parra o la Cati Plana, demostrant que la música d'arrel pot tenir una gran projecció internacional.

  • 18'

    El mite del Comte Arnau: Entre l'heroi i la llegenda negra

    Introducció al personatge i el seu context En aquesta edició de l'espai de Tradicions i Cultura Popular, el col·laborador Jordi Bertran ens apropa a la mítica figura del Comte Arnau, un dels personatges més emblemàtics de la cosmogonia catalana. Ubicat principalment a la comarca del Ripollès, el mite s'entrellaça amb els orígens fundacionals de Catalunya al segle XI. Les dues cares d'un mateix mite L'anàlisi de Bertran ens permet diferenciar clarament dues interpretacions del personatge: La visió nacional i romàntica: Fruit de la Renaixença del segle XIX, aquesta versió presenta el Comte Arnau com un heroi de la reconquesta, un cavaller feudal vinculat al castell de Mataplana que va lluitar contra els sarraïns i va contribuir a la fundació del país. La llegenda negra: Una visió molt més fosca que l'identifica com un senyor cruel i pecador. Segons l'antropòleg Joan Prat, se'l podria considerar el "Dràcula català". Pecats i condemna eterna La part negativa de la llegenda recull diversos episodis de depravació: Condemna eterna: Es diu que cavalca eternament sobre un cavall de foc enmig de les tempestes com a càstig pels seus pecats. Escàndols sexuals: Se'l relaciona amb la profanació del convent de Sant Joan de les Abadesses, on hauria mantingut relacions il·lícites amb l'abadessa. Vampirisme i crueltat: Algunes versions apunten que bevia la sang dels seus vassalls. "El Comte Arnau és sovint identificat com el nostre Dràcula particular, un cavaller que cavalca un cavall negre deixant una estela de foc enmig dels llamps i trons." Instrumentalització i realitat històrica El text suggereix que la llegenda negra podria haver estat una eina de la jerarquia eclesiàstica masculina per desprestigiar les monges de Sant Joan de les Abadesses, que reclamaven més poder i autonomia. Finalment, es destaca com la sèrie de TV3 va ajudar a popularitzar modernament la versió més heroica i nacional del mite, tot i que encara avui, quan hi ha grans aparells elèctrics a la muntanya, la memòria col·lectiva recorda el tràgic galop del Comte.

  • 20'

    El mite del Comte Arnau: de l'heroi a la llegenda negra

    Explorant el mite del Comte Arnau En aquesta edició de l'espai de Tradicions i Cultura Popular, en Jordi Bertran ens submergeix en la figura del Comte Arnau, un dels mites més complexos i arrelats de la identitat catalana. Situat al segle XI a la comarca del Ripollès, el personatge oscil·la entre la glòria nacional i la condemna eterna. Les dues cares de la llegenda La figura d'Arnau no és lineal i presenta una dualitat fascinant que ha estat modelada al llarg dels segles: La visió romàntica i nacional: Reconstruïda durant la Renaixença (segle XIX), presenta el comte com un heroi de la reconquesta contra els sarraïns i un pilar en la fundació de Catalunya com a nació, vinculat al monestir de Ripoll i al bressol del país. La llegenda negra: Una visió molt més obscura que l'identifica com el "Dràcula català". Aquesta versió el descriu com un personatge cruel que: Bevia la sang dels seus vassalls. Va mantenir relacions escandaloses amb l'Abadessa de Sant Joan de les Abadesses. Està condemnat a cavalcar eternament sobre un cavall de foc enmig de les tempestes. Simbolisme i interpretació antropològica Segons els investigadors, el mite podria amagar una instrumentalització política i religiosa: "Sembla que una part de la llegenda pot estar relacionada amb un intent de la jerarquia masculina de l'Església medieval per menystenir i humiliar aquesta comunitat femenina que es volia constituir com un poder paral·lel." El resum conclou destacant com la cultura popular contemporània, especialment a través de sèries de televisió, ha tornat a posar èmfasi en el vessant més heroic i nacional del mite, tot i que l'essència del personatge segueix lligada als fenòmens atmosfèrics violents i a l'esperit primigeni de les muntanyes del Pirineu.

  • 20'

    Sant Zenó i l'Àngel Custodi: història i tradicions

    Un recorregut per la hagiografia i la cultura popular En aquesta conversa, Jordi Bertran ens apropa a aquelles figures del santoral que sovint queden en segon terme, però que tenen una gran càrrega històrica i cultural a Catalunya. Sant Zenó i la vinculació amb Arenys de Mar Sant Zenó se celebra el 9 de juliol. Segons la tradició, era un soldat romà que va ser màrtir i decapitat. La seva devoció a Arenys de Mar sorgeix al segle XVI (1583) a través de les relíquies. Existeixen dues versions sobre com van arribar: la versió històrica planteja un clergue que traficava amb relíquies i que, en caure malalt, les va cedir al poble com a agraïment als metges. La versió llegendària parla d'un vaixell amb destí a Tarragona que va haver de desviar-se pel mal temps. L'acte més destacat és el Cant de Completes, una cerimònia multitudinària i popular a la plaça de l'Església. L'Àngel Custodi i la protecció de les ciutats Celebrat el 12 de juliol, es diferencia de l'àngel de la guarda individual perquè té un caràcter comunitari i urbà. Va ser una festivitat consensuada a la Corona d'Aragó durant el segle XV per solidificar el poder civil i la seguretat a les ciutats. "És el protector especial de les comunitats urbanes que ha de vetllar per la pau i ser guia davant d'amenaces" Altres curiositats del santoral Sant Cristòfol: Patró dels automobilistes (10 de juliol). Santa Bàrbara: Patrona dels pirotècnics, miners i artificiers, invocada especialment en moments de tempesta.

  • 24'

    Evolució i història del Concurs de Focs Artificials de Tarragona

    Història i evolució del Concurs de Focs de Tarragona En aquesta conversa amb Jordi Bertran, es repassa la trajectòria del Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials de Tarragona, que arriba a la seva 19a edició. L'anàlisi se centra en com el certamen ha passat de ser una activitat local menor a un referent internacional, marcant l'evolució de la pirotècnia global. Les nissagues i l'estil valencià L'arrencada del concurs als anys 80 i principis dels 90 va estar marcada per la irrupció de les grans nissagues valencianes, que van substituir els espectacles més senzills per castells de gran potència. • Els Cavaller: Una família complexa amb diverses branques empresarials (com Ricardo Caballer o Morano-Caballer) que han convertit Tarragona en un camp de competició interna. • Pirotècnia Úbeda: Guanyadors el 92 i 93, van introduir una major elegància i sofisticació en els dispars. L'obertura internacional i el trienni italià A mitjans dels 90, el concurs es va consolidar a escala europea amb el domini de les empreses italianes, especialment de la zona de Nàpols. • Francesco Pagano: Guanyadors en diverses ocasions (95, 96, 99), van destacar per la seva gran connexió emocional amb el públic tarragoní. • Martarello: Representants de l'escola del nord d'Itàlia, guanyadors l'any 97. L'impacte del mercat oriental El programa destaca el contrast cultural entre les dues grans potències asiàtiques: • Xina (Empresa Lidu): L'any 98 va suposar el desembarcament xinès, basat en la quantitat i la potència d'exportació. • Japó (Tamaya): Representen la qualitat i el detall artístic, amb rituals de benedicció abans de l'espectacle. "Els xinesos són quantitat; els japonesos són qualitat i tradició." Nous models: Innovació vs. Tradició Actualment, el concurs conviu amb empreses de països sense tradició pirotècnica (com Suècia o Alemanya) que aposten per la innovació tecnològica i el disseny d'avantguarda, sovint reconvertint coneixements del sector militar cap a l'àmbit lúdic.

  • 23'

    El simbolisme del foc i el futur de la pirotècnia

    El simbolisme del foc a la revetlla de Sant Joan En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'explora el significat profund del foc com a l'element més simbòlic de la nit de Sant Joan. Més enllà de la festa organitzada, es destaca l'espontaneïtat i la capacitat integradora d'aquesta celebració, que connecta amb el canvi d'estació i la natura. Els rituals de la flama i les falles • La Flama del Canigó: S'explica la tradició de portar feixos de llenya al cim del Canigó per encendre una flama que després es distribueix per totes les fogueres dels Països Catalans. • Les falles del Pirineu: Es diferencia clarament entre els ninots valencians i les falles pirinenques. Aquestes darreres són troncs de pi farcits de teia (la part més resinosa i inflamable) que es baixen encesos des de les muntanyes. • Il·luminació històrica: Es distingeix entre les telleres fixes (portals antics) i les mòbils (comitives festives) que servien per enllumenar abans de l'electricitat. Orígens culturals i sacralització Es debat sobre la dualitat dels orígens del foc de Sant Joan: • Context cristià: Vinculat a Sant Joan Baptista i present especialment en les falles de muntanya, on sovint es fa el senyal de la creu amb el foc. • Context musulmà: Es suggereix que les fogueres de plaça tenen una arrel vinculada a la Pasqua d'en Sara, evidenciant com les dues cultures van sacralitzar rituals pagans anteriors. "Sant Joan és de les festes que tenen més capacitat integradora sense haver-ho preparat, potser perquè és un ritual molt més universal del que ens pensem." Amenaces al futur de la festa L'episodi tracta amb preocupació la nova directiva europea de pirotècnia. Aquesta normativa, impulsada amb la visió dels països del nord d'Europa, podria canviar radicalment el paisatge sonor i visual de les nostres festes: • Restriccions sonores: Es proposen límits de decibels que afectarien directament la tradició del tró, més típica dels països del sud. • Seguretat i distàncies: Les noves normatives de seguretat podrien imposar distàncies de fins a 15 metres entre els correfocs i el públic, cosa que els faria inviables en espais històrics. • Responsabilitat legal: S'alerta que els menors podrien tenir prohibit l'ús de certs petards, i els metges estarien obligats a denunciar els pares si una criatura arriba ferida a l'hospital per aquesta causa.

  • 20'

    Sant Onofre i Sant Antoni de Pàdua: Curiositats i Tradicions

    Sant Onofre: L'ermità dels cabells llargs En Jordi Bertran ens presenta la figura de Sant Onofre, un sant anacoreta poc habitual celebrat recentment. La seva iconografia és molt característica, ja que sempre apareix representat amb els cabells molt llargs, fruit de la seva vida d'aïllament. Patronatge: Sorprenentment, és considerat el patró dels xocolaters (compartit amb Sant Antoni) i dels torners. Protecció: Se l'invoca com a protector contra trons i llamps, una funció que comparteix amb Santa Bàrbara. La llegenda: Es diu que el seu pare, un rei persa, el va llançar a un braser encès sent un nadó a causa d'una temptació del diable, però el nen en va sortir indemne. Tradicions: A Quart de Poblet (València) se celebra "La Passejà", una processó on s'encenen bengales i focs per recordar el miracle del braser. Sant Antoni de Pàdua: El sant multiús El 13 de juny és el dia de Sant Antoni de Pàdua, un dels sants més populars i amb més advocacions del calendari. Tradicions i Celebracions Sant Antoni dels albercocs: A Artà (Mallorca), la festa coincideix amb la collita d'aquesta fruita i destaca la dansa dels cavallets. Rituals amorosos: És tradició invocar-lo per trobar nòvio o nòvia. A Bocairent, les joves llencen agulles de cap a les piles d'aigua beneïda de l'ermita. Innocència i objectes perduts: Se l'invoca per retrobar objectes perduts i és protector dels presos que es consideren innocents. Iconografia i Miracles Tot i ser conegut com de Pàdua (on va morir), el seu origen és lisboeta. Es diu que era un oratge excepcional, fins al punt que la llegenda afirma que els peixos treien el cap de l'aigua per escoltar-lo. La seva relíquia més preuada a Pàdua és la llengua, que es va mantenir incorrupta per la seva capacitat de predicació. "Sant Onofre i Sant Antoni de Pàdua es disputen aferrissadament el títol de patrons dels xocolaters."

  • 28'

    Inauguració i visita guiada a la nova Casa de la Festa de Tarragona

    La Casa de la Festa: Un nou equipament cultural L'episodi se centra en la recent inauguració de la Casa de la Festa a Tarragona, un espai que va més enllà d'un simple magatzem de figures. Segons Jordi Bertran, s'integra en el nou pla d'equipaments culturals de la Generalitat, situant la cultura popular al mateix nivell que teatres o auditoris. Origen i context històric • La idea del projecte es remunta a l'any 1996, quan les festes de Santa Tecla van ser declarades festes tradicionals d'interès nacional. • Ha estat un procés de gestació llarg (nou anys de construcció i més d'una dècada de planificació) per assolir els estàndards de qualitat requerits. Recorregut per les instal·lacions A través d'una visita guiada, es descriuen les quatre sales principals de la planta baixa: Sala de recepció i Aparador: Presidida per la Cucafera i els Gegants. És l'espai amb més alçada per allotjar les peces més voluminoses. Sala Didàctica i d'Audiovisuals: Espai polivalent que serveix per a projeccions sobre la seqüència ritual de les festes i com a sala d'assaig per a entitats. Sala del Bestiari i els Nanos: La zona més espectacular, amb uns 200 metres quadrats on s'exhibeixen les bèsties de foc (Lleó, Àliga, Víbria) i les còpies originals dels Nanos Vells de 1864. Sala dels Balls i Castells: Concentra la informació sobre els balls parlats, la música i el fet casteller, amb fotografies de Pep Escoda i Rafael López. Usos i futur de l'espai "No és un museu entès d'una manera estàtica, sinó que es pretén que sigui interactiu i viu." • Interactivitat: S'espera incorporar més continguts audiovisuals, sons i elements simbòlics (com els estris dels diables o bastons). • Espai de manteniment: L'edifici disposa d'un taller de cures (l'UCI de les figures) per a reparacions immediates durant les festes. • Horaris i accés: Obert de dimarts a diumenge. L'entrada és gratuïta temporalment fins a les festes de Santa Tecla.

  • 43'

    Inauguració de la Casa de la Festa a Tarragona

    La Casa de la Festa: Un nou equipament cultural L'episodi se centra en la recent inauguració de la Casa de la Festa a Tarragona, un espai que va més enllà de ser un simple magatzem per convertir-se en un centre d'interpretació de la cultura popular. Jordi Bertran i Jordi Sorinyac detallen les característiques d'aquest equipament situat a l'Avinguda Roma. Estructura i sales del museu L'edifici s'estructura en diverses sales que permeten un recorregut per la història i els elements de la festa: • Sala de recepció i vestíbul: Un espai polièdric que serveix de carta de presentació. • Sala d'imatgeria principal: On s'exposen els elements més voluminosos com la Cucafera i els sis gegants de la ciutat. • Sala audiovisual i didàctica: Espai polivalent per a projeccions i assajos de les entitats. Inclou plafons que resumeixen els set segles d'història de Santa Tecla. • Sala del bestiari i nanos: Destaca l'exposició dels Nanos Vells (peces originals del segle XIX) i les figures de foc com el Lleó, l'Àliga i la Víbria. • Sala del seguici i castells: Dedicada als balls, la música i les colles castelleres, amb un enfocament més visual i interactiu. Simbolisme i manteniment El podcast explica que el museu no és estàtic: "No és un contenidor només, és un espai que contindrà tota la informació de les festes, especialment el seguici i els castells." Es destaca l'existència d'un taller de manteniment (una mena d'UCI per a les figures) on es fan les reparacions de les peces malmeses durant les sortides al carrer. Personatges històrics i llegendes El Timbaler del Bruc i la Guerra del Francès En la segona part de l'episodi, es commemora el bicentenari de la Guerra del Francès. Es discuteix la figura mítica d'Isidre Llussà, el Timbaler del Bruc, i com la seva llegenda va ser amplificada pel romanticisme del segle XIX. També s'esmenten curiositats com el gegant Xabran de l'Arbós, que representa un general francès enemic.

  • 19'

    Versió i modernitat de les cançons infantils tradicionals

    Revisió de la música tradicional per a infants En aquest espai, el col·laborador Jordi Bertran ens presenta una acurada selecció de cançons infantils tradicionals que han estat versionades per artistes contemporanis. L'objectiu principal és demostrar que la cultura popular no ha de quedar tancada en una "urna", sinó que ha d'evolucionar i mantenir-se viva mitjançant noves interpretacions que connectin amb les generacions actuals. Musiquetes per la Bressola El fil conductor de la conversa és el projecte Musiquetes per la Bressola, un disc recopilatori impulsat per la revista Sons i el segell Propaganda pel fet. Aquest treball compta amb la participació de grups i solistes de tot l'àmbit lingüístic català: Pep Gimeno 'Botifarra': Amb una versió de La Tarara en català, apresa de la tradició oral valenciana. Miquela Lladó: Històrica del folk mallorquí que interpreta Cinc pometes amb una sonoritat fresca. Artur Gaya (Quico el Célio): Aporta el folklore de les Terres de l'Ebre amb la cançó La Bepa. La Carrau: Ofereixen una versió moderna i festiva de La lluna i la pruna, incorporant samplers i sons actuals. Miquel Gil: Tanca l'espai amb el clàssic Mare mareta, una peça amb regust de bressol. La importància de la transmissió escolar L'episodi ret un homenatge especial als docents i educadors de les llars d'infants i escoles. Es destaca que, tot i que la transmissió familiar continua sent clau, els centres d'ensenyament són avui dia els veritables motors que eviten el trencament de la cadena generacional en el cançoner popular. "Els nens són intel·ligents i els hem de compassar la seva intel·ligència amb músiques que tinguin qualitat, sense perdre l'arrel autòctona."

  • 21'

    Tradicions de Corpus: De la Garriga a l'Ou com balla

    Les festes de Corpus Christi a Catalunya L'espai d'avui es presenta com una illa de calma enmig de l'actualitat més convulsa per parlar d'una de les festes més arrelades al territori: el Corpus. Encara que l'Església el celebra oficialment en diumenge, poblacions com Berga o Reus mantenen la vigència del dijous com a jornada central. El referent de la Garriga: Enramades i catifes Es destaca especialment la celebració a la Garriga (Catalunya Central), un municipi conegut per la seva excel·lència floral: Dimensions: Confeccionen fins a 24 catifes que sumen uns 1.800 metres lineals de flors. Materials: La flor principal és el clavell de tots els colors. Modalitats de guarniment: Catifes: Dibuixos horitzontals a terra fets amb pètals. Altarets: Representacions escèniques frontals amb motius religiosos o populars. Murals: Una variant moderna on es fan grafitis a la base que després es cobreixen amb flors. L'Ou com balla: Simbolisme i Origen El programa analitza un dels elements més curiosos del Corpus: l'ou com balla, que es pot veure en indrets com el claustre de la Catedral de Tarragona o la ciutat de Barcelona. Origen històric: Es vincula a la tradició cortesana dels patis nobiliaris del Regne de Nàpols durant el segle XV, des d'on va arribar a Catalunya. Significat: Més enllà del debat sobre si l'ou és

  • 23'

    L'evolució de la Moixeranga: de la tradició al tecno

    Evolució i metamorfosi de la música tradicional En aquest episodi, Jordi Bertran ens proposa un viatge sonor excepcional a través de les versions i adaptacions d'una de les peces més emblemàtiques de la cultura popular catalana i valenciana: la Moixeranga. L'eix vertebrador és com una tonada ancestral pot transformar-se mitjançant nous llenguatges musicals sense perdre la seva essència. La Moixeranga: Un símbol coral i religiós La conversa s'inicia destacant la festivitat de la Verge de Fàtima (13 de maig) i la relació de la Moixeranga d'Algemesí amb l'adormició de la Mare de Déu. Es subratllen els següents punts: • L'instrumentari base original: la dolçaina i el tabal. • El simbolisme de la peça com a referent nacionalista i religiós al País Valencià. • La transició des de la formació primitiva de la Cobla de tres quartans (sac de gemecs, flaviol i tamborí) fins a l'orquestració actual. Versions contemporànies i experimentació L'espai se centra en com grups actuals han trencat barreres estilístiques: • Cibernets: Aquest grup de Vilafranca del Penedès fusiona músiques electròniques amb instruments de canya o fusta. Destaquen temes com Aterratge a la plaça o el Toc d'ofertori. • Companyia Elèctrica Dharma: Analitzem el seu paper pioner en el folk rock i la seva capacitat per donar majestuositat a les peces tradicionals. • Chimo Tebar: Una aproximació des del jazz rock contemporani, on la melodia es fragmenta i es reinterpreta amb piano i sintetitzadors. • Fusions mediterrànies: Es destaca la connexió de la gralla amb instruments del Magrib o fins i tot del Nepal, demostrant que la música tradicional no és un compartiment estanc. "Les versions han existit tota la vida; ja a finals del segle XIX la Cobla s'organitzava per fer versions que funcionaven durant centenars d'anys." Per concloure, s'explora fins i tot la versió tecno de la Moixeranga, demostrant que la tradició està més viva que mai en les pistes de ball modernes.