Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2008

·684 episodis
RSS

episodis

349-360 de 684
  • 25'

    Lourdes: 150 anys d'aparicions i religiositat popular

    Orígens i context històric de les aparicions L'episodi commemora el 150è aniversari de les aparicions de la Mare de Déu a Lourdes (l'Orda), ocorregudes entre el febrer i el juliol de 1858. Un dels fets més singulars és que la divinitat es va adreçar a la jove Bernadetta Sobirós en gascó, la variant de la llengua d'oc pròpia de la regió, ja que la noia no entenia el francès. La figura de Bernadetta Sobirós • Era una jove de 14 anys d'origen molt humil i salut fràgil. • Malgrat les aparicions, mai es va curar de l'asma crònica que patia. • Va acabar ingressant en un convent i el seu cos es conserva embalsamat a Nevers. Els tres pilars del ritual a Lourdes Jordi Bertran analitza com el santuari s'assenta sobre tres elements simbòlics que connecten amb tradicions precristianes: 1. La Pedra: Les aparicions tenen lloc en una cova (la Gruta de Massabielle), un espai tradicionalment associat a fets sobrenaturals. 2. L'Aigua: L'element central de les curacions. Milers de pelegrins busquen el bany en piscines o beure de la font per obtenir el miracle. 3. El Foc: La impressionant tradició d'encendre ciris de grans dimensions (sovint tan alts com la persona que demana el favor) com a exvots d'agraïment. Entre la fe i la indústria turística L'episodi també reflexiona sobre la transformació de Lourdes d'un petit poble de 4.000 habitants a un centre mundial amb una gran infraestructura de marxandatge. "Lourdes ha passat de ser una petita població a convertir-se en la meca del pelegrinatge catòlic després de Roma." Es discuteix la dualitat entre la devoció sincera i el negoci dels souvenirs (ampolles d'aigua, medalles, etc.), així com la reticència històrica que certs sectors oficials de l'Església han tingut cap a aquestes manifestacions de caràcter més popular i esotèric.

  • 21'

    El Cant d'Estil: Tradició i Identitat Valenciana

    Exploració del Cant d'Estil al País Valencià Aquest episodi profunditza en el cant d'estil, una de les manifestacions més autèntiques de la transmissió oral valenciana. Aquest gènere, que viu el seu moment àlgid amb l'arribada de la primavera, es caracteritza per la seva expressivitat vocal i virtuosisme, sovint anomenat també cant a l'aire per la potència i llibertat melòdica dels seus intèrprets. Modalitats i Estructures Dins del repertori del cant d'estil, s'identifiquen diverses variants estructurals, sovint anomenades amb números, que funcionen de manera similar als pals del flamenc: Les Valencianes: Inclouen estils com l'1, l'1 i 2, i l'1 i 12. Aquestes modalitats es diferencien pel nombre de versos, l'entrada de la música i les tornades. Les Albaes: A diferència de les valencianes, s'acompanyen de dolçaina i tabalet en lloc d'instruments de corda. Tradicionalment es cantaven durant les rondes nocturnes o a trenc d'alba. Figures Clau del Cant El programa destaca la importància de les figures que fan possible la ronda: El Cantador/a: L'intèrpret que aporta la potència vocal. El Versador: La figura crucial que improvisa i dicta els versos a l'orella del cantador. El Llistero: Qui organitza la ruta i gestiona a qui es dedica cada cant (autoritats, veïns o divinitats). Orígens i Comparativa Musical Es debat l'origen d'aquest gènere, situant-lo a l'Horta de València com el seu nucli natural. Tot i que sovint s'ha comparat amb la jota per certes harmonies, els experts el vinculen més estretament amb els fandangos del sud a causa dels seus melismes i la seva rítmica lliure i florejada. "Com la aragonesa, consta de siete frases, pero melódicamente es original, autóctona, bien distinta de la jota de Aragón en contenido y sentimiento."

  • 22'

    El Cant d'Estil: Tradició Oral i Música al País Valencià

    Introducció al Cant d'Estil L'episodi explora el cant d'estil, una manifestació musical de transmissió oral fonamental a la cultura del País Valencià. Aquesta tradició agafa una força especial amb l'arribada de la primavera i destaca pel seu virtuosisme vocal i l'ús de la lletra improvisada. Característiques i Modalitats El programa analitza diverses subcategories o pals d'aquest gènere, sovint anomenats per números o procedència: L'U, l'U i dos, i l'U i dotze: Diferents estructures melòdiques i rítmiques que podrien tenir l'origen en passos de dansa. Les Valencianes: Modalitat originària de l'horta de València, estesa fins a Castelló i Alacant. Les Albaes: Es diferencien de la resta pel seu acompanyament amb dolçaina i tamborí, i tradicionalment es canten durant la nit o a la matinada. Figures clau i l'art de la improvisació El cant d'estil es basa en una estructura col·laborativa on intervenen diversos rols: Cantadors i Cantadores: Intèrprets amb veus potents i melismes complexos (com lo Chiquet de Mislata o Josepa Blasco). El Versador: La persona que dicta o "xivata" els versos improvisats al cantador a cau d'orella. El Llistero: El responsable de gestionar la llista de llocs o persones a qui es dedicarà el cant. "És una fórmula d'improvisació melòdica on la veu comporta una expressivitat vocal molt virtuosa, el que s'anomena cant a l'aire." Context Musical i Comparatives Es debat sobre l'origen musical d'aquestes peces, situant-les més a prop dels fandangos del sud que de la jota aragonesa, malgrat les similituds superficials. A més, es destaca la paritat històrica en aquest gènere, on la presència de dones cantadores ha estat rellevant des de fa dècades.

  • 24'

    Llibres i Tradicions per Sant Jordi a Tarragona Ràdio

    Recomanacions Literàries i Cultura Popular de Sant Jordi En aquesta edició especial, s’analitza una tria de publicacions centrades en la cultura popular, la música tradicional i la història local de Tarragona i els Països Catalans per celebrar la diada de Sant Jordi. Música i Instruments Tradicionals La conversa s'inicia amb el llibre-CD 50 partitures d'acordió diatònic de Francesc Marimon, interpretat per Carles Belda. • Es destaca el paper de l'acordió com l'instrument que feia d'orquestra popular. • Es reflexiona sobre la dualitat de l'instrument: la seva relació amb la festa però també el seu to de melangia. Pirotècnia i Foc Es presenta el llibre Pirotecnia en Valencia, una obra de gran format que dedica espais rellevants a la ciutat de Tarragona. • Inclou una menció especial al Concurs de Castells de Focs artificials de Tarragona. • Cita destacada sobre la ubicació privilegiada de la ciutat: "Potser té a la punta del Miracle, banyada per la mar Mediterrània, el millor lloc per muntar i disparar focs a tot l'estat espanyol." Castells i Bestiari Festiu Es posa èmfasi en el patrimoni tarragoní amb dues obres clau: Els Castells de Tarragona, imatges i testimonis: Una coedició de Cossetània i els Xiquets de Tarragona que recull la història viva des de 1926 fins al 2006 amb material inèdit. Bèsties de Festa: Un compendi enciclopèdic amb 700 figures del bestiari festiu, basat en les fotografies de Ramon Saumell. Altres Temes i Curiositats • Gastronomia: Es comenta l'Agenda Gastronòmica de Catalunya 2008 com a guia per a mercats i fires. • Història i Teologia: El prestigiós teòleg Armand Puig presenta Els Evangelis apòcrifs, explicant com aquests textos influeixen en tradicions com els Pastorets o el Misteri d'Elx.

  • 17'

    Ali Bey: El viatger, espia i escriptor barceloní

    Ali Bey: L'home de les mil facetes L'episodi explora la fascinant vida de Domènech Badia i Leblich, universalment conegut com a Ali Bey el-Abbasí. Nascut a Barcelona el 1767, Badia no només va ser un reconegut viatger i escriptor, sinó també un espia estratègic al servei dels governs de la seva època. Els viatges i la infiltració al món islàmic Ali Bey és recordat per ser un dels primers europeus a entrar a la Meca i deixar-ne constància escrita detallada. Per aconseguir-ho, va utilitzar una gran dosi d'ingeni i audàcia: Es va fer passar per un príncep sirià i expert en el Corà. Es va sotmetre a una circuncisió a Londres per dotar de credibilitat la seva identitat musulmana. Va rebre el finançament del ministre Manuel Godoy per a una expedició secreta amb finalitats comercials i militars (1803-1808). Un llegat cultural i documental Tot i el seu paper com a espia, el seu llegat més gran és la seva obra escrita, que va documentar aspectes de geografia, astronomia, art i política del Magrib i el Pròxim Orient. "És el primer europeu que realment va deixar constància escrita de la seva estada a la Meca, amb croquis i dibuixos tant de la ciutat com dels espais sagrats." El final d'una vida d'intriga La seva trajectòria va acabar de manera prematura l'any 1818 a Síria durant un segon viatge, aquest cop sota ordres napoleòniques. La seva mort està envoltada de llegendes de traïció i enverinament, i es diu que en morir li van trobar una creu amagada, alimentant el mite de la seva doble vida religiosa i política.

  • 23'

    Música Tradicional de Mallorca i Balears

    Exploració de la Música Tradicional de les Illes Balears Aquest episodi realitza un recorregut sonor per la riquíssima tradició musical de Mallorca i Menorca, analitzant des dels gèneres més festius fins a les expressions més ancestrals vinculades a la terra. Els Balls i el Ball de Bot L'espai comença desmuntant prejudicis sobre la música tradicional. Els interlocutors critiquen les visions que redueixen el ball de bot a un simple espectacle per a turistes, reivindicant-ne la seva vigència social. • El Fandango: Es presenta com un dels aires més característics de la Mediterrània. • Terminologia: Es discuteix l'ús del terme vara per referir-se als estils o palos en el context del flamenc català i balear. • Ball de Bot: El seu nom prové de l'acció de botar (saltar sobre els propis peus), i inclou gèneres com la jota, el copeo i el bolero. Narrativa i Infància: Romansos i Bressol La música també serveix per explicar històries i per a l'àmbit domèstic: • Els Romansos: El grup Nou Romancer actualitza el gènere de les històries cantades. Es destaca el clàssic "La presó de Nàpols", un estàndard de la música en català amb múltiples variants territorials. • Cançons de Bressol: S'analitza la seva funció de transmetre tranquil·litat, exemplificat amb el treball del grup Xaloc Música. L'Essència Ancestral: El Cant de Llaurar L'episodi dedica un espai especial a la música etnogràfica, aquella que no es fa per a un públic, sinó per a un mateix o per a la natura: • El Cantador Toni Gall: Es presenta una peça de llaurar, on la veu apareix nua, acompanyada només pel so dels terrossos de terra i el matxo. "És l'essència de cantar per a ningú, o per a la natura, o per autoescoltar-se un mateix mentre treballa la terra." Modernitat i Sàtira: La Rumba Menorquina Per tancar, s'explora la fusió i la sàtira social amb la rumba de Miquel Mariano: • Sàtira Turística: A la cançó "Les tres taronges", es parodia amb humor la relació entre els illencs i els turistes, utilitzant mescles de català i anglès (Spanglish). • Publicació: Es fa referència al disc adjunt a la revista Sons de la Mediterrània com una novetat clau de l'àmbit discogràfic català.

  • 18'

    Connexions tal·lúriques: Roger Mas i el Tíbet

    Roger Mas i la mística del Solsonès En aquesta edició, Jordi Bertran ens proposa un viatge sonor insòlit que connecta la profunditat de les muntanyes del Tíbet amb el paisatge del Solsonès. El nexe d'unió és el treball de Roger Mas, titulat Cançons Tel·lúriques, on el cantautor solsoní explora les seves arrels a través d'una sonoritat ancestral i gairebé espiritual. La relació entre Catalunya i el Tíbet L'episodi destaca paral·lelismes sorprenents entre ambdues cultures: Sonoritat Espiritual: S'exposa com les veus guturals i els mantres tibetans troben un mirall en la reinterpretació que fa Roger Mas d'elements de la tradició catalana. Goigs i Tradició: Es presenta una versió moderna dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, una peça del segle XVI que Mas transforma en una experiència meditativa. Paisatge i Mística: La muntanya de la Bòfia (Solsonès) actua com l'equivalent local a les serralades tibetanes, servint d'inspiració per a un disc que vol ser "tel·lúric" (que prové de la terra). Curiositats de l'àlbum El programa revela detalls fascinants sobre la producció musical: Llengües inventades: En algunes peces, Roger Mas no utilitza cap idioma real, sinó onomatopeies i sons que mimetitzen la llengua tibetana. Música de Festa Major: L'àlbum també reivindica la solemnitat de la música de carrer, integrant el Ball de l'Àliga de la Patum de Berga i el Ball de Gegants de Solsona. Monjos de Tashilumpo: Es comparen fragments reals de monjos d'aquest monestir per demostrar la gran similitud estètica amb el treball del cantautor català. "Això del món tel·lúric, en el fons, té molt a veure amb el món del Tíbet."

  • 25'

    Tradicions de Pasqua, Caramelles i pífies mediàtiques

    Balanç de la Setmana Santa i tradicions locals L'episodi comença amb una reflexió sobre el tancament de la Setmana Santa, destacant com la pluja ha condicionat algunes processons però no ha impedit la celebració de tradicions clau arreu del territori. Els refranys i la gastronomia de març • S'analitza la saviesa popular a través de refranys en castellà que vinculen el mes de març amb la fam, la cura dels ramats i l'agricultura (especialment els cigrons). • Es destaca la relació entre la festivitat religiosa i plats típics com les espinaques amb cigrons, un clàssic del receptari de Pasqua. La tradició de "Jesús el Rico" a Màlaga Es narra la curiosa llegenda de la confraria de Jesús el Rico, que té el dret d'indultar un presoner cada any. "Fa més de 200 anys, uns presoners es van escapar només per portar el sant en processó durant una pesta i després van tornar voluntàriament a la presó; el rei va quedar tan impressionat que els va concedir aquest privilegi." Crítica als mitjans de comunicació i pífies informatives El programa dedica una part important a analitzar com les televisions (tant TV3 com les estatals) sovint cometen errors de documentació o se centren excessivament en personatges famosos en lloc de la tradició mateixa. Caramelles: Entre la ficció televisiva i la realitat local • Es critica una connexió de TV3 a Súria on, segons Jordi Bertran, es van utilitzar imatges que no representaven l'essència real de les caramelles. • Gràcies a la participació dels oients (Angelina i Laura), es confirma la vigència de les caramelles a Tarragona, on grups com el Cor Gregal mantenen viu el costum de cantar sota els balcons el dissabte de Glòria. Errors de Televisió Espanyola • Es comenta una informació desafortunada sobre les processons de personatges vius a Campdevànol, titllant-les de "singularitat única" quan existeixen molts exemples similars a Còrdova (Puente Genil) o al País Basc. Altres celebracions post-Pasqua Els bous i els ous pintats • S'esmenta l'inici de la temporada taurina amb els Toros de l'Aleluya a Andalusia i els correbous que vindran per Sant Marc a les Terres de l'Ebre. • Es descobreix la tradició de los huevos pintos a Pola de Siero (Astúries), que se celebra el dimarts de Pasqua. Aquesta tradició es basa en una llegenda no canònica sobre Maria Magdalena i uns ous vermells que simbolitzaven la resurrecció per convèncer un incrèdul Sant Pere.

  • 25'

    Evolució històrica i anècdotes dels Armats de la Sang

    Història i Evolució dels Armats de Tarragona L'episodi d'avui se centra en el 250è aniversari dels Armats de la Sang, realitzant un recorregut detallat des de la seva primera constància documental fins a l'actualitat. El Jordi Bertran ens guia a través de les transformacions d'aquesta institució clau de la cultura popular tarragonina. Els Orígens i les Primeres Estructures • La primera notícia real i documentada dels armats a Tarragona data de l'any 1758. En aquell moment, el grup estava format per un capità manalla i dotze soldats. • El 1780 s'incorpora el pifre, un instrument militar agut (semblant a un flautí), per donar un aire més solemne i marcial a la processó, possiblement per evitar les prohibicions de l'òpoca contra les manifestacions massa teatrals. Crisis i Renovacions del Segle XIX i XX • Durant la Guerra del Francès, la confraria va patir el robatori de gairebé tot el vestuari, obligant a una reconstrucció total del cos l'any 1815. • La influència del Romanticisme i l'òpera a finals del segle XIX va portar a una major espectacularitat en els vestits, allunyant-se de la senzillesa original per buscar una recreació històrica més estètica. • Existia una pràctica curiosa de reutilització: quan Tarragona renovava els vestits, sovint venia els antics a altres poblacions, com Vila-seca o fins i tot a la cavalcada de Reis de la ciutat. Curiositats i Vida Quotidiana El programa destaca la dimensió humana i popular d'aquests personatges, citant el llibre de Josep Maria Salvador Llorpí: "Els armats eren mortals que menjaven fesols i bevien vi abans de sortir a la processó." Menús Històrics del Divendres Sant • Es detallen factures d'actes dels anys 40 on es descriuen els sopars: truita de dos ous, fesols (un element omnipresent), lluç fregit, 600 grams de pa per persona i vi negre. • Aquesta dieta contundent preparava els armats per a l'esforç físic de la processó del Sant Enterrament.

  • 45'

    El 15è Festival de Dixieland de Tarragona: Tradició i Veu

    Presentació del Festival de Dixieland de Tarragona L'episodi se centra en la 15a edició del Festival de Dixieland, un esdeveniment que converteix el jazz en cultura popular gràcies a la seva presència als carrers, mercats i espais quotidians de la ciutat. Jordi Bertran, programador del festival, destaca que la fita d'enguany és la consolidació d'aquest gènere com una activitat participativa i oberta a tothom. L'eix temàtic: La importància de la veu Cada edició del festival té un fil conductor, i aquest any es posa l'accent en la veu com el primer instrument del jazz. • Es recorden els orígens en les work songs (cançons de treball) de l'Àfrica i les plantacions dels Estats Units. • La figura central de la inauguració és Dee Dee Bridgewater, que presenta un espectacle vinculat a les seves arrels a Mali i la fusió entre el jazz i el folklore africà. Formacions i diversitat musical El festival acull més de 100 activitats i actuacions amb una varietat estilística notable: • La Portenya Jazz Band: Una de les formacions més volgudes, que destaca pel seu homenatge a Cab Calloway i la seva estreta relació amb el festival. • Tandarica Orchestra: Representen el vessant del jazz balcànic i el teatre de carrer. En aquesta edició presenten el seu nou disc i protagonitzen una actuació històrica al Centre Penitenciari de Tarragona. • Duke Ellington i l'espiritualitat: El saxofonista Javier Pie oferirà un concert de música sacra a l'Església de Sant Llorenç, reivindicant la faceta més religiosa del cèlebre compositor. Innovació en els espais i col·laboracions El festival s'estén a espais poc convencionals per apropar la música a tots els racons: • Centre Penitenciari: Per primera vegada, el jazz entra a la presó per oferir un concert solidari. • Biblioteca Pública: Exposició de fons documentals i audiovisuals sobre la història del jazz. • Restauració: Consolidació dels Dixi Sopars i presència en bars i restaurants per mantenir l'ambient festiu durant tot el dia. "El jazz, en els seus orígens, és cultura popular al 100%."

  • 21'

    L'evolució dels armats i el simbolisme dels estaferms

    Introducció i refranyer popular El programa comença amb un recull de refranys meteorològics vinculats al mes de març, destacant la seva variabilitat atmosfèrica i la tradició agrícola. S'estableix un paral·lelisme entre la climatologia i l'arribada de la Setmana Santa, introduint la música processonal com a fil conductor. L'estètica i la funció dels armats al segle XVII En Jordi Bertran reprèn l'explicació sobre l'evolució del món dels armats, centrant-se en el pas del teatre religiós als carrers. Es destaca que la seva presència no era només ornamental, sinó que complia una missió real d'ordre públic en moments de grans aglomeracions. Estafers a Sant Vicenç dels Horts: Es descriuen uns personatges amb una indumentària que recorda els mosqueters o la societat del segle XVI-XVII, allunyada de l'estètica peplum romana. Besalú i els Dolors: Apareixen figures que barregen l'estètica de la Guàrdia Suïssa vaticana amb elements del món pagès, escortant específicament la Mare de Déu. Esterri d'Àneu: Un exemple d'adaptació rural amb faldellins virolats, a mig camí entre un ball de bastons i una guàrdia armada. El Barroc i l'espectacle processonal Durant el segle XVII, la incorporació d'armats i bandes de música va servir per barroquitzar les processons, buscant una major espectacularitat. S'afegeixen elements com: * Trompetes i capelles de música. * L'ús generalitzat de la plata i el recarregament estètic. * L'aparició de timbals, vinculats històricament tant a la festivitat religiosa com als cicles més primitius de les festes majors. Curiositats etimològiques Es fa una anàlisi del terme estaferm, vinculant-lo a la fermesa del soldat però també a l'origen llatí del ninot de fusta rígid usat en els tornejos medievals per a l'entrenament dels cavallers.

  • 24'

    Els orígens dels Armats i la Setmana Santa

    Orígens i Evolució dels Armats L'expert Jordi Bertran analitza les arrels històriques dels Armats, coincidint amb el 250è aniversari de la primera notícia documental d'aquest cos a la ciutat de Tarragona. Durant la conversa, es desmitifica la idea que aquests personatges nasquessin fa només dos segles i mig, remuntant-ne l'essència a l'edat mitjana. De la Penitència de Sang al Teatre • Les primeres processons del segle XIV eren exhibicions de penitència pública i autogestió, on la sang i l'esflagellament eren els protagonistes reals. • Amb el temps, aquestes pràctiques es van intentar organitzar a través del Via Crucis per establir límits temporals i d'estacions. • La introducció dels Armats prové de la representació teatral de la Passió. Originalment, eren els "dolents" que representaven les tropes opressores que castigaven Jesús. L'Impacte de la Contrareforma El Concili de Trento (segle XVI) va ser clau per a l'estructura actual de la Setmana Santa: • Es van substituir les confraries de la Vera Creu per les de la Sang per imposar més disciplina. • L'Església va treure el teatre de l'interior dels temples i el va portar al carrer, integrant aquests personatges en les desfilades per reduir la cruesa de les disciplines de sang. • Es destaca la influència de l'estètica peplum cinematogràfica en la imatge moderna dels armats, que difereix de la sobrietat original. Comparativa amb altres tradicions "Moltes vegades la primera notícia documental no és l'inici real d'una tradició, sinó només quan algú en va prendre nota." Es mencionen casos singulars com els armats d'Ocanya (Toledo) amb armadures reals del segle XV, els puntuntunes i el Cangrejo de Calanda, i els personatges del bon i el mal lladre a les processons de Reus.