Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

109-120 de 1096
  • 6'

    Salvador Alemany reflexiona sobre infraestructures a Tarragona

    Conferència a la Cambra de Comerç de Tarragona El president d'Abertis i del Cercle d'Economia, Salvador Alemany, ha participat en una trobada amb empresaris i economistes per analitzar la situació actual i futura de les infraestructures a Catalunya i les comarques tarragonines. Punts clau de la intervenció Aeroport de Reus: Alemany ha destacat que l'aeroport té un paper clau i que cal concretar el seu desenvolupament des del territori de manera immediata. Autopista AP-7: S'ha confirmat que el desmantellament dels peatges troncals segueix el calendari previst per a finals de 2010. S'ha descartat un quart carril a l'AP-7 a causa de la demanda actual i l'elevat cost de les expropiacions. Model de finançament: Davant la reducció dels fons europeus, Alemany proposa buscar fórmules de col·laboració públic-privada i recursos internacionals. Una visió estratègica del país Alemany ha criticat la manca de planificació de les administracions i ha sentenciat el valor estratègic de les obres públiques: "Esperar a fer les infraestructures quan es disposin de diners per fer-les és una manera de perdre competitivitat." Per acabar, s'ha mostrat contrari a l'eliminació total dels peatges, apostant per un sistema harmònic que defineixi on aplicar el pagament i on la gratuïtat.

  • 9'

    Èxit de la recapte d'aliments a Tarragona

    Balanç de la Gran Recapte d'Aliments El director del Banc d'Aliments de les comarques de Tarragona, Pedro Armazabal, realitza una valoració molt positiva de la campanya celebrada entre el 13 i el 17 d'octubre. Aquesta iniciativa, pionera a tot Catalunya, ha superat les expectatives inicials de l'organització. Resultats i xifres clau Se calcula una recollida d'uns 10.000 kg d'aliments a tota la província de Tarragona. Aquests recursos permetran cobrir les necessitats bàsiques durant aproximadament dos mesos. Els productes recollits són fonamentals: arròs, oli i pasta. Conscienciació social i crisi econòmica L'entitat ha detectat un augment significatiu de la sensibilitat ciutadana malgrat el context de crisi. Segons Armazabal, s'ha notat que la gent està més conscienciada: "Hi havia persones que igual ens entregaven mig carro o inclús un carro de comida, la qual cosa suposava un esforç i demostrava la seva generositat." L'increment de la demanda d'ajuda és evident a causa de la situació econòmica actual, amb més famílies amb membres a l'atur que recorren a les institucions per subsistir. Pròximes accions Organització: Actualment, els voluntaris treballen en el magatzem de Reus per classificar i empaquetar tot el material. Nova campanya: Els dies 14 i 15 de novembre es realitzarà una nova recollida puntual als centres Carrefour per acabar l'any 2009.

  • 14'

    Presentació de 'Tothom': normalitzant la discapacitat

    Presentació d'un nou espai inclusiu: 'Tothom' L'emissora Tarragona Ràdio estrena el programa Tothom, un espai setmanal dedicat íntegrament a la realitat de les persones amb discapacitat. Conduït pel periodista Miquel González, nascut a Alcanar i invident, el programa busca oferir una visió normalitzadora i fugir dels estereotips habituals en els mitjans. Objectius i Filosofia L'eix central del projecte és la normalització. Miquel González destaca que la intenció no és parlar des del victimisme ni des de l'heroïsme, sinó des de la quotidianitat. El programa es divideix en diversos punts clau: Visió per a tothom: Està dirigit tant a persones amb discapacitat com a persones sense, amb l'objectiu d'aprendre i ensenyar mútuament. Diversitat de col·lectius: S'hi abordaran des de discapacitats visuals (com l'ONCE) fins a malalties mentals, síndrome de Down, paràlisi cerebral i les anomenades discapacitats invisibles (com la fibromiàlgia). Problemàtiques comunes: Es tractaran temes com les barreres arquitectòniques de Tarragona i l'exclusió social. Continguts i Estrena El programa no només serà un espai de denúncia, sinó que inclourà vivències, anècdotes i activitats d'oci. En el primer episodi s'avancen temes com: El projecte del Grup Teatre Ganyotes, format per actors amb síndrome de Down. La commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental amb l'associació La Muralla. L'impacte positiu de les noves tecnologies en l'accessibilitat. "Volem parlar de la discapacitat d'una manera normalitzada, que en moltes ocasions la discapacitat és una cosa més i podem riure tots plegats." Participació i Horaris L'espai s'emetrà els dijous a les 21:30h (amb repetició els diumenges) i fomenta la interacció a través de les xarxes socials (Facebook) i el correu electrònic per recollir propostes de la ciutadania.

  • 16'

    15 anys de suport a les cardiopaties infantils

    L'Associació d'Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils celebra el seu aniversari Entrevista a Àngels Esteve, responsable a Tarragona de l'entitat, amb motiu del 15è aniversari de l'associació. Durant la conversa es destaca l'evolució del suport a les famílies i la millora en la qualitat de vida dels infants afectats, més enllà de l'atenció mèdica estrictament clínica. Impacte i realitat de les cardiopaties Detecció i diagnòstic: Actualment es detecten uns 15 casos a la setmana a Catalunya. L'augment de casos es deu tant a la millora dels diagnòstics prenatals com a factors ambientals i la pèrdua de l'estigma social. Malaltia crònica: Es tracta d'una afecció congènita que acompanya la persona tota la vida, ja que les intervencions reparen l'òrgan però no eliminen la tendència malformativa. Repercussions quotidianes: Els infants poden patir retards maduratius, pèrdua de ritme escolar per hospitalitzacions i limitacions físiques que sovint generen por en l'entorn (escoles, esplais). La tasca de l'associació L'entitat se centra en el suport no clínic, acompanyant les famílies en moments crítics com les cirurgies a Barcelona (hospitals de la Vall d'Hebron o Sant Joan de Déu): "L'objectiu principal és que la família no se senti sola i tingui al costat professionals i altres famílies que els entenen." Ofereixen espais d'autoajuda a Tarragona i Reus. Treballen en la integració escolar, ajudant a vèncer les pors dels mestres i monitors a través de voluntaris i informació. Lluita pel reconeixement de la discapacitat o dependència, ja que sovint són malalties "invisibles". Celebracions i solidaritat Aquest cap de setmana se celebra la festa anual al Tibidabo sota el lema "El cor ens demana festa". * Es presentarà la Corelia, la nova gegantona de l'entitat dissenyada pels propis nens. * Es pot col·laborar comprant el mocador solidari (6 euros), disponible també a Tarragona (Carrefour) per a aquells que no puguin desplaçar-se al parc.

  • 13'

    La Canonja s'integra al Festival de Teatre Màgic

    La Canonja i el Festival de Teatre Màgic El municipi de la Canonja ha reforçat el seu vincle cultural amb Tarragona en integrar-se dins del circuit del Festival de Teatre Màgic. Aquesta col·laboració no és fruit de la casualitat, ja que la localitat compta amb una trajectòria consolidada en el món de l'il·lusionisme a través del seu propi esdeveniment, denominat Impossible. Punts clau de la col·laboració: Obertura territorial: L'objectiu d'unir ambdós festivals és atraure públic de tota la província i donar a conèixer les instal·lacions culturals de la Canonja, com el teatre de l'Orfeó Canongí. Dates i aniversaris: El festival de la Canonja celebra el seu cinquè aniversari i es durà a terme els dies 17, 18 i 19 d'abril de l'any vinent. Espectacle destacat: Aquest diumenge, a les 19:30 h, es presenta l'obra La dama inquieta, a càrrec de la maga Eva, amb un preu assequible de 6 euros per fomentar la participació familiar. Identitat i tradició local L'Ajuntament destaca que la Canonja manté un teixit associatiu molt actiu. Un exemple d'aquesta identitat pròpia és la celebració del Castanyot de la Por, una alternativa local al Halloween que involucra des de joves fins a la gent gran. "Volem que la gent de Tarragona i dels voltants ens conegui i gaudeixi dels espectacles que fem a la Canonja; el que es trobaran és un poble modern i equipat." Pròximes activitats i Parc de Nadal L'agenda cultural no s'atura amb la màgia. Els responsables de cultura han anunciat que ja preparen el Parc de Nadal, que enguany retrà homenatge al músic i animador Xesco Boix, referent de la cultura infantil catalana.

  • 14'

    Campanya de reciclatge porta a porta a Tarragona

    El repte de la recollida selectiva a Camp Clar L'Ajuntament de Tarragona, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i les associacions de veïns, ha posat en marxa una ambiciosa campanya de conscienciació sobre el reciclatge. L'objectiu principal és fomentar la separació correcta de residus directament a les llars, començant pel barri de Camp Clar. Dinàmica del porta a porta La campanya es basa en la visita directa d'informadors ambientals i voluntaris universitaris als domicilis per xerrar amb els veïns sobre els seus hàbits de reciclatge. Durant aquestes visites: * S'explica quins materials van a cada contenidor (especialment la distinció entre envasos i paper/cartró). * Es reparteix material gratuït per facilitar la tasca: el cubell de l'orgànica, bosses compostables i tres bosses de colors per a la resta de fraccions. * Es convida els ciutadans a recollir aquest material a la seu de l'associació de veïns. Experiències i anècdotes dels informadors Els voluntaris, com la Sara Camafort o la Txell Puntova, han compartit les reaccions dispars de la ciutadania. Tot i que molts afirmen reciclar, l'assessorament directe revela sovint confusions comunes (com el destí dels tetrabrics). "A la que rasques una mica, ens adonem que no fem les coses tan bé com diem." Entre les situacions viscudes, s'han mencionat anècdotes curioses, des de veïns que atenen els informadors mentre estan a la dutxa fins a aquells que desconfien pensant que tot el residu acaba barrejat al mateix lloc. Estructura i voluntariat El programa compta amb la participació de 27 alumnes voluntaris de diverses facultats (des de Química fins a Filologia). Aquest projecte és part de la iniciativa Science Shop de l'escola d'enginyeria APQA, que permet als estudiants obtenir crèdits lliures mentre resolen necessitats de la comunitat. La campanya s'estendrà durant vuit setmanes per diversos barris de la ciutat, incloent-hi Torreforta, la Floresta i Sant Pere i Sant Pau.

  • 15'

    Tàrraco Pedra a Pedra: El passat romà a través de les pedreres

    Tàrraco Pedra a Pedra: Quan les pedres prenen la paraula En aquesta conversa amb Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), s'explora el valor històric i material de la pedra en la construcció de l'antiga Tàrraco. L'exposició temporal "Tàrraco Pedra a Pedra" serveix com a eix vertebrador per a un seguit d'activitats que busquen apropar el coneixement científic a la societat. Les pedreres: l'origen de la ciutat La recerca arqueològica ha permès identificar fins a 24 pedreres al territori de Tàrraco. Durant l'entrevista es destaquen diversos punts clau: Pedreres locals: Tàrraco es va construir principalment amb pedra calcària de proximitat, com la del Mèdol (d'on es van extreure 66.000 m³), per una qüestió logística de transport. Pedres d'ornamentació: Mentre que el soldó servia per a l'estructura, la pedra de Santa Tecla (considerada el marbre local) s'usava per a inscripcions i polit. Importació de luxe: Per a l'ostentació imperial, s'importaven marbres de tot el Mediterrani: Turquia, Grècia, el nord d'Àfrica i Itàlia. Troballes recents: Durant la restauració de l'aqüeducte romà (Pont del Diable), s'ha descobert una nova pedrera a peu del monument que no estava catalogada. Un museu obert i accessible El MNAT aposta per la divulgació inclusiva i la dinamització cultural amb activitats diverses: Itineraris guiats: Recorreguts per les pedreres del Mèdol, la Torre d'en Dolça i Roda de Berà. Accessibilitat: Tallers adaptats per a persones amb ceguera (en col·laboració amb l'ONCE) i activitats amb interpretació en llenguatge de signes. Cultura i oci: Seminaris de cinema i història, i un club de lectura sobre la novel·la El sicario de los idus de Cristina Teruel. "Les pedres potser no parlen, però les podem fer parlar; tenen la traça de tot aquest passat i el podem anar resseguint."

  • 5'

    Inspeccions de seguretat en el transport escolar a Tarragona

    Campanya de Seguretat Viària a les Escoles L'episodi recull el testimoni de conductors d'autobús i detalls de la campanya de la Guàrdia Urbana de Tarragona davant de l'escola de La Salle. L'objectiu principal és garantir que el transport d'alumnes compleixi amb totes les garanties de seguretat a l'inici del curs escolar. Perspectives dels Conductors S'entrevisten dos professionals amb opinions contrastades sobre les inspeccions: Antonio Cabrera: Es mostra totalment a favor de la iniciativa. Ha superat el control d'alcoholèmia i la revisió de documentació i extintors. Destaca que el transport de menors requereix una atenció especial i una vigilància constant per evitar que els nens s'aixequin o corrin pel passadís. Ferran Lluís: Tot i no oposar-se a les inspeccions, es mostra molt crític amb el greuge comparatiu respecte al transport urbà. Denuncia que als autobusos escolars se'ls exigeix: Acompanyants obligatoris. Ús estricte de cinturons de seguretat. Documentació exhaustiva anual. "La llei és per a tots o no... trobo incomprensible que als autobusos urbans, on també pugen menors i van drets, no se'ls exigeixi el mateix." Detalls de la Campanya de la Guàrdia Urbana La campanya no és un fet aïllat, sinó que s'estructura en tres fases clau: Inici de curs: Els primers 15 dies per assegurar una tornada a l'escola segura. Mitjan curs: Revisió de manteniment i continuïtat de les normes. Final de curs: Coincidint amb l'època de màxima activitat per les excursions escolars. Resultats i Innovació Durant la jornada, s'ha efectuat una denúncia a un vehicle per falta de documentació. Com a part innovadora, la Guàrdia Urbana realitza accions pedagògiques amb els nens, utilitzant la mascota Guillem i lliurant obsequis com gorres muntables després de rebre lliçons de seguretat viària.

  • 14'

    Campanya de la Guàrdia Urbana en el transport escolar

    Seguretat en el transport escolar a Tarragona La Guàrdia Urbana de Tarragona ha iniciat una campanya intensiva d'inspecció d'autobusos escolars per garantir la seguretat dels infants a l'inici del curs escolar. Aquesta iniciativa es desplega en tres fases al llarg de l'any: l'inici del curs, a mitjan curs coincidint amb les excursions, i a la finalització d'aquest. Aspectes inspeccionats i infraccions detectades Els agents realitzen controls exhaustius que inclouen: Documentació administrativa: Revisió de l'assegurança de responsabilitat civil il·limitada i les autoritzacions de transport escolar. Estat tècnic del vehicle: Inspecció de la ITV i elements de seguretat com extintors, cinturons i obertura de portes. Controls al conductor: Proves d'alcoholèmia, on fins ara s'ha obtingut un 0,0% de resultats positius. El sotinspector Martí destaca que les irregularitats més comunes són de caràcter administratiu, sovint per desconeixement o falta de tràmit per part de les empreses, com la manca de la sol·licitud específica de transport. Educació viària i la mascota Guillem Una de les novetats més destacades és la vessant pedagògica orientada als alumnes: L'ús del Guillem, la mascota de la Guàrdia Urbana, per captar l'atenció dels infants. Explicacions adaptades sobre la importància de la seguretat en el trajecte. Lliurament de gorres muntables com a obsequi per crear una experiència positiva amb la policia. "No es tracta únicament que vegin que ve la Guàrdia Urbana, sinó que sàpiguen que això és per la seva seguretat." Perspectiva dels conductors L'opinió del sector és diversa. Mentre que alguns conductors com l'Antoni Cabrera veuen les inspeccions com una garantia de bon funcionament, d'altres com el Ferran Lluís es mostren crítics. Aquest últim denuncia una desigualtat legal, argumentant que als autobusos urbans que transporten menors no se'ls exigeixen les mateixes mesures que al transport escolar específic, com ara l'obligatorietat de monitors acompanyants.

  • 13'

    El futur del cinema a Tarragona amb Josep Eduard Príncep

    L'evolució del sector cinematogràfic a Tarragona L'entrevista amb Josep Eduard Príncep, gerent d'Ocine, analitza la pèrdua de sales al centre de la ciutat i el trasllat de l'hàbit de consum cap a les grans superfícies com Les Gavarres. Tot i ser un moviment empresarial, es lamenta la pèrdua de la ritualitat clàssica d'anar al cinema al nucli urbà. Apostes per la cultura i la llengua Malgrat ser un complex comercial, el gerent destaca el compromís de les seves sales amb continguts menys convencionals: Cinema en català: Tot i que la proporció de públic és menor (aproximadament un 20% respecte al castellà), mantenen una aposta ferma, especialment en el cinema infantil. Versió Original (VO): Una aposta personal de la gerència per oferir pel·lícules en el seu idioma original, malgrat les dificultats de distribució i la competència amb els grans circuits de ciutats com Barcelona. Col·laboració institucional: Diàleg amb l'ajuntament per potenciar aquests continguts i millorar l'accessibilitat. Viabilitat i reptes del negoci Respecte a la possibilitat d'obrir noves sales al centre, Príncep es mostra prudent: "La dificultat que tenim ara és trobar l'espai i sobretot la inversió; una màquina de cinema pot valdre entre 70.000 i 80.000 euros, sense comptar l'edifici i el manteniment." Factors clau pel públic Transport públic: La millora del servei d'autobusos cada 20 minuts fins a la porta del cinema és vital per mantenir l'afluència. El cost de l'experiència: El gerent defensa que el cinema no és car per si mateix, sinó que el preu es dispara quan s'afegeix el "pack" complet de crispetes, sopar i oci addicional. Pirateria vs. Consum: Se cita l'exemple dels EUA per demostrar que el consum digital no té per què aniquilar l'assistència a les sales si hi ha una indústria potent.

  • 22'

    Intercanvi d'estudiants alemanys a Tarragona

    Recepció al Pati Jaume I de l'Ajuntament L'Ajuntament de Tarragona ha ofert una recepció oficial als estudiants d'intercanvi provinents del sud d'Alemanya (Heubach), un projecte que l'Institut Martí i Franqués lidera des de fa prop de 20 anys. El projecte d'intercanvi La professora Maria José Redó explica que aquesta iniciativa busca potenciar l'estudi de l'alemany com a eina competitiva en el mercat laboral europeu. Alguns punts clau del programa són: Durada: Els alumnes passen entre 8 i 10 dies a Tarragona a l'octubre, i els catalans viatgen a Alemanya al març. Relacions: Es creen parelles basades en aficions comunes (música, esports) per facilitar la convivència. Tecnologia: Tot i que tradicionalment es feien servir cartes, actualment la comunicació es realitza via Facebook i xarxes socials. Experiències i xoc cultural Els professors alemanys, Helmut i Uwe, destaquen la importància de conèixer altres realitats per fomentar la pau i la comunicació. Per la seva banda, els alumnes Tawland i Janina han compartit les seves impressions: Gastronomia i horaris: El canvi més gran és el sopar tardà a Catalunya (entre les 21h i les 23h) en comparació amb Alemanya (18h-19h). Vida social: Destaquen la llibertat per sortir de nit i la cultura mediterrània de fer vida al carrer. Cultura local: Els estudiants han gaudit especialment amb els castells, el patrimoni romà i Port Aventura. "Catalunya és un bon país per viure, per treballar i per invertir." - Helmut, citant Jordi Pujol. Actualitat del trànsit i l'institut L'episodi també ha informat de la normalització del trànsit a la N-340 al Vendrell després d'un accident de tres vehicles i del sorteig de les taules per a la venda de castanyes entre els alumnes del Martí i Franqués.

  • 18'

    La mercantilització de la felicitat i la salut mental

    Reflexions sobre la felicitat des de l'Antropologia L'entrevista a Àngel Martínez, professor d'Antropologia de la URV, analitza com la nostra societat occidental entén i gestiona el benestar emocional. Es planteja que la felicitat no és només un objectiu personal, sinó un fenomen condicionat per factors socials, econòmics i biològics. El risc de la medicalització de la tristor Un dels punts centrals de la conversa és la crítica al sobrediagnòstic de la depressió. Martínez distingeix clarament entre la malaltia mental real i els estats naturals de patiment: Patiment vs. Malaltia: S'està tendint a tractar esdeveniments vitals (dol, jubilació, adolescència) com a trastorns que requereixen psicofàrmacs. Funcionalitat social: La societat de consum demanda individus constantment alegres i productius. Qui està trist no és "funcional" en aquest sistema. L'abús d'antidepressius: Sovint és l'usuari qui s'autodiagnostica per recuperar la capacitat d'afrontar la precarietat laboral o el ritme vital. La societat del consum i l'obsolescència emocional Seguint les tesis de Zygmunt Bauman, s'explica com el sistema actual crea una insatisfacció permanent per mantenir el consum: La publicitat promet una felicitat a través de l'adquisició que mai es compleix. Es nega el valor de la tristor i el dolor, el que paradoxalment dilueix la intensitat de la felicitat, ja que aquesta només té sentit en contrast amb la seva antítesi. "Si eliminem completament el patiment, el que fem també és eliminar en gran part la felicitat." Perspectives transculturals i alternatives L'antropòleg aporta exemples d'altres cultures, com les amazòniques, on la felicitat es defineix com a manacó (equilibri entre societat i natura) i no com a acumulació. Finalment, destaca l'aparició de moviments de resistència a Occident, com els bancs del temps, que busquen recuperar les relacions humanes fora dels circuits mercantils.