Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

121-132 de 1096
  • 16'

    Subhasta de 288 armes a la Guàrdia Civil de Tarragona

    Exposició i Subhasta d'Armes a Tarragona La comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona organitza aquest mes d'octubre una subhasta pública d'un total de 288 armes de foc. L'esdeveniment ha generat una gran expectació, amb una previsió d'assistència d'entre 1.000 i 1.500 persones interessades a adquirir diversos models a preus molt competitius. Detalls de l'inventari i procedència L'estoc inclou una gran varietat de material que prové principalment de particulars que no han renovat la seva llicència o que han decidit desfer-se de les peces, així com d'ordres judicials: Escopetes: És la categoria més nombrosa, amb unes 230 unitats. Armes curtes: 20 pistoles i 11 revòlvers. Altres: 17 carabines i 2 rifles. "Aquestes subhastes se celebren cada any per imperatiu legal amb aquelles armes que han superat el termini d'un any en dipòsit." Procediment i preus de sortida Els interessats poden visitar l'exposició durant tota la setmana per revisar l'estat de les peces. Els preus de sortida són significativament inferiors als del mercat de segona mà: S'han trobat escopetes amb un preu inicial de només 9 euros. Pistoles de marques reconegudes (com HK o Beretta) surten a subhasta per uns 30 euros. La venda es realitza mitjançant el sistema de plec tancat (sobres), que s'obriran públicament el proper 26 d'octubre a les 9:00 h del matí. Requisits i seguretat És absolutament obligatori disposar de la llicència d'armes en vigor per poder licitar. El tinent interventor, Jorge Raúl Saez, destaca que totes les armes estan perfectament catalogades i vinculades a una guia de pertinença, assegurant un control total sobre la traçabilitat del propietari en cas de robatori o ús indegut.

  • 13'

    Formació en l'ús de desfibril·ladors externs (DEA)

    Importància del Suport Vital Bàsic i l'ús del DEA El doctor David Macià explica la necessitat d'implementar programes de formació en suport vital bàsic i l'ús de desfibril·ladors externs automàtics (DEA), tant per a personal sanitari com no sanitari. La dada clau que justifica aquesta formació és que el 80% de les aturades cardiorrespiratòries es produeixen fora de l'àmbit hospitalari. La importància de la rapidesa En casos de mort sobtada causada per una fibril·lació ventricular, l'actuació ràpida és determinant per a la supervivència: Actuació abans dels 5 minuts: L'índex de supervivència pot arribar al 60-70%. Sense intervenció precoç: Fa uns anys, quan s'esperava a la reanimació avançada a l'hospital, la supervivència era només del 2%. La formació com a requisit indispensable No n'hi ha prou amb instal·lar l'aparell; cal que hi hagi persones acreditades pel Consell Català de Ressuscitació per utilitzar-lo. "No es tracta només de prémer quatre botons; cal saber reconèixer la víctima, activar les emergències i realitzar el massatge cardíac correctament sense interferir en la lectura del ritme de l'aparell." Detalls del programa de formació Objectiu: Formar el personal que es troba habitualment en llocs públics (seguretat, personal d'hotels, centres comercials, etc.). Contingut: Valoració de la consciència i respiració, massatge cardíac, ventilació i ús pràctic del simulador DEA. Durada i acreditació: Són cursos de 8 hores que atorguen una certificació oficial. Disponibilitat: Les formacions es realitzen de forma continuada durant tot l'any, amb flexibilitat horària i possibilitat de desplaçament al lloc de treball.

  • 14'

    20 anys de l'accident a la central Vandellòs 1

    Commemoració i anàlisi de l'accident nuclear de 1989 L'entrevista commemora el 20è aniversari de l'accident a la central nuclear Vandellòs 1, ocorregut la nit del 19 d'octubre de 1989. El periodista Francesc Domènech, testimoni directe de l'època, analitza l'evolució de la seguretat i la percepció pública del sector nuclear des d'aquell esdeveniment crític. Un canvi de paradigma en la seguretat L'accident va marcar un abans i un després en la gestió del risc a Espanya. Abans de 1989, els plans d'emergència existien sobre el paper però no hi havia una cultura real de protecció civil. L'accident va forçar: La millora dels protocols d'actuació per a bombers i cossos de seguretat. L'actualització tecnològica, ja que Vandellòs 1 tenia una tecnologia obsoleta que ja no es replica en les centrals actuals. Una major coordinació entre les administracions i els agents implicats. Comunicació i transparència: Assignatures pendents Domènech destaca que, tot i els avenços, el sector nuclear encara té dificultats per ser transparent. Es comparen dos models de gestió comunicativa: ENRESA: Citada com a exemple de bones pràctiques i pedagogia durant el desmantellament de la central. Sector elèctric: Criticat per mantenir una actitud més tancada, posant com a exemple negatiu la gestió de la fuita de partícules a la central d'Ascó. La nit del caos i la inconsciència Es recorda la perillositat viscuda aquella nit pel desconeixement generalitzat dels riscos reals. Una frase resumeix la gravetat del moment: "Deixeu estar el foc, el que heu de fer és treure l'aigua, que el reactor se'ns va." Aquesta advertència d'un tècnic als bombers va fer prendre consciència que el risc de fuita radioactiva era real i que la prioritat no era l'incendi convencional, sinó la refrigeració del nucli.

  • 25'

    Entrevista a Sergi de los Rios sobre l'actualitat d'ERC i Tarragona

    Relleu a Esquerra Republicana i futur electoral L'entrevista comença analitzant la proclamació de Joan Puigcercós com a candidat a la presidència de la Generalitat per al 2010. Sergi de los Rios descriu aquest canvi com un relleu natural i progressiu que va néixer de les eleccions internes del partit ara fa un any. Destaca el paper històric de Josep Lluís Carod-Rovira, qui ha estat l'artífex de l'expansió del partit des del 1996 fins a convertir-lo en la tercera força política de Catalunya. Candidatura de Sergi de los Rios El diputat confirma la seva voluntat de concórrer novament a les llistes del Parlament pel 2010: • La seva decisió es basa en la petició de militants i quadres del partit. • Manifesta mantenir la il·lusió intacta pel projecte nacional. • Expressa el desig que la llista de la demarcació de Tarragona estigui encapçalada per algú de la pròpia ciutat, deixant la porta oberta a liderar-la ell mateix si el partit ho valida. L'auge de l'independentisme transversal S'aborda l'aparició de noves formacions com Reagrupament i figures mediàtiques com Joan Laporta. De los Rios sosté que l'independentisme ja no és patrimoni exclusiu d'ERC: "L'independentisme en aquests moments és absolutament transversal... si aquest país algun dia és lliure serà per la suma dels esforços de tothom." Segons el diputat, la presència de Laporta en actes del partit s'ha d'entendre en aquest context d'obertura a diferents ideologies que comparteixen l'objectiu de l'estat propi. Balanç del Govern i fites per a Tarragona Respecte als tres anys del govern de coalició, De los Rios fa un balanç positiu destacant que han aconseguit trencar el bipartidisme tradicional i han influït en el gir catalanista del PSC i l'obertura de CiU a les consultes. Projectes clau a la demarcació • Infraestructures: El redisseny de la xarxa ferroviària per alliberar la façana marítima de Tarragona. • Desenvolupament econòmic: L'aposta pel Parc Tecnològic i el pla de competitivitat de la Tarraco Romana. • Lleis imminents: La fita de la segregació de La Canonja, la Llei de Consultes per reduir la desafecció política i la Llei del Cinema.

  • 23'

    Entrevista a Albert Abelló: Economia i infraestructures a Tarragona

    Fusió de caixes i centralisme El president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, analitza de manera crítica la fusió de Caixa Tarragona amb les entitats de Catalunya i Manresa. Tot i reconèixer que és una mesura de supervivència tècnica, expressa dubtes raonables: • Continuïtat de la gestió: Posa en qüestió que els mateixos directius que han portat les caixes a la crisi siguin els encarregats de liderar la nova etapa. • Pèrdua de territorialitat: Adverteix sobre el risc que les decisions es prenguin des de Barcelona, ignorant les necessitats de les pimes tarragonines. • Obra social: Tem que el pes de Tarragona en les inversions socials es dilueixi. "Si tu tens una empresa, no funciones i fas les coses malament, te foten al carrer. S'han de tindre uns principis professionals." Pressupostos i dèficit d'infraestructures Abelló es mostra molt escèptic amb els Pressupostos Generals de l'Estat i el Pla Nacional d'Infraestructures. El seu focus no recau en les xifres anunciades, sinó en el grau d'execució real: • L'A-27 com a prioritat absoluta: Considera que és la via vital per a l'economia tarragonina per la seva connexió amb el Port i el nord d'Espanya. • Crítica a la inversió pública: Denuncia que aproximadament el 50% dels pressupostos no s'acaben executant, citant els retards històrics en l'autovia a Montblanc. • Pujada d'impostos: La defineix com una mesura desafortunada que frena el consum i desanima la classe mitjana en un moment de recessió. Dinamització comercial i societat civil En l'àmbit local, l'entrevista repassa diversos projectes clau per a la ciutat de Tarragona: • Reforma del Mercat Central: Celebra l'inici imminent de les obres el 2010, però alerta que el retard pot provocar que l'edifici quedi buit si els paradistes es jubilen abans d'acabar. • Tarragona de Tapes: Confirma la segona edició (abril-maig) per potenciar el sector de la restauració, que ocupa més de 3.000 persones. • Moviment Mouta: El descriu com una iniciativa de la societat civil necessària per reclamar millores com el bypass ferroviari, fora del control dels partits polítics. Finalment, Albert Abelló confirma la seva intenció d'optar a la reelecció com a president de la Cambra, apostant per adaptar la institució als "nous temps" i fer-la més útil per als empresaris.

  • 15'

    Mariona Quadrada: Aperitius i tapes, capricis dels sentits

    L'evolució de la tapa: De la tradició a la sofisticació En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la cuinera Mariona Quadrada presenta el seu nou llibre Aperitius i tapes, capricis dels sentits, publicat per Cosetània Edicions amb fotografies de Josep M. Borrell. L'obra és un recorregut visual i culinari que reivindica el format de la "mossegada" com un dels camps que més ha evolucionat en la gastronomia moderna. Punts clau de la conversa: Evolució del sector: La cuina de tapes ha passat dels entremesos clàssics a elaboracions altament sofisticades, impulsada per la demanda en esdeveniments, recepcions i el món dels negocis. Recuperació de la tradició: Mariona destaca la importància de no perdre receptes antigues, adaptant-les al format de tast. Un exemple clar és la seva recepta de patates braves amb la salsa madrilenya autèntica, lluny de les barreges comercials de ketchup i maionesa. Innovació i influències: El llibre inclou des de propostes avantguardistes com escumes i gelatines fins a la introducció de cuines exteriors com el falàfel (oriental) o els tortellini (italià) servits com a pinxos. La influència basca: Es reconeix al País Basc com el referent en la cura del producte i l'elaboració artesana des de zero, un model que Quadrada defensa davant la proliferació de productes precuinats en l'hostaleria actual. "El paladar no és tonto; mentre el continuem cultivant, sabrem identificar qui ha treballat el producte i qui no." L'autora també anuncia la seva col·laboració internacional a Jakarta per exportar el concepte de la tapa catalana i mediterrània al sud-est asiàtic, confirmant l'èxit global d'aquest format de menú.

  • 20'

    Tinet i el futur del vídeo a la Tinet Jornada

    Evolució i futur de la xarxa ciutadana Tinet En aquesta entrevista a Enric Brull, director d'OASI, es repassa la trajectòria de Tinet, la xarxa ciutadana de les comarques de Tarragona que celebra 15 anys d'història. El que va començar com un servei bàsic d'accés a internet i correu electrònic, s'ha convertit en un model d'èxit gairebé únic a Europa per la seva proximitat i suport institucional. La Tinet Jornada: El vídeo com a protagonista La propera edició de la Tinet Jornada, que se celebrarà el 7 de novembre, se centra en el contingut audiovisual. Segons Brull, el futur d'internet se sustenta en tres pilars, on el vídeo guanyarà la partida: Internet serà vídeo: Després de l'era del text i la fotografia, el consum i la producció de vídeo seran majoritaris. Pedagogia i generositat: Es destaca la capacitat d'usuaris particulars per crear contingut útil, com receptes de cuina o tutorials (manuals d'instruccions visuals). Alfabetització digital: L'objectiu és que els ciutadans aprenguin no només a consumir, sinó a editar i publicar els seus propis vídeos. "Internet ha estat text i fotografia, però indiscutiblement serà vídeo." Convidats i experiències destacades Xavier Llué (El Cocinero Fiel): Un tarragoní amb èxit internacional que explicarà com la seva passió per la cuina el va portar a ser un referent del vídeo a la xarxa. Jaume Parés: Un activista digital que presentarà un curs de vídeo digital amb més de 28 lliçons, pensat per a tots els nivells, especialment per a la gent gran. Democratització i reptes de la xarxa L'entrevista conclou amb una crida a perdre la por a la tecnologia, especialment entre els majors de 40 anys. Brull subratlla que internet és una finestra al món que permet des de la formació universitària a la carta fins a trobar tutorials de minories, com el croixet. Tot i així, s'adverteix que el marc legal avança molt més lentament que la tecnologia, especialment en temes de privacitat i llibertat d'expressió.

  • 23'

    Adéu als cinemes Lauren: el tancament de les sales al centre de Tarragona

    La fi d'una era cinematogràfica al centre urbà L'episodi analitza l'impacte del tancament de l'última sala de cinema comercial al centre de Tarragona, els cinemes Lauren, situats al complex del Parc Central. Aquesta decisió empresarial deixa la ciutat òrfena de sales de cinema en el seu nucli urbà, obligant els ciutadans a desplaçar-se cap a les zones comercials perifèriques. Reaccions i conseqüències per als ciutadans Mitjançant diverses entrevistes a peu de carrer, es recullen les opinions dels espectadors en l'última jornada de projeccions. Els punts clau de la desafecció ciutadana són: • Pèrdua de mobilitat: Els joves i la gent gran es veuen especialment afectats, ja que anar a les Gavarres (el nou centre de referència) requereix vehicle privat o dependre d'un transport públic amb horaris limitats. • L'efecte del pàrquing: Molts usuaris assenyalen que el cobrament del pàrquing al Parc Central va ser un factor determinant en la disminució d'espectadors. • Encariment del lleure: S'ha de sumar el preu de l'entrada al cost del transport, un fet que penalitza els consumidors més joves. "És una trista notícia perquè el cinema al centre de la ciutat dinamitza el comerç i dóna vida als carrers." Perspectiva històrica i gestió pública L'especialista Isaac parlar sobre la seva tesi doctoral, que evidencia una tendència europea a traslladar el cinema cap a multisales perifèriques. • Història local: Es repassen els noms de sales mítiques desaparegudes com el Saló Modern, el Novedades o els Òscars. • El model públic: Es proposa que la solució podria passar pel suport de les administracions, citant exemples de gestió municipal a localitats com Cambrils, Vilanova i la Geltrú o Terrassa, on es combinen estrenes comercials amb cinema d'autor a preus populars.

  • 10'

    Anàlisi de suport a Tarragona 2017

    Anàlisi de la Candidatura de Tarragona 2017 En aquesta entrevista, Vicent Anyó, director general de la candidatura, desgrana els resultats d'un estudi elaborat per la Universitat de València sobre la percepció ciutadana dels Jocs del Mediterrani. Punts clau de l'estudi inicial Les dades recollides a principis de 2009 mostren un optimisme superior al que es va viure en edicions anteriors com la d'Almeria: El 50% de la població ja identifica el logotip oficial d'un cop d'ull. Més del 60% dels ciutadans expressen una gran il·lusió pel projecte. Entre el 70% i el 80% preveuen un impacte positiu en l'infraestructura, l'economia i el turisme. Pròximes passes i col·laboració amb la URV S'ha anunciat un nou acord amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per realitzar un segon treball de camp a finals d'any. Aquest nou estudi comptarà amb: Un total de 400 enquestes (250 a Tarragona ciutat i 150 a les subseus). La participació d'alumnes de doctorat com a enquestadors. L'objectiu d'incloure aquestes dades de recolzament ciutadà en el dossier final que s'ha de lliurar al Comitè Internacional abans de juny de 2010. L'efecte de la decisió de Rio 2016 Respecte a la polèmica sobre l'elecció de Rio de Janeiro en detriment de Madrid per als Jocs Olímpics del 2016, Anyó admet que, tot i lamentar-ho per Madrid, beneficia la candidatura tarragonina: "No sortir Madrid... pot ser que mos beneficiï, perquè a nivell mental la gent que ha de votar pot pensar que Espanya ja té massa coses." Actualment, l'equip tècnic treballa a contrarellotge per definir al detall les modalitats i proves esportives abans que acabi l'any per tancar el dossier al març.

  • 22'

    La fusió de Caixa Tarragona: Claus i perspectives de futur

    Acord de Fusió: Caixa Tarragona, Catalunya i Manresa El director general de Caixa Tarragona, Rafael Jané, explica els detalls del procés de fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa. Tot i que afirma que l'operació no era estrictament inevitable per la solvència de l'entitat, sí que la considera molt convenient per garantir un futur competitiu en un escenari econòmic postcrisi. Punts clau de la negociació Tamany i competitivitat: L'entitat resultant serà la segona caixa de Catalunya i la quarta d'Espanya, xifres que aporten el "múscul financer" necessari per acompanyar els clients en projectes nacionals i internacionals. Autonomia territorial: Jané nega el centralisme i destaca que han aconseguit una representació institucional potent, amb un 28,5% de presència al Consell d'Administració i el control total de les fundacions locals. Condicions de negociació: El director assegura que no s'ha negociat en inferioritat. "O es complien aquestes condicions d'obra social i visibilitat territorial, o no hi havia fusió possible." Impacte en els clients i l'organització Continuïtat: Els contractes i condicions dels clients es mantindran intactes. El model de proximitat s'intentarà preservar, tot i que es preveu una reestructuració per crear oficines més grans i eficients. Identitat: La nova entitat tindrà un nom nou, però el rètol de Caixa Tarragona es mantindrà a les oficines del territori de forma complementària mentre sigui valorat pels usuaris. Obra Social: Es garanteix la continuïtat de la Fundació Caixa Tarragona i Topromi mitjançant la reserva d'un 15% del dividend per a gestió local autònoma, a més de participar en l'obra social global del grup. Terminis i futur El procés entra ara en una fase tècnica de detall (estatuts, organigrames i plans de negoci) amb l'objectiu que la nova entitat estigui totalment constituïda durant el primer semestre de l'any vinent.

  • 9'

    Activitats natura en família: Descobrint el bosc urbà

    Descobriment del Patrimoni Natural Urbà En Ferran Aguilar presenta una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona i el Club dels Tarragonins. L'objectiu és apropar la biodiversitat de la ciutat a les famílies mitjançant activitats participatives i lúdiques. La Gimcana dels Arbres L'activitat central consisteix en una gimcana on pares, mares i fills exploren els parcs de la ciutat per identificar entre 30 i 50 espècies d'arbres. El funcionament es basa en: Observació directa: Els participants analitzen l'escorça, les fulles, els fruits i les flors. Treball de camp: S'utilitzen fitxes on els nens recullen dades i apunten característiques. Identificació final: Mitjançant una graella, els nens aprenen a deduir de quina espècie es tracta. Metodologia i Aprenentatge L'enfocament de l'activitat prioritza l'entreteniment com a eina educativa: "Si no gaudim i si no és divertit, no aprenen millor; ho fem amb un toc d'humor perquè ho puguin entendre." Es destaca la importància de l'època actual, especialment per observar els arbres caducifolis, recollir fulles del terra i analitzar-ne les textures (si són piloses o no) in situ amb el suport del personal expert. Programació de Futur Aquesta sessió forma part d'un cicle de quatre activitats que inclourà: Petxines a la platja: Per conèixer la fauna marina local. Els ocells del parc: Prevista per a l'abril, coincidint amb l'època de nidificació, on s'utilitzaran reclams digitals per identificar fins a 30 espècies diferents pel seu cant.

  • 10'

    Entrevista a Roser Lozano: dels 25 anys a la Biblioteca al nou repte a la URV

    Roser Lozano: Una trajectòria de compromís públic Després de 25 anys vinculada a la Biblioteca Pública de Tarragona, primer com a usuària i finalment com a directora, Roser Lozano s'acomiada per emprendre un nou repte professional a la Universitat Rovira i Virgili (URV). En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, repassa el seu llegat i detalla la seva nova funció. El llegat a la Biblioteca Pública Durant el seu mandat, Lozano ha estat testimoni i impulsora de canvis fonamentals per a la cultura de la ciutat: Transformació tecnològica: Va liderar el pas de les fitxes de paper a la digitalització total, integrant Internet com una eina complementària i no com un substitut. Centre Cultural: La biblioteca va deixar de ser només un espai de préstec per convertir-se en un eix vertebrador d'activitats culturals i socials a Tarragona. Gestió de limitacions: Va saber convertir la falta d'espai crònica de l'edifici en una oportunitat per crear sinergies amb altres entitats. "El projecte de la Biblioteca Pública de Tarragona ha estat un projecte d'èxit fet per tots: personal i usuaris." El nou repte: Coordinació dels CRAI Lozano s'incorpora com a coordinadora general dels CRAI (Centres de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació) de la URV. Aquesta nova etapa implica: Evolució de la biblioteca universitària: Integració de serveis informàtics, lingüístics i pedagògics. Suport a la comunitat acadèmica: Oferir eines i serveis de qualitat per a estudiants, docents i investigadors. Espai Europeu d'Educació Superior: Adaptar la institució als estàndards de qualitat europeus. Finalment, manifesta la seva confiança en el futur projecte de la Tabacalera com a seu definitiva de la biblioteca, destacant la seva ubicació estratègica prop de pols culturals i comercials.