Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

421-432 de 1096
  • 20'

    Quims tanca portes a Tarragona després de 45 anys

    El tancament de la botiga Quims: Un adeu emotiu al carrer Comte de Rius Després de 45 anys formant part del teixit comercial de Tarragona, la històrica botiga Quims tanca les seves portes a finals de juliol. La seva propietària, Carme Maria Gai, explica que la decisió no es deu a la crisi econòmica, sinó a una voluntat personal de jubilació per gaudir de la família i nous projectes personals. Els motius del tancament i el llegat del comerç Rellevància local: La botiga va ser fundada per Joaquim Canyelles i ha estat un referent en objectes de regal i parament de la llar de gamma mitjana-alta. El valor de la proximitat: La Carme destaca que l'èxit ha estat la confiança i la connexió amb els clients, més que el preu del producte. Visió del comerç: Crítica amb les polítiques fetes des dels despatxos, defensa que l'autèntic motor comercial és la passió, l'amabilitat i el valor afegit que ofereix el botigaire. Objectes emblemàtics: La propietària recorda amb especial carinyo les famoses setrilleres antigotecs de Marquina, un disseny exposat al MoMA de Nova York. Reflexions sobre l'èxit i el futur "El resum del meu èxit és que una parella vingui després de deu anys a dir-me que la vaixella que els vaig vendre està com el primer dia." La Carme Maria Gau encara té molts projectes per endavant: des de tornar a tocar el piano fins a acabar una llicenciatura o cuidar dels seus sis néts. Tot i que tanca la botiga, referma el seu amor per Tarragona, ciutat que defineix com a humana i privilegiada.

  • 16'

    Situació i evolució del sector del càmping a Tarragona

    L'impacte de la crisi i l'evolució del model de càmping En l'equador de la temporada turística, Enric Pàmies, president de l'Associació de Càmpings de la província de Tarragona, analitza la realitat d'un sector que està vivint una transformació profunda accelerada per la situació econòmica actual. Dades clau de la temporada Es preveu una davallada del 25% en el format de càmping tradicional (tenda i caravana). Els bungalows mantenen una ocupació alta, demostrant ser el motor actual del negoci. Els càmpings de la costa (Costa Daurada i Terres de l'Ebre) aguanten millor que els de l'interior. L'estada mitjana s'ha reduït dràsticament fins als 4 o 5 dies, lluny de les 3 o 4 setmanes d'antany. El conflicte amb la normativa de bungalows Pàmies expressa el seu malestar amb la legislació catalana actual, que limita el nombre de bungalows al 30% de la superfície. El sector reclama ampliar aquest marge fins al 70-80% per equiparar-se a altres comunitats com Castella-la Manxa o Andalusia. "Els bungalows estan plens i el càmping tradicional està buit. Hem de canviar la llei per no obligar la gent a marxar a França o a altres regions d'Espanya." Noves tendències: De la caravana a l'avió El perfil del client ha canviat dràsticament a causa dels vols de baix cost (Low Cost). Molts turistes europeus (holandesos, francesos i belgues) ja no viatgen amb el seu propi vehicle i caravana, sinó que volen a l'Aeroport de Reus i busquen allotjaments ja instal·lats com els mobile homes. Reivindicacions sectorials Millora del transport: Es demana una connexió directa amb autobús entre l'aeroport de Reus i les zones de càmping de Tarragona Nord i el Baix Penedès. Lluita contra l'acampada il·legal: Denuncien la proliferació de motocaravanes aparcades indegrament a municipis com Cambrils, amb els riscos sanitaris i de competència deslleial que això comporta.

  • 21'

    La nova targeta Tarragona Comerç i el futur del sector

    Presentació de la Targeta Tarragona Comerç Les dues principals entitats comercials de la ciutat, el centre comercial La T de Tarragona (Via T) i Botiguers de Tarragona, s'han unit per llançar la targeta de fidelització Tarragona Comerç. Aquesta eina, que entrarà en funcionament de manera operativa a mitjans de setembre, busca oferir als petits comerços les mateixes avantatges competitives que tenen les grans superfícies. Beneficis clau de la iniciativa: Fidelització personalitzada: Cada botiga podrà parametrar les seves pròpies promocions i premis per als clients. Condicions bancàries avantatjoses: S'ha negociat amb La Caixa una reducció de les comissions interbancàries fins al 0,50%. Serveis afegits: Inclou la possibilitat de gestionar tiquets d'aparcament a preus reduïts per als clients del comerç urbà. Estructura i unitat del sector Els presidents de les entitats, Joan Anton i Ferran Milà, subratllen la importància d'unir esforços en un context on l'associacionisme havia estat fragmentat. Tot i que la iniciativa està oberta a altres entitats, posen l'accent en el fet que el comerç de Tarragona ha de funcionar com un centre comercial a cel obert. "És una eina de treball bàsica; les tasques de fidelització les utilitzen totes les grans empreses. Volem que el comprador tingui un ambient agradable i les mateixes avantatges que en una gran superfície." Anàlisi de la crisi econòmica i les rebaixes Els representants mostren una visió realista i continguda sobre l'estat actual de l'economia: 1. Manca de consum: Preveuen que la recuperació no arribarà fins d'aquí a dos o tres anys. 2. Rebaixes de supervivència: Admeten que les rebaixes actuals serveixen per liquidar estoc sense gairebe marge de benefici, la qual cosa afectarà els resultats de final d'any. 3. Impacte post-estiu: Temen que els mesos de setembre i octubre siguin especialment durs un cop finalitzi la injecció del turisme. L'arribada d'El Corte Inglés L'obertura d'aquest centre comercial es veu com un repte i, alhora, una oportunitat. Els comerciants demanen a l'Ajuntament de Tarragona que assumeixi la seva responsabilitat en temes de mobilitat, neteja i urbanisme comercial per evitar el col·lapse i afavorir el flux de persones entre el nou centre i el cor de la ciutat mitjançant sistemes de transport com microbusos ecològics.

  • 5'

    Projecte de recuperació ambiental del riu Francolí

    Recuperació de la llera del riu Francolí L'Ajuntament de Tarragona i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han presentat un projecte de recuperació i neteja d'un nou tram del riu Francolí. L'actuació se centra en la zona compresa entre el pont de la Variant i el pont de Santa Tecla, lloc on es troben equipaments de lleure com la pista de bàsquet. Objectius i actuacions principals Les tasques de recuperació tenen una doble vessant: ambiental i social: Eliminació d'espècies al·lòctones: Es retiraran plantes invasores que no són pròpies del territori, principalment canyes americanes (Arundo donax) i eucaliptus. Reforestació autòctona: Es preveu la plantació de més de 4.000 exemplars de 15 espècies diferents, com ara àlbers, pollancres, tamarius, freixes i joncs. Millora de l'accessibilitat: S'ordenaran els camins existents perquè els ciutadans puguin gaudir de l'espai de forma controlada. Gestió hídrica: La neteja de la llera facilitarà el correcte desguàs del riu en cas de crescudes. Col·laboració amb l'Associació Aurora Un dels aspectes més destacats del projecte és que l'execució de les tasques de neteja va a càrrec de l'Associació Aurora. Aquesta entitat treballa amb persones que pateixen malalties mentals, fomentant la seva integració i millora personal a través d'aquests projectes de gran envergadura. "L'objectiu és recuperar i potenciar la funció ambiental... si, a més, és compatible amb el seu ús social, perfecte." Lluís Goder, representant de l'ACA, ha subratllat que aquesta iniciativa forma part d'un pla més ampli que inclou altres actuacions a municipis com Montblanc o La Masó.

  • 18'

    Seguretat i Prevenció en Urbanitzacions del Camp de Tarragona

    L'intendent Teresa Laplana, sotscap de la regió policial del Camp de Tarragona, descriu l'estratègia dels Mossos d'Esquadra per garantir la seguretat en un territori que compta amb unes 570 urbanitzacions. La policia ha elaborat un cens detallat d'aquests nuclis per millorar el temps de resposta en emergències i establir una xarxa de contactes amb els veïns. Estratègies de Seguretat i Vigilància Patrullatge preventiu: S'apliquen plans que inclouen vigilància amb vehicles logotipats i patrullatges de paisà per detectar anomalias en zones d'habitatges. Punts de control: S'estableixen controls en els accessos i sortides de les urbanitzacions en franges horàries crítiques de tarda, vespre i nit. Col·laboració ciutadana: És fonamental mantenir un referent a cada nucli que aporti informació sobre moviments estranys de vehicles o persones. Característiques del Delicte El delicte més habitual en aquestes zones és el robatori amb força a l'interior de vivendes, sovint facilitat per la condició de segones residències que queden deshabitades durant llargs períodes. "Un lladre, quan més impediments vegi en un lloc, més difícil li serà, i si li és més fàcil robar al costat, evidentment entrarà al del costat." Dispositiu d'Estiu i Consells Amb l'arribada de les vacances, s'ha reforçat la regió amb 150 agents nous (Reforç d'Estiu) per cobrir les zones costaneres. Es recorda la importància de: * No deixar objectes de valor a la vista en terrasses o platges. * Tancar bé portes i finestres, malgrat la calor. * Vigilar les pertinences durant el check-in a l'hotel.

  • 20'

    Entrevista a Lola Herrera: Balanç d'Ocupació i Formació

    Balanç i Estratègies de la Conselleria d'Ocupació En aquesta entrevista, la regidora Lola Herrera analitza la gestió de les àrees de formació, empreses i ocupació de l'Ajuntament de Tarragona durant els darrers dos anys, marcats especialment per la crisi econòmica. Impacte de la Crisi i Resposta Municipal Atenció al ciutadà: S'ha multiplicat per tres o per quatre l'atenció directa a persones a causa de l'augment de l'atur. Descentralització: S'han contractat quatre nous orientadors laborals per atendre als barris (Bonavista, Torreforta, Sant Salvador, etc.), facilitant l'accés al servei. Plans d'Ocupació: Al voltant de 160 persones han participat en programes que combinen contracte de 6 mesos i formació. Formació i Emprenedoria Projectes destacats: L'escola Taller Puig i Valls (Quinta de Sant Rafael) i les Cases d'Oficis centrades en energies renovables. Programa CEFET: Un curs de 6 mesos amb un 80% d'inserció laboral en àmbits com comptabilitat i vendes. Suport empresarial: Creació de cicles per a autònoms i petits comerços, a més d'assessorament tècnic per a emprenedors al viver d'empreses. Futur: Tarragona Impulsa i Pàrquing Jaume I "Volem crear un grup de recolzament a les petites empreses que no tenen recursos per innovar o fer màrqueting sota el paraigua de Tarragona Impulsa." Respecte a l'aparcament Jaume I, Herrera confirma que el projecte robòtic és inviable i que, un cop es rescati la concessió administrativa, es convertirà en un pàrquing convencional d'unes 300-350 places.

  • 15'

    El Campus d'Estiu del Nàstic: Esport i Futur

    Activitat i valors al Campus del Nàstic El reportatge connecta amb les instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona per conèixer de prop el funcionament del seu campus d'estiu. Coincidint amb la presentació del fitxatge de Rubén Navarro, l'espai radiofònic se centra en la tasca formativa i lúdica que es duu a terme amb més de 100 nens cada matí. Metodologia i Aprenentatge L'objectiu principal del campus és compaginar la tecnificació futbolística amb la diversió. Segons el coordinador, Jorge Parra, les activitats es divideixen en tres eixos: Formació analítica: Ensenyament dels elements tècnics bàsics. Pràctica lúdica: Aplicació dels coneixements mitjançant jocs. Partits i competició: Especialment els divendres, quan es juguen tornejos a l'estadi del primer equip. Expansió Territorial i Social L'èxit d'aquesta edició es reflecteix en l'increment d'inscrits, passant de 50 a més de cent en poques setmanes. A més, es destaca l'estratègia del club per expandir la marca Nàstic per tota la província, amb subseus en municipis com Vimbudí i la presència de nens procedents de Reus, Salou, Riudoms o Vilaseca. Testimonis Directes "M'ensenyen a fer coses i el dia que m'ho passo millor és els divendres que fem tornejos." Els infants destaquen l'oportunitat de conèixer els seus ídols, com Antonio Pinilla o Rubén Pérez, i el plaer de finalitzar cada jornada amb una hora de piscina per combatre la calor. El paper de les famílies i monitors El campus no només serveix com a escola de futbol, sinó també com a punt de trobada familiar. Pares i mares valoren positivament l'experiència, destacant que molts nens que no jugaven a futbol habitualment s'hi han acabat enganxant, demanant prorrogar la seva estada durant totes les setmanes programades.

  • 16'

    Josep Miquel Jornet i el futur de les nanocomunicacions

    Investigació en Nanotecnologia i Comunicacions L'enginyer tarragoní Josep Miquel Jornet, de 25 anys, explica la seva recerca doctoral a Atlanta sobre les nanocomunicacions. Aquesta disciplina emergent busca la manera de comunicar dispositius de dimensions microscòpiques, similars a un gra d'arena, utilitzant principis de la física quàntica. L'experiència acadèmica als Estats Units Trajectòria: Després de passar per l'MIT (Massachusetts Institute of Technology), actualment desenvolupa la seva tesi a Atlanta amb una beca de la Fundació "la Caixa". Finançament: Destaca la gran inversió en recerca als EUA, on el seu director de tesi gestiona milions de dòlars en projectes finançats pel govern i entitats com la National Science Foundation. Entorn: Describe la universitat americana com un punt de trobada internacional amb una competitivitat positiva que impulsa el treball constant. Contrast Cultural i Vida a Atlanta Jornet defineix Atlanta com l'Amèrica profunda, caracteritzada per la dependència absoluta del cotxe i autopistes de 14 carrils. També fa referència al cost de la vida: "Si intentes fer una mica de dieta mediterrània als Estats Units, no és barat. Un préssec em va costar un dòlar." Projectes de Futur L'investigador preveu acabar el seu doctorat en un període d'uns tres anys. L'objectiu final no és només obtenir el títol, sinó col·laborar en la creació d'un centre de recerca a Barcelona que repliqui el model d'èxit d'Atlanta per potenciar el talent local en l'àmbit de les telecomunicacions.

  • 13'

    Cursos d'estiu i la presidència espanyola de la UE

    La Unió Europea a debat al Campus Catalunya El reportatge de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio connecta amb el Campus Catalunya de la URV per l'inici d'un curs d'estiu centrat en el futur d'Europa i la propera presidència espanyola de la Unió Europea (2010). Reptes i participació ciutadana L'espai recull les veus de diversos experts que coincideixen en la necessitat d'apropar les institucions europees al dia a dia de la gent per combatre l'alta abstenció electoral: Joaquim Millán (Consell Català del Moviment Europeu): Destaca que el projecte europeu s'ha construït sovint "d'esquenes als ciutadans" i reivindica el paper dels ens locals. Manuel López Pasca (Ajuntament de Tarragona): Explica la col·laboració del municipi per situar la ciutat al món i fomentar el sentiment de ciutadania europea. La Presidència Espanyola i el Tractat de Lisboa Carlos Carnero, ambaixador en missió especial, i Anna Terrón, secretària per la UE de la Generalitat, analitzen el nou marc normatiu: Prioritats de la presidència (2010): Combatre la crisi econòmica, enfortir el model social i desplegar el Tractat de Lisboa. Impacte quotidià: Es recorda que la UE regula aspectes com la seguretat alimentària, el transport (AVE) i els programes d'intercanvi Erasmus. El paper de Catalunya: La Generalitat presentarà propostes centrades en la innovació i la reforma de l'Agenda de Lisboa per fer l'economia més competitiva. "Europa està fins i tot a la sopa: des que ens aixequem fins que ens n'anem a dormir, la nostra vida està regulada per normes europees."

  • 12'

    Pirotècnia Martí guanya el Concurs de Focs de Tarragona

    Pirotècnia Martí triomfa a Tarragona La Pirotècnia Martí, procedent de Burriana (Castelló), s'ha emportat el primer premi en la seva primera participació al prestigiós Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials de Tarragona. L'empresa familiar, liderada per Reyes Martí, ha superat rivals internacionals de gran pes en un certamen que és referent al sector. Detalls del podi i premis Primer lloc: Pirotècnia Martí (Burriana) amb 2.161 punts. Segon lloc: Pirotècnia La Tirrena (Itàlia). Tercer lloc: Pirotècnia Cavaller (Godella, València) amb 2.137 punts. El guardó inclou una dotació econòmica de 9.000 euros i l'adjudicació de la pirotècnia de les festes de Santa Tecla, valorada en més de 40.000 euros, a més d'una participació a la festa major de Granollers. Claus de l'èxit i estil propi La gerent de l'empresa ha destacat que la preparació va ser extremadament meticulosa, utilitzant material nacional exclusiu fabricat per ells mateixos. L'estratègia es va basar en: L'observació constant: Reyes Martí ha assistit al concurs com a espectadora durant anys per estudiar el terreny i els rivals. Ritme i potència: Han traslladat l'experiència de les masclatades valencianes als castells de focs, aportant un estil propi basat en el ritme i el soroll final. Qualitat del producte: Ús de colors nous i carcasses fabricades manualment per garantir l'exclusivitat. Un equip femení en un sector d'homes Un dels aspectes més rellevants de la Pirotècnia Martí és que la seva plantilla estable està formada majoritàriament per dones valentes i membres de la família (quinta generació), un fet excepcional en un sector històricament dominat per homes. "No volíem imitar a ningú. Va ser un castell 'estil Martí'. No s'explica d'una altra manera."

  • 16'

    Campanya d'estiu i prevenció d'incendis al Camp de Tarragona

    Prevenció i Extinció d'Incendis: Campanya d'Estiu 2009 En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Agustí Gatell, cap de la regió d'emergències dels Bombers de la Generalitat al Camp de Tarragona, detalla l'estat actual i els preparatius per afrontar l'estiu, especialment davant l'arribada de noves onades de calor. Estat de la Vegetació i Riscos Meteorològics Després d'una tardor i primavera plujoses, el maig calorós ha assecat el combustible fi (herbes i rostolls), augmentant el perill d'ignició. Les zones amb més risc actualment són: * El nord de la Conca de Barberà. * L'altiplà del Camp de Tarragona. * El Baix Penedès i zones puntuals del Baix Camp. Els tres factors crítics que vigilen els bombers són: altes temperatures, vent fort i humitat relativa baixa. Dispositiu i Recursos Disponibles Tot i mantenir una infraestructura similar a la de l'any anterior, s'ha millorat l'estratègia global de coordinació a tot Catalunya: * Personal: Unes 680 persones mobilitzades, incloent-hi 122 reforços específics de campanya. * Mitjans terrestres: 82 vehicles d'extinció i la instauració de columnes mòbils (grups de 3 camions i 17 persones) que es desplacen segons el risc diari. * Mitjans aeris: Un helicòpter bombarder a Cambrils i dos avions a Reus, integrats en una flota catalana de 14 helicòpters i 8 avions. La Importància de la Prevenció i la Consciència Ciutadana Gatell subratlla que la prevenció es realitza durant tot l'any, destacant enguany la neteja d'infraestructures crítiques després de les ventades del gener. Malgrat la millora en la conscienciació, la majoria de focs encara s'originen per accions humanes o descuidis. "Els incendis forestals no es fan grans si no comencen. El que hem de vigilar tots és que no s'iniciïn aquests focs." Prohibicions i Recomanacions Prohibició absoluta de fer foc en zones forestals i en la franja de 500 metres de seguretat. No llançar deixalles ni puntes de cigarreta a les carreteres. Vigilar l'ús de maquinària en condicions de risc extrem.

  • 12'

    Campanya d'estiu del Banc de Sang a Tarragona

    La importància de donar sang a l'estiu En aquesta època de l'any, les donacions de sang solen baixar a causa de les vacances, però les necessitats hospitalàries i les intervencions quirúrgiques es mantenen constants. El Banc de Sang i Teixits intensifica els seus esforços per garantir les 1.000 bosses diàries que es necessiten a tot Catalunya. Accions i ubicacions de la campanya El dispositiu s'adapta per facilitar la donació allà on es troba la gent: Rambla Nova de Tarragona: Unitat mòbil instal·lada cada divendres davant del Col·legi de les Teresines. L'horari d'estiu és de 10:00 a 13:00 h i de 18:00 a 21:00 h. Punts costaners: Desplaçament de unitats a municipis com Calafell, Salou i Torredembarra, on la població augmenta durant les vacances. Punt fix: L'Hospital Joan XXIII continua sent el centre de referència per a les donacions habituals. Requisits i dades d'interès Per ser donant cal complir unes condicions bàsiques de salut: Tenir entre 18 i 65 anys. Pesar més de 50 quilos i trobar-se bé de salut. No venir en dejú: a diferència d'una analítica, cal haver menjat abans de la donació. "Amb una vegada no n'hi ha prou; volem que les donacions de sang siguin un fet habitual per cobrir les mil bosses que es necessiten cada dia." Actualment, l'índex de donació al Camp de Tarragona se situa al voltant del 33 per mil habitants, una xifra que encara està per sota de la mitjana de Catalunya (40,53) i del que recomana l'Organització Mundial de la Salut.