Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

397-408 de 1096
  • 46'

    Ple Extraordinari: Llars d'Infants i Consorcis Urbanístics

    Introducció i Condolences La sessió s'inicia amb un minut de silenci i expressions de condol per part de l'alcalde cap als familiars dels quatre bombers morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan, així com el condol pel traspàs de Solvedofà, figura clau de les festes de la ciutat. Gestió i Funcionament Municipal Es ratifiquen diversos punts administratius clau: • Aprovació de l'acta de la sessió anterior. • Nomenament de Joan Anton Font Monclús com a nou secretari general de l'Ajuntament, en substitució de Ponts Mascaró. • Implementació de nous sistemes de notificació via SMS i correu electrònic per a les convocatòries municipals. Infraestructures i Urbanisme S'han aprovat partides plurianuals per a diversos projectes de transformació urbana: • Urbanització del sector Ciutat-Jardí. • Instal·lació de la coberta mòbil de la piscina de Sant Salvador. • Adequació de l'edifici de cotxeres i locals socials al barri de la Granja per desencallar un projecte històricament aturat per qüestions legals i urbanístiques. El Debat de les Llars d'Infants Un dels punts més rellevants ha estat l'aprovació de la licitació per a la construcció i gestió de tres noves llars d'infants (Marcelí Domingo, Joan XXIII i La Mora), que sumaran 282 places. Principals discrepàncies: • El Partit Popular s'ha abstingut criticant l'elevat cost de l'operació (entorn els 37-44 milions d'euros a 15 anys) i els preus, segons ells, "inflats" del plec de condicions. • L'equip de govern ha defensat que el model de concessió d'obra i servei és el més eficient i que les xifres reals d'aportació municipal són molt inferiors si es descompten les subvencions de la Generalitat i les quotes familiars. Àrees Residencials Estratègiques (ARE) S'ha aprovat la constitució dels consorcis urbanístics per al desenvolupament del Pou Boronat i els Pallaresos. • Convergència i Unió ha votat en contra, argumentant que aquests macro-projectes d'habitatge protegit poden generar barris gueto i que no responen a la realitat actual del mercat immobiliari. • L'equip de govern ha defensat l'agilitat que aporten aquests instruments i la seva utilitat per reubicar equipaments públics necessaris. "Amb aquestes noves llars d'infants pal·liarem pràcticament el dèficit històric que tenim a la nostra ciutat."

  • 15'

    Impacte de la crisi i canvis normatius en els apartaments turístics

    Situació actual del sector dels apartaments turístics En aquesta conversa, en Josep analitza la complexa realitat que viu el sector dels apartaments turístics a la Costa Daurada en un context de crisi econòmica. Es destaca un canvi profund en el comportament del consumidor, marcat per l'ús d'internet i la tendència a les reserves d'última hora, fet que dificulta enormement les prediccions d'ocupació. Els reptes del sector davant la crisi Retràs en les reserves: L'ús de vols de baix cost i la cerca d'ofertes a la xarxa fa que la temporada sigui cada cop més difícil de preveure. Estabilitat de preus: A diferència del sector hoteler, els apartaments no solen aplicar rebaixes agressives d'últim moment, ja que els marges són més ajustats. Cooperació sectorial: S'emfatitza la necessitat de no veure els hotels com a competidors, sinó com a part d'un mateix paquet turístic amb necessitats diferents. Crítiques a l'Administració i la nova Normativa Un dels punts més conflictius és la nova consideració legal dels apartaments. En Josep expressa el seu malestar per la decisió de la Generalitat de Catalunya de traslladar el sector de l'àmbit turístic al d'habitatge (vivendes vacacionals). "No és legalitzar tothom, sinó al·legalitzar tothom. Ens passen a vivenda i el turisme ja no té cap problema." Necessitat de control i qualitat L'entrevistat defensa que el sector vol més control i exigència, no pas menys. Els punts clau per al futur són: Garantia de serveis: Neteja, canvi de roba i atenció al client per diferenciar-se de l'allotjament precari. Unitat d'acció: Superar l'atomització del sector per tenir més força davant l'administració. Visió europea: Entendre que les decisions clau per al turisme es prenen cada cop més a Brussel·les. Finalment, es demana una millor distribució dels pressupostos públics per a la promoció exterior, especialment en mercats propers com el sud de França.

  • 17'

    El servei d'intèrprets a l'Hospital Joan XXIII

    L'atenció al pacient estranger: Més enllà de la traducció L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona compta amb un servei especialitzat d'intèrprets per fer front a la barrera idiomàtica, especialment durant el període estival. Anna Borruell, cap d'atenció a l'usuari, i Iñaki Bujedo, intèrpret del centre, expliquen com aquesta figura ha passat de ser una necessitat logística a un element clau de qualitat assistencial. Funcions principals del servei Acompanyament i acollida: No es tracta només de traduir paraules, sinó de realitzar una acollida humana al pacient que es troba lluny de casa i sovint sol. Gestió administrativa: Suport en tràmits d'assegurances i trasllats internacionals, aspectes que poden ser molt complexos per a un estranger. Enllaç mèdic: Facilitar la comunicació exacta de símptomes i antecedents patològics per garantir un diagnòstic correcte. Suport emocional: Comunicació amb les famílies a l'estranger i suport en situacions de crisi o soledat a planta. La realitat del dia a dia Iñaki Bujedo destaca que la seva feina sovint implica simplificar termes mèdics complexos per a pacients que, tot i parlar anglès o francès, no comprenen la terminologia tècnica. A més, es posa en relleu la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i la presència de mediadors culturals per atendre la població immigrant durant tot l'any. "En temes de salut, la comunicació no és un luxe, és una eina imprescindible per garantir la seguretat del pacient." Valoració del servei El servei és altament valorat tant pels pacients, que sovint se sorprenen de la qualitat del sistema sanitari públic, com pel personal sanitari, que veu reduïda la seva angoixa en no haver de dependre de la comunicació no verbal o de la voluntat de familiars (sovint nens que fan d'enllaç) per transmetre diagnòstics greus.

  • 23'

    Servei d'intèrprets a l'Hospital Joan XXIII

    L'acompanyament lingüístic en la salut L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ofereix un servei especialitzat d'intèrprets per a pacients estrangers, especialment durant els mesos d'estiu quan l'afluència de turistes augmenta. Aquesta figura, representada en l'entrevista per l'Iñaki Bujedo, no només actua com a traductor de paraules, sinó com un pont humà i emocional entre el metge i el pacient. Funcions principals de l'intèrpret • Suport assistencial: Ajuda a transmetre diagnòstics i antecedents patològics amb precisió, evitant errors de comunicació en situacions crítiques. • Gestió administrativa: Facilita els tràmits amb assegurances i processos de trasllat al país d'origen. • Acollida emocional: Ofereix seguretat i confort a persones que es troben soles en un entorn desconegut i, sovint, hostil per la barrera idiomàtica. Desafiaments i realitats del servei "No som els traductors de l'ONU... el seu paper va molt més enllà: és el saber estar i fer l'acollida." L'Anna Borruell destaca que, tot i que hi ha una mediació cultural per a l'àrab durant tot l'any, el servei d'estiu és clau per a idiomes com l'anglès, francès i alemany. Tot i que la terminologia mèdica presenta similituds entre llengües, l'intèrpret ha d'utilitzar sovint eines digitals o diccionaris per garantir la màxima exactitud. Valoració del sistema sanitari El programa destaca l'excel·lent percepció que tenen els turistes de la sanitat pública catalana. Molts pacients estrangers valoren l'accessibilitat i la rapidesa del sistema, que sovint és superior a la dels seus països d'origen. Els entrevistats subratllen la importància de la comunicació no verbal i l'empatia com a eines fonamentals quan les paraules no són suficients.

  • 20'

    Protesta d'infermeria a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona

    Reivindicacions del col·lectiu d'infermeria El personal d'infermeria de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, sota la convocatòria del sindicat SATSE, s'ha concentrat per denunciar el desprestigi de la seva professió. La protesta sorgeix arran de les declaracions per un succés a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, que el col·lectiu considera un atac generalitzat i injust. Punts clau de la mobilització: Rebuig a les acusacions de negligència: El manifest denuncia que s'ha parlat d'error terrorífic i negligència gravíssima sense una investigació prèvia. Exigeixen una rectificació pública del fiscal i el suport formal del Ministeri de Sanitat. Condicions laborals precàries: Es posa en relleu la realitat del dia a dia als centres sanitaris: Ràtios d'infermeria molt per sota de la mitjana europea (5 infermeres per 100 malalts a Espanya enfront de les 8 a Europa). Sobrecàrrega de feina extrema, especialment durant les vacances i l'estiu a causa de la manca de substitucions i l'augment de població. Falta de planificació universitària i fuga de professionals formats a altres províncies. Seguretat del pacient: Les infermeres defensen que la seguretat no depèn només d'una persona, sinó de tot un sistema que actualment falla per la manca de recursos. "No permetrem cap intent de desprestigiar la nostra professió... l'infermera és aquell soldat de trinxeres que no té cap filtre de cap mena." Crida a la responsabilitat i la investigació Anna Ballerri, secretària provincial de SATSE, subratlla la necessitat d'una investigació rigorosa que analitzi totes les circumstàncies (farmàcia, dosificació, gestió) abans de culpabilitzar el personal d'infermeria, que treballa sovint per damunt de les seves possibilitats físiques i humanes.

  • 15'

    Nou Jardí Romà de l'Amfiteatre a Tarragona

    Renovació del Parc de les Granotes: El nou Jardí Romà L'antiga zona coneguda com el Parc de les Granotes a Tarragona està vivint una transformació radical per convertir-se en el Jardí Romà de l'Amfiteatre. Aquest projecte busca dignificar l'entorn del monument i oferir un espai de divulgació històrica i relaxació. Detalls del Projecte i Obra Civil Estat de les obres: S'estima que les obres estiguin finalitzades a finals d'any. Actualment, s'ha completat la part més complexa de l'estructura i els moviments de terres. Disseny arquitectònic: L'arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, destaca que el disseny no vol competir amb l'Amfiteatre, sinó complementar-lo. Les corbes del jardí reprodueixen les grades del monument. Sostenibilitat i materials: S'utilitzen gavions (murs de pedra amb xarxa metàl·lica) d'estil modern i industrial per garantir el drenatge i evitar confusions amb l'arquitectura original romana. Vegetació i Simbolisme Històric El responsable de jardineria, Francisco Domínguez, explica que la vegetació serà estrictament la que existia a l'època romana: Espècies autòctones: Vinya, olivera, xiprer i diversos arbres fruiters. Culte i tradició: Es reproduiran zones de culte on la disposició de les plantes té un significat espiritual. "A l'època romana es feien servir vinyes en els enterraments perquè representaven la comunicació entre l'esperit de la persona vivent i el més enllà." Noves Instal·lacions i Serveis El Recorregut Ceremonial: Un eix central que connecta les diferents terrasses i porta directament a l'entrada de l'Amfiteatre. Quiosc i Mirador: A la part superior s'instal·larà un quiosc sota la pèrgola per gaudir de les vistes al Mediterrani. Recuperació històrica: S'ha trobat una antiga bassa del segle XIX que es reconvertirà en una bassa romana com a part del paisatge.

  • 18'

    Indignació de l'alcalde de Tarragona per la gestió del PLASEQCAT

    Crítica a la gestió de l'emergència química L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha comparegut en roda de premsa per expressar la seva profunda indignació davant la gestió de l'incident a la planta d'Ercros. Tot i que ha enviat un missatge d'absoluta tranquil·litat a la població, ha denunciat una sèrie de despropòsits organitzatius. Punts clau de la denúncia municipal Retard en la comunicació: La Guàrdia Urbana va ser avisada gairebé una hora després de l'activació del pla d'emergència. Centralisme ineficaç: L'alcalde crítica que les decisions es prenguin des de Barcelona per part de "buròcrates" que desconeixen el territori, en lloc de gestionar-se des de la central d'emergències de Tarragona. Alarma innecessària: S'han activat les sirenes de confinament quan la situació ja estava controlada i el núvol de vapors nitrosos s'estava dissipant, generant un pànic evitable entre uns 34.000 veïns. Confusió tècnica: S'ha retret l'ús de terminologia incorrecta en els comunicats oficials, barrejant conceptes com àcid nítric, nitrogen i vapors nitrosos. Declaracions destacades "Si aquest és el protocol, que revisin el protocol. Això no ha funcionat i no es poden generar alarmes innecessàries." "Demanaré que aquest tipus d'activacions es portin des de Tarragona, on tenim l'experiència, la informació i la sang freda." Accions futures L'alcalde ha anunciat que presentarà una protesta formal davant el Conseller d'Interior, Joan Saura, per exigir responsabilitats i un canvi radical en els protocols d'actuació per evitar que es tornin a produir situacions de desinformació i caos en el futur.

  • 15'

    Reconversió del Parc de les Granotes en Jardí Romà de l'Amfiteatre

    Transformació d'un espai emblemàtic de Tarragona L'antic Parc de les Granotes està vivint una metamorfosi integral per convertir-se en el nou Jardí Romà de l'Amfiteatre. Aquesta intervenció, que es preveu que finalitzi a finals d'any, no només busca millorar l'estètica urbana, sinó crear un espai que actuï com a complement harmònic del monument romà adjacent. Característiques del nou projecte Estructura en terrasses: El parc s'ha dissenyat en tres nivells o terrasses que ofereixen vistes privilegiades a l'Amfiteatre i al mar Mediterrani. Arquitectura moderna i funcional: S'utilitzen gavions (murs de pedra continguts en gàbies metàl·liques) importats d'Alemanya. Aquesta solució permet un millor drenatge de l'aigua i evita confondre l'obra nova amb les construccions arquitectòniques romanes originals. El recorregut ceremonial: S'ha creat un eix central alineat directament amb l'eix transversal de l'Amfiteatre per guiar els visitants cap al monument. Vegetació i simbolisme romà La part botànica és la més espiritual del projecte. Segons el responsable de jardins, Francisco Domínguez, s'utilitzaran plantes autòctones de l'època romana: Espècies seleccionades: Vinya, olivera, xiprer i diversos arbres fruiters. Simbolisme històric: Es recuperarà el concepte romà on, per exemple, la vinya representava la comunicació entre els vius i el més enllà. "El monument és l'Amfiteatre; el jardí només és l'acompanyament." Noves instal·lacions L'arquitecte municipal, Roger Jiménez, ha destacat la creació d'una nova escala a la pèrgola superior que evitarà que la zona quedi aïllada, un quiosc amb vistes al mar i la recuperació d'una antiga bassa agrícola del segle XIX que es reconvertirà en una bassa d'estètica romana. El parc estarà tancat durant la nit per garantir-ne la seguretat i conservació.

  • 8'

    L'èxit de la Coral de la URV a Nicaragua

    Resum de l'experiència coral a Nicaragua Montserrat Riós, directora de la Coral de la Universitat Rovira i Virgili (URV), reflexiona sobre el recent viatge a Nicaragua, descrivint-lo com una experiència que ha superat totes les expectatives inicials. El projecte ha combinat la excel·lència musical amb una profunda tasca social i solidària. Impacte de la fita musical Intercanvi Tècnic: La coral ha servit de pont per compartir partitures i coneixements amb agrupacions locals que no disposen de la mateixa tradició coral que a Catalunya. Divulgació Cultural: S'han ofert concerts a cappella davant de públics que mai havien viscut aquesta experiència en directe, acompanyats d'explicacions sobre els autors i la llengua catalana. Repertori Divers: El programa va incloure des de polifonia religiosa del segle XX i obres de Mendelssohn fins a cançons tradicionals catalanes i argentines. Dimensions del viatge Vessant Rural: A la comunitat de Soño de la Campana i Matagalpa, on el contacte va ser més humà i de base. Vessant Professional: A la capital, Managua, amb actuacions al prestigiós Teatre Rubén Darío i classes magistrals. Vessant Solidari: Col·laboració directa amb el Comitè de Solidaritat Oscar Romero i visites a comunitats en situació de pobresa per dignificar les persones a través de l'art. L'art com a motor de canvi Riós subratlla la funció de la música com a eina de cohesió i transformació espiritual, citant la filosofia de Yehudi Menuhin: "L'art és una esperança per a la humanitat." Futur i propers projectes Aquesta convivència ha enfortit els lligams interns de la coral, preparant-los per a una temporada exigent que inclou l'oratori de l'Any Jubilar a la Seu Vella de Lleida, una gira per Roma i la Novena de Beethoven a l'Auditori de Barcelona.

  • 22'

    Apartaments Turístics a la Costa Daurada: Crisi i Tendències

    Situació Actual del Sector dels Apartaments Turístics Josep Grasset, president de l'Associació d'Apartaments Turístics Costa Daurada, analitza l'estat del sector en un context marcat per la crisi econòmica i un canvi profund en els hàbits de consum dels turistes. S'observa una acceleració de les reserves de darrera hora, impulsada per l'ús d'internet i la recerca d'ofertes de darrer moment, fet que impossibilita fer prediccions precises d'ocupació. Principals reptes i crítiques Relació amb l'Administració: Grasset expressa el seu malestar amb la Generalitat de Catalunya per la falta de flexibilitat pressupostària per a campanyes de promoció i el canvi normatiu que desplaça els apartaments del sector turístic cap al d'habitatge. Competència i Coexistència: Se subratlla que els apartaments, hotels i càmpings no són rivals directes, sinó que cobreixen necessitats diferents del mercat. Estructura i Qualitat del Sector L'associació representa uns 8.000 apartaments (uns 30.000 llits) a la Costa Daurada. El sector lluita contra l'intrusisme i defensa una regulació que exigeixi serveis de qualitat: "Exigiu-nos servei, que és el que cal fer... nosaltres volem que hi hagi control, que hi hagi exigència." Perfil del Turista i Optimisme de Futur Preval el turisme nacional (50-60%) i de proximitat. L'Aeroport de Reus és un actiu clau per captar turistes de la resta de l'estat amb vols econòmics. Malgrat la incertesa, Grasset manté una visió optimista gràcies a la solidesa de la destinació i infraestructures com PortAventura.

  • 19'

    Activitats d'estiu al Museu d'Història de Tarragona

    Programació Cultural de Verano a Tarragona El Museu d'Història de Tarragona presenta una nova edició del seu cicle Històries a la Fresca, una proposta consolidada que busca apropar el patrimoni a la ciutadania durant els mesos de juliol i agost. Malgrat les restriccions econòmiques, s'ha mantingut una oferta variada que inclou visites guiades, música clàssica i recreacions històriques. Eixos Principals del Programa Monuments Vius: Aprofitant l'experiència de Tarracoviva, s'ofereixen visites que no només expliquen l'arquitectura, sinó la funcionalitat original dels edificis romans. L'objectiu és que el visitant entengui què s'hi feia realment en aquells espais fa 2.000 anys. Cicles Musicals: Música a les Muralles: Un clàssic que arriba a la seva vuitena edició amb propostes de clàssica popular en un entorn monumental il·luminat. Nits a Minerva: Un espai obert a estils més diversos com el jazz, el flamenc o la música contemporània. Espais Singulars: La Casa Canals guanya protagonisme amb espectacles de dansa (Plan B Danza) i el cicle de contes i llegendes marineres a la seva terrassa. Novetats i Accessibilitat Passejar per la Història: Una nova ruta dominical pels carrers de la Part Alta amb un enfocament més medieval i contemporani. Gratuïtat i Reserves: Totes les activitats són gratuïtes. Per evitar l'absentisme i garantir l'accés a tothom, les invitacions s'alliberen cada 15 dies a la web oficial del museu. "El patrimoni històric és una cosa viva, no està donat i beneït; cada nova excavació ens obliga a replantejar-ho tot."

  • 11'

    Camp de treball artístic internacional Mirart a Tarragona

    L'esclat d'art arriba al Balcó del Mediterrani La ciutat de Tarragona acull el Mirart, un camp de treball artístic internacional que reuneix 24 joves procedents de 13 països diferents. Durant deu dies, aquests participants conviuran i treballaran en diverses disciplines per oferir una visió multicultural de la ciutat. Disciplines i activitats principals L'eix central del projecte és la interpretació de Tarragona a través de l'art, dividint els joves en tres àrees de treball: Música: Formació d'un grup per compondre una peça musical original. Teatre i Performance: Treball centrat en el teatre gestual per superar les barreres idiomàtiques. Arts visuals: Creació d'un reportatge fotogràfic sobre el paisatge urbà i social de la ciutat. Objectius i filosofia del projecte El projecte neix de la iniciativa d'un grup de joves locals de la Jove Cambra Internacional de Tarragona que, després de participar en experiències similars a Sèrbia, han volgut importar el model: "És fer un pas endavant, passar de participants a organitzadors i què millor que fer-ho a la nostra ciutat." L'objectiu no és només el resultat artístic, sinó l'intercanvi cultural i el vincle emocional que els joves creen amb la ciutat d'acollida. Les activitats inclouen cercaviles i mostres al carrer per dinamitzar la vida ciutadana. Cloenda de l'esdeveniment El projecte culminarà el 30 de juliol a la plaça dels Sedassos amb un espectacle final on es presentaran els resultats de tots els tallers. L'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat donen suport a aquesta iniciativa que barreja formació, convivència i creativitat.