Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

457-468 de 1096
  • 19'

    Balanç de sis mesos del Síndic de Greuges de Tarragona

    Primers sis mesos de la sindicatura a Tarragona L'entrevista amb Josep Francesc Ferrer, el primer Síndic de Greuges municipal de Tarragona, serveix per fer balanç del primer mig any de funcionament d'una figura creada per unanimitat pel ple de l'Ajuntament. Ferrer destaca tant el vessant positiu com el repte que suposa establir una institució que no existia prèviament a la ciutat. Dades i actuacions destacades Durant aquest període inicial, s'han gestionat diverses interaccions amb la ciutadania: Expedients formals: S'han obert un total de 64 expedients. Consultes: S'ha arribat al centenar de consultes, sumant les realitzades a l'oficina i les de carrer. Resolució de casos: 20 expedients rebutjats per no ser competència municipal. 20 expedients tancats, amb una proporció de 15 a favor del ciutadà i 5 en contra. 24 expedients en curs, pendents d'informes tècnics. Principals queixes de la ciutadania El síndic assenyala que les problemàtiques més recurrents a la ciutat són: 1. Sorolls nocturns: Especialment a l'estiu, causats per aires condicionats i càmeres frigorífiques. 2. Fums i extraccions: Establiments de restauració amb instal·lacions incorrectes. 3. Trànsit i multes: Queixes sobre sancions i l'actuació de la grua. Col·laboració institucional i pedagogia Ferrer subratlla la importància de la feina pedagògica per donar a conèixer la institució a les entitats i veïns. També destaca el proper conveni amb el Síndic de Greuges de Catalunya per millorar la coordinació entre administracions. "Tot el que es fa ho veig amb una valoració molt positiva... la iniciativa és total i no teníem res enrere per poder-nos fixar." Actuacions d'ofici i agraïments Finalment, es fa referència a intervencions proactives com l'expedient d'ofici per la seguretat viària a l'Avinguda Francesc Macià, que ha derivat en mesures com la reducció de velocitat a 40 km/h i nova senyalització.

  • 14'

    Inici de la campanya de rebaixes d'estiu a Tarragona

    Inici de les rebaixes a Tarragona: expectatives i realitat El dia 1 de juliol marca el tret de sortida oficial de les rebaixes d'estiu, una jornada clau per al teixit comercial de Tarragona. L'episodi analitza la situació actual del sector, marcat per la crisi econòmica i la necessitat dels botiguers de liquidar l'estoc acumulat durant una temporada de vendes fluixa. La veu del sector comercial L'Eduard Manyes, president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona, ofereix una visió detallada dels reptes actuals: Estocs acumulats: A causa de la crisi, no s'ha venut el gènere durant la temporada, la qual cosa obliga a aplicar descomptes del 30% fins al 50% des del primer dia. Crítica al calendari: El sector defensa que les rebaixes haurien de començar més tard, cap al 15 de juliol, per no haver de vendre productes de plena temporada (com banyadors o roba d'estiu) a preus de saldo just quan comença el bon temps. Diferenciació del petit comerç: A diferència de les grans superfícies, el comerç local aposta per la qualitat i el servei personalitzat. Turisme i promoció comercial Un punt de tensió destacat és la manca de promoció del comerç local com a reclam turístic. Segons Manyes: "Venem platja i patrimoni, però des de l'Ajuntament de Tarragona no es promociona el comerç; molts turistes acaben anant a comprar a Barcelona." Perfil i comportament del comprador Les ràdio-enquestes realitzades a la Rambla Nova revelen un consumidor prudent: Pressupost limitat: La despesa mitjana s'estima entre els 100 i 120 euros per persona. Compravenda planificada: Molts clients apliquen l'estratègia de provar-se la roba setmanes abans per anar directes a la peça i la talla desitjada el primer dia de descompte. Pessimisme econòmic: Els testimonis coincideixen que la situació de crisi fa que només es compri allò estrictament necessari.

  • 12'

    La Coral de la URV viatja a Nicaragua: Música i Solidaritat

    Projecte de Cooperació Internacional: La Coral a Nicaragua La Coral de la Universitat Rovira i Virgili (URV) emprèn un viatge inèdit a Nicaragua, integrant per primera vegada una vessant de voluntariat i pedagogia musical en la seva activitat internacional. Aquesta expedició, formada per 32 cantaires, neix de la col·laboració entre la coral i URV Solidària, amb el suport del vicerectorat d'afers estrangers. Objectius i Activitat a Nicaragua L'estada de 10 dies inclou una agenda intensa que combina la interpretació artística amb la formació: Concerts de prestigi: Actuacions al Teatre Rubén Darío de Managua i a la Catedral de Matagalpa. Tallers i pedagogia: Realització de cursos de direcció coral i tallers en centres cívics per a músics locals. Educació en valors: El projecte reivindica el cant coral com una eina de cohesió social i creixement personal. Filosofia i Educació Musical La directora, Montserrat Rios, subratlla la capacitat transformadora de la música en països amb estructures musicals precàries: "El cant coral educa en moltes coses; hi ha un compromís que es treballa, un equilibri de veus i un respecte... l'educació en valors és molt forta." Estructura de la Coral de la URV Actualment, la coral és un grup consolidat amb un nivell d'exigència alt, format per: 1. Exalumnes de magisteri musical que han romàs al grup. 2. Personal universitari (professors, doctorands i personal de biblioteca). 3. L'Orfeó Universitari: Una alternativa creada recentment per acollir els estudiants que volen iniciar-se en el cant sense les limitacions de places del cor principal.

  • 11'

    Colònies d'estiu del Col·legi Mare Nostrum a les Piles

    Preparatius i sortida de les colònies L'alumnat del col·legi Mare Nostrum de Tarragona inicia la seva estada de 10 dies a les Piles (Conca de Barberà). El coordinador, Miquel Àngel, destaca que aquest període previ és intens a causa de la gestió de maletes, medicaments i el comiat amb els pares, però que un cop a l'autocar comença la tranquil·litat per a l'equip directiu. Activitats: Anglès, esport i convivència El programa d'aquestes colònies és una combinació equilibrada entre formació i oci: Anglès comunicatiu: Amb professors com la Niki, que prioritza la comunicació oral i el joc per sobre de la gramàtica pura per evitar l'esgotament dels alumnes. Esports i competicions: Es practiquen modalitats convencionals i d'altres de més creatives com el rugby-golf. Lleure i tradicions: Inclouen piscina, excursions, manualitats i els esperats jocs de nit. Una de les tradicions mencionades pels joves és la "novatada" de pintar la cara als més petits durant la nit. Organització i logística L'expedició està formada per 67 nens i nenes i un equip de 9 monitors, molts dels quals són professors de la mateixa escola, un fet que genera molta confiança a les famílies. "Tenim 4 o 5 cases de colònies i normalment anem rotant... les reservem amb un any d'antelació perquè van molt buscades." Perspectives de pares i alumnes Els alumnes: Es mostren molt il·lusionats pel retrobament amb els amics després del curs i valoren especialment les activitats a la piscina i el poble. Les famílies: Per a molts pares (especialment els de nens petits que hi van per primer cop), aquests dies suposen una barreja de nervis pels preparatius i una oportunitat de descans i relax mentre ells continuen treballant.

  • 22'

    Balanç de dos anys de gestió educativa a Tarragona

    Balanç del Mandat: Creació de l'Institut Municipal d'Educació El regidor d'ensenyament, Joan Saneujas, destaca com a fita principal dels primers dos anys de mandat la posada en marxa de l'Institut Municipal d'Educació (IME). Aquest organisme, ubicat a l'antic convent de les Clarisses, té com a objectiu: Agilitzar la gestió educativa i les relacions amb la Generalitat de Catalunya. Coordinar l'oferta educativa de la ciutat. Centralitzar serveis com l'escola d'adults i l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME). Expansió de les Llars d'Infants Municipals S'ha realitzat un esforç per reduir la llista d'espera de famílies (que era de 500 el 2007). Les novetats principals inclouen: Obertura de la llar d'infants César August (Francolí) al setembre. Licitació de tres nous centres: Joan XXIII, Sant Pere i Sant Pau i La Móra. Projecte de les Clarisses: S'ha de refer des de zero per la troballa de restes arqueològiques rellevants, tot i que la Generalitat ja ha donat el vistiplau per construir-hi. "Al final del mandat és possible que hàgim creat cinc llars d'infants, superant el compromís inicial de quatre." Infraestructures i Ensenyament Secundari El regidor repassa la col·laboració amb la Generalitat per a la cessió de solars i el manteniment de centres: Escola a Joan XXIII: Serà el primer centre nou construït a la ciutat després de 12 anys. Institut Tarragona 2: S'ubicarà provisionalment a l'antiga facultat de lletres (Plaça Imperial Tàrraco) mentre es construeix l'edifici definitiu. Millores tecnològiques: S'ha implantat un sistema informàtic per agilitzar les reparacions i el manteniment de les escoles, eliminant l'ús del paper. Mobilitat i Altres Serveis Es confirma l'èxit de la targeta de transport escolar, que s'ampliarà fins a 3r d'ESO el curs vinent, amb l'objectiu d'arribar a la gratuïtat en tota l'etapa obligatòria. També es mantindrà el programa de pati obert per a instal·lacions esportives, tot i que amb ajustos d'horaris en els centres amb menys demanda.

  • 16'

    Radiografia dels Mitjans de Comunicació a Tarragona

    Diagnòstic del Sector Mediàtic a les Comarques de Tarragona L'estudi dirigit per Bernat López, fins ara responsable dels estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta una fotografia detallada de l'ecosistema de mitjans a la demarcació fins a finals de 2008. Principals Conclusions de la Investigació Atomització del sector: S'han registrat fins a 200 mitjans de comunicació, una xifra elevada que denota una certa "opulència quantitativa". Dimensions modestes: La gran majoria són mitjans petits, sovint no professionals, com revistes municipals o emissores locals amb poc potencial econòmic. Impacte de la crisi: Tot i que l'estudi tanca el 2008, s'adverteix un daltabaix en els ingressos publicitaris durant el 2009, la qual cosa ha provocat acomiadaments i tancaments. Qualitat i Professionalització: López subratlla que la quantitat no és sinònim de qualitat i reclama una major aplicació del codi deontològic i millors condicions laborals. La Nova Televisió Pública del Camp de Tarragona L'entrevista destaca el conveni pioner entre la URV i diversos ajuntaments per crear un canal de proximitat. Els punts clau d'aquest acord són: Ús compartit d'infraestructures: La televisió professional operarà des dels platós del Campus Catalunya de la universitat. Austeritat i eficiència: Es presenta com un model d'estalvi de despeses entre administracions. Formació pràctica: Els estudiants de comunicació conviuran amb professionals en actiu, trencant la barrera entre el món acadèmic i el professional. "La lluita per la qualitat, l'ètica i la independència no s'acaba mai, sigui a Tarragona o a Madrid."

  • 23'

    Balanç de dos anys de gestió: Participació i Comunicació a Tarragona

    Introducció i Context del Mandat En el marc de l'equador del mandat municipal, la tinenta d'alcalde Begoña Flòria analitza la trajectòria de l'àrea de participació, comunicació i societat de la informació, creada el juny de 2007. La regidora destaca la complexitat de posar en marxa un departament des de zero, que ha passat d'una sola persona a un equip consolidat de prop de 50 professionals. Participació Ciutadana i Proximitat L'eix central de la gestió ha estat la voluntat d'apropament a la ciutadania mitjançant diversos mecanismes: • Xarxa de Centres Cívics: S'ha realitzat una inversió important per actualitzar instal·lacions que feia 20 anys que no es renovaven, creant una autèntica xarxa conceptual a tota la ciutat. • El Senat de Tarragona: Un òrgan consultiu que mostra un alt grau d'implicació. La propera sessió, prevista pel 18 de juliol, abordarà temes d'infraestructures ferroviàries i els Jocs del Mediterrani 2017. • El Síndic de Greuges Municipal: Es destaca la tasca pedagògica del Síndic per explicar la complexitat de l'administració als veïns. "Aquesta manera d'escoltar la ciutadania per poder decidir millor és el gran canvi que hi ha hagut en aquests dos anys." Comunicació i Nous Projectes En l'àmbit comunicatiu, s'han impulsat iniciatives per fomentar el sentiment de pertinença i la pluralitat informativa: El Club dels Tarraconins Projecte enfocat al públic infantil que ja compta amb més de 5.700 socis. L'objectiu futur és treballar valors com la solidaritat i el civisme, establint vincles amb entitats com UNICEF. Televisió Digital Terrestre (TAC 12) Creació del consorci públic que agrupa set municipis. Se destaca la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili per permetre que els alumnes facin pràctiques en un mitjà real. Flòria defensa el projecte davant les crítiques de l'oposició, negant qualsevol politització. Societat de la Informació i Digitalització L'objectiu principal és trencar la bretxa digital a través de: • Xarxa de Telecentres: Recuperació i potenciació del servei a barris com Campclar, on s'imparteixen càpsules per a la inserció laboral. • Nova Web Municipal: Presentació d'una nova plataforma a finals de juliol (en proves fins al setembre) que permetrà una millor interacció i, en un futur, la gestió completa de tràmits mitjançant la carpeta ciutadana. • Ciberàgora: Esdeveniment especialitzat en la seguretat informàtica i la recuperació de dades, aprofitant el coneixement tècnic de la universitat i les empreses locals.

  • 8'

    Toc de Castell: Nova temporada i canvis horaris a Tarragona Ràdio

    Inici de la nova temporada del programa de referència castellera El programa Toc de Castell, un clàssic de la informació castellera a Tarragona Ràdio, inicia una nova etapa amb canvis significatius en la seva estructura i emissió. L'objectiu d'aquesta nova temporada és potenciar l'actualitat i la immediatesa en l'anàlisi de les diades. Principals novetats de l'edició Canvi d'horari i dia: El programa deixa els dissabtes al migdia per emetre's els dilluns al vespre (de 20:00 h a 21:00 h). Aquest canvi permet analitzar les actuacions del cap de setmana de manera immediata. Nou conductor: L'espai passa a ser liderat per Joan Ramon Ocanya, veterà casteller i excap de colla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Enfocament informatiu: S'eliminen els espais dedicats a les previsions (prèvies) per centrar-se en l'anàlisi tècnica del que ja ha succeït a les places. Estructura i continguts del programa L'espai mantindrà una línia continuista però amb seccions renovades: 1. Crònica d'actualitat: Repàs detallat de les colles de Tarragona i les colles punteres del país (Vilafranca, Valls, Terrassa). 2. Tertúlia: Debat amb protagonistes directes, com caps de colla. 3. Rànquing casteller: Seguiment de l'evolució tècnica de la temporada. Obertura de temporada: Sant Joan i Sant Pere El primer programa se centra en les actuacions de Sant Joan i Sant Pere, especialment en els primers castells de nou de la temporada assolits per les colles vallenques i els Castellers de Vilafranca. "La cosa es comença a escalfar i nosaltres esperem aquí per explicar-ho."

  • 15'

    Inici de les Estades Esportives d'Estiu a Tarragona

    Arrencada de l'esport base a les piscines municipals Avui han començat oficialment les estades esportives d'estiu organitzades pel Patronat Municipal d'Esports de Tarragona. Amb una participació inicial de més de 300 nens i nenes, les activitats es reparteixen entre les instal·lacions del Serrallo, Campclar i, com a novetat, Sant Pere i Sant Pau. Activitats i perfil del programa El programa està dissenyat per a infants d'entre 4 i 13 anys, amb una proposta que combina l'esport amb la formació i el lleure: L'activitat estrella: La natació diària és l'eix central, combinant l'aprenentatge tècnic amb el joc lúdic. Formació integral: S'han introduït càpsules d'anglès per als més petits (grups de 3-4 anys). Sortides exteriors: Els grups de més edat gaudeixen d'activitats d'aventura al Jungle Trek, futbol platja a la Rebassada i tallers manuals. Conciliació familiar: S'ofereix servei de guarderia des de les 8 del matí i s'estudia la implementació d'un servei de menjador per a futures edicions. Gestió de les instal·lacions municipals El gerent del Patronat, Ramon Quadrat, ha destacat la consolidació del carnet únic, que permet als tarragonins desplaçar-se lliurement per les cinc piscines de la xarxa municipal, evitant aglomeracions i equilibrant l'ús de centres com el del Serrallo o Campclar. "L'objectiu és que els nens gaudeixin d'unes activitats agradables, que desconnectin del curs escolar i que els pares tinguin una opció de qualitat mentre treballen."

  • 20'

    Història i evolució de les sales de cinema a Tarragona

    El Cinema a Tarragona: De l'Esplendor a la Transformació L'historiador Isaac López presenta la seva tesi doctoral, un treball exhaustiu de sis anys de recerca que documenta l'evolució de les sales de cinema a la província de Tarragona entre 1956 i 2009. L'estudi no només aporta dades estadístiques, sinó que ret un homenatge als treballadors del sector: acomodadors, operadors i taquilleres que feien possible la màgia del cel·luloide. Canvis en el Model d'Exhibició La tesi mostra una transformació radical en el nombre i tipus de sales: De 330 sales el 1956 a només 33 el 2009: Una reducció dràstica provocada per canvis socials i tecnològics. Cens inèdit: Fins al 1965 no hi havia un control de taquilles fiable; López ha hagut de reconstruir les dades a través d'arxius parroquials i privats. El paper de l'Església: En els anys 50, la gran majoria de cinemes eren parroquials, utilitzats com a instrument d'aculturació i manteniment de la moralitat espiritual. Del monocinema al multiplex: S'ha passat d'un model mediterrani (la sala com a centre social al poble) a un model anglosaxó (multisales en grans superfícies comercials). El Cinema com a Ritual Social López destaca que anar al cinema era un acte social i cultural central: "Era un ritual; la gent comprava les entrades amb una setmana d'antelació i s'engalanaven les façanes amb pintures fetes a mà per anunciar les estrenes." En molts municipis, la construcció del cinema va ser una tasca comunitària on va participar tot el poble, ja que representava la principal via d'esbarjo. Fins i tot es recorda com la gent portava la seva pròpia cadira de casa quan l'aforament quedava desbordat. Reptes i Futur Malgrat la competència d'Internet, la TDT i la pirateria, l'autor es mostra optimista sobre la pervivència de les sales. Proposa la diversificació d'activitats (com la projecció d'òpera o espectacles en directe) per recuperar la rendibilitat dels centres urbans i mantenir viva la flama del cinema.

  • 5'

    Espectacle 'Intercanvis' al Teatre Metropol

    Fusió de talent entre Tarragona i París Aquest proper diumenge, el Teatre Metropol de Tarragona es convertirà en l'escenari d'un diàleg artístic excepcional. L'espectacle titulat Intercanvis reuneix la companyia resident a la ciutat, Plan B, amb la companyia francesa Incidence Chorégraphique, formada per ballarins de la prestigiosa Òpera de París. Una proposta eclèctica i d'alta qualitat Segons explica la directora d'Aranxa Sagardoi, l'obra destaca per la seva transversalitat estilística i la seva riquesa tècnica: Diversitat de gèneres: L'espectacle abasta des de la dansa clàssica fins a la contemporània, passant pel neoclàssic. Emotivitat i plàstica: S'han seleccionat peces amb una forta càrrega emocional per connectar directament amb el sentiment del públic. Recerca d'avantguarda: La companyia manté la seva aposta per les noves tendències i els llenguatges visuals moderns. Peces destacades i estrenes Durant l'entrevista, s'han subratllat moments clau de la producció que es podrà veure a la temporada de tardor: "L'olor de l'absència és una peça que parla de la Guerra Civil Espanyola; és molt difícil tant tècnicament com emocionalment." L'olor de l'absència: Interpretada per la mateixa Aranxa Sagardoi i un ballarí de l'Òpera de París, ja presentada amb èxit a Tel Aviv. Estrena exclusiva: Presentació d'un solo d'Arfredo Bravo, que inclou música original, coreografia pròpia i projeccions de vídeo. L'espectacle neix de la col·laboració entre Sagardoi i Bruno Bouché, director d'Incidence Chorégraphique, fruit de la feina de l'aragonesa com a assistent de coreografia a la capital francesa.

  • 23'

    Poesia i Sardanes: Els Premis Ciutat de Tarragona

    Resum de l'episodi Aquest episodi s'endinsa en la Tardor Literària de Tarragona, centrant-se en la figura de l'Oda i la història de la sardana al territori. A través de les entrevistes a Joan Cavallé i Àngel López, s'analitza com la literatura i les tradicions populars han construït la identitat de la ciutat. La Ciutat de les Odes El dramaturg i escriptor Joan Cavallé presenta el muntatge La Ciutat de les Odes, una selecció de textos poètics que lloen o critiquen Tarragona. Els conceptes clau inclouen: • Evolució del gènere: De les formes clàssiques gregues a l'especialització catalana en l'oda al territori. • Temàtiques diversos: Des de la glòria del passat romà fins a la crítica industrial i turística de les dècades de 1970. • Autors destacats: Pinyes, Rovira i Virgili, i Ramon Comas i Maduell. "L'Oda a Tarragona de Rovira i Virgili se centra sobretot en el món romà, en aquest caràcter noble i patrici de la ciutat." Història i Expansió de la Sardana Àngel López, guanyador del Premi de Cultura Popular Joan Amades, explica la seva recerca sobre l'arribada de la sardana a les comarques tarragonines: • Cronologia alternativa: La sardana a Tarragona està documentada 30 anys abans que a la resta de poblacions veïnes. • Factors de difusió: La influència de la immigració empordanesa, especialment la figura de Bartomeu Callis, sabater i fundador de cobles. • Relació amb el catalanisme: Com el moviment polític va utilitzar i filtrar aquesta dansa per convertir-la en un símbol nacional, tot i que el règim franquista també la va intentar reciclar com a simple folklore. Conflictes Històrics L'entrevista desvela episodis poc coneguts, com quan els arroixistes (seguidors d'Alejandro Lerroux) van atacar sardanistes a la Rambla l'any 1908, fet que va provocar la prohibició temporal de les ballades per part del governador.