Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

553-564 de 1096
  • 16'

    Magí Sunyer i la poesia inspirada en l'art a Sírvents

    L'obra de Magí Sunyer: Sírvents En aquesta conversa, l’escriptor Magí Sunyer presenta el seu nou llibre titulat Sírvents, una obra que neix de la interacció directa amb les arts plàstiques. Sunyer explica que el títol és una picada d'ullet als sirventesos dels trobadors, concretament a la figura de Guillem de Berguedà, un poeta de caràcter criminal però amb una qualitat literària grandiosa. Característiques de l'obra El llibre no és un recull de poemes convencional, sinó un procés creatiu basat en obres d'altres artistes. Sunyer destaca diversos punts clau: - Resposta creativa: Els poemes substitueixen els tradicionals textos retòrics dels catàlegs d'exposicions per una creació poètica que dialoga amb l'obra. - Experimentació formal: L’autor utilitza una gran varietat d'estructures, des de versos curts de quatre síl·labes fins a la complexa sextina doble (apresa de Dante), passant per cal·ligrames i tercets encadenats. - Adaptació al medi: L'estil i el ritme de cada poema s'adapten a la natura de l'obra que l'inspira (escultura, maquetes, pintura o collage). Artistes i col·laboracions El llibre recull experiències amb diversos creadors i entitats: - Antoni Mas i Rufino Mesa: Artistes que han inspirat composicions per a les seves escultures i maquetes. - Toni Torrell: Amb la sèrie inèdita El jardí de les delícies, inspirada en el Bosch i centrada en la denúncia de les malalties contemporànies. - L'autor de la portada: Josep Segur, antic company d'institut de Sunyer i pintor hiperrealista de gran reconeixement. - Llam: El col·lectiu literari que publica l'obra, amb una trajectòria que es remunta a l'any 1983. "Moltes vegades l'explicació racional d'una obra d'art t'informa de molt poc... la interpretació millor d'una obra d'art és una altra obra d'art." Presentació de l'acte El llibre es presenta al Museu d'Art Modern de Tarragona amb la participació de l'escultora Madola, una figura internacionalment reconeguda en el món de la ceràmica, amb qui Sunyer ha col·laborat estretament en diversos catàlegs.

  • 13'

    Entrevista a Oriol Broggi: L'èxit del Hamlet de La Perla 29

    L'èxit de Hamlet al Teatre Metropol El director teatral Oriol Broggi comenta l'arribada del seu muntatge de Hamlet a Tarragona, una producció de la companyia La Perla 29 que ha exhaurit les entrades i que acaba de ser guardonada amb el Premi Butaca atorgat pel públic. Equilibri entre modernitat i tradició Broggi explica que el seu enfocament s'ha basat en trobar el "punt d'equilibri" o el ritme adequat per no allunyar l'espectador. Les claus de la seva proposta són: Austeritat escènica: Una aposta per la simplicitat visual que dona tot el protagonisme al text. Vestuari atemporal: En lloc de fer servir època estricta, han creat una estètica barrejant roba moderna (com vestits d'Adolfo Domínguez) per esborrar la referència temporal. Adaptació del text: S'han realitzat talls estratègics per agilitzar l'obra (que originalment duraria més de quatre hores) i s'ha introduït la figura d'un narrador per facilitar el trànsit entre actes. La figura de Julio Manrique L'actor Julio Manrique és l'eix central del muntatge. Segons Broggi, Manrique aporta una humanitat i una proximitat que fan que el personatge no sigui només un símbol del dubte, sinó algú amb qui el públic connecta profundament. "El teatre és acció, i Hamlet intenta no fer res. Aquesta complicació vital és la que el Manrique explica tan bé, jugant a fer-se el boig fins que el joc se l'endú." Finançament i producció independent El director reflexiona sobre el model de la seva companyia, destacant que el 50% del seu pressupost és privat (provenint directament de la taquilla). Tot i que l'ajuda pública és present via contractacions municipals, reivindiquen la llibertat d'apostar per projectes de gran format com King Lear o Antígona malgrat els riscos econòmics.

  • 16'

    Els Castellarnau: Els Senyors del Ferro a Tarragona

    Els Castellarnau: Història d'una Nissaga Industrial L'historiador Salvador Rovira, professor de la Universitat Rovira i Virgili, presenta la seva darrera obra, Els Castellarnaus, Senyors del Ferro. El llibre analitza la trajectòria de 160 membres d'aquest llinatge vinculat estretament a la ciutat de Tarragona, remarcant el seu paper fonamental com a motors de l'economia moderna. Una Noblesa Emprenedora A diferència de la noblesa rendista tradicional, els Castellarnau van actuar com a veritables empresaris i emprenedors: - El seu origen se situa a la Vall Ferrera, on controlaven el negoci de les fargues (indústria siderometal·lúrgica). - Es van traslladar a Tarragona a la segona meitat del segle XVIII, atrets pel dinamisme econòmic de la zona. - Carles de Castellarnau va ser el constructor de la coneguda Casa Castellarnau al nucli antic de la ciutat. Influència en el Port i la Societat Un dels personatges més destacats és Josep Antoni de Castellarnau i Magrinyà, qui va exercir com a tresorer de les obres del port de Tarragona. Lluny de les llegendes que afirmen que es va arruïnar finançant el port, Rovira aclareix que va ser un gran financer i prestamista que va assegurar l'exclusiva del subministrament de ferro per a les obres. La Decadència de la Nissaga Diversos factors van portar a la minva de la fortuna familiar al llarg del segle XIX: 1. La Guerra del Francès: L'ocupació de Tarragona va deixar les seves propietats arruïnades. 2. Dots matrimonials: El llinatge va ser atípic en el sentit de no recloure les filles en convents, casant les set germanes amb dots elevats que van fragmentar el capital. 3. Canvi de model econòmic: La pèrdua dels privilegis feudals i la nova legislació minera. 4. Tren de vida: Alguns membres, com Joaquim de Castellarnau i Balcells, van gastar per sobre de les seves possibilitats. "Eren la classe empresarial, la classe dirigent... la seva riquesa generava riquesa i llocs de treball per als altres." Reivindicació Històrica Rovira tanca l'entrevista reivindicant figures oblidades, com el científic i naturalista Joaquim de Castellarnau i de Lleupar, col·laborador de Ramon i Cajal, a qui considera mereixedor d'un major reconeixement públic i d'un carrer a la ciutat.

  • 19'

    Reconeixements als Premis Justícia Catalunya a Tarragona

    Homenatge a la trajectòria d'Antonio Carril i la innovació tecnològica L'entrevista a Tarragona Ràdio destaca el lliurament dels Premis Justícia Catalunya, on es reconeix la tasca de figures clau de l'àmbit judicial de la demarcació. El principal guardonat és l'expresident de l'Audiència de Tarragona, Antonio Carril, a qui se li atorga el prestigiós guardó per la seva llarga i dedicada trajectòria professional. Principals punts del diàleg Antonio Carril: Reflexiona sobre la seva carrera des del 1978. Malgrat la millora de mitjans, critica la manca de voluntat política per resoldre els problemes estructurals de la justícia i expressa la seva frustració per la manca d'un Palau de Justícia a Tarragona. Josep Maria Sabaté (Jutjat núm. 3): Representa el col·lectiu que rep una menció honorífica per la implementació del projecte e-Justícia (LexNet). Aquest sistema és clau per a: L'agilització de les notificacions judicials. La reducció dràstica de l'ús de paper. La digitalització integral dels expedients. Reflexions sobre l'actualitat judicial "Els polítics no creuen en la justícia, no els agrada i no fan els esforços necessaris perquè funcioni decididament." El magistrat Carril analitza també la situació del cas Millet i el cas Pretòria, defensant la discrecionalitat judicial i el principi que la llibertat ha de prevaldre mentre no hi hagi una sentència de culpabilitat, malgrat l'impacte mediàtic i social d'aquests casos de corrupció.

  • 18'

    El Pla Integral de Camp Clar: Urbanisme i Cohesió Social

    Balanç i Futur del Pla Integral de Camp Clar (2005-2011) L'entrevista amb Joan Sanahüja, regidor coordinador del pla integral de Camp Clar, repassa l'estat d'execució d'aquest projecte de la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona. Després de sol·licitar una pròrroga, el pla s'estendrà fins al 2011 per finalitzar les actuacions urbanístiques pendents. Eixos Principals del Pla El projecte es divideix en tres grans potes d'actuació: Serveis a les persones: Considerat el pilar fonamental per aconseguir la cohesió social. Inclou programes de mediació escolar, estimulació precoç i suport a col·lectius vulnerables. Dinamització i Medi Ambient: Ha permès la creació de l'associació de comerciants del barri per reactivar l'economia local. Urbanisme: Representa el tancament del pla amb els projectes de més envergadura econòmica i visual. Projectes Urbanístics Destacats Les obres d'urbanisme més rellevants s'iniciaran a principis del 2010: Rambla del carrer Riu Segre: Una transformació radical d'una via ràpida en un espai per a vianants d'un quilòmetre amb una inversió de 5,3 milions d'euros. Espai de Trobada: Un nou edifici emblemàtic de 2,5 milions d'euros amb sales d'audiovisuals, cuines i espais per a música, ubicat prop de la comissaria dels Mossos d'Esquadra. El Programa "Veïns Actius" Una de les iniciatives més valorades és el programa de comunitats, que busca: Normalitzar les escales: Fomentar la creació de juntes de veïns i el pagament de quotes. Rehabilitació comunitària: Un cop l'escala està organitzada, es faciliten millores en ascensors, accessos i il·luminació. Mediació: Abordar l'incivisme d'un petit percentatge d'habitants que afecta la percepció general del barri. "L'esperança està en els serveis a les persones perquè això modifiqui actituds i trenqui estereotips." Exposició al Col·legi d'Arquitectes Els ciutadans poden consultar els detalls tècnics i visuals d'aquestes transformacions a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, on destaca una presentació en 3D de l'Espai de Trobada.

  • 6'

    Humor i màgia amb la companyia Yllana al Teatre Màgic 2009

    El Teatre Màgic 2009 s'expandeix amb humor gestual L'edició del Teatre Màgic 2009 continua oferint una programació variada que combina la màgia clàssica amb espectacles de caràcter familiar i teatral. Aquesta setmana, el programa destaca per l'arribada d'una de les companyies d'humor més reconegudes, aportant un enfocament fresc i transversal a la disciplina de l'il·lusionisme. L'espectacle 'Buh!' de la factoria Yllana L'actor Juan Francisco Dorado, membre d'Yllana, presenta l'obra Buh!, una proposta que aprofita l'estètica dels monstres clàssics per transformar la por en riallades. Trama principal: Es narra la història d'un Dràcula mag que, per un encanteri fallit, ha de recuperar la bellesa de la seva promesa amb l'ajuda d'un personatge anomenat Frankie. Estil artístic: L'obra es defineix com a humor gestual pur, on s'utilitzen eines com el mim, la pantomima, jocs de llums i una acurada selecció musical sense necessitat de diàlegs directes. Màgia vs. Comèdia: Tot i que s'emmarca en un festival de màgia, Dorado aclareix que la màgia està al servei de la història i l'humor: "Més que un espectacle de màgia pur, és un espectacle d'humor, amb màgia i amb tot." Una proposta per a tots els públics La companyia subratlla que Buh! és un espectacle apte per a tots els públics. A diferència d'altres produccions de la factoria Yllana que poden ser més "picants" o adultes, aquesta línia de treball busca la universalitat: És un humor blanc però descarat i fresc. No és exclusiu per a nens, sinó que busca que els adults gaudeixin de la mateixa manera. Aquesta proposta permet la seva comprensió en qualsevol context cultural gràcies a l'absència de paraula parlada. Expansió del festival en el territori El festival no només es limita als espais habituals com el Teatre Metropol, el Magatzem o la Sala Trono, sinó que enguany arriba a l'Orfeó Canongí, consolidant la seva voluntat d'estendre la cultura màgica pel territori.

  • 16'

    Magí Sunyer presenta 'Sirventes': Diàleg entre art i poesia

    L'escriptor Magí Sunyer ens descobreix el seu nou llibre, Sirventes, una obra que neix de la necessitat de transformar la crítica d'art tradicional en alta creació lírica. El llibre recull poemes escrits expressament per a catàlegs d'exposicions de diversos artistes, fugint de la retòrica avorrida de les proses convencionals. L'Origen i el Significat del Títol El terme sirventès prové de la tradició dels trobadors. A diferència de la cançó amorosa, el sirventès s'usava per a l'atac personal, la política o el debat artístic. Sunyer adopta aquesta forma perquè, com els trobadors, sovint ha d'adaptar la seva "música" (estructura poètica) a una obra preexistent d'un altre creador. Experimentació i Rigor Formal L'autor destaca el caràcter experimental de l'obra, on explora diverses estructures segons l'artista que l'inspira: * Sextina doble: Una de les formes més complexes de la mètrica, utilitzada per a l'escultor Rufino Mesa. Sunyer afirma que podria ser la primera d'aquest tipus escrita en català. * Tercets encadenats: Seguint l'esquema de la Divina Comèdia de Dante. * Cal·ligrames i versos curts: Adaptats a obres més minimalistes o maquetes d'escultors com Antoni Mas. Col·laboracions i Edició La Portada: Presenta una pintura hiperrealista de Josep Segur, company d'institut de l'autor. L'Editorial: Publicat pel col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp, actiu des de l'any 1983. La Presentació: El llibre es presenta al Museu d'Art Modern de Tarragona amb la participació de l'escultora Madola, a qui Sunyer ha dedicat diversos textos al llarg de la seva trajectòria.

  • 7'

    Protecció de dades i violència masclista a Tarragona

    Conferència sobre la Llei de Protecció de Dades i Violència Masclista En el marc de la campanya "Som Iguals" organitzada per l'Ajuntament de Tarragona, s'ha celebrat una jornada al Col·legi d'Advocats de Tarragona centrada en la intersecció entre la seguretat de la informació i l'atenció a les víctimes. La Unitat d'Atenció a la Víctima (UAV) La Maria de la Segur Reina González, agent de la Unitat d'Atenció a la Víctima de la Guàrdia Urbana de Tarragona, ha detallat les funcions d'aquest servei especialitzat: Atenció integral: S'encarreguen de rebre, assessorar i protegir les víctimes de qualsevol delicte (violència de gènere, domèstica, menors o gent gran) des del primer moment. Gestió jurídica: Realitzen la confecció de diligències i la presa de declaracions. Seguiment judicial: Controlen el compliment de les ordres de protecció decretades pels jutges. La importància de la protecció de dades El taller pràctic liderat per la Guàrdia Urbana analitza com el tractament de la informació és vital per a la seguretat de la víctima. Segons l'agent: "La protecció de dades és molt important per evitar més agressions per part de la víctima." Dades i Abast del Servei La unitat va néixer fa aproximadament un any. Han gestionat 162 expedients de violència masclista i domèstica. No existeix un perfil únic: les víctimes pertanyen a totes les classes socials. Les dades recollides es deriven directament al jutjat per al procediment legal.

  • 7'

    Jornada sobre la psoriasi al Col·legi de Farmacèutics

    Psoriasi: Atenció Farmacèutica i Recerca L'entrevista a Amàlia Oliette, vocal de Dermofarmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, aborda la naturalesa de la psoriasi i la importància de la jornada de debat que s'organitza a la ciutat. La psoriasi es defineix com una malaltia crònica del sistema immunitari que es manifesta a la pell mitjançant inflamació i escames blanquinoses. Dades i Abast de la Malaltia Afecta aproximadament el 2% de la població (unes 800.000 persones a Espanya). Té un fort component hereditari i un gran impacte psicològic i estètic en els pacients. No és una malaltia contagiosa, fet que cal remarcar per evitar el rebuig social. El Paper de la Farmàcia El farmacèutic actua com el primer punt de contacte. Segons Oliette: "El farmacèutic no ha de donar cap tractament, ha d'ajudar. Si reconeix la malaltia, ha de derivar el pacient al metge." Els tractaments actuals inclouen: 1. Tòpics: Cremes preparades sovint a la mateixa farmàcia. 2. Sistèmics: Via oral o injectables. 3. Biològics: Les teràpies més recents que ajuden a regular el sistema immunitari. Sobre la Jornada de Debat L'esdeveniment, obert tant a professionals com al públic general, se celebra a la seu del Col·legi a Tarragona i inclou sessions sobre localitzacions difícils (cabell i ungles) i un taller de maquillatge corrector per millorar l'autoestima dels afectats.

  • 13'

    Tardor Literària a Tarragona: Cultura i Lletres

    La Tardor Literària de Tarragona L'entrevista a Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, desgrana la programació de la Tardor Literària, un esdeveniment que s'estén del 28 d'octubre al 28 de novembre. Amb més de 100 actes, el cicle fusiona la literatura amb altres disciplines com el teatre, la dansa, el cinema i les arts plàstiques. Eixos Principals de la Programació Veu de dona: Enguany es posa un èmfasi especial en la literatura femenina, amb jornades dedicades a autores com Montserrat Abelló, Maria Barbal i Olga Xirinacs. Interdisciplinarietat: El programa inclou arts escèniques al Teatre Metropol, com l'obra Hamlet d'Oriol Broggi, i cicles de polipoesia i accions innovadores en espais com el Jardí de Mar. Col·laboració institucional: L'èxit de l'esdeveniment és fruit de la coordinació municipal amb la Universitat Rovira i Virgili (Departament de Filologia Catalana) i diverses associacions culturals de la ciutat. "L'art i la cultura no són unilaterals; el desencadenant és la literatura, però al seu voltant s'apleguen totes les disciplines." Novetats i Concursos Aquesta edició destaca per la creació de tres nous certàmens per fomentar la participació ciutadana: 1. Concurs de poesia sobre Carles Riba: En commemoració del 50è aniversari de la seva mort. 2. Concurs de poemes de tardor: Gestionat principalment a través de canals digitals per arribar al públic jove. 3. Certamen de cartes d'amor: Una iniciativa del Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau per recuperar aquesta tradició escrita. Cloenda i Premis Literaris El punt final el posaran els Premis Literaris Ciutat de Tarragona el 28 de novembre. Com a novetat, enguany se substituirà el tradicional sopar per una gala al Teatre Metropol, una decisió motivada per la conjuntura econòmica que permet reinvertir els recursos en una programació artística de major qualitat.

  • 28'

    Balanç de 3 anys del Govern al Camp de Tarragona

    Balanç i Perspectives del Govern de la Generalitat L'entrevista amb Xavier Sabater, delegat del govern al Camp de Tarragona, commemora el tercer aniversari del govern d'entesa. Durant la conversa, s'analitza l'impacte de les polítiques de la Generalitat al territori i es discuteixen les perspectives de cara a l'últim any de legislatura. Corrupció i Desafecció Política L'actualitat ve marcada pels casos de corrupció (Cas Pretòria i Cas Millet). Sabater expressa la seva condemna i la commoció de la classe política: • La corrupció genera una empipada lògica en el ciutadà, ja que afecta la gestió dels recursos públics. • Proclama la necessitat de l'honestedat i reivindica la feina dels centenars de polítics honrats. • Sobre el seu partit (PSC), defensa la suspensió de militància immediata com a part del seu codi ètic. Estratègia Electoral i Nova Etapa Davant les enquestes que donen avantatge a CiU, Sabater aposta per una "nova etapa": • Admet que el 70% dels ciutadans volen un canvi, incloent-hi propis votants del tripartit. • El PSC presentarà un programa nou per governar en solitari, sense renunciar però a la transformació profunda feta durant vuit anys. • Reivindica fites històriques com la Llei de Barris, la protecció del litoral i l'ordenació del país. Projectes Extractius i Retards a Tarragona Sabater fa un exercici d'autocrítica, posant una nota de 7,5 o 8 al govern, però admetent que alguns projectes van "desesperadament lents": • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Bloquejada per negociacions amb els bancs sobre el termini del cràdit (20 vs 30 anys). • Logis Penedès: Un projecte vital per a l'economia que pateix una paràlisi per manca de consens polític i tràmits urbanístics. • Equipaments: Es preveu que les obres de la presó de Mas d'Enric i les noves urgències de Joan XXIII avancin properament. Futur Urbà i Equipaments Es discuteix la recuperació de la Ciutat de Repòs i Vacances per a ús públic, qualificant el model actual d'anacrònic i antieconòmic. També s'anuncia l'estudi per traslladar les oficines dels Mossos d'Esquadra al futur edifici central de la Generalitat per estalviar costos i guanyar eficiència. "Aquells que volem ser honestos estem encongits i empipats, esperant que es depurin les responsabilitats."

  • 11'

    Entrevista a Javier Krahe: Actuació a Tarragona

    Javier Krahe i la seva visita a Tarragona El cantautor Javier Krahe concedeix una entrevista prèvia al seu concert a la sala La Vaquería, en el marc de la Tardor Literària de Tarragona. Durant la conversa, es corregeixen errors de la programació oficial i s'aprofundeix en la seva filosofia artística. Detalls del repertori i l'espectacle Krahe aclareix que el títol del seu treball és Querencias y extravíos i no "herencias y desvaríos". Tot i la publicitat, confirma que no cantarà el disc sencer, sinó que optarà per un repertori que inclou: Cançons inèdites. Temes de qualsevol etapa de la seva trajectòria. Peces decidides sobre l'escenari segons la inspiració del moment. Rebutja recuperar temes antics com Marieta, afirmant que ja no els canta des de fa anys. Relació amb el públic i la tecnologia L'artista es mostra còmode en locals petits i amb el públic a prop, valorant la proximitat per sobre de les grans audiències. Confessa la seva nul·la relació amb les xarxes socials i internet: "Mai entro a internet per posar res de res... no sé entrar per intervenir." Explica anècdotes sobre suplantacions d'identitat a la xarxa que l'han molestat especialment. Èxit en temps de crisi Krahe reflexiona sobre el fet de tenir l'agenda plena (23 concerts fins a final d'any) mentre altres músics pateixen la falta de contractacions. Amb ironia, comenta que el seu telèfon acostuma a sonar més durant les crisis econòmiques, bromejant sobre la seva idoneïtat per a aquests periodes.