Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

577-588 de 1096
  • 33'

    Programació de Tardor al Teatre Metropol de Tarragona

    Presentació de la Temporada Teatral Jordi Giramé, tècnic de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona, desgrana la nova programació de tardor del Teatre Metropol. La temporada destaca per la seva eclecticisme, combinant grans clàssics, comèdies d'èxit, dansa contemporània i espectacles familiars. Seccions Destacades de la Programació Grans Clàssics i Dramatúrgia • Hamlet: Dirigit per Oriol Broggi, aquesta versió aposta pel protagonisme del text i la interpretació actoral, seguint la línia de Peter Brook. L'espectacle compta amb Julio Manrique com a protagonista, paper pel qual va rebre el Premi de la Crítica 2009. • L'Infanticida: Es recuperen dos textos de Víctor Català (Caterina Albert). El monòleg La infanticida, interpretat per Emma Vilarasau, i Germana Pau amb Àngels Gualanyó. • La Maternitat d'Elna: Una obra basada en el llibre d'Assumpta Montellà que narra la història d'Elisabeth Eidenbenz i el seu paper salvador durant la Guerra Civil. Inclou activitats paral·leles com una exposició i una conferència. Comèdia i Entreteniment • Cancún: Obra de Jordi Galceran que explora els dilemes de parella i la pregunta existencial del "què hauria passat si...". L'episodi inclou una entrevista amb l'actor Toni Sevilla, qui destaca la recepció positiva del públic en gira. • La Comèdia Espanyola: Dirigida per Sílvia Munt i escrita per Yasmina Reza, presenta un repartiment estel·lar amb Ramon Madaula i Mònica Randall. • Juan Tamariz: El prestigiós mag arriba amb l'espectacle Magia Potagia, acompanyat d'activitats al hall del teatre en el marc del Festival Teatre Màgic. Dansa i Nous Llenguatges • Plan B: La companyia tarragonina dirigida per Arantxa Sagardoy presenta Intercanvis, una col·laboració internacional amb ballarins de l'Òpera de París. • Escena Metro: Espai per a propostes alternatives com Les Gallegues, un espectacle d'estil Circlown que va triomfar a la Fira de Tàrrega. "Els actors ballen, canten, reciten i fan una festa... perquè se senten lliures davant Shakespeare."

  • 14'

    35a Decena Musical: Enginyers i Joventuts Musicals

    Presentació de la 35a Edició de la Decena Musical L'episodi se centra en la presentació de la 35a edició de la Decena Musical, un cicle de concerts de música clàssica organitzat pel Col·legi d'Enginyers de Catalunya a Tarragona, amb la col·laboració tècnica de Joventuts Musicals. Abelardo Freijanes, coordinador del col·legi, explica la trajectòria d'aquest esdeveniment que ha esdevingut un referent cultural a la demarcació. Punts clau de la programació Ubicacions: Els concerts es reparteixen principalment entre el Teatre Metropol de Tarragona i el Teatre Fortuny de Reus. Artistes destacats: Es destaca la participació de l'orquestra de cambra Leos Janacek i la jove directora Inma Shara, qui dirigirà la Camerata ProArte a Reus. Repertori: El cicle aposta per autors clàssics i populars com Mozart, Bach, Tchaikovsky i compositors espanyols com Turina o Montsalvatge. Planificació i col·laboració institucional L'entrevista subratlla la importància de la simbiosi entre el Col·legi d'Enginyers i Joventuts Musicals. El col·legi aporta el suport econòmic necessari, mentre que l'entitat musical ofereix el coneixement tècnic per seleccionar els intèrprets. Freijanes destaca la voluntat del col·legi de retornar serveis a la societat a través de la cultura. "L'organització d'un concert depèn molt del suport econòmic; sense ell, no es pot mantenir un cicle estable de qualitat." Reptes i infraestructures Un dels temes destacats és la limitació de les infraestructures a Tarragona: El Teatre Metropol es queda petit (500 places) i es troba a faltar un local intermedi d'unes 800 places. La coordinació cultural és vital per evitar que diferents entitats programin actes similars el mateix dia, fragmentant l'audiència. S'ha decidit mantenir els concerts els dimarts per crear un hàbit en el públic i evitar la saturació dels caps de setmana.

  • 27'

    Gestió econòmica i pressupostos de Tarragona 2010

    Política Fiscal i Ordenances Municipals de 2010 L'Ajuntament de Tarragona proposa una política de congelació i rebaixa de taxes per al proper exercici, amb l'objectiu de no incrementar la pressió fiscal sobre els ciutadans en un context de crisi econòmica. Canvis en Impostos i Taxes • Impostos (IBI, IAE, Vehicles): Es mantenen congelats. En el cas de l'IBI, tot i que el valor cadastral puja, l'ajuntament no toca el tipus impositiu (0,845), situant-se per sota d'altres municipis. • Impost de Construccions (ICIO): S'aplica una rebaixa del tipus per compensar l'augment dels mòduls de valoració del Col·legi d'Arquitectes i incentivar un sector molt afectat. • Taxa de la Brossa: Es congela totalment malgrat que els informes econòmics suggeririen un increment del 20% per cobrir el cost real del servei. • Taxa de la Grua: Es realitza un petit retoc a la baixa fruit de l'estudi econòmic actualitzat. Pressupostos i Inversions per al 2010 El tinent d'alcalde Pau Pérez anuncia uns pressupostos extremadament restrictius pel que fa a la despesa corrent, a causa d'una davallada del 20% en les aportacions de l'Estat. Estratègia d'Inversió • Es manté el Pla de Mandat amb una inversió prevista de 25 milions nous, més els romanents d'anys anteriors. • L'ajuntament prioritzarà les àrees de Serveis Socials, Seguretat (Guàrdia Urbana), Educació i Ocupació. • Es preveu una retallada "dràstica" en partides supèrflues, protocol i despesa energètica. "El finançament local és, juntament amb el terrorisme, una de les grans assignatures pendents des de la transició." El Nou Fons d'Inversió Local (Fons Zapatero) Tarragona rebrà uns 14 milions d'euros, dels quals una part es destinarà a despesa social corrent. A diferència de l'any anterior, es pretén concentrar la inversió en 4 o 5 projectes estratègics de nova economia. Projectes d'Obres i Desviaments Es repassa l'estat d'obres emblemàtiques a la ciutat: • El Serrallo: Les obres de millora finalitzaran el novembre de 2009. • Piscina de Riu Clar: Es preveu acabar-la al gener de 2010, dins els marges de pròrroga del fons estatal. • Teatre Tarragona: Es reconeix una desviació pressupostària important. El cost final podria arribar als 11 o 12 milions d'euros (davant els 8 actuals) a causa de mancances en el projecte original heretat, com la manca de mobiliari i caixa escènica.

  • 9'

    Pròrroga dels ajuts 2000E per a la compra de cotxes

    Context de les noves ajudes al sector automobilístic L'episodi analitza l'anunci del ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, sobre la pròrroga dels ajuts directes a la compra de vehicles. Aquesta mesura s'ha pres després de l'èxit del pla iniciat el mes de maig, que ha incrementat notablement les vendes a tot l'Estat i a les comarques de Tarragona. Incertesa entre els concessionaris Pere Pau Parreño, gerent de Motor 23, exposa la situació de dualitat que viu el sector: Esperança pel dinamisme: La mesura és ben rebuda perquè s'ha demostrat que incentiva el mercat, amb increments de vendes d'entre un 30% i un 40%. Manca de concreció pràctica: Hi ha incertesa sobre com es repartiran els 40 milions d'euros addicionals i quina serà la implicació real de la Generalitat pel que fa als 500 euros que li corresponen. Risc financer: Els concessionaris sovint han d'avançar aquestes ajudes sense saber del cert quina quota de vehicles subvencionats els pertocarà finalment. "El que pot ser una oportunitat es pot convertir en un problema si no es clarifica el procediment de gestió." Objectius i condicions del pla El pla no només busca reactivar l'economia, sinó que té una vessant ecològica clara: Reducció d'emissions: Les ajudes es vinculen a vehicles amb baixes emissions de CO2. Renovació del parc: Es pretén eliminar de la circulació els cotxes antics i més contaminants. Retorn fiscal: El pla és rendible per al govern gràcies a la recaptació indirecta d'impostos que genera la venda de vehicles nous. El gerent conclou que, malgrat els dubtes administratius, és un moment idoni per al comprador, ja que els concessionaris i les marques estan col·laborant per mantenir les ajudes de fins a 2.000 euros.

  • 14'

    Setmana Cultural de Ferran: Tradició i Comunitat

    Celebració de la XXII Setmana Cultural a Ferran El nucli de Ferran, a Tarragona, inicia una nova edició de la seva setmana cultural, una tradició que ja acumula 22 anys d'història. Malgrat ser una comunitat petita d'uns 70 veïns, destaca per la seva gran capacitat d'organització i per mantenir un esperit de poble molt viu, tot i pertànyer administrativament a la ciutat de Tarragona. Eixos principals del programa L'esdeveniment, organitzat per l'Associació de Veïns i el col·lectiu Les Gàrgoles, inclou activitats diverses: Exposicions d'artesania i història: Mostra de ceràmica realitzada pel col·lectiu de dones local. Exhibició de treballs manuals, joies i pintures d'artistes vinculats al poble. Una exposició temàtica sobre la vida del pagès als anys 40, nodrida amb objectes antics recuperats de les golfes dels veïns. Activitats lúdiques i infantils: Des de la tradicional bicicletada i gincana per a la canalla fins a la celebració de la Castanyada amb panellets casolans. Cultura i divulgació: Un concert de guitarra a l'església de Ferran, assessorat pel compositor Albert Sardà. Una xerrada sobre meteorologia a càrrec del geògraf Jordi Carbó, vinculant el temps amb la labor agrícola. Un sentiment d'identitat propi Les convidades, Gemma Fuster i Montserrat García, subratllen que Ferran manté una identitat molt forta: "Ens sentim poble. La gent encara s'estima Ferran com a poble i vivim comunitàriament, sortint a la fresca a l'estiu." Aquesta cohesió social és el que permet tirar endavant iniciatives que atreuen gent de tota l'àrea d'influència de Tarragona i poblacions veïnes.

  • 19'

    Llibres digitals al Martí Franqués de Tarragona

    L'impacte de la digitalització a les aules L'institut Martí Franqués de Tarragona s'ha convertit en un centre pioner en la implementació de l'ús d'ordinadors a les aules de secundària. Després de dos mesos de funcionament, els docents i alumnes fan una valoració molt positiva d'aquesta iniciativa que substitueix gran part del material físic per recursos digitals. Beneficis pedagògics i eines utilitzades La introducció de la tecnologia ha transformat la dinàmica de la classe de socials de primer d'ESO, destacant els següents elements: Plataforma Digital Text: Un entorn virtual on els alumnes troben tots els llibres, exercicis i materials de consulta. Pissarra digital tàctil: Permet projectar vídeos, animacions sobre fenòmens naturals (com volcans) i realitzar exercicis interactius davant de tota la classe. Comunicació constant: Ús de fòrums i blogs per resoldre dubtes en temps real, fins i tot des de casa. La coexistència amb el mètode tradicional Malgrat l'ús intensiu de la tecnologia, es remarca que el paper i les tècniques d'estudi tradicionals no s'abandonen. Els alumnes continuen treballant amb llibretes per realitzar: 1. Lectura comprensiva. 2. Subratllat de textos. 3. Esquemes i resums a mà. "Hem de continuar mantenint els hàbits i les tècniques d'estudi tradicionals... això no es pot abandonar mai." Perspectives de futur L'èxit del projecte preveu la seva expansió. Actualment s'aplica a unes poques línies, però l'objectiu és que el curs vinent s'estengui a segon i tercer d'ESO, arribant a prop de 400 alumnes amb ordinador propi. La professora Lorena destaca que aquesta metodologia és "el futur de l'ensenyament".

  • 9'

    Avanços en la candidatura Tarragona 2017

    Estat actual de la candidatura de Tarragona En una entrevista realitzada a l'hotel Imperial Tarraco, Vicent Anyó, director general de la candidatura Tarragona 2017 per als Jocs del Mediterrani, ha detallat el full de ruta del projecte. Actualment, el focus de treball se centra en la redacció del dossier i la definició del programa esportiu. Infraestructures i Seus Un dels punts clau és l'organització d'equipaments: * Estadi del Nàstic: Es proposa l'ús de l'estadi actual per a fases prèvies de futbol, mentre que el nou camp acolliria les cerimònies i la final. * Centre d'Aigües: Es preveu la seva ubicació a la Budellera, amb un enfocament post-jocs centrat en la salut i rehabilitació per a la ciutadania. * Vila Mediterrània: Encara en fase de definició conjunta amb l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Novetats en el Programa Esportiu S'està treballant per tancar les modalitats abans del 10 de novembre. S’ha destacat la possible inclusió de nous esports degut a canvis en el Comitè Olímpic Internacional (COI): "El fet que el golf passi a ser olímpic ens deixa un lloc per incloure algun altre esport." Calendari i Perspectives 30 de juny: Data límit per presentar el dossier oficial. Setembre - Desembre: Visita del Comitè d'Avaluació. 2011: Decisió final de l'assemblea (prevista entre març i juny). Finalment, s'ha assenyalat que la tria de Rio de Janeiro per als Jocs Olímpics de 2016 beneficia Tarragona, ja que elimina l'argument que Espanya ja té massa esdeveniments assignats.

  • 20'

    Tarragonins a la conquesta de la Marató de Nova York

    Un repte col·lectiu a la Ciutat dels Gratacels Un grup de set atletes tarragonins, entre ells l'exjugador i exentrenador del Nàstic Àngel García, es preparen per participar en la 40a edició de la Marató de Nova York, considerada la més important i multitudinària del món. El grup està format per cinc homes i dues dones que viatgen amb la il·lusió de completar els 42,195 quilòmetres d'un recorregut emblemàtic. Els protagonistes i els seus objectius Els atletes que han visitat els estudis de Tarragona Ràdio comparteixen perfils diversos però una mateixa passió: * Àngel García: Veterà que repeteix l'experiència amb l'objectiu de baixar de les 4 hores. * Montse García: També veterana a Nova York, vol gaudir de l'ambient i té un petit repte competitiu amb el seu marit, el Claudio. * Conchi Alandete i Gregorio Sánchez: Debuten a la ciutat nord-americana amb la fita principal d'arribar a la meta i viure l'experiència. "És la marató que tot fondista aspira a fer alguna vegada a la vida pel seu ambient i la seva humanitat." Preparació i logística de la cursa La marató no és només el dia del tir de sortida, sinó tot un ritual que inclou: * Entrenament rigorós: Han seguit un pla d'uns tres mesos amb tirades setmanals d'entre 70 i 80 quilòmetres. * La Dieta de la Pasta: El sopar previ a la cursa és fonamental per carregar els dipòsits de glúcids. * El Recorregut: Una ruta exigent que creua cinc barris (Staten Island, Brooklyn, Queens, Bronx i Manhattan) i inclou diversos ponts amb desnivells importants. Finalment, el grup destaca que el més especial de Nova York són els dos milions de persones que surten al carrer per animar, convertint una prova esportiva exigent en una autèntica festa de la superació personal.

  • 19'

    BASF celebra 40 anys de trajectòria a Tarragona

    Commemoració de les quatre dècades de BASF a Tarragona L'entrevista amb Joan Maria García Girona, director de la fàbrica de BASF a Tarragona, se centra en la celebració del 40è aniversari de la companyia al territori. El pròxim divendres 30 d'octubre tindrà lloc un acte institucional i intern per commemorar aquesta efemèride, destacant el compromís de l'empresa amb la societat tarragonina. Actes de celebració i obertura a la ciutadania Un dels pilars de l'aniversari és la voluntat de fer la indústria "visible" per als ciutadans: Exposició permanent: S'inaugura una mostra a la mateixa fàbrica sobre els productes i les seves aplicacions quotidianes (com resines per a Silestone o bases per a pintures). Centre de visites: La instal·lació estarà oberta al públic general els divendres a la tarda (amb cita prèvia) per apropar la realitat química a les famílies. Vincle local: El director subratlla que la companyia se sent plenament tarragonina i vol desmitificar el recel cap a la gran química. Perspectiva històrica i evolució econòmica Des de la seva inauguració l'octubre de 1969, la planta ha viscut una transformació profunda: Dels anys 70 als 90: Producció centrada en el mercat espanyol i química bàsica. Etapa de globalització: A partir de 1995, l'empresa aposta per la química fina i l'exportació, fet que ha permès una major resiliència davant les crisis. Impacte laboral: Actualment, el site genera ocupació per a unes 1.200 persones (entre personal directe i empreses de serveis). Reptes de futur i el polígon de l'AEQT Tot i la crisi econòmica actual, el missatge de la direcció és d'optimisme. Es destaca la importància de les sinergies dins de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), el pol més important del sud d'Europa. L'objectiu és assolir l'excel·lència i la màxima productivitat per competir amb altres centres internacionals del grup BASF. "Volem donar el missatge que som tarragonins, que hem nascut aquí i que volem estar, si pot ser, 40 anys més aquí."

  • 11'

    Inauguració de noves pistes de pàdel a Sant Salvador

    Inauguració i millores al Complex Esportiu L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el regidor d'Esports, José Cosano, han inaugurat oficialment dues noves pistes de pàdel al complex esportiu de Sant Salvador. L'acte ha inclòs el tall de cinta tradicional i un partit d'exhibició on han participat les autoritats i membres del club local. Inversió i futur del complex Aquestes obres formen part d'un projecte integral de remodelació que preveu una inversió total d'uns 1,9 milions d'euros. Els punts clau del projecte són: * Pistes de pàdel: Dues canxes d'última generació amb parets de vidre (pressupost de 89.000 €). * Pistes de tenis: Remodelació de les sis pistes de terra batuda. * Piscina coberta: El projecte estrella, amb una coberta telescòpica i un pressupost d'1,3 milions d'euros, que estarà enllestit l'estiu del 2010. Declaracions destacades L'alcalde ha subratllat el compromís de finalitzar les instal·lacions per al gaudi dels veïns, mentre que els representants de l'associació de veïns han expressat la seva satisfacció per una reivindicació històrica: "És el que estàvem esperant ja fa molts anys... almenys aquest Ajuntament acompleix amb les perspectives que tenim a Sant Salvador." Curiositats sobre el pàdel Durant la connexió, s'ha explicat que l'origen d'aquest esport se situa a Acapulco (Mèxic) fa 40 anys, de la mà d'Enrique Corcuera. Tot i que inicialment es considerava un esport d'elit vinculat a Marbella, s'ha convertit en una pràctica molt popular i accessible per a tothom.

  • 10'

    Educació en estalvi energètic a les escoles de Tarragona

    Conscienciació energètica des de la infància L'Agència d'Energia de Tarragona, sota la Conselleria de Medi Ambient, duu a terme una campanya intensiva durant el curs 2009-2010 adreçada a alumnes de tercer i quart de primària. L'objectiu principal és convertir els nens en transmissors de valors ecològics dins el nucli familiar. Metodologia de les xerrades Les sessions, d'una hora de durada, s'estructuren en tres blocs diferenciats: * Presentació digital: Introducció a la problemàtica actual de l'energia i presentació de les energies renovables (biomassa, solar, eòlica) i l'eficiència energètica. * Consells pràctics: Recomanacions directes per a l'estalvi d'energia i aigua a la llar. * Material didàctic i audiovisual: Projecció d'un vídeo de la Comissió Europea i realització d'exercicis participatius. Consells clau per a la llar Durant l'entrevista es destaquen hàbits que, tot i ser de sentit comú, sovint s'obliden: * Il·luminació: Ús de bombetes de baix consum, aprofitar la llum natural i instal·lar detectors de presència. * Electrodomèstics: Importància de l'etiquetatge energètic, neteja de filtres de rentadores i manteniment de la part posterior de la nevera. * Cuina eficient: Cuinar amb recipients del mateix diàmetre que el foc i no obrir el forn innecessàriament. * Aigua: Ús d'aerejadors a les aixetes i preferència pel rentaplats davant el rentat a mà (més d'un 60% d'estalvi). "Els nens són com esponges i acaben sent els primers educadors de les famílies en temes de reciclatge i estalvi." Continuïtat i altres col·lectius La campanya estarà activa fins al desembre per a primària, però l'Agència també organitza concursos de pòsters per a l'ESO i jornades tècniques per a col·legis professionals.

  • 29'

    El Modernisme a Tarragona: Una joia per descobrir

    Reivindicant l'Herència Modernista de Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueras, vicepresident del nou Consell de Participació i Assessorament sobre el Modernisme, explica la necessitat de posar en valor aquest patrimoni. Tot i que la ciutat és mundialment coneguda pel seu passat romà, el modernisme ha viscut sovint a l'ombra, desconegut fins i tot pels propis tarragonins. Objectius del Consell de Participació L'organisme busca sistematitzar la feina feta a títol individual durant anys i dotar-la d'un emparament institucional. Els eixos principals són: • Sensibilització ciutadana: Que la població local conegui i s'estimi els seusedificis. • Foment del turisme cultural: Atreure visitants d'arreu (Catalunya, resta d'Espanya i l'estranger) utilitzant el modernisme com a reclam. • Catalogació i divulgació: Creació d'una guia de divulgació fidedigna, ja que actualment no existeix un catàleg específic a l'abast de tothom. Els Grans Arquitectes de la Ciutat Boqueras destaca que el modernisme tarragoní és d'una qualitat equiparable al de Reus o Barcelona, tot i que menys promocionat: • Josep Maria Jujol: Tot i ser un col·laborador estret de Gaudí i un geni creatiu, Boqueras subratlla que a Tarragona tenim obres clau com el Teatre Metropol i la Casa Ximenis. • Josep Maria Pujol de Barberà: L'arquitecte amb més llegat a la ciutat, amb obres com el Mercat Central, la Cooperativa Obrera i l'antic escorxador. • Ramon Salas i Ricomà: Responsable de la icònica Barana del Balcó del Mediterrani i la Plaça de Braus. Estratègies de Futur "Tarragona també és modernista i ho hem de dir amb orgull; no es tracta de competir amb la marca romana, sinó de sumar-hi valor." Es proposen diverses iniciatives per dinamitzar aquest patrimoni: Creació d'un Centre de Documentació al Teatre Metropol per acollir l'arxiu de la família Jujol. Col·laboració amb el sistema educatiu i centres cívics per fer xerrades i rutes guiades. Desenvolupament de merchandising artesà basat en motius modernistes (joieria, complements) per part dels artistes de la Part Alta. Potenciació d'esdeveniments que simulin l'ambientació de l'època, seguint models d'èxit com Tarraco Viva.