Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

817-828 de 1096
  • 25'

    La CEPTA analitza la crisi i el futur de Tarragona

    Perspectiva empresarial davant la crisi del 2009 El president de la CEPTA, Josep Anton Belmonte, analitza la situació econòmica actual a les comarques de Tarragona, destacant que la crisi ha colpejat amb força la demarcació a causa de la seva forta dependència de sectors clau. Sectors i Motors Econòmics L'impacte de la crisi no és homogeni a tot el teixit empresarial: • Els dos motors principals més afectats són la construcció i el sector de l'automòbil. • Existeix un teixit industrial i de serveis adjacent que pateix de manera indirecta però severa el fre d'aquests motors. • L'atur a Tarragona ha crescut per sobre de la mitjana estatal degut al ràpid creixement i posterior "aturada en sec" de projectes industrials i urbanístics anteriors. Valoració de les mesures governamentals Pel que fa a les solucions polítiques, Belmonte es mostra escèptic i reclama més realisme: "Les solucions no són gens fàcils [...] les mesures que ha pres el govern són, en certa manera, per parar el cop." Crítica al Plan Zapatero • Es considera que el Fons Estatal d'Inversió Local ha estat mal planificat i executat amb massa pressa. • Belmonte destaca que l'obra pública és un revulsiu a curt termini però no una solució estructural. • Es reclama una estratègia de futur clara que vagi més enllà de mesures pal·liatives temporals. Formació i Calendari Escolar L’entrevista també aborda el debat sobre el sistema educatiu i la proposta de reforma del calendari escolar del conseller Ernest Maragall: • Les empreses, especialment les grans amb produccions programades, veuen la setmana de vacances al febrer com un inconvenient organitzatiu. • Es denuncia un fracàs escolar sistèmic i la pèrdua de coneixements bàsics en humanitats i idiomes. • Reivindicació de la Formació Professional (FP) com a eina essencial per generar una "cantera" de treballadors competitius. La Nit de l'Empresari Finalment, s'anuncia el retorn de la Nit de l'Empresari al Palau de Congressos, un acte que es vol professionalitzar amb conferències i guardons conjunts amb la URV i la Diputació de Tarragona.

  • 21'

    Cicle Art Emergent 2009: Promocionant els joves artistes

    El Cicle Art Emergent a Tarragona El Departament de Cultura presenta la segona edició del cicle Art Emergent, una iniciativa que té com a objectiu principal apropar l'art contemporani a la ciutadania i promocionar el talent dels joves artistes del territori. El coordinador artístic, Blai Mesa, destaca l'increment de participació d'aquest any, amb 23 projectes presentats, cosa que suposa un augment del 60% respecte a l'edició anterior. Característiques i suport als artistes El cicle no és només un aparador, sinó un laboratori de producció que ofereix condicions professionals als seleccionats: * Dotació econòmica: Cada artista rep 900 euros per a la producció de l'obra. * Figura de l'interlocutor: Es facilita el contacte amb professionals del sector (comissaris, galeristes o experts) que acompanyen l'artista en el procés crític i creatiu. * Publicació d'un catàleg: S'editen 600 exemplars en color que es distribueixen per tota Catalunya, servint com a carta de presentació professional. Artistes i propostes destacades El cicle recull set propostes molt diverses que reflecteixen l'eclecticisme actual i la hibridació de llenguatges: 1. Ariadna Parreu: Presenta "Espai doble", una instal·lació surrealista que desmunta una oficina real per col·locar els mobles al revés al hall expositiu. 2. Jorge Conde: Treballa amb la imatge comercial per generar una reflexió crítica sobre el consum i els mitjans. 3. Albert Farnós: Documenta fotogràficament els rituals funeraris a Benín, explorant la part íntima i social de la mort a l'Àfrica. 4. Robert Vilaplana: Utilitza càmeres estenopeiques (capsa de sabates) per crear imatges oníriques sense cap ajuda tecnològica digital. 5. Alba Comenja: Investiga els processos sensorials a través del format multimèdia. 6. Helena Gómez i Caro Costa: Exploren el concepte del voyeur i l'exhibicionisme en l'art. 7. Guillem Ferran: Dissenyador industrial que connecta amb empreses locals per transformar objectes quotidians en peces artístiques. "Art Emergent és un bon mirall del que és la creació artística contemporània, un context de producció que funciona com un laboratori."

  • 14'

    Restauració i fases de les obres a la Catedral de Tarragona

    L'entrevista detalla l'estat actual i futur de les obres de restauració de la Catedral de Tarragona segons el seu Pla Director. Els arquitectes responsables expliquen les intervencions clau per preservar el monument i millorar-ne la funcionalitat. Fases de la Restauració Tercera Fase (en curs): Està a punt de finalitzar i s'ha centrat en tres punts neuràlgics: La coberta: S'ha recuperat el sistema històric amb lloses ceràmiques, millorant la ventilació per evitar humitats i racionalitzant la recollida d'aigües. Capella del Santíssim: Restauració integral exterior i interior (pintures i il·luminació), amb una obertura prevista en dues setmanes. L'orgue: La maquinària s'està restaurant actualment a Holanda. Quarta Fase (propera): S'espera la licitació del Ministeri de Cultura. Durarà uns dos anys (2010-2011) i se centrarà en l'interior: voltes, murs de les tres naus, accessibilitat i noves instal·lacions. Cinquena Fase (futura): Es proposa una intervenció integral al claustre, que presenta patologies derivades de l'exposició a la intempèrie. Impacte en el culte i la comunitat "No es pot col·lapsar el funcionament, però sí que parcialment s'haurà de protegir i acotar les àrees de treball." Les obres interiors de la quarta fase obligaran a tancaments parcials de naus, però es garanteix que la catedral mantindrà l'activitat religiosa i l'accés als fidels durant els treballs. Altres esdeveniments L'episodi també esmenta el repic de campanes pel Dia del Dejuni Voluntari de Mans Unides i les informacions sobre les intoxicacions al CAP Tàrraco.

  • 5'

    El Ducati Tour arriba a Tarragona: Motos i adrenalina

    El Ducati Tour s'instal·la a Tarragona Aquesta setmana, el polígon Riu-Clar de Tarragona es converteix en l'epicentre del motociclisme amb l'arribada del Ducati Tour. L'esdeveniment, que ha recorregut diverses ciutats europees, ofereix als aficionats l'oportunitat única de provar la gamma alta d'aquesta emblemàtica marca italiana. Detalls de l'esdeveniment i participació L'activitat es realitza durant tot el cap de setmana a les instal·lacions d'Agustí Motos. Els punts clau per als assistents són: Horari: Dissabte i diumenge, de 10:00 h a 18:00 h de forma ininterrompuda. Ubicació: Carrer del Ferro, polígon Riu-Clar (prop de la gossera municipal). Mètode de participació: Es pot anar directament o trucar al 977 19 94 39 per reservar o demanar informació. Models destacats Durant la connexió, s'han mencionat diversos models que estan disponibles per a prova o exposició: Monster 696: Un model accessible i manejable, ideal per la seva alçada. Superbike 848: Una màquina potent de 135 cavalls amb un preu de mercat de 15.500 euros. Desmo Sedici RR: La joia de la corona, una rèplica de Moto GP valorada en 67.000 euros i d'edició limitada (només 1.500 unitats al món). L'experiència en carretera El periodista Josep Sunyer participa en una ruta per l'interior, dirigint-se cap a Perafort amb un grup d'11 companys i monitors del tour. La comparació entre les motos d'aquesta marca i el món automobilístic és clara: "De vegades es compara que les Ducati són una mica el que vindrien a ser els Ferrari amb el cotxe." L'activitat per als usuaris dura aproximadament uns 30 minuts, permetent sentir la potència i el so característic d'aquests vehicles de dues rodes.

  • 7'

    Sentència del TSJC contra l'ICS per les intoxicacions al CAP Tarracó

    Resum de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès una resolució històrica en la qual confirma que l'Institut Català de la Salut (ICS) és el responsable final de les intoxicacions patides per un grup de treballadores del CAP Tarracó a causa de fumigacions defectuoses. Punts clau de la decisió judicial Augment de les prestacions: El tribunal ha estimat el recurs del Col·lectiu Ronda i ha elevat el recàrrec de les pensions d'invalidesa del 30% al 40%, que les afectades cobraran de per vida. Responsabilitat de l'administració: Es confirma la negligència de l'ICS i de l'empresa fumigadora en el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals. Seqüeles cròniques: Les treballadores pateixen malalties ambientals greus com ara sensibilitat química múltiple, fàtiga crònica i disfuncions neuropsicològiques. Abast de la sentència: Tot i que aquest cas concret afecta una sola treballadora, l'advocat Jaume Cortés indica que la sentència marcarà el camí per a la resta de processos judicials que estaven arxivats. Aspectes ètics i socials L'advocat destaca que, més enllà de la compensació econòmica, és necessari un reconeixement moral: "Ara el que estem esperant és que l'Institut Català de la Salut es retracti i que accepti d'una vegada que és responsable i demani perdó a les afectades pel dany causat." Finalment, es fa un crit d'alerta sobre l'ús de productes químics en entorns com escoles i hospitals, advocant per un model de manteniment més sostenible que no posi en perill la salut dels treballadors i usuaris.

  • 10'

    50a Campanya de Mans Unides contra la fam a Tarragona

    Presentació de la 50a Campanya Contra la Fam L'episodi d'avui se centra en la celebració i l'inici de la campanya número 50 de l'organització Mans Unides. L'acte simbòlic d'obertura a Tarragona consisteix en un repic de campanes a la Catedral, unint-se a una iniciativa d'àmbit estatal. Aquesta celebració coincideix amb el Dia del Dejuni Voluntari, una pràctica per solidaritzar-se amb les persones que pateixen privacions al tercer món. Projectes Reals i Impacte Directe La delegada a Tarragona, Sator Sosa, detalla que la diòcesi s'ha fet càrrec de tres projectes principals amb un pressupost aproximat de 148.000 euros: Haití: Promoció agropecuària amb la compra de mules i cabres, a més de la creació d'un banc de llavors. Índia: Projecte de salut adreçat a la casta empobrida dels dalits al nord del país. Uganda: Millores higièniques i sanitàries, incloent-hi la construcció de latrines en vuit aldees. Activitats i Participació Ciutadana L'organització ha programat diverses activitats per recaptar fons i sensibilitzar la població: Col·lecta especial: Es realitzarà durant tot el cap de setmana a les esglésies. Marxa de la Solidaritat: Dimecres vinent tindrà lloc la 15a edició d'aquesta caminada amb la participació d'uns 1.100 alumnes d'onze centres educatius, des del Camp de Mart fins al Loreto. Actes commemoratius: Exposició fotogràfica al setembre, edició d'un llibre històric i una trobada a Montserrat amb totes les delegacions catalanes. "Llavors, ja fa 50 campanyes que Mans Unides lluita. Encara hi ha molta cosa a fer."

  • 13'

    Caupunki: L'art interactiu de Fito Conesa al CaixaForum

    Caupunki: Una nova visió de la ciutat al vestíbul del CaixaForum El vestíbul del CaixaForum Tarragona s'ha transformat amb la instal·lació artística Caupunki, una obra de l'artista Fito Conesa comissariada per David Armengó. El títol de l'obra prové de la paraula finlandesa kaupunki, que significa ciutat, i proposa una reflexió sobre l'espai urbà i la interacció humana. Una experiència participativa i sensorial L'obra trenca amb el concepte tradicional de l'art estàtic per oferir una gymkana artística on el visitant té un paper actiu. Els elements clau de la instal·lació inclouen: Interactivitat total: Es convida als assistents a tocar, interactuar i moure's lliurement per l'espai, fugint del clàssic "no tocar" dels museus. Elements visuals i sonors: L'espai està ple de colors vius, formes geomètriques, pantalles de LED amb frases locals i sensors que activen sons iconogràfics de la ciutat (sirenes, ocells, etc.). El mapa conceptual: Els visitants reben un mapa bidimensional que no serveix com a guia convencional, sinó com un trencaclosques mental sobre com habitem l'espai urbà. L'art com a eina de reflexió Segons el comissari David Armengó, l'objectiu d'aquesta línia d'intervencions als vestíbuls és convertir un espai de trànsit en una experiència singular. Es busca un usuari que sigui: 1. Receptiu davant l'impacte estètic inicial. 2. Participatiu en el joc que proposa l'artista. 3. Crític amb la seva relació amb l'entorn, l'arquitectura i l'urbanisme. "És molt més interessant que cada un tingui la seva experiència personal i el seu propi missatge." La instal·lació estarà oberta al públic fins al 3 de maig, moment en què es donarà pas a noves intervencions que continuaran explorant la unió entre art, botànica i música.

  • 24'

    Actualitat Educativa i Nou Calendari Escolar a Tarragona

    Nou Calendari Escolar: El Debat de la Setmana Blanca L'entrevista comença analitzant la proposta del conseller Ernest Maragall de modificar el calendari escolar. El regidor d'Ensenyament de Tarragona, Joan Seneuges, es mostra favorable a la mesura, destacant que ens apropa al model europeu. Punts clau de la proposta: • Avançament del curs: Començar una setmana abans al setembre. • Setmana Blanca: Introduir una setmana de vacances al febrer (pels voltants de Carnaval). • Conciliació familiar: El regidor reconeix que el principal repte és què faran els nens durant aquesta setmana si els pares treballen. "Professionalment he viscut aquest calendari a l'estranger i funciona molt bé; és una forma més racional i pedagògica de repartir les hores lectives." Equipaments Educatius a Tarragona Es detallen diversos projectes d'infraestructures per millorar l'oferta de places a la ciutat: Institut Tarragona 2 (Plaça Imperial) • S'ubicarà provisionalment a l'antic edifici de Lletres de la URV. • L'acord entre Generalitat i Ajuntament ja és ferm i l'institut s'estrenarà al setembre. • L'entrada per als alumnes serà independent, pel carrer Sant Antoni Maria Claret. Institut de Sant Salvador • L'Ajuntament i l'AMPA treballen per aconseguir una excepció legal (l'addicional 8N) que permeti oferir Batxillerat en aquest centre. • Tot i la voluntat política, el regidor adverteix que és difícil implementar-ho per al curs 2009-2010 pel calendari de preinscripció ja en marxa. Escola Tarragona i Llars d'Infants • La nova Escola Tarragona (zona Joan XXIII) estarà llesta en uns dos anys. • Es preveu l'obertura de quatre noves llars d'infants municipals, incloent-hi la del Francolí i zones com Sant Pere i Sant Pau o Llevant. Serveis Municipals i Mobilitat S'ha completat la concentració de serveis a l'Institut Municipal d'Educació al carrer Ramon i Cajal. Finalment, es destaca l'èxit de la targeta de l'esport escolar, que ofereix transport gratuït als alumnes, tot i que s'han hagut de fer accions educatives per corregir l'ús inadequat en alguns autobusos.

  • 16'

    La FAVT contra l'encariment de serveis i taxes

    Reclamacions veïnals davant la crisi econòmica El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), Antoni Pecó, exposa el malestar del moviment veïnal davant l'increment de preus en serveis bàsics i impostos municipals en un context de recessió econòmica i atur. La federació denuncia que moltes tarifes han pujat molt per sobre de l'IPC real de finals de 2008. Punts clau de la queixa econòmica Electricitat: Denuncien una pujada del 3,4% i la previsió d'un augment del 31% al juliol per la liberalització del sector. Reclamen un IVA superreduït per tractar-se d'un servei fonamental. Taxes Municipals: Critiquen increments de prop del 4,5% a l'Ajuntament de Tarragona i altres serveis com l'aigua (10%) o les escombraries (7%). Mobilitzacions: S'ha establert un calendari de protestes que inclou assemblees locals al març i una concentració estatal el dia 17 de març. "No són moments adequats per fer increments molt per sobre de l'IPC. Hem de demanar revisions i no fer a la gent més pobra del que ja som." Altres problemàtiques de ciutat Urbanisme i el POUM La FAVT reclama una reunió urgent amb el regidor d'Urbanisme per analitzar el nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal. Les seves preocupacions se centren en: * La distribució i tipologia de l'habitatge de protecció oficial. * La qualitat de les zones verdes i el manteniment de l'Anella Verda. * La reserva d'espais per a equipaments (escoles, llars d'infants) propers als nuclis de població. Sanitat i Seguretat CAP de la Granja: Es descriu una situació "caòtica" i saturada, demanant un pla de xoc imminent sota amenaça de mobilitzacions. Inseguretat: Alerta sobre l'augment de robatoris en comerços i domicilis, especialment als Barris de Ponent (Torreforta, Campclar), vinculat al deteriorament de la situació social.

  • 13'

    Exposició de bitllets de tren històrics a Tarragona

    Viatge per la història a través dels bitllets de tren L'exposició organitzada al Club Sant Jordi de l'Obra Social de Caixa Catalunya a Tarragona ofereix un recorregut fascinant per la història del transport ferroviari mundial i local. A través de la col·lecció personal d'en Josep Florença, coordinador territorial de l'entitat, la mostra presenta peces úniques que narren experiències de viatge a través de continents i dècades. Grans aventures internacionals Un dels punts més destacats és la documentació del viatge realitzat per Florença l'any 1987, que el va portar des de Xangai fins a Lleida en una travessia de 14 dies. Transsiberià i Transmongolià: Bitllets que en la seva època era delicte treure del país sota el règim comunista. Condicions del viatge: Trens amb màquines de vapor i elèctriques, bancs de fusta i calefacció d'estufa de carbó. Anecdotari: La confiscació de càmeres fotogràfiques russes i rodets per part de les autoritats soviètiques a les portes de la Perestroika. "El tren té aquesta mística que et permet el plaer d'observar el paisatge i parlar amb la gent del propi país." Contrastos i evolució tecnològica L'exposició permet comparar l'evolució del billetatge a diferents països, evidenciant les diferències socioeconòmiques: Canadà: El Transcanadenc, un tren de luxe turístic que recorre parcs naturals. Tecnologia: El contrast entre els bitllets electrònics de Tòquio o Suïssa (ja avançats als anys 80) i els del Nepal, fets de paper d'arròs i escriptura manual amb tinta. Espanya: L'evolució des dels bitllets de cartolina i paper fins a l'arribada del sistema magnètic i la inauguració de l'AVE. Joies del patrimoni català La mostra dedica espais especials als ferrocarrils de casa nostra: Cremallera de Núria i Montserrat: Bitllets antics de les dècades dels 50 i 60, incloent peces de l'època de vapor de Montserrat. Metro de Barcelona: Una peça excepcional del primer viatge de l'any 1924 (actual Línia 3), amb un cost de 15 cèntims.

  • 21'

    Cultura i Carnaval a Tarragona amb Sandra Coloma

    El Carnaval com a motor d'optimisme L'entrevista amb la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Coloma, se centra en la celebració del Carnaval 2009 i les línies estratègiques de la regidoria en un context econòmic complex. Malgrat la recessió, la regidora aposta per una festa plena d'alegria i participació per ajudar la ciutadania a distreure's de la crisi. Actes destacats i estructura El programa manté la seva estructura tradicional amb algunes novetats: * Dates: Les festes comencen el dissabte 14 de febrer. * Actes tradicionals: Es manté el xerró, la baixada del pajarito i la Coca de Llardons. * Innovació: La Disfressa d'Or incorpora exhibicions de ball per millorar la qualitat de l'espectacle. * Música: Destaca el concert de Los Delinqüentes i l'aposta per grups locals com Satúmbuctú i Dijeyla. Gestió cultural en temps de crisi Sandra Coloma exposa una visió de la cultura com a generadora de riquesa i economia, més que com una despesa. Tot i el descens dels pressupostos municipals, es planteja: * La creació d'un Pla Director Estratègic participatiu amb agents culturals de la ciutat. * La transformació cap a una indústria cultural que fomenti el turisme i el consum. Infraestructures i futur cinematogràfic Es repassen els equipaments clau de la ciutat: 1. Teatre Tarragona: Previsió d'obertura per a l'any 2010. 2. Camp de Mart: Projecte de reforma integral per convertir-lo en un centre polivalent obert tot l'any, pendent de subvencions europees. 3. Cinema: Suport al cineasta local Jesús Monllaó per potenciar Tarragona com a plató cinematogràfic i generar projecció exterior. "El Carnaval ha de ser l'explosió del somriure que ens faci oblidar una mica la crisi."

  • 9'

    Daniel Mayandia i el projecte 'Tinet Denúncia'

    Daniel Mayandia guanya el II Premi TINET L'enginyer electrònic tarragoní Daniel Mayandia ha estat guardonat amb el segon premi Tinet, impulsat per Oasi (Organisme Autònom per a la Societat de la Informació) de la Diputació de Tarragona. El premi, dotat amb 3.000 euros, reconeix projectes tecnològics que fomentin la participació a les comarques tarragonines. En què consisteix 'Tinet Denúncia'? El projecte guanyador és una eina digital pensada per facilitar la interacció entre la ciutadania i l'administració pública: Participació activa: Els ciutadans poden utilitzar el mòbil o l'ordinador per fer fotos de desperfectes o actes incívics a la ciutat. Geolocalització: Les imatges es pengen a la xarxa Tinet indicant la ubicació exacta i una breu descripció. Resposta administrativa: La idea és que els serveis municipals, com la brigada d'intervenció ràpida, puguin actuar amb celeritat gràcies a aquestes alertes. Simplicitat: Mayandia remarca que l'aplicació s'ha dissenyat amb només tres camps per omplir, fent-la accessible per a tothom. Visió tecnològica i personal "La idea la tenia, però igual que en tinc moltes. Vaig triar aquesta perquè s'adequa més a la idea de servei públic de Tinet." Mayandia, que és director d'un grup d'empreses tecnològiques, analitza l'estat de les TIC a Tarragona: Evolució: Recorda els seus inicis amb els primers ordinadors en xarxa a l'Institut Martí Franqués. Manca d'emprenedoria: Tot i el bon posicionament de Tinet i Oasi, creu que a Tarragona li falta el teixit d'empreses d'internet que tenen ciutats com Barcelona o Reus. Carnaval i xarxes: Com a membre de la comparsa 1045, destaca com internet i el Facebook s'han convertit en eines clau per connectar les comparses i difondre la festa.