Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

1069-1080 de 1096
  • 13'

    Programació d'activitats d'estiu 2009 del Patronat d'Esports de Tarragona

    Activitats Esportives d'Estiu a Tarragona El gerent del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, Ramon Quadrat, presenta l'àmplia oferta d'activitats per a la temporada estival de 2009. Amb l'objectiu de fomentar la salut i l'exercici, el programa s'ha dissenyat per donar cabuda a totes les edats i necessitats. Principals Novetats i Oferta Estades esportives per a infants: Es tracta de l'activitat estrella, amb un increment històric fins a les 2.500 places. Com a novetat, s'amplia el calendari a la instal·lació de Serrallo fins al 10 de setembre i s'incorpora el centre de Sant Pere i Sant Pau. Quota única de gimnàs: S'introdueix una modalitat de pagament únic que permet la mobilitat total de l'usuari per totes les instal·lacions municipals, facilitant la flexibilitat horària durant les vacances. Activitats aquàtiques: S'amplia la gestió a noves piscines com la de Sant Pere i Sant Pau, oferint cursos tant de matí com de tarda. Esports de platja: Es mantenen els tornejos de futbol, vòlei i la possible incorporació del tenis platja a la platja de l'Arrabassada. Calendari i Inscripcions "És important que la gent tingui clar que pot triar l'activitat al seu gust amb una carta de menú molt àmplia." Dilluns 25 de maig: Inici de les preinscripcions per a les estades esportives infantils. 8 de juny: Inici de preinscripcions per a cursos de natació. 18 de juny: Obertura de les inscripcions directes per a les activitats de gimnàs. El Patronat preveu moure unes 10.000 persones durant tot l'estiu, consolidant l'èxit dels nous gimnasos municipals, que han guanyat prop de 2.700 usuaris nous en el que va d'any.

  • 23'

    Balanç de dos anys de mandat de Sergi de los Rios a Tarragona

    Balanç i Gestió Municipal d'ERC El portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) i segon tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, analitza els primers dos anys de mandat a l'Ajuntament de Tarragona. De los Rios evita autocalificar-se amb una nota numèrica, delegant aquesta responsabilitat a la ciutadania de cara a les eleccions de 2011, tot i que es mostra convençut que el govern està fent un bon treball. Projectes Estratègics i de Ciutat L'entrevistat destaca que el govern actual ha prioritzat temes estructurals que superen el límit d'una sola legislatura. Entre els projectes clau s'inclouen: • La reforma del Mercat Central. • El Pla de Competitivitat Turística (Tàrraco Romana). • El parc tecnològic i l'anella verda. • La restauració de les muralles. "Hem aixecat la mirada i hem mirat molt més enllà del mandat." Relació amb el PSC i Compliment del Pacte De los Rios qualifica la relació amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) com a molt bona, basada en la lleialtat mútua i el consens intern. Malgrat ser el soci minoritari, reivindica que el valor qualitatiu d'ERC és "altíssim" per garantir l'estabilitat política de la ciutat. Segons el portaveu, ja s'ha complert aproximadament el 50% del programa electoral, seguint el ritme natural de la legislatura. Crítiques al Govern Espanyol Un dels punts més tenses de l'entrevista ha estat la crítica a la falta d'inversió i gestió del govern central a Tarragona. De los Rios denuncia un "punt mort" en projectes com: • El Museu Arqueològic a la Tabacalera. • L'autovia Tarragona-Montblanc. • El pas soterrat de la Plaça dels Carros. Reptes de Futur i Crisi Econòmica De cara a la segona meitat del mandat, les prioritats se centren en la licitació d'obres del Mercat Central (previstes per a principis de 2010), la senyalització turística i el desenvolupament del parc tecnològic. Respecte a la crisi, el tinent d'alcalde considera que és el moment de fer feina de "sala de màquines" per estar preparats per a la represa econòmica.

  • 5'

    Albert Vidal i l'òpera tellúrica de Joan de l'Os

    Joan de l'Os: El retorn a les arrels de la mitologia catalana L'actor i creador Albert Vidal presenta al Teatre Metropol de Tarragona la seva darrera proposta, una obra que ell mateix defineix com una òpera tellúrica ètnica i una rondalla interactiva. L'espectacle recupera el mite de Joan de l'Os, un personatge fill d'un os i una dona, que simbolitza la força en la tradició europea i catalana. Un viatge al subconscient col·lectiu L'obra no es planteja com un simple conte infantil, sinó com un teatre d'arquetips que connecta amb la memòria real d'un poble. Vidal destaca els següents elements: Cultura oral i anonimat: L'autor reivindica l'art anònim com la forma més potent d'expressió cultural catalana. Recuperació sonora: L'espectacle utilitza veus i maneres de cantar oblidades, inspirades en els rossadors de Mallorca i Eivissa, amb una força comparable al flamenc. Estètica artesanal: L'escenografia compta amb decorats pintats a mà i música en directe amb instruments de corda i percussió. Teatre interactiu i presència viva L'espectacle trenca la "quarta paret" per establir un diàleg directe amb l'espectador. Albert Vidal assumeix el rol de bard o romancer, convertint la rondalla en un art major que treballa amb la presència viva i l'atenció constant a l'espai compartit amb el públic. "Les tripes del poble encara estan vives, però el caos cultural actual fa que la gent es refugiï en sentiments més domèstics."

  • 20'

    L'orquestra Camerata XXI inicia la seva gira al Japó

    L'orquestra Camerata XXI arriba a l'escena internacional L'entrevista amb Javier Ford, gerent de la Camerata XXI, destaca un punt d'inflexió històric per a la formació: la seva primera gira professional al Japó. Després de 18 anys de trajectòria, l'orquestra es consolida com un referent del Camp de Tarragona, portant un repertori clàssic a escenaris de prestigi mundial com l'Òpera de Tòquio. Les claus de la gira japonesa Origen de l'oportunitat: El projecte neix de la col·laboració amb la cèlebre pianista japonesa Ingrid Fujiko Heming, qui va quedar captivada per la qualitat de l'orquestra durant una visita a Catalunya. El programa: Faran cinc concerts en ciutats com Maebashi, Morioka i Tòquio. El repertori inclou peces de Haydn, Mozart (Sinfonia núm. 41, Júpiter) i fragments de la Novena de Beethoven amb cors locals. Reconeixement: La Generalitat de Catalunya ha designat oficialment la Camerata XXI com l'orquestra de referència del territori de Tarragona. Reivindicació i finançament Javier Ford aprofita la conversa per posar de manifest el contrast entre l'èxit artístic i les dificultats econòmiques: "Les decisions estan preses, però l'aposta real no arriba. Estem demanant una fracció del que tenen altres orquestres i els diners no acaben d'arribar." Concert de comiat a Tarragona Com a gest cap a la ciutat, l'orquestra oferirà un concert gratuït aquest diumenge al Palau de Congressos. Aquest esdeveniment serveix per: 1. Reafirmar el suport a la candidatura Tarragona 2016. 2. Establir un vincle de propietat emocional amb el públic local. 3. Presentar el pianista i compositor Albert Guinovart en la seva faceta d'intèrpret.

  • 14'

    Tarraco Viva: Com jugaven els nens i nenes romans

    Recreació històrica als Jardins del Camp de Mart En el marc del festival Tarraco Viva, el Camp d'Aprenentatge ha organitzat una jornada massiva per mostrar com era l'oci infantil a l'antiga Tàrraco. L'esdeveniment ha aplegat més de 1.300 alumnes de cinquè de primària de totes les escoles de la ciutat, consolidant-se com un referent pedagògic i de recerca històrica. Investigació i rigor històric L'activitat no és només lúdica, sinó que es basa en una tasca profunda de recerca arqueològica: S'han analitzat textos antics d'autors com Ovidi o Virgili per extreure'n les regles dels jocs. L'estudi de grafitis trobats en vil·les romanes (com la dels Munts) i relleus antics ha permès reproduir fidelment els materials. L'èxit d'aquest projecte ha traspassat fronteres, arribant a ser replicat al Museu Antic d'Arles (França). Tipologia de jocs i tallers S'han organitzat fins a 145 tallers diferents on els nens i nenes han pogut experimentar: Activitat física i manipulació: Jocs de grup, de córrer i de competició que es feien tradicionalment al carrer. Lluita de gladiadors: Versió inofensiva i lúdica amb cascos i espases de simulació. Economia i mercat: Un taller on els infants usen tramosos (faves que actuen com a monedes) per comprar productes i practicar el regateig. Jocs de destresa: Com el taller d'omplir gerres d'aigua o el joc de les taves (fetes amb ossos reals de xai). "Molts d'aquests jocs han perviscut fins avui; els nens romans ja jugaven al tres en ratlla o amb nines, només han canviat els materials i la tecnologia." Logística i participació voluntària L'escala de l'esdeveniment ha requerit una organització complexa amb 325 monitors voluntaris, molts dels quals havien estat participants d'aquestes jornades quan eren petits, tancant així un cercle generacional. Tot i la calor i la pols pròpies de l'espai, la valoració dels docents i de la responsable, Joana Virgili, és extremadament positiva.

  • 12'

    Presentació de la fira Decor Habitat a Tarragona Ràdio

    Innovació i reformes en el sector de l'habitatge L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta la nova fira Decor Habitat, un certamen que neix de la reconversió de l'antic Saló Immobiliari de la Costa Daurada. Davant la situació actual del mercat, l'organització ha decidit fusionar el sector de la vivenda amb el de la decoració per oferir una proposta més completa i atractiva. Punts clau de l'esdeveniment Fusió de sectors: La fira combina immobiliàries i promotores amb empreses de decoració, tancaments d'alumini, matalasseries i mobiliari. Context econòmic: S'ha detectat un canvi en el consumidor; a falta de compra de cases noves, molts ciutadans opten per les reformes i la millora de l'habitatge actual. Innovació com a solució: El representant de l'empresa Avidral destaca que la clau per superar la crisi és l'aposta per productes innovadors, com els tancaments de vidre que no modifiquen l'estètica de les façanes. Detalls pràctics per als visitants L'esdeveniment tindrà lloc al Recinte Firal del Palau de Congressos amb les següents característiques: Entrada gratuïta per a tots els assistents. Més d'una trentena d'expositors especialitzats. Horaris amplis durant tot el cap de setmana (de 10:00 a 21:00 h el dissabte i diumenge). "No podem lamentar-nos de la crisi cada dia; la solució és buscar productes innovadors que la gent no coneix i donar-los a conèixer."

  • 25'

    Balanç polític amb Alejandro Fernández (PP) a Tarragona

    Resum de l'entrevista política En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, Alejandro Fernández, portaveu del Partit Popular, analitza els dos primers anys de mandat de l'alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros. El portaveu popular es mostra molt crític amb la gestió actual, atorgant un 3 sobre 10 a l'acció de govern. Crítiques a la gestió municipal Fernández sosté que la ciutat es troba en un estat de paràlisi i destaca diversos punts negatius: • Incompliment electoral: Segons el PP, el grau de compliment del programa socialista és només del 5%, lluny del 70% que afirma l'alcalde. • Falta de neteja: Es denuncia que la ciutat continua bruta i que no s'ha millorat el mobiliari urbà. • Augment de la pressió fiscal: Critica la pujada generalitzada d'impostos i el preu dels aparcaments. Estructura i Duplicitats L'entrevistat posa l'accent en el que anomena el "xiringuito" de cada regidor, denunciant una xarxa clientelar i duplicitats innecessàries: "No té cap sentit que hi hagi una empresa de mitjans de comunicació que faci televisió per internet i, en paral·lel, una regidoria que faci una altra televisió per TDT sense comunicar-se." Projectes Estratègics Bloquejats El portaveu del PP afirma que els grans reptes de ciutat (la macropolítica) no han avançat: • Banc d'Espanya: Denuncia promeses incomplertes sobre la seva recepció. • Tabacalera i Façana Marítima: Considera que no hi ha hagut cap salt qualitatiu real. • Infraestructures ferroviàries: Critica la manca d'una proposta pròpia de l'Ajuntament més enllà de la que marca la Generalitat. L'Alternativa del Partit Popular Fernández ha anunciat una propera conferència per al juny on presentarà una proposta de reestructuració ambiciosa de l'Ajuntament per estalviar recursos i racionalitzar la gestió, amb l'objectiu de construir una alternativa real de govern sense dependre de tacticismes de pactes.

  • 6'

    Jesús Fuster i la Música de 'Lletres d'Aigua'

    Música i Solidaritat: El Projecte 'Lletres d'Aigua' L'entrevista explora la faceta més humana i artística de Jesús Fuster, qui presenta el seu nou disc titulat Lletres d'Aigua. Aquest treball destaca per la seva gran càrrega emocional, ja que l'autor ha musicat poemes de diversos autors de les comarques de Tarragona i l'Ebre, buscant una connexió profunda entre la literatura i la sensibilitat musical. Un Concert Amb Propòsit Social L'acte es presenta com un esdeveniment benèfic on tot el que es recapti es destinarà a projectes solidaris, especialment per ajudar els més petits. Els punts clau de la iniciativa són: Compromís social: No es tracta de caritat, sinó d'una qüestió de justícia social i responsabilitat col·lectiva. Cost zero: Gràcies a la col·laboració d'entitats com l'Ajuntament de Tarragona i el Teatre Metropol, el concert no té despeses, assegurant que el 100% dels 10 euros de l'entrada vagi als projectes. L'efecte papallona: La idea que un petit gest individual pot generar un gran canvi quan s'uneix amb molts altres. Autors i Repertori Fuster destaca la importància de donar visibilitat als poetes del territori, alguns d'ells figures consagrades i d'altres veus emergents: Gerard Vergés: Definit com un "grandiós poeta tortosí" que sovint és desconegut pel gran públic. Andreu Carrança: Autor del poema L'Oliver Bord, una peça destacada pel seu ric lèxic dialectal. Artur Bladé i Desumvila: Figura clau del memorialisme de qui s'ha musicat l'obra sobre l'exili. Noves veus: Esmenta també a Yannick Garcia i Albert Guiu. "Musicar un poema d'una altra persona és una gran responsabilitat; has d'intentar entrar dintre de l'esperit i d'allò que vol transmetre el poeta."

  • 15'

    Jordi Llorenç: Viatges, Emocions i Audiovisuals

    L'Essència del Viatge de Jordi Llorenç El prestigiós viatger Jordi Llorenç torna a Tarragona per presentar el seu cicle anual d'audiovisuals a Caixa Tarragona. Amb una trajectòria consolidada de més de sis anys, Llorenç destaca que la seva prioritat no és només descriure els llocs visitats, sinó transmetre les emocions i sentiments viscuts durant el periple, utilitzant la fotografia, la música i la poesia visual. "L'important no és tant relatar allò que he vist... sinó com m'he sentit en tot el periple." Destins i Novetats de la Temporada En aquesta edició, es presenten quatre grans propostes que recorren indrets remots de diversos continents: Filipines: Una visió contrastada de l'arxipèlag, destacant l'illa de Palawan com un paradís verge. Papua Nova Guinea: Estrena absoluta sobre cerimònies rituals als Highlands, fruit d'un viatge de tres mesos per zones sense electricitat. Altiplans de Xile i Bolívia: Un recorregut marcadament paisatgístic pel desert d'Atacama i el salar d'Uyuni. Oman: Una aposta per trencar prejudicis sobre el món àrab, subratllant l'hospitalitat i les tradicions conservades. Connexió amb el Públic i Autenticitat Llorenç reivindica el valor de viatjar amb la gent local per descobrir territoris que encara no han estat explotats turísticament. Els seus audiovisuals, fets amb projeccions sincronitzades, se centren a mostrar la simplicitat de la vida en llocs remots, on valors com la religiositat i la comunitat són centrals. L'èxit del cicle a Tarragona rau en la capacitat de l'autor de transportar l'espectador a través de la passió i la generositat de les seves experiències compartides.

  • 13'

    2009-05-20 UM COTXES

    Anàlisi del Pla d'Ajudes a la Compra de Vehicles L'episodi se centra en la implementació del nou paquet de mesures per reactivar el sector de l'automòbil, marcat per la incertesa administrativa i les diferències en l'aplicació segons la comunitat autònoma. Ignasi Pla, director comercial d'Autofòrum, detalla com s'estructuren els descomptes i l'impacte real en el mercat català. Estructura de les ajudes (2.000 euros) Teòricament, l'ajuda directa de 2.000 euros es divideix en tres blocs, tot i que a Catalunya la situació és complexa: * 1.000 euros: Aportats directament per la marca i el concessionari. * 500 euros: Provinents del Govern d'Espanya. * 500 euros: Corresponents a la Generalitat de Catalunya, que en el moment de l'entrevista encara no havien estat confirmats oficialment. Condicions i Requisits Clau Per poder accedir a aquestes subvencions, es desvelen diversos punts crítics: 1. Antiguitat del vehicle: Cal lliurar un cotxe de més de 10 anys per a la compra d'un de nou, o de 12 anys per a vehicles d'ocasió (amb un màxim de 5 anys de vida). 2. Sostenibilitat: El vehicle adquirit no pot superar els 149 grams de CO2 per quilòmetre. 3. Límit de preu: El cost total del vehicle no pot excedir els 30.000 euros (base imposable més IVA). 4. Territorialitat: Existeix la limitació que comprador i venedor han de ser de la mateixa comunitat per percebre la part autonòmica, evitant així el desplaçament de vendes a zones com Aragó o València. Comparativa i Expectatives "A països com Alemanya, el govern central dóna directament 2.000 euros, mentre que aquí el govern de Zapatero només n'ofereix 500." El sector considera que les mesures són justes però insuficients si no es garanteix el suport de la Generalitat. S'observa una tendència cap al vehicle petit i econòmic, i una paralització de les vendes a Catalunya degut a l'espera de la confirmació total de les ajudes.

  • 48'

    Balanç de dos anys de mandat de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros

    Entrevista de Balanç: Dos Anys de Govern Municipal L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, fa un repàs exhaustiu de la seva gestió quan es compleix l'equador del seu mandat. L'entrevista s'ha realitzat a l'exterior, concretament al Parc del Francolí, un espai que l'alcalde considera simbòlic de la seva aposta per les zones verdes i la cohesió de la ciutat. Gestió Urbanística i Mobilitat L'alcalde destaca la resolució de diversos temes històricament encallats a la ciutat: • Pàrquing Jaume I: S'ha anunciat el rescat de la concessió per convertir-lo en un aparcament convencional. • POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal): Avança cap a la seva aprovació definitiva a finals d'any, prioritzant la preservació de la Platja Llarga i l'Anella Verda. • Mobilitat: Entrada en funcionament dels aparcaments dissuasius aquest estiu i el compromís de millorar les connexions ferroviàries mitjançant un bypass per no perdre el tren de l'alta velocitat al centre. Compromisos Socials i Seguretat Durant la conversa, s'analitza el grau de compliment de les promeses electorals: • Educació: Construcció de quatre llars d'infants (la del Parc del Francolí és a punt d'inaugurar-se). • Seguretat: S'han creat més de 40 noves places de la Guàrdia Urbana amb un enfocament de proximitat. • Habitatge i Gent Gran: Tot i les dificultats de la crisi, es manté el pla de construcció d'habitatges de protecció oficial i noves residències. Relacions Institucionals i Grans Projectes L'alcalde subratlla la importància de la col·laboració amb altres administracions per tirar endavant projectes estratègics: • La candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani 2017 i la Capital Cultural Europea 2016. • El trasllat del Museu Nacional Arqueològic a la Tabacalera. • La millora de les relacions amb els alcaldes del territori per exercir un lideratge regional. "Volem que el riu deixi de ser una cicatriu o una frontera i sigui un lloc d'encontre entre el centre i els barris de Ponent." Mesures contra la Crisi Econòmica Finalment, s'expliquen les accions municipals per pal·liar els efectes de la crisi, com l'ajornament del pagament d'impostos, la gratuïtat de l'autobús per a famílies sense recursos i el foment de l'ocupació a través del fons d'inversió local.

  • 21'

    Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona

    Punts de l'Ordre del Dia i Tràmits d'Urgència El plenari comença amb la ratificació de diversos acords institucionals. Es decideix comunicar formalment les decisions preses al Ministeri de Foment i als grups del Congrés dels Diputats per tal que actuïn com a lobby en projectes que afecten Catalunya. Posteriorment, es declaren i aproven per unanimitat diversos expedients d'urgència: - Designació de representants municipals per a l'Assemblea de la Caixa d'Estalvis de Tarragona (2009-2015). - Modificació del pla parcial del sector PPU Avinguda d'Andorra. Rescat de la Concessió del Pàrquing Jaume I Es presenta un punt clau sobre la recuperació de la concessió administrativa de la UTE Aparcaments Municipals - Sistema Álem. El regidor Pau Pérez detalla els incompliments greus que motiven el rescat: Manca de llicències: El projecte original es va modificar un 50% sense autorització municipal. Incompliment de terminis: Després de 7 anys, el servei encara no ha entrat en funcionament. Sobrecostos i suspensió: Les obres s'han multiplicat per vuit el pressupost inicial i estan aturades. Impagament del cànon: No s'ha fet efectiu el pagament acordat en el plec de clàusules. L'inici de l'expedient s'aprova amb 15 vots a favor i 10 abstencions (PP i CiU). Precs i Preguntes En l'apartat de precs, els regidors de l'oposició plantegen diverses qüestions: Ètica política: Es demana una rectificació al regidor Manuel López Pasca per un article d'opinió considerat ofensiu cap a un veí. Manteniment urbà: Prec sobre la neteja amb aigua a la Part Alta en hores que dificulten l'assecat. Transparència en negociacions: Crítica a la gestió mediàtica de les negociacions de l'AMT per arribar a l'aeroport. Fiscalitat: Sol·licitud d'ampliació de terminis per al pagament d'impostos a causa de retards en l'enviament de rebuts. Obres a l'A-7: Preocupació pel tall de la N-340 per la retirada de la passarel·la de la Ciutat Residencial i el seu impacte circulatori.