La Fundació Tony Manero i el seu homenatge sonor als barris
Homenatge al barri i a la cultura pandillera En aquesta conversa, s'explora el concepte darrere de l'últim treball de la Fundació Tony Manero, titulat Pandilleros. El disc no és només una col·lecció de cançons, sinó un homenatge a les bandes sonores americanes dels anys 70 (com les de Curtis Mayfield), però traslladat a la realitat local de la perifèria de Barcelona i barris com Sant Genís dels Agudells (anomenat humorísticament Sanhattan). Punts clau del disc Pandilleros Inspiració històrica: Es basa en les experiències viscudes als barris marginals entre finals dels 70 i principis dels 80, reflectint la transició de la postguerra. Identitat visual i social: Es descriu l'estètica de l'època amb referències a les Vespino, els cotxes Seat 127 o Seat Málaga, i la cultura de la navalla i el carrer. Estil musical: Tot i ser una banda de disco-funk, el disc funciona com una banda sonora amb moments per a tot: des de rumbes fins a peces de piano més melancòliques. Detalls de la gira i l'entrevista "És una mica el reflex de la joventut d'aquella època... gent que amb una navalla i quatre porros es sentia el rei del món." L'entrevistat comenta que el grup estarà presentant aquests temes properament a Tarragona i al Teatre Bartrina de Reus. Tot i ser una entrevista sorpresa realitzada en ple carrer, s'ha destacat la voluntat del grup de connectar amb el públic en un context de crisi, prioritzant les actuacions en directe per sobre de la promoció convencional.

