Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2009

·738 episodis
RSS

episodis

97-108 de 738
  • 28'

    Actualitat de la llengua catalana i l'univers de Ramon Llull

    Programes de formació i inscripcions L'episodi comença detallant el procés de matrícula per als cursos de català del segon quadrimestre. Es destaquen dues vies principals: • Centre de Normalització Lingüística (CNL): Les inscripcions per a antics alumnes ja han començat, mentre que els nous alumnes hauran de fer proves de nivell els dies 9 i 10 de febrer. • Plataforma Parla.cat: Un recurs virtual que permet l'aprenentatge a distància. La matrícula amb tutor, que dóna dret a títols oficials, s'obre del 5 al 25 de febrer. Nivells i certificacions Es menciona la importància d'obtenir el Certificat de nivell C per a la normalització laboral, tot i que també es comenta l'existència del nivell D per a aquells que busquen el perfeccionament. L'òrbita de Ramon Llull i premis literaris Es repassen diverses notícies relacionades amb la figura de Ramon Llull i la promoció de la literatura catalana: • Premi Ramon Llull de novel·la: Carles Casajuana ha guanyat la darrera edició amb l'obra L'últim home que parlava català, una trama policíaca ambientada en un futur on la llengua hauria desaparegut. • Internacionalització: Gràcies a un acord amb Andorra, l'obra guanyadora del premi es publicarà simultàniament en català, castellà i francès. • Nous espais de l'Institut Ramon Llull: S'han obert noves delegacions a Londres i Nova York per potenciar la cultura catalana a l'exterior. "Ramon Llull ja és un dels pares de la nostra pàdria, el pare filosòfic i espiritual nostre." Ús social de la llengua: Estudi de camp En una secció més distesa, es comenta un exercici periodístic sobre l'ús del català en contexts informals de l'oci nocturn, concretament a Sitges: • Segons les observacions al "carrer del Pecat", aproximadament el 80% de les converses són en castellà. • Els comiats de solter i l'ambient nocturn mostren una clara predominància de la llengua castellana i, en menor mesura, l'anglès. Tecnologia i música en català Finalment, es fa balanç del programari més descarregat en català a través de Softcatalà el 2008, encapçalat per OpenOffice i Firefox. El programa tanca amb recomanacions culturals a Tarragona, destacant actuacions de La Brigada (amb la cançó Princesa), Manel, Roger Mas i l'obra de teatre de la companyia Animalario.

  • 30'

    Balanç del Consorci Lingüístic i l'estat del català

    Panorama del català: Entre l'èxit acadèmic i la crisi d'ús social L'episodi d'avui d'Un quart de català ens presenta una visió bipolar de la llengua. D'una banda, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) celebra 20 anys amb dades d'aprenentatge històriques; de l'altra, les dades sobre l'ús social al carrer i les traves institucionals a Europa i el País Valencià dibuixen un escenari preocupant. Dades clau dels 20 anys del Consorci • Es preveu arribar al milió d'aprenents durant aquest 2009. • L'any passat es van realitzar més de 4.500 cursos amb una forta presència d'alumnat estranger. • El perfil de l'estudiant ha canviat: si fa 20 anys eren catalanoparlants que volien aprendre a escriure, avui el 50% de l'alumnat estranger és llatinoamericà. • El Voluntariat per la llengua ha generat més de 30.000 parelles lingüístiques en sis anys. Obstacles polítics i institucionals "L'única manera que el català sigui oficial a Europa és que un estat membre ho demani." L'Enric Garriga expressa la seva indignació per diversos fets: • Les declaracions de Hans-Gert Pöttering sobre el cost del català a la UE. • L'incompliment de l'Estat espanyol pel que fa a la retolació de topònims a les carreteres de Catalunya (com Perpinyà o poblacions de la Franja). • La situació crítica al País Valencià, on les diputacions de Castelló i Alacant posen traves al valencià en els butlletins oficials i les webs institucionals. L'ús social al límit Es discuteix el treball de camp de Francesc Puigpelat, qui afirma que l'ús del català en algunes línies de Rodalies de Barcelona és només del 30,7%, xifra que el situa fregant el límit d'extinció segons els criteris de la UNESCO. Per contrarestar aquesta visió negativa, es presenta el nou canal de YouTube de Llengua i s'acaba amb una dosi de musicalitat terapèutica.

  • 29'

    L'ús del català: de la comunitat xinesa a la justícia

    Foment del català i situació lingüística actual En aquest episodi d'Un quart de català, l'Enric Garriga repassa diverses iniciatives per promoure l'ús de la llengua en àmbits concrets, així com les mancances en el compliment dels acords internacionals. Acollida lingüística i formació • S'anuncia un nou curs inicial de català per a la comunitat xinesa a Tarragona. El curs començarà el 27 de gener amb materials específics adaptats. • L'objectiu és facilitar la comunicació amb els clients en el sector del comerç i la restauració, a més d'ajudar en l'àmbit laboral i familiar. Incistència en la Justícia i Europa • Es discuteix el baix compliment (un 10%) dels acords entre l'Estat espanyol i la Unió Europea per a l'ús de les llengües cooficials. • Es presenta el nou pla per impulsar el català a la justícia (2009-2010), centrat a dotar els advocats de recursos terminològics i formació en oratòria. "L'Estat espanyol incompleix el 90% dels acords per potenciar el català a Europa." Cultura, Cinema i Música • Cinema: Les dades del Baròmetre de la Comunicació mostren una gran descompensació: tot i que el 40% dels espectadors tenen el català com a llengua habitual, només el 4% de les pel·lícules vistes són en aquesta llengua per manca d'oferta. • Música: Es commemoren els 50 anys de la Nova Cançó amb la reedició digital del disc dels Setze Jutges i es destaquen els èxits de grups com Manel i Roger Mas. • Es menciona la fita de Lluís Colet, que ha batut el rècord Guinness parlant 124 hores seguides en català a Perpinyà.

  • 54'

    Actualitat de la llengua catalana i anàlisi dels concordats

    Un repàs a la normalització lingüística i l'estat laic L'episodi d'avui combina l'actualitat de la llengua catalana a la societat i les institucions amb una conversa profunda sobre el marc legal que regeix les relacions entre l'Església i l'Estat espanyol. Actualitat del català: de la salut al sud de França El programa destaca diverses iniciatives per part del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona i altres curiositats culturals: • Llengua i salut: S'han signat dos acords pioners amb el grup d'atenció sanitària GIPS per implantar el voluntariat lingüístic en l'àmbit hospitalari. • Acollida per a xinesos: S'ha iniciat un pla d'acolliment lingüístic específic per a la comunitat xinesa de Tarragona, aconseguint duplicar el nombre d'alumnes amb visites personalitzades a comerços. • La Bressola al Nord: Es destaca la fita històrica del reconeixement d'un institut concertat en català a la Catalunya Nord per part de l'Estat francès. • El rècord de Lluís Colet: Es comenta l'estrambòtic cas del guia de Perpinyà que pretén parlar 124 hores seguides en català per batre un rècord Guinness a l'estació de tren. Anàlisi dels concordats amb el Vaticà El professor Santi Castellà presenta el seu estudi sobre els acords de 1979 entre l'Estat espanyol i la Santa Seu. Els punts clau de la discussió són: • Privilegis legals: El fet que siguin tractats internacionals els situa per sobre de les lleis ordinàries, limitant la capacitat del Parlament per legislar sobre festius o educació. • Crítica des del cristianisme: L'estudi va ser un encàrrec de grups cristians de base que consideren que aquests privilegis perjudiquen la credibilitat del seu missatge. "L'Estat es declara aconfessional políticament, però confessional sociològicament segons el text constitucional." Novetats culturals i filològiques • L'Institut d'Estudis Catalans ha aprovat finalment la definició de matrimoni com la unió entre dues persones, sense distinció de sexe. • En el panorama musical, es destaca el grup Manel com el fenomen revelació de l'any segons les votacions del diari Avui.

  • 29'

    Anàlisi de la derrota del Nàstic i el futur de l'equip

    Tertúlia Esportiva: Crisi i Debat sobre el Nàstic de Tarragona L'edició d'avui se centra en la contundent derrota per 4-0 davant el Salamanca, un resultat que ha despertat una profunda indignació i pessimisme en l'entorn del club. Els tertulians analitzen les causes d'aquesta davallada i debaten sobre la direcció de l'equip. Anàlisi de la Derrota al Helmántico El partit a Salamanca es descriu com un punt d'inflexió negatiu que trenca les expectatives de consolidació a la zona alta. Els punts clau de la pèrdua van ser: • Errades defensives infantils: Errors de concentració individuals, especialment en el primer i segon gol (fallada d'Handro). • L'actuació arbitral: Tot i que es reconeix que l'àrbitre va ser deficient i l'expulsió de Xerfa va ser injusta, es coincideix que no és l'única excusa. • Falta d'actitud: Una sensació d'equip que surt a "especular" i a veure-les venir, en lloc de buscar la victòria des d'un inici. Polèmica sobre César Ferrando Un dels temes més calents de la tertúlia és la figura de l'entrenador, César Ferrando. Les opinions estan dividides: • Crítica al sistema: Josep Maria Llort afirma que el culpable és el tècnic per la falta d'un esquema de joc clar i per situar jugadors fora de la seva posició natural. • Falta d'ambició: Es critica que Ferrando busca el conservadorisme (1-0) en lloc d'aprofitar la qualitat ofensiva de la plantilla. "L'equip ha de fer els 50 punts i l'any que ve fer una reestructuració, començant per l'entrenador." Perspectives de Futur i Permanència Malgrat que Raül Font intenta mantenir una visió més optimista recordant que encara queda un terç de la lliga, el sentiment general és de resignació: • L'objectiu real s'ha de fixar en assolir els 50 punts per assegurar la permanència. • El club es troba en una zona de ningú (a 9 punts de l'ascens i 7 del descens) que no motiva l'afició a anar al Nou Estadi. • El proper partit contra el Córdoba serà vital per mesurar la capacitat de reacció del grup.

  • 30'

    Problemàtica viària i planificació urbana a Tarragona

    El col·lapse viari a la Nacional 340 La tertúlia s'inicia analitzant el caos circulatori que ha afectat l'entrada de Tarragona des de la zona de Llevant. Les causes principals han estat la combinació de dos factors: • Una topada lleu entre dos vehicles a l'alçada de Cala Romana. • El tall de la carretera local del Catllar per les obres del segon cinturó. Els tertulians critiquen la manca de capacitat de la xarxa actual i la lentitud històrica en la construcció d'infraestructures. Es destaca que la variant de la 340 hauria d'haver estat inaugurada al febrer, però s'ha retardat per la troballa de restes arqueològiques a la pedrera del Mèdol. Dèficits en infraestructures i passivitat social Es debat sobre per què les comarques tarragonines pateixen un retard sistemàtic en les seves obres públiques respecte a altres zones: • Falta d'unitat política: S'arriba a la conclusió que no hi ha un front comú que defensi els interessos del territori amb una sola veu. • Passivitat de la societat civil: Es compara la situació amb Girona, on la mobilització popular és més activa. "A les nostres comarques, per fer una carretera, necessitem el doble de temps que a qualsevol altre lloc." Tradició i identitat: El nom de Tecla Un tema més amable és el naixement de la primera nena de l'any que es dirà Tecla, coincidint amb la iniciativa de l'ajuntament d'apadrinar les nenes amb aquest nom. • Es discuteix si el nom cau en desús per motius estètics o si la tradició familiar encara té pes. • Es compara amb Reus, on el nom de Misericòrdia (Cori) té una estructura associativa més forta. Gestió de l'edifici de Lletres i entitats Finalment, es tracta l'ús provisional de l'antic edifici de Lletres com a institut i seu de diverses entitats. • El grup critica la "provisionalitat permanent" de Tarragona. • Responsabilitat de les entitats: Es genera un debat sobre la dependència excessiva de les subvencions municipals (conegut com a Papa Ajuntament), advertint que la manca d'autofinançament limita la llibertat d'actuació de les associacions.

  • 30'

    Patrimoni, tancament de parcs i crisi a Tarragona

    Gestió del Patrimoni Històric La tertúlia comença analitzant el recent conveni entre l’Ajuntament i l’Arquebisbat per a la restauració d'un tram de la muralla que es va esfondrar l'any 2005. Els tertulians debaten sobre la lentitud de l’administració i el manteniment de la ciutat. Punts clau del debat sobre patrimoni • Lentitud administrativa: S'ha trigat tres anys a formalitzar el conveni, un temps considerat excessiu pels periodistes. • Finançament: Es desmitifica la idea que ser Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO impliqui una recepció automàtica de fons; la inversió depèn de la Generalitat (1% cultural) i del pressupost municipal. • Planificació: S'apunta a la necessitat d'un Pla Director que eviti les actuacions a base de "pedaços" i prioritzi la conservació a llarg termini. Seguretat i Ús dels Parcs Públics Es discuteix la polèmica mesura de tancar els parcs de la ciutat durant la nit per evitar el vandalisme i preservar les inversions en restauració. • Els convidats coincideixen que, tot i ser una mesura antinatural, és necessària per salvaguardar espais com el parc de la ciutat o la Quinta de Sant Rafael. • Es proposa recuperar la figura del vigilant de parcs i dinamitzar aquests espais amb serveis d'hostaleria (quioscs) per donar-los vida. Impacte de la Crisi Econòmica a Nivell Local L'últim bloc se centra en la situació de l'atur i les taules socioeconòmiques locals. "De mica en mica s'omple la pica: les petites inversions locals poden ajudar a pal·liar l'atur, encara que no siguin la solució definitiva." • Es destaca la importància dels Fons d'Inversió Local per crear ocupació directa en obra pública. • L'oposició demana una reorientació del pressupost municipal cap a les necessitats bàsiques de les famílies en lloc d'infraestructures prescindibles com noves rotondes.

  • 30'

    Crisi econòmica i transport ferroviari a Tarragona

    Impacte de la Crisi Econòmica a les Comarques de Tarragona La tertúlia comença analitzant les xifres alarmants de l'atur del mes de febrer, que confirmen una tendència de destrucció de llocs de treball a Catalunya i, especialment, a la demarcació de Tarragona, on ja s'han superat els 53.000 aturats. Problemàtica Social i Entitats d'Ajuda Es destaca la situació límit d'entitats com Càritas o el Banc dels Aliments, que es troben desbordades per l'increment de la demanda d'ajuts bàsics: • Augment de persones que es queden sense subsidi d'atur. • Disminució dels excedents de les empreses per a donacions. • Dificultats per cobrir necessitats primàries com l'alimentació o el pagament del lloguer. "La magnitud de la tragèdia és molt gran trepitjant el dia a dia; cada vegada hi ha més gent que necessita ajuts de llet, pa, aigua i diners." Debat Polític Municipal: Gestió i Pressupostos S'ha generat un intens debat entre el regidor de Convergència i Unió (Fede Adán) i el del Partit Socialista (Manel López Pasco) sobre una moció rebutjada al ple de l'Ajuntament de Tarragona. L'oposició demanava traspassar partides "superflues" a una comissió d'entitats socials, mentre que el govern defensa que ja s'està aplicant un pla d'estalvi de 2,5 milions d'euros i que els fons d'inversió local crearan uns 800 llocs de treball. Reivindicació del Transport Ferroviari L'últim bloc de la tertúlia se centra en la creació d'una plataforma en defensa del transport ferroviari públic de qualitat al Camp de Tarragona. Deficiències del Servei de Rodalies • Es critica que s'ha prioritzat l'AVE (alta velocitat) mentre el servei convencional pateix retards constants. • Manca de connexió digna entre Tarragona i ciutats com Reus, Valls o el Vendrell. • Problemes d'accessibilitat a les estacions per a persones amb maletes o minusvàlids. • La necessitat de fer un front comú entre cambres de comerç, partits i societat civil per exigir millores a ADIF i Renfe.

  • 30'

    Debat sobre la crisi, l'atur i l'actualitat política

    L'impacte de l'atur i les mesures contra la crisi El debat s'inicia amb la notícia d'última hora sobre l'increment de l'atur a l'Estat espanyol, superant els 3,4 milions de persones. Els tertulians coincideixen en la gravetat de la situació, però discrepen en l'eficàcia de les solucions: • Begoña Floria defensa la inversió pública, com el Fons d'Inversió Local, per reactivar la construcció i crear llocs de treball immediats. • Lluís Badia critica que la teoria no arriba a la pràctica, denunciant que el crèdit no arriba a les petites empreses i que les línies ICO estan bloquejades. • Ramon Maria Sánchez emfatitza la necessitat de protegir el petit empresari català i reclama un millor finançament per a la Generalitat. "Cada dia a la ciutat de Tarragona es perden entre 40 i 50 anys de treball; la realitat és crua i cal passar a l'acció ja." - Lluís Badia Panorama polític post-electoral (Euskadi i Galícia) S'analitzen els resultats de les eleccions basques i gallegues i les seves repercussions en la governabilitat de l'Estat: Canvis en les aliances • Es discuteix la possibilitat que el PSOE perdi el suport del PNB al Congrés si Patxi López governa a Euskadi. • El Partit Popular celebra la majoria absoluta a Galícia, tot i que es destaca la seva caiguda de vots en el territori basc. Estabilitat parlamentària • Es planteja si el govern de José Luis Rodríguez Zapatero entrarà en una fase de debilitat extrema que l'obligui a buscar nous aliats, com Convergència i Unió, per tirar endavant mesures econòmiques. El futur del Camp de Tarragona Finalment, es comenta la conferència de Xavier Sabaté sobre la unitat territorial: • S'advoca per abandonar la confrontació històrica entre Tarragona i Reus. • Es proposa una visió d'àrea metropolitana per actuar com a motor econòmic de Catalunya. • Els tertulians coincideixen que, tot i ser temes importants de futur, la prioritat absoluta del ciutadà avui és la supervivència econòmica i la seguretat laboral.

  • 31'

    Anàlisi de la victòria del Nàstic: Solidesa i optimisme

    Balanç del partit contra l'Albacete La tertúlia esportiva comença analitzant la victòria per la mínima (1-0) al nou estadi. Els tertulians coincideixen que, tot i no ser un partit brillant que fés afició, va destacar per una solidesa defensiva poc habitual en temporades anteriors. • Es valora positivament el fet d'haver encadenat dues victòries consecutives (sis punts de sis possibles). • Es destaca la capacitat de l'equip per marcar al minut 20 i mantenir el resultat sense patir excessivament. Rendiment individual i millores tàctiques Un dels noms propis de la jornada és Tortolero, que va realitzar un partit impecable com a central. També es comenta el paper de Gabriel i Xerfà, que estan aportant la seguretat que l'entrenador Ferrando demanava. "Per fi hem aconseguit que la defensa aguanti i el mig del camp talli les línies de passades." Tanmateix, hi ha discrepàncies sobre el joc al centre del camp: • El paper de Medina: tot i ser efectiu en defensa recuperant pilotes, se li critica la manca de precisió en la distribució del joc. • L'actuació d'Òscar Arpon: després de polèmiques anteriors, ahir va rebre una ovació de la grada, sent l'únic jugador amb capacitat per portar la batuta en l'atac. Perspectiva de futur i nous fitxatges L'optimisme creix amb la mirada posada al proper partit contra el Salamanca. Es confia que l'equip pugui aprofitar la mala ratxa del rival per donar un cop sobre la taula i apropar-se als sis primers llocs de la classificació. • José Mari: El fitxatge d'hivern ha sorprès per la seva implicació i professionalitat, allunyant els dubtes sobre si venia només per retirar-se. • Recuperació de lesionats: El retorn imminent de Diop i Redondo es preveu clau per donar relleu a un mig del camp que sovint acaba ofegat físicament. Finalment, es menciona la incorporació de Pere Aponce com a representant dels petits accionistes al Consell d'Administració, un fet rellevant per a l'estabilitat institucional del club.

  • 30'

    Debat sobre el tancament de parcs i inversió a Tarragona

    Gestió d'espais públics i seguretat nocturna El debat s'inicia amb l'anunci de l'Ajuntament de Tarragona de tancar el Parc de la Ciutat durant les nits a partir de finals de 2009. Aquesta mesura respon a problemes de seguretat, vandalisme i convivència, especialment pel que fa a l'ús inadequat de l'espai i el manteniment de la neteja. • L'equip de govern defensa que el tancament permetrà una millor conservació de projectes com el futur jardí romà a l'amfiteatre. • L'oposició es mostra dividida: mentre alguns reconeixen problemes de seguretat, alerten que les tanques no frenen la delinqüència i demanen més enllumenat i presència policial. Remodelació de la Quinta de Sant Rafael Es destaca que les obres es realitzaran mitjançant escoles taller i plans d'ocupació, vinculant la millora del patrimoni amb la inserció laboral. Impacte del Fons d'Inversió Local (Pla Zapatero) La discussió es trasllada a l'ús dels fons estatals i municipals per reactivar l'economia local en un context de crisis. • Inversió en zones verdes: Es destinaran 3 milions d'euros (1,5 milions del Pla Zapatero) a espais verds, un fet que genera debat sobre si les prioritats haurien de ser més socials. • Dilema econòmic: Els representants debaten si és millor subvencionar directament les persones i entitats com Càritas o crear llocs de treball mitjançant l'obra pública per "moure l'economia". "La millor política social és la que crea ocupació, perquè permet que la persona no hagi de dependre d'ajudes." Mesures d'austeritat i despesa municipal En l'últim bloc, es critica la gestió de la despesa interna de l'Ajuntament: • Es discuteix la reducció de despeses corrents (com el consum de paper). • L'oposició retreu un augment excessiu del Capítol 1 (despeses de personal), mentre el govern ho justifica per l'increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana per millorar la seguretat ciutadana.

  • 30'

    Tertúlia sobre el Senat Tarragoní, Cultura i Urbanisme

    El Paper del Senat Tarragoní com a Òrgan Assessor La tertúlia comença analitzant la funció del Senat Tarragoní, un organisme consultiu format per ciutadans de diversos perfils professionals. Els convidats, alguns d'ells membres d'aquest cos, debaten sobre la necessitat que el Senat no sigui només receptiu, sinó proactiu. Objectius i Dinàmica de Treball • La intenció és que els senadors aportin idees i propostes pròpies en lloc de rebre explicacions de projectes ja tancats. • Es busca un espai de diàleg constructiu que reculli les inquietuds dels tarragonins. • Els tertulians subratllen la importància de l'autòritas (el saber) per sobre de la potestas (el poder polític). Cultura, Patrimoni i el Model de Ciutat Es destaca la cultura i el patrimoni com els trets diferencials de Tarragona que cal potenciar per definir un model de ciutat clar. Projectes Clau i Candidatures • Es discuteix la candidatura per a la Capital Europea de la Cultura 2016 i els Jocs del Mediterrani 2017. • Es fa una autocrítica sobre la manca de "caliu" i implicació de la societat civil en aquests grans projectes. • Tabacalera es perfila com el gran motor cultural i urbanístic del futur, que podria obligar a replantejar la centralitat de la ciutat. • Es menciona el retard en projectes com el Teatre Tarragona i el Banc d'Espanya. "Tarragona no acaba de creure's el que és i el que val." Col·laboració Territorial i Infraestructures S'obre el debat sobre la relació de Tarragona amb el seu entorn, especialment amb Reus. • S'advoca per una col·laboració real entre les ciutats del Camp de Tarragona per evitar duplicar esforços en equipaments com auditoris o palaus de congressos. • L'especialització de cada municipi es considera vital per a la supervivència econòmica de la regió. Economia i Gestió Municipal Finalment, es tracten temes de gestió de recursos i l'impacte de la crisi. • Es comenta l'augment del pressupost de la nova caserna de la Guàrdia Urbana, que ha passat de 5 a 10 milions d'euros. • Es critica la lentitud administrativa i els canvis de projecte (com en el cas del Mercat Central) que generen desafecció ciutadana i escepticisme.