Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

25-36 de 1314
  • 24'

    2010-10-15

    Presentació de Mudat, la Mostra de Dansa i Música Popular Aquesta primera edició de la mostra neix amb l'objectiu de reivindicar i visibilitzar la cultura tradicional catalana a Tarragona més enllà de les festes majors de Sant Magí o Santa Tecla. Es tracta d'una col·laboració inèdita entre l'Ajuntament i quatre entitats clau de la ciutat: • Esbart Santa Tecla • Esbart Dansaire de Tarragona • Casal Tarragoní • Agrupació Tarragona Dansa Objectius de la iniciativa Els organitzadors destaquen que aquesta mostra vol ser un tast d'un projecte més gran amb la intenció de: Apropar la dansa al carrer per trencar la barrera entre l'actuació a l'escenari i el públic. Fomentar la participació activa a través de tallers familiars on tothom pugui aprendre passos bàsics. Crear un planter de futur i combatre el prejudici que la dansa tradicional és "avorrida" o només per a gent gran. Activitats destacades de l'edició El programa es divideix en dos grans escenaris durant el cap de setmana: Dissabte (Rambla Nova i Teatre Metropol): L'Esbart Dansaire presentarà l'espectacle Vora l'Ebre, un recull de jotes del sud de Catalunya amb música en directe de la Factoria Folk. La jornada clourà amb un ball de nit amb el grup Xarop de Canya. Diumenge (El Serrallo): Jornada dedicada a la cultura marinera i la sardana. El Casal Tarragoní recupera l'Aplec de Sardanes amb cobles i homenatja les dones compositores. També hi haurà tallers de sardana curta, una variant històrica més accessible per als neòfits. "L'objectiu principal és demostrar que la dansa tradicional és viva i que tothom pot aprendre a ballar, perquè en el fons és una activitat per divertir-se." Perspectives de futur Tot i ser la primera edició, els representants ja plantegen millores per al futur, com ara canviar la data a la primavera (juny) per garantir millor temps al carrer i aglutinar més activitats d'entitats que aquest any han quedat fora per compromisos de competició, com és el cas de l'Agrupació Tarragona Dansa.

  • 15'

    Agenda Cultural de Tarragona: Festival del Mar i MUDAT

    Agenda Cultural de Tarragona: Propostes per al Cap de Setmana La ciutat de Tarragona presenta una completa programació d'activitats que abasten des del divulgació sanitària fins a festivals temàtics i música en directe. Divendres: Salut i Cultura TDAH i Salut Mental: Se celebra una xerrada sobre el trastorn d'hiperactivitat a l'Institut d'Educació de l'Ajuntament. També es projecta el documental Voices a la Cambra de Comerç amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental. Literatura: Presentació de la traducció de Faust de Goethe per Jaume Hortolà a la Llibreria de la Rambla. Música: Actuacions dels grups Black Badalers a la Vaqueria i 150 a la Sala Zero. Dissabte i Diumenge: Festivals i Tradició Festival del Mar: Una iniciativa pionera de l'Associació d'Amics del Mar al barri del Serrallo que inclou: Subhastes de peix a l'antiga i visites al bergantí Cirano. Sardinades populars, regates de vela llatina i tallers de nusos. MUDAT: Primera edició d'aquesta mostra de música i dansa popular, amb ballades de sardanes i tallers de danses tradicionals al Serrallo. Teatre i Màgia: Continua el Festival de Teatre Màgic a la Sala Trono amb l'espectacle Bogeries Balcàniques i la participació del mag Iñaki Zabaleta. Cinema i Altres Propostes "És molt difícil ser originals en un tema del mar, però ningú ha agafat tot això i ho ha ficat dins d'un mateix paquet." Cicles de cinema: Projeccions d'originals com Apocalypse Now Redux al CaixaForum i Alexander the Great dins el cicle d'història grega. Activitats infantils: Tallers al centre Bauhaus i l'espectacle solidari Lupita. Concerts Destacats: Fora de la ciutat, Salou rep a Pastora Soler i Alcover tanca amb Hombres G.

  • 12'

    25 anys de Cal Maties: Referent nàutic al Serrallo

    Un quart de segle de passió pel mar i els llibres La llibreria nàutica Cal Maties, situada al cor del barri del Serrallo a Tarragona, celebra el seu 25è aniversari. El seu fundador, el Maties, repassa la trajectòria d'un negoci especialitzat que ha aconseguit convertir-se en un dels cinc referents d'Espanya en el seu sector. Història i supervivència Subsistència i passió: Maties destaca que arribar als 25 anys ha estat un exercici de "subsistència" en moments econòmics difícils, impulsat sobretot per l'estima al món mariner. Arrels familiars: El lligam de la família amb el barri supera els 50 anys, sumant l'activitat de la llibreria a la del quiosc familiar regentat per la Rosa i el Maties. Una llibreria de fons i coneixement La botiga no és només un punt de venda, sinó un centre de divulgació cultural: Compta amb un estoc de 4.500 llibres i milers de referències més sota comanda. Ofereix un servei de comerç de proximitat on el consell expert preval sobre la venda directa. Atén tant a professionals del mar (pescadors, navegants) com a aficionats a la literatura nàutica. "Venir al Salonàutic de Barcelona va ser un salt impressionant; era codejar-te amb les millors llibreries de tot Espanya." El Festival del Mar i el futur Coincidint amb l'aniversari, es posa en marxa l'associació Amics de la Mar, amb seu a la mateixa llibreria, per fomentar la cultura marítima a Tarragona: Organització del Festival del Mar per obrir el barri a la ciutadania. Creació de fòrums, conferències i regates per recordar el Serrallo tradicional i promocionar la façana marítima actual.

  • 22'

    Joaquim Sendra i l'estat de la patronal PIMEC

    Panorama del món empresarial i patronal L'entrevista amb Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona, repassa l'actualitat de les organitzacions empresarials en un moment de canvis i eleccions internes. Es destaca la necessitat d'una unitat de veu patronal per defensar els interessos de l'empresariat català de manera més efectiva. Eleccions i estructures patronals Processos electorals: Es comenta la situació a PIMEC, Foment del Treball i la CEPTA, així com les eleccions a la CEOE espanyola. Representació de les PIME: Sendra reivindica la importància d'una patronal de petites i mitjanes empreses forta i independent, seguint el model europeu, ja que sovint els seus interessos difereixen de les grans corporacions. Modernització: L'entrevistat insisteix que tant patronals com sindicats han d'abandonar estructures arcaiques per adaptar-se a les necessitats actuals del país. Economia, Reforma Laboral i Vaga General El president de PIMEC es mostra crític amb la gestió política i sindical de la crisi: * Vaga General del 29-S: La considera un fracàs rotund que no ha servit per modificar la reforma laboral. * Reforma Laboral: Segons Sendra, no és una reforma real sinó un "petit canvi de llei" que no soluciona problemes de fons com la dualitat contractual o la judicialització dels conflictes. * Pensions: Veu necessària una rectificació en l'edat de jubilació per garantir la sostenibilitat del sistema davant l'augment de l'esperança de vida. Perspectives econòmiques a Tarragona "Mentre les exportacions ens aguantin... és tan important internacionalitzar les empreses i sortir a l'exterior." Motors econòmics: El turisme i la indústria química són els sectors que millor estan suportant la crisi gràcies a l'exportació. Consum intern i crèdit: La manca de finançament bancari i l'atur continuen sent els principals frens per a la recuperació de les petites empreses i el sector de la construcció. Pressupostos i inversió pública: Es valora negativament la baixa inversió prevista per l'Estat el 2011, ja que atura projectes d'infraestructures clau per a la competitivitat. Eleccions al Parlament i deures del proper Govern Sendra demana als futurs governants que "pensen en l'empresa" com a principal motor de riquesa i política social: * Facilitar la creació d'empreses i l'atracció d'inversions. * Evitar un model basat exclusivament en l'administració pública i el dèficit. * Es mostra escèptic sobre l'arribada d'una multinacional xinesa d'automoció si aquesta només es basa en subvencions i no en eficiència real.

  • 1h 4min

    Ple Ordinari Ajuntament de Tarragona - Octubre 2010

    Resum del Ple Municipal El ple ordinari de l'Ajuntament de Tarragona del mes d'octubre s'ha centrat principalment en el debat de tres mocions clau i diverses modificacions de crèdit per a serveis socials i inversions patrimonials. Inversions i Pressupostos • S'aproven modificacions de crèdit per a l'Institut Municipal de Serveis Socials. • Es destina un milió d'euros per a actuacions a l'antic edifici del Banc d'Espanya. • S'anuncia una reducció de la despesa arqueològica associada al Mercat Central. Debat de Mocions • Finançament del Mercat Central: S'ha aprovat per unanimitat una moció per exigir a l'Estat 8 milions d'euros. Els grups han acordat demanar als seus representants a Madrid que defensin aquestes partides plurianuals. • Camí de les Salines: Moció aprovada per unanimitat per declarar d'utilitat pública l'antic camí de servitud i millorar els passos sota la via del tren, actualment impracticables quan plou. • Consulta Sobiranista: La moció de suport a la plataforma Tarragona Decideix ha estat rebutjada pels vots en contra de PSC i PP. ERC i CiU hi han votat a favor. Altres assumptes • Relleu a CiU: Maria Victòria Forns s'estrena com a nova portaveu del grup municipal de Convergència i Unió en substitució de Joan Aregio. • Candidatura 2016: Es demana una valoració política després de l'eliminació de Tarragona com a candidata a la Capitalitat Cultural Europea. "És un acte d'enfortiment de la qualitat democràtica que la ciutadania parli." - Jordi Sendra sobre la consulta del 17-O.

  • 15'

    Presentació del IV Festival Teatre Màgic a Tarragona

    El Festival Teatre Màgic arriba a la seva quarta edició El Mag Gerard presenta la nova edició del Festival de Màgia Teatre Màgic, que tindrà lloc del 15 d'octubre al 6 de novembre. Aquest any, l'esdeveniment es consolida com un referent internacional amb actuacions a diversos espais de Tarragona i la Canonja. Novetats i artistes destacats El festival aposta per la fusió de la màgia amb altres disciplines artístiques com el teatre, el clown, el circ i la música en directe. Entre els noms més rellevants d'aquesta edició destaquen: Amner d'Excentric: Cap de cartell provinent dels Estats Units, famós per la seva participació a la pel7lícula La joia del Nil. Iñaki Zabaleta: Premi Mundial de Màgia argentí, especialitzat en ombres xineses i cartomàgia. Anna Montserrat: Una de les mãgues més importants de Catalunya que estrenarà l'espectacle Toc Toc. Hausson: Presentarà per primer cop a la província el seu espectacle Preludium de màgia en si major. Espais i vessant solidària Els espectacles es repartiran principalment entre el Teatre Metropol, la Sala Trono i el Magatzem a Tarragona, i l'Orfeó Canongí a la Canonja. Cal destacar la funció solidària al Magatzem: "A favor d'Intermón Oxfam, amb la finalitat que la màgia també arribi a qui més ho necessita." Demostració de màgia en viu Durant l'entrevista, el Mag Gerard realitza un truc de cartomàgia utilitzant una baralla de cartes de pòquer i un telèfon mòbil, exemplificant com la màgia s'adapta a les noves tecnologies per sorprendre a un públic cada cop més exigent.

  • 12'

    Reivindicació per un edifici digne a l'EOI de Tarragona

    La lluita de l'EOI per unes instal·lacions dignes El professorat i l'alumnat de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona han iniciat una nova fase de protestes per denunciar l'estat precari del seu edifici actual a la Rambla Nova. Una gran pancarta a la façana amb el lema "L'escola encara no és nostra" simbolitza el malestar per les promeses incomplertes de trasllat. Principals mancances de l'edifici La secretària del centre, Cecília Martínez, detalla situacions crítiques que afecten el dia a dia: Inseguretat i evacuació: L'edifici presenta seriosos dubtes sobre la capacitat de desallotjament en cas d'incendi, amb una escala que dona a un pati interior. Falta d'espai: Només s'ocupen tres plantes per a gairebé 3.000 alumnes. Hi ha aules on s'encabeixen 30 persones en espais dissenyats per a 25. Accessibilitat inexistent: L'entrada té esgraons que dificulten el pas a persones amb cadira de rodes, depenent de l'ajuda voluntària per accedir-hi. Accions i visibilitat digital "Ens sentim realment oblidats de tothom. Treballem el millor que podem, però volem que la gent ho noti cap a fora." Per canalitzar aquestes queixes, s'ha creat una forta presència a la xarxa: Blog reivindicatiu: Sota el domini volemunedificidigne.blogspot.com, s'exposen fotografies de la precarietat interior. Xarxes socials: Presència activa a Facebook per fomentar el debat entre la ciutadania. Paral·lelisme amb el Banc d'Espanya: Els manifestants fan notar el contrast amb altres edificis de la Rambla que sí que han vist resolt el seu futur. Un futur incert Malgrat que oficialment s'ha parlat del 2012 com a data d'inauguració de la nova seu a l'antiga Chartreuse, la comunitat educativa es mostra pessimista i escamada. Recorden que el 2008 ja es van fer promeses de trasllat pel curs 2009-2010 que mai es van materialitzar.

  • 15'

    Marc Armengol: Reptes del sector hostaler a Tarragona

    Entrevista a Marc Armengol, nou president de l'AEHT El nou president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la província de Tarragona (AEHT), Marc Armengol, analitza la situació actual del sector turístic i els reptes que afronta en el seu nou mandat. Armengol destaca la importància de l'entitat per la seva heterogeneïtat, representant des d'hotels urbans i de costa fins a bars i restaurants de tot el territori, des del Penedès fins a les Terres de l'Ebre. Eixos Estratègics i Reptes L'entrevista se centra en la necessitat de considerar el turisme com un sector estratègic per a la recuperació econòmica. Segons Armengol, la clau no és tant el producte, que ja és d'excel·lent qualitat, sinó la millora de la promoció conjunta i la gestió de les infraestructures: Infraestructures clau: Es demana potenciar l'ús de l'AVE i l'Aeroport de Reus. ** RyanAir i l'espai aeri: Preocupació per la pèrdua d'operacions a Reus en favor del Prat i la necessitat de buscar alternatives com el turisme de congressos. Connexió territorial: El gran repte pendent és resoldre "l'últim tram", facilitant que el turista que arriba en alta velocitat pugui moure's fàcilment cap a l'interior o l'Ebre. Impacte de la Crisi i Medi Ambient Armengol també fa referència a problemàtiques específiques que afecten la competitivitat: Llei del Tabac: Crítica per l'impacte econòmic directe que aquesta normativa ha suposat per als bars. Seguretat mediambiental: Menció al recent vessament d'oli al Port de Tarragona, subratllant que la imatge exterior és vital per al sector. "L'AVE feia de Tarragona la primera platja de Madrid, però ens falta l'esforç final per portar el turista des de l'estació fins al seu destí final." En conclusió, el nou president aposta per una unitat d'acció per vendre la província com un destí únic i guanyador en el mercat internacional.

  • 26'

    Mobilitat i trànsit a Tarragona: Balanç del Corte Inglés i la Part Alta

    Balanç de l'obertura d'El Corte Inglés El tinent d'alcalde de mobilitat, Carles Castillo, avalua positivament la primera setmana d'activitat del centre comercial. Malgrat la saturació inicial, es considera que les mesures de trànsit han funcionat de manera exitosa. Gestió del trànsit i fluxos de vehicles • El principal punt de congestió se situa a l'avinguda President Companys des de la plaça Imperial Tàrraco, ja que és la referència principal per als conductors de fora de la ciutat. • Es preveu una redistribució natural dels fluxos a mesura que els usuaris s'acostumin a rutes alternatives com el carrer Doctor Mallafré. • Un 70% dels visitants durant els primers dies van accedir-hi caminant, una dada que l'ajuntament considera molt positiva. Transport públic i aparcaments dissuasius • S'ha creat una línia comercial específica de l'EMT per connectar el nou centre amb el comerç tradicional. • Existeix una col·laboració amb els botiguers per oferir el tíquet de tornada gratuït a qui compri en establiments del centre. • S'estudia ampliar el pàrquing dissuasiu actual (200 places) duplicant la seva capacitat en terrenys adjacents. Restriccions de circulació a la Part Alta S'analitza la mesura de limitar el trànsit al nucli antic després de 15 dies de la seva implantació oficial. • Objectiu assolit: S'ha aconseguit reduir el volum de vehicles (estimat en uns 6.000) que travessaven el barri. • Flexibilitat: S'han buscat solucions per a casos específics com persones grans sense vehicle, serveis a domicili o reparacions. • Sancions: La Guàrdia Urbana prioritza la informació sobre la sanció, multant només casos reincidents o infraccions greus d'aparcament. Seguretat vial i campanya de vianants L'ajuntament justifica la contundència de les darreres campanyes de vigilància degut a la sinistralitat a la ciutat. "Al primer semestre del 2010 hem tingut 3 morts i 18 ferits greus per atropellaments; hem de ser més exigents amb la seguretat." • Es millora la infraestructura amb coixins berlinesos i la semaforització de punts negres, com els passos de vianants del carrer Pere Martell.

  • 9'

    El paper estratègic de la normalització lingüística

    El futur del Consorci per la Normalització Lingüística Bernat Joan, secretari de Política Lingüística, analitza el recorregut i la vigència del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL). Tot i que inicialment es va concebre com una eina amb data de caducitat, la realitat sociodemogràfica actual l'ha convertit en un instrument estructural i permanent. Reptes i eixos d'acció Immigració i integració: El fenomen de la immigració ja no és conjuntural, sinó un fet estructural que requereix un servei de formació constant per garantir que els nouvinguts aprenguin català. El Voluntariat per la llengua: Es defineix com el programa estrella. No només ensenya l'idioma, sinó que fomenta la cohesió social i l'intercanvi cultural. La seva eficàcia ha traspassat fronteres, essent replicat en regions com el Tirol del Sud. L'ús social: Es detecta que, tot i que el coneixement del català ha augmentat, l'ús real al carrer es manté com un repte. Bernat Joan subratlla la importància que els catalanoparlants no canviïn de llengua davant de persones d'origen immigrant. L'oficialitat de l'Aranès L'aprovació de la llei de l'occità (aranès a l'Aran) es valora com un acte de respecte cap a la pluralitat lingüística de Catalunya. Tot i que no afecta directament la operativa del Consorci (centrat en el català), reforça el patrimoni cultural del país. "L'optimisme és una cosa que porta a l'acció i el pessimisme porta a no actuar." En conclusió, es fa una crida a l'optimisme actiu per seguir planificant i facilitant l'ús de la llengua des de totes les institucions.

  • 12'

    Experiències del Voluntariat per la Llengua a Tarragona

    El Voluntariat per la Llengua com a eina de cohesió Des de la nova seu del Centre de Normalització Lingüística a Tarragona, es presenta el programa Voluntariat per la llengua a través del testimoni de dos voluntaris amb perfils molt diferents: l'Àngel González, conductor de l'EMT, i en Javier Sabater, delegat del govern. Perfils i motivacions dels voluntaris Àngel González: Un exemple d'integració, ja que no és nascut a Catalunya però ha adoptat el català com a llengua pròpia. Destaca la seva tasca dins la seva pròpia empresa, l'EMT, on ajuda companys que tenen dificultats amb l'idioma. Javier Sabater: Filòleg de formació, participa com a voluntari extern. Emfatitza que la llengua és l'element que confereix personalitat a la nació i que és clau per evitar fractures socials. Dinàmiques de les parelles lingüístiques L'activitat es basa en la interacció oral i la quotidianitat: Trobades informals: Les parelles queden una hora a la setmana per parlar mentre passegen, visiten monuments o fan encàrrecs. Aprenentatge pràctic: Es prioritza el català del carrer i el vocabulari d'ús diari. Anfitrions culturals: El voluntari no només ensenya la llengua, sinó que actua com a guia de la ciutat i dels seus costums. "Si Catalunya no tingués una llengua pròpia, la nació ni existiria; la llengua és el que ens fa ser un sol poble." Beneficis del programa Per a l'aprenent: Guanya confiança, perd la vergonya i s'integra millor en la comunitat local. Per al voluntari: Aporta una gran satisfacció personal i ajuda a canviar els hàbits lingüístics de l'entorn, fomentant que els catalanoparlants no canviïn de llengua sistemàticament.

  • 30'

    Inauguració de la nova seu del CNL Tarragona

    Inauguració i Context de la Nova Seu L'episodi se celebra des de la nova ubicació del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, situat a l'antic edifici de la Facultat de Lletres. Aquest canvi representa una fita important per a la institució, ja que permet abandonar les instal·lacions de la plaça del Pallol, que havien quedat petites per a l'atenció ciutadana. Espais i Tecnologies Disponibles Les noves instal·lacions compten amb el Centre Obert de Català, un entorn d'autoaprenentatge equipat amb: • Recursos informàtics i materials en paper. • Professorat d'assessorament permanent per a l'alumnat. • Aules més àmplies amb tecnologia de projecció i connexió en línia. Evolució Històrica i Social Els interlocutors reflexionen sobre com ha canviat el perfil de l'estudiant des de la creació del Consorci l'any 1988: 1. Dels nivells C i D a l'alfabetització bàsica: Inicialment, es formava gent que volia perfeccionar la llengua per militància o títol. Actualment, el gruix principal és el col·lectiu nouvingut que necessita el català per a la integració social i laboral. 2. Digitalització: S'ha passat del fax i els CD-ROMs a plataformes de formació totalment en línia com el Parla.cat. "El consorci hauria de tenir com a fi la seva pròpia desaparició, perquè això voldria dir que som un país normal." El Futur i la Responsabilitat Ciutadana Es discuteix la provisionalitat del centre, amb la mirada posada en una futura seu definitiva a la Tabacalera. Tot i això, el debat final se centra en la socialització de la llengua: • La necessitat que el català sigui la llengua vehicular al carrer i als comerços. • El paper fonamental dels voluntaris per la llengua per trencar la vergonya dels aprenents. • L'adaptació del servei a les quatre comarques que cobreix el centre (Tarragonès, Baix Penedès, Alt Camp i Conca de Barberà).