Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

361-372 de 1314
  • 15'

    Candidatura de la Lleva del Biberó al Premi Príncep d'Astúries

    Reconeixement a la Memòria de la Lleva del Biberó El Mestre Pere Godall, president de l'agrupació de supervivents de la Lleva del Biberó, explica en aquesta entrevista la recent proposta del Consell Comarcal de la Terra Alta per presentar-los com a candidats al Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia. Aquesta iniciativa reconeix la tasca de l'entitat en la difusió de valors de pau i germanor. Punts clau de l'entrevista Missatge de pau i concòrdia: Godall remarca que, des de la fundació de l'agrupació l'any 1983, el seu objectiu principal ha estat predicar la pau sense fer distincions polítiques. "Aquí no hi ha ni vençuts ni guanyadors." El record de la Guerra Civil: L'entrevistat recorda la cruesa de la Batalla de l'Ebre, descrivint-la com un infern viscut quan només tenien 17 anys. El seu compromís és que la joventut conegui la història perquè no es torni a repetir. Activitats i trobades: Tot i l'avançada edat dels supervivents (per sota dels 1.500 registrats actualment), mantenen la trobada anual del 25 de juliol, data de l'inici de la batalla, i participen en xerrades i reunions al Museu d'Història de Catalunya. Incertesa davant el premi: Malgrat l'honor de la candidatura, Godall es mostra escèptic sobre la possibilitat de guanyar un premi d'àmbit internacional, però se sent satisfet amb el mer reconeixement de la feina feta durant dècades. L'extinció d'una generació L'agrupació afronta un futur marcat per la llei de vida. Godall, que aviat farà 90 anys, lamenta la pèrdua de companys i enllaços territorials, fet que dificulta l'organització de noves trobades, tot i que manté la voluntat de seguir endavant mentre les forces ho permetin.

  • 22'

    Operació retorn: Seguretat viària i sinistralitat a Tarragona

    Balanç de Trànsit i l'Operació Retorn d'Agost L'entrevista amb el sotsinspector Josep Cuevas, cap de l'àrea regional de trànsit dels Mossos d'Esquadra a Tarragona, analitza la mobilitat del final d'estiu i l'evolució de la sinistralitat a les carreteres catalanes durant el 2010. Millora de les Infraestructures i Mobilitat Es destaca que l'operació retorn s'està produint de manera escalonada, en part per l'avançament del curs escolar. Les noves infraestructures han estat clau per reduir els embussos històrics: L'ampliació del tercer carril a l'autopista. L'entrada en funcionament de l'A-7, que ha descongestionat la Nacional 340. La distribució del flux de vehicles en diverses vies de gran capacitat. Reducció del 24% en Ferits Greus Les dades de seguretat viària mostren una tendència positiva molt significativa: Reducció d'un 8% en el total de víctimes respecte a l'any anterior. Descens dràstic del 24% en ferits greus. Consolidació de l'objectiu del Llibre Blanc Europeu de reduir a la meitat les víctimes en la darrera dècada. "No és el mateix tenir mil vehicles per hora en una sola via que repartir-los en dues o tres vies; les infraestructures ajuden a diluir la intensitat." Factors de Risc i Conscienciació L'element humà continua sent la causa principal dels accidents. L'inspector posa l'accent en: Distraccions tecnològiques: L'ús de mòbils, PDA i la manipulació del GPS (TomTom) mentre es condueix. Alcohol i drogues: Tot i els controls constants, un 5% dels conductors dona positiu en alcoholèmia, i les dades de consum de drogues són altament preocupants. Seguretat passiva: La importància del cinturó, el casc i els sistemes de retenció infantil. Consells per a l'Operació Retorn Per finalitzar, s'ofereixen recomanacions vitals: revisar el vehicle, evitar àpats copiosos, no consumir begudes estimulants i, en cas de reparació o avaria, sortir sempre del vehicle i situar-se fora de la plataforma de la via per evitar atropellaments greus.

  • 16'

    Cessió de l'Arxiu Històric del Gremi de Marejans al Port

    El Gremi de Marejans preserva el seu llegat històric El Gremi de Marejans de Tarragona ha oficialitzat la cessió del seu extens fons documental a l'Arxiu del Port de Tarragona. Segons explica el seu president, Josep Maria Guinovar, aquest acord és la culminació d'un procés que va començar al gener i que busca garantir la conservació tècnica i la divulgació d'un patrimoni que abasta més de 250 anys d'història. Detalls del fons documental La documentació lliurada inclou 14 caixes amb més de 200 documents que daten des del 1728 fins al 1990. Entre les peces més destacades trobem: Actes i reglaments de pesca i càrrega/descàrrega del segle XVIII. Curiositats com receptes de sanguijueles i volants mèdics del segle XIX. Una carta històrica enviada a la Reina Isabel II el 1868 per evitar la supressió del gremi. Escriptures de propietat que revelen que l'actual Plaça dels Carros era antigament una platja. Objectius de la cessió i futur de l'entitat L'objectiu principal no és econòmic, sinó garantir que el material estigui a disposició d'estudiosos i del públic general mitjançant la seva digitalització a la web de l'arxiu. "La nostra prioritat és conservar i mantenir tot el llegat patrimonial que ens ha arribat fins avui." De cara al futur, el Gremi té previst: Organitzar una gran exposició el 2013 per commemorar els 300 anys de la seva participació en la processó del Sant Enterrament. Celebrar la diada anual de germanor amb el lliurament de medalles d'or als socis amb més de 50 anys d'antiguitat. Mantenir l'activitat social actual, que compta amb uns 700 socis, xifra que demostra la vitalitat d'una de les entitats més antigues de la ciutat.

  • 18'

    Expedició de l'Associació d'Espeleologia a l'Equador

    Detalls de l'Expedició Xuar 2010 Josep Estivill, director de l'Associació d'Espeleologia de Tarragona, presenta la nova missió científica que portarà cinc especialistes a la selva de l'Equador durant tot el mes d'octubre. Aquesta expedició és la continuació d'un projecte iniciat el 1989 i consolidat el 2008, centrat en l'estudi de zones verges a nivell biològic i geològic. Objectius Científics i Exploració L'equip treballarà en col·laboració amb la Pontifícia Universitat Catòlica d'Equador per assolir diversos objectius: Exploració de cavitats: Estudi de rius subterranis i galeries desconegudes per determinar-ne l'origen. Recerca biològica: Estudi de la fauna troglòbia (peixos secs, crancs blancs i insectes) per comprendre la deriva dels continents. Geologia: Investigació d'una zona volcànica a 4.100 metres d'alçada, on s'han localitzat estrats de calcària amb coves, un fenomen inusual. Recollida d'espècies: Els exemplars recollits es dipositaran al Museu de Zoologia de Barcelona per al seu estudi internacional. El factor humà i la convivència L'expedició rep el nom de Xuar en honor a les comunitats indígenes que habiten la serralada del Cutucú. Estivill destaca la importància de la convivència amb els natius: "Ells ens han ensenyat la selva, a estimar-la, i és extraordinari conviure amb aquesta gent." Els membres de la tribu actuen com a guies i portejadors, compartint els seus coneixements sobre plantes medicinals, la seva música i les seves llegendes, tot vivint en condicions de subsistència i sense electricitat. Ambaixadors de Tarragona Més enllà de la ciència, el grup actua com a ambaixador de la ciutat de Tarragona, projectant vídeos de la ciutat i portant la seva bandera durant tota l'estada a la selva i en les conferències universitàries a Quito.

  • 33'

    Balanç polític i projectes clau de Tarragona amb l'alcalde Ballesteros

    Estat de la Ciutat i Patrimoni L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros fa un repàs del mandat a pocs mesos de les eleccions, destacant la millora dels monuments coincidint amb el 10è aniversari de la declaració de la UNESCO. Segons l'alcalde: "S'ha multiplicat per gairebé dues vegades i mitja el nombre de turistes i visitants que tenim a la nostra ciutat." Equipaments Esportius i Comercials • Complex Sant Jordi: Crítica a la Generalitat per l'aturada del projecte. L'Ajuntament no acceptarà rebaixes en la qualitat de la piscina i el poliesportiu. • El Corte Inglés: L'obertura prevista per a l'octubre es veu com un revulsiu per a la capitalitat comercial de Tarragona, tot i que es preveuen problemes puntuals de trànsit. • Mercat Central: L'obra més ambiciosa de la ciutat (més de 38 milions d'euros) començarà a ple rendiment a principis d'any. Projectes Culturals i Infraestructures Destaca la transformació de la Tabacalera en un gran complex cultural que inclourà l'arxiu històric i espais per a joves. Altres punts clau inclouen: • Teatre Tarragona: Finalització de les obres prevista per a la primavera de 2011. • Mobilitat: Defensa de la peatonalització de la Part Alta com a mesura de seny seguint models europeus, malgrat les queixes inicials. • Infraestructures viàries: Satisfacció per l'absència de cues a l'A-7 i l'AP-7 aquest estiu, fets que considera fites del mandat. Planejament i Futur L'alcalde anuncia que el POUM està a la recta final després de mesos de negociacions tenses amb Protecció Civil. L'objectiu per a l'últim curs polític és mantenir els estàndards de qualitat en l'espai públic, la neteja i la seguretat ciutadana.

  • 20'

    25 anys de la primera expedició catalana a l'Everest

    Commemoració de la gesta catalana al sostre del món L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach recorda la històrica expedició que el 28 d'agost de 1985 va coronar l'Everest, marcant la primera vegada que una expedició catalana i occidental assolia el cim per la difícil vessant tibetana. Els reptes de l'època Cadiach detalla les dificultats tècniques i logístiques d'aquella època, destacant: * La manca d'internet i la informació limitada, basada en el "boca a orella" o llibres xinesos. * L'ascens realitzat sense oxigen artificial, un mèrit afegit per la seguretat del grup. * L'escalada en lliure al segon esgraó, a 8.650 metres d'altitud, considerada la més alta del món. Evolució de l'alpinisme L'entrevista reflexiona sobre com ha canviat el món de la muntanya en aquests 25 anys: 1. Comunicació: De l'ús del morse per enviar telegrames des del camp base a l'actualitat, on es poden enviar fotos i fer trucades des dels camps d'alçada. 2. Turisme: La transformació d'una expedició d'aventura pura en un formiguer de cordes fixes i serveis per a esportistes entrenats. Celebració: 25 cims per 25 anys Com a homenatge, s'ha organitzat una iniciativa popular per coronar 25 cims emblemàtics de Catalunya i el Pirineu durant el cap de setmana. Cada persona pot fer el seu propi "Everest" en muntanyes com: * La Pica d'Estats (on participarà el mateix Cadiach). * El Pedraforca, Montserrat o el Montsant. "Catalunya ha assolit el sostre del món: aquesta frase va quedar instaurada per sempre des d'aquell moment."

  • 18'

    La caça i la superpoblació de senglars a Tarragona

    La realitat del món de la caça a Catalunya El programa aborda la situació actual dels caçadors, representats per Joaquim Vidal, tècnic de la Federació Catalana de Caça. S'exposa la preocupació del col·lectiu davant el que consideren una política sobreprotectora del Departament de Medi Ambient, la qual ha facilitat que certes espècies esdevinguin una plaga. Problemàtiques de superpoblació i plagues El senglar: La població ha crescut de forma exponencial, passant de 400 captures anuals a Tarragona fa una dècada a més de 1.700 actualment. Es calcula un cens de 55.000 exemplars a tot Catalunya. El conill: Representa una amenaça constant per als cultius de vinya i arbres fruiters, especialment per la seva capacitat de procreació i adaptació al regadiu. El tudó: Aquesta espècie ha evolucionat des del bosc cap a les zones urbanes, causant danys importants en les plantacions d'hortalisses. El conflicte amb l'administració i els pagesos Els caçadors denuncien la lentitud burocràtica en la concessió de permisos especials durant l'època de veda. Quan un pagès pateix danys, el protocol pot tardar fins a 12 dies, moment en què la collita ja està perduda. Segons Vidal: "No volem caçar més del que toca, però volem caçar quan toca per ajudar el pagès." Impacte de les infraestructures i canvis d'hàbitat L'activitat es veu condicionada per la fragmentació del territori. La construcció de carreteres, autopistes i centres com la presó de Mas d'Enric desplacen la fauna cap a zones agrícoles o nuclis urbans. A més, el senglar ha perdut la por a l'home, acostant-se a abocadors i jardins, el que provoca un increment dels accidents de trànsit (més de 200 anuals registrats a Tarragona). Valors i futur de l'activitat La federació defensa la caça com una eina de gestió ambiental necessària. Malgrat l'estigmatització social i la influència de la cultura popular (efecte Disney), destaquen la seva tasca en el manteniment del medi, com la instal·lació d'abeuradors i el control poblacional que, d'una altra manera, tindria un elevat cost públic.

  • 20'

    Josep Maria Nogués i l'actualitat del Nàstic

    Projecte esportiu i mercat de fitxatges El director esportiu del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Nogués, analitza la configuració de la plantilla a una setmana del tancament del mercat. El club aposta per una filosofia de contenció econòmica i aposta pel talent jove, prioritzant la sostenibilitat davant la crisi. Jugadors a prova i possibles reforços Actualment, el club avalua dues incorporacions clau: * Barry Powell: Davanter centre referent d'origen holandès. Es busca un perfil físic que fixi els centrals i aporti joc aeri. * Ludovic Delporte: Extrem esquerre amb experiència a Primera Divisió (Osasuna). La seva arribada depèn de la seva condició física i de la seva voluntat de recuperar la il·lusió pel futbol. Gestió de la plantilla i baixes Nogués detalla la situació de diversos noms propis: - Coro Torres: Després de rebre l'alta mèdica, club i jugador es reuniran per decidir el seu futur. - Biel Medina i Felip: No entren en els plans del cos tècnic i se'ls busca una sortida, tot i que se'ls respectarà el contracte dins la legalitat. - Eloi Gila: El jove del filial s'ha convertit en una alternativa real gràcies a una gran pretemporada. "Hem fet una plantilla competitiva baixant la mitjana d'edat i sent extremadament responsables amb el pressupost." Objectius per a la temporada Permanència i Copa del Rei L'objectiu principal és assegurar la permanència a la Segona Divisió A tan aviat com sigui possible per evitar patiments d'anys anteriors. Pel que fa a la Copa del Rei, el club té la màxima ambició per superar l'eliminatòria contra el Xerez i atraure un rival gran per motius esportius i econòmics. Aposta pel filial Es pretén que el filial sigui un motor real per al primer equip, amb l'esperança que en pocs anys 5 o 6 jugadors del planter s'hi consolidin, facilitant així la gestió pressupostària.

  • 16'

    La primera Festa Gitana de Tarragona per Sant Magí

    La celebració de la cultura gitana al cor de Tarragona El passat dissabte, el barri del Cos del Bou i la Baixada de la Peixateria es van omplir de vida amb la celebració de la primera festa gitana organitzada en el marc de les festes de Sant Magí. L'esdeveniment va destacar per ser un espai de convivència on paios i gitanos van compartir tradicions, música i gastronomia. Activitats destacades de la jornada La festa va oferir una programació variada per a totes les edats: - Vermut popular: L'acte central del migdia amb llagostins, musclos al vapor i beguda gratuïta. - Campionats i jocs: Partides de botifarra, gimcanes infantils i esmorzar popular. - Música en directe: Actuacions de rumba catalana amb grups com Estrelles de Gràcia, Sonora Cali i els tarragonins Vergüenza Ajena. Identitat, integració i rumba Francesc Ferreres "Paquito", president de l'Associació Gitana de Tarragona, va subratllar que el col·lectiu se sent totalment tarragoní: "Som soca de Tarragona, arrels de molts anys i moltes generacions, som tarragonins fins a la mèdula." La rumba catalana es va reivindicar com l'eix vertebrador de la seva cultura, una passió que neix des de la infància i que serveix per unir tota la comunitat. També es va destacar el paper de la dona gitana actual, independent i treballadora, trencant estereotips externs. Valoració i futur L'èxit de participació i el bon ambient de germanor han portat els organitzadors a plantejar aquesta festa com una cita fixa dins el programa oficial de Sant Magí per als propers anys.

  • 9'

    Biodiversitat i noves espècies al Parc Subaquàtic

    Descobriment de la Gorgònia Blanca a Tarragona El Parc Subaquàtic de Tarragona s'ha convertit en un focus d'interès científic internacional pel descobriment de la Gorgònia Blanca a profunditats excepcionalment baixes. Mentre que aquest animal es troba habitualment a partir dels 40 metres, en aquest espai protegit s'ha localitzat a només 5 metres de fondària. Investigació Científica en Marx El CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) està liderant l'estudi d'aquesta espècie per determinar-ne l'origen. Els punts clau de la investigació inclouen: Anàlisi d'ADN: S'han enviat mostres a la Universitat de Sevilla i a laboratoris d'Utah (EUA). Hipòtesis: Es busca confirmar si es tracta d'una espècie endèmica de la Costa Daurada o si ha patit alguna mutació que la converteixi en una nova subespècie. Rol ecològic: Aquests animals són vitals per a la cadena tròfica, l'aportació d'oxigen i la degradació de CO2. Un Ecosistema en Regeneració L'oceanògrafa Carmen González destaca que el parc presenta un índex de biodiversitat excel·lent, funcionant com una reserva de biomassa en una zona anteriorment castigada per la indústria. La presència d'espècies com les ofiures (originàries del nord d'Àfrica) reforça la condició d'oasi marí que té l'escullera. Una Nova Mirada al Món Submarí Joan Bonfín, president del CES (Societat d'Exploracions Submarines), convida a canviar la percepció que tenim de la fauna marina: "No anem a l'aigua per menjar-nos els peixos, sinó per veure els nostres amics: els meros, les morenes... ells venen a veure'ns per fer el seu posat especial." L'èxit del parc es basa en una gestió que ha permès regenerar la vida marina mitjançant la immersió controlada d'embarcacions i la regulació de l'activitat humana, assegurant el futur de la biodiversitat local.

  • 13'

    Exploració espeleològica i progressió vertical a Tarragona

    Actualitat de la Cova Urbana de Tarragona L'Àngel Samaniego, vicepresident de la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET), destaca que la Cova Urbana continua sent un punt d'activitat constant. Malgrat la percepció de silenci mediàtic, grups i particulars visiten la cavitat regularment sota la supervisió de guies especialitzats, seguint estrictes protocols de seguretat. Investigació activa: S'estan realitzant treballs de topografia i exploració més enllà del conegut llac de Ribemar. Objectius: La fita principal és trobar passos que permetin investigar la cova sense necessitat de fer immersions (busseig), facilitant l'accés a tot l'equip. Turisme: Prop de 150 persones han visitat la cova en el que portem d'any mitjançant reserva prèvia al seu web. II Campionat de Tècniques de Progressió Vertical El proper 26 de setembre, el Refugi 1 del Moll de Costa acollirà el segon campionat d'aquesta modalitat. Es tracta d'una competició que adapta les tècniques de l'espeleologia al format de circuit i velocitat. Detalls de la competició Proves: Els participants s'enfronten a modalitats de velocitat en corda (15, 60 i 120 metres) i un circuit tècnic d'habilitat. Participació: Tot i ser el campionat de Catalunya (amb una previsió d'uns 50 participants), la ciutat ja té experiència organitzant proves a escala estatal. Ubicació: S'instal·len ancoratges especials (espits) a les parets del refugi per simular les condicions de verticalitat sense les complicacions logístiques d'una cova real. "És com si fos un campionat d'escalada, però amb les tècniques d'espeleologia; has de fer servir el teu material en un circuit cronometrat sense tocar terra ni sostre." Convenis i col·laboracions institucionals La SIET ha expandit el seu radi d'acció mitjançant acords estratègics: L'Espluga de Francolí: Col·laboració per investigar la Cova de la Font Major, on han realitzat immersions d'espeleobusseig de fins a 40 metres per verificar la topografia existent. Societat d'Exploracions Submarines (SES): Conveni per realitzar formació i pràctiques en laberints submarins i entorns foscos, millorant la destresa dels membres en condicions d'extrema dificultat. Calendari futur: Després de la cita tarragonina, l'equip es desplaçarà a Eivissa el 2 d'octubre per al campionat d'Espanya.

  • 15'

    Balanç de Sant Magí i novetat a Santa Tecla amb Sandra Coloma

    Balanç de festes i anàlisi de nous espais a Tarragona La regidora de festes de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Coloma, fa un balanç molt positiu de les festes de Sant Magí i dels esdeveniments del darrer cap de setmana. Destaca, per sobre de tot, l'alta participació ciutadana i l'èxit de l'estrena de nous escenaris estratègics per a la ciutat. Actes destacats del cap de setmana Festa Gitana: Primera edició amb una gran acollida, especialment durant les actuacions musicals de la nit amb grups com Estrellas de Gràcia i Sonora Cali. Concurs de Cantautors: Consolidació d'aquest certamen a la plaça dels Sedassos, amb el premi ex-aequo per a Roger Benet. Nous espais: Tabacalera i Tàrraco Arena Plaza La regidora subratlla la importància de recuperar i utilitzar nous emplaçaments per a la cultura: 1. Tabacalera: Es busca potenciar els jardins i l'espai exterior per a aforaments de més de 4.000 persones, creant un format més proper al d'un festival. 2. Tàrraco Arena Plaza (TAP): Es valora positivament com un equipament necessari per a macroconcerts (com el de Miguel Bosé). Tot i que és propietat de la Diputació, l'Ajuntament té interès a programar-hi regularment. Avançament de Santa Tecla S'han confirmat detalls sobre la propera festa major: * Dates: Les festes s'allargaran fins al diumenge 26 de setembre, desplaçant el tradicional correfoc a l'última nit. * Concerts: Actuació de Macaco i Muchachito Bombo Inferno el 25 de setembre a la TAP. "Hem demanat la plaça per poder realitzar aquests concerts... el Miguel Bosé va marcar un abans i un després en els espectacles de la ciutat."