Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

817-828 de 1314
  • 19'

    Novetats Campanya Renda 2010 a Tarragona

    Detalls de la Campanya de la Renda 2010 L'entrevista amb el delegat de l'Agència Tributària a Tarragona, Luciano Lozada, repassa l'actualitat i les vies de presentació per a l'exercici actual. Tot i que el termini ordinari comença al maig, els mecanismes per gestionar l'IRPF ja estan plenament operatius. L'Esborrany i la Digitalització El 70% de les declaracions ja es presenten per canals telemàtics. Els contribuents que van confirmar l'esborrany l'any passat el reben automàticament al seu domicili o via internet. S'insisteix en la importància de revisar les dades abans de confirmar, especialment si hi ha hagut canvis en les circumstàncies personals o quotes sindicals. Novetats Normatives i Crisi Econòmica S'han introduït canvis específics per pal·liar els efectes del context econòmic: Manteniment de l'ocupació: Reducció del 20% del rendiment net per a autònoms i pimes que mantinguin la plantilla. Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO): Millora en l'exempció de les indemnitzacions per acomiadament, passant de 20 a 45 dies per any treballat (màxim 42 mensualitats). Canals d'Atenció al Contribuent L'Agència Tributària posa a disposició diversos telèfons i punts presencials: "L'agència ha d'incentivar mitjans que permetin complir amb les obligacions fiscals sense necessitat de desplaçaments." Atenció telefònica: Existència de línies automàtiques (901-12-12-24) i personalitzades per a dubtes o cita prèvia. Atenció presencial: Es mantenen els punts habituals com el Palau de Congressos de Tarragona i les oficines de Reus i Tortosa, a més de la col·laboració amb ajuntaments i la Diputació. DNI electrònic: Com a novetat, es pot utilitzar per a totes les gestions a través del web oficial.

  • 30'

    La Canonja ja és municipi i actualitat de Tarragona

    La històrica independència de la Canonja L'informatiu destaca com a notícia principal l'aprovació per unanimitat al Parlament de Catalunya de la llei que converteix la Canonja en el municipi número 947 de Catalunya. • Consens polític: Tots els grups parlamentaris han votat a favor (126 vots), destacant que es repara una "injustícia històrica" del franquisme. • Celebració local: Els veïns han celebrat la notícia amb repic de campanes i banderes als balcons. L'alcalde, Roc Muñoz, ha anunciat que un carrer portarà el nom de la data històrica: 15 d'abril de 2010. • Efectivitat: La independència total es formalitzarà a l'octubre després d'un període de transició amb una comissió gestora. Mobilitat i Urbanisme a Tarragona Accessibilitat a l'estació de l'AVE Un estudi de la Cambra de Comerç i la Universitat de Lleida revela dades preocupants sobre l'estació del Camp de Tarragona: • Només 1 de cada 10 usuaris hi arriba en transport públic. • El 40% dels passatgers aparca a les immediacions de l'estació per falta de places o preu. Conflicte pel POUM L'Ajuntament de Tarragona qualifica d'exagerades les normatives de seguretat que el Departament d'Interior vol aplicar al nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), especialment pel que fa al creixement prop de la indústria química. Economia i Societat • Diferència salarial: En el Dia de la Igualtat Salarial, es denuncia que les dones a Tarragona cobren entre un 17% i un 30% menys que els homes per la mateixa feina. • Inversió a Repsol: La companyia inverteix 26 milions d'euros en una parada de manteniment de 50 dies al polígon nord, contractant 750 treballadors externs. • Seguretat i Oci: Tarragona acull un fòrum europeu sobre drogues i oci nocturn, on destaca el projecte NitsQ. Actualitat Esportiva Nàstic de Tarragona L'equip es prepara per rebre el Cartagena amb baixes sensibles com les de Sergi Engal i José Mari. El davanter Roberto podria tornar a la titularitat després de dos mesos. Bàsquet i Voleibol • Berni Álvarez podria jugar el seu darrer partit com a professional al pavelló del Serrallo. • El Tarragona 2018 SPiSP s'enfronta a l'Unicaja Almeria en les semifinals del play-off de la Superlliga, un repte que el tècnic Alberto Toribio defineix com a "èpic".

  • 19'

    Irene Martí: L'única tarragonina a la Ruta Quetzal 2010

    Una odissea de recerca i creativitat L'entrevista presenta la Irene Martí Gil, alumna de 4t d'ESO de l'Institut Martí Franquès de Tarragona, que ha estat seleccionada per participar en la prestigiosa Ruta Quetzal 2010. El seu camí cap a l'èxit no ha estat fruit de l'atzar, sinó d'un treball de recerca i creació literària excepcional titulat "En un rincón del tiempo, El grito de dolores". El projecte guanyador: Història i Ficció La Irene va decidir sortir de la seva zona de confort per endinsar-se en la Independència de Mèxic, concretament en la seva primera fase bèl·lica. Les claus del seu treball van ser: Relat històric literari: Ha creat una narració basada en fets reals centrada en la rivalitat pel poder entre el Virrei Venegas i el Capità Calleja. Aparador multimèdia i artesanal: El treball no era només text; anava acompanyat d'un bagul que contenia: Una maqueta detallada del despatx on succeïen els fets, elaborada amb materials reciclats i mobles de joguina. Un retrat a l'oli del personatge Calleja, pintat per ella mateixa. Un puzle de l'altre protagonista i una reproducció del diari "El Despertador Americano". Ambientació sensorial: Per donar un aspecte antic, la Irene va tenyir les 100 pàgines del manuscrit amb cafè, proporcionant-li un color i una olor característiques de l'època. L'esforç darrere la recompensa "He hagut de renunciar a moltes coses per fer aquest treball... vaig haver de seguir un esquema que m'havia plantejat perquè teníem menys de tres mesos." L'entrevista destaca el paper fonamental de la família en el procés creatiu i el suport logístic. Després de superar el treball amb un 10 rodó, la Irene va haver de passar una entrevista personal a Madrid per confirmar la seva autoria i idoneïtat per a l'expedició. L'expedició: El misteri dels camins blancs maies El viatge, que dura 40 dies, portarà la Irene a explorar la selva de Mèxic, participar en regates en vaixells antics i recórrer part d'Espanya i Portugal (incloent Lleó i el Camí de Santiago). Aquesta experiència representa la culminació d'un somni que la jove tarragonina perseguia des de feia anys.

  • 16'

    David Martí i el canvi de vida a 'Les Bruixes d'Arnes'

    David Martí i el camí cap a les 'Les Bruixes d'Arnes' L'escriptor David Martí explica com un trencament radical amb la seva vida professional anterior el va portar a descobrir la seva vocació literària i a escriure la novel·la Les Bruixes d'Arnes. Després de transcórrer anys com a consultor tecnològic sota l'efecte de l'estrès i l'ansietat, Martí va decidir tornar als seus orígens a la Terra Alta per dedicar-se plenament a l'escriptura. D'enginyer a escriptor: un salt de fe Trencament absolut: L'autor va abandonar una carrera d'èxit però insatisfactòria, on depenia d'ansiolítics per gestionar la pressió diària. Retorn als orígens: Es va instal·lar a la casa familiar d'Arnes, una construcció amb mil anys d'història que forma part de l'antiga muralla del castell. El somni d'infantesa: Amb 40 anys, va recuperar el desig de ser escriptor, transformant la seva vida en el que ell defineix com una "festa diària". La màgia de les dones sàvies La novel·la és un homenatge a les dones de la seva família, especialment a la seva àvia, i una reivindicació de la figura de la bruixa a Catalunya. Martí destaca que aquestes dones no eren figures malèfiques, sinó dones sàvies i lliurepensadores que coneixien els remeis de la natura i resultaven perilloses per al poder establert i la Inquisició. Context històric i trama "L'any 1548 al poble dels meus avantpassats va aparèixer un caçador de bruixes que es deia Joan Malet... un personatge històric real amb certs punts de sadisme." Joan Malet: El llibre es basa en fets reals, concretament en l'arribada d'aquest caçador de bruixes morisc a Arnes el segle XVI. El Llibre de les Essències: Un element central de la trama que recull el coneixement acumulat dels homes i dones més savis de la història. Geografia literària: El relat recorre l'Ebre, Tortosa i el Delta, per acabar en una Barcelona màgica i sensorial de mitjans del segle XVI. El llibre, publicat per Edicions 62, s'ha convertit en un èxit que connecta emocionalment amb els lectors, generant una onada de gratitud que l'autor viu amb sorpresa i feliç humilitat.

  • 20'

    La tarragonina Irene Martí a la Ruta Quetzal 2010

    L'èxit de la Irene Martí: Seleccionada per a la Ruta Quetzal La Irene Martí Gil, una alumna de 4t d'ESO de l'Institut Martí Franqués de Tarragona, ha estat seleccionada com una de les 150 participants d'arreu del món per formar part de la Ruta Quetzal 2010. Aquest prestigiós programa internacional, amb 25 anys d'història, proposa enguany l'expedició titulada "El misteri dels Camins Blancs Maies". Un treball de recerca excepcional L'accés a la ruta no ha estat fruit de l'atzar, sinó d'un esforç ingent i una presentació creativa que va deixar el jurat impressionat amb una nota de 10: Temàtica històrica: Va triar la primera fase de la Revolució Mexicana, concretament la lluita per la independència i el "Grito de Dolores". Relat literari: Va escriure una narració basada en fets reals i personatges històrics (el Virrei Venegas i el general Calleja), centrant-se en les seves disputes pel poder. Presentació artística i sensorial: Per donar un aire d'autenticitat, la Irene va utilitzar tècniques poc habituals: Va tenyir les 100 pàgines del treball amb cafè per simular un manuscrit antic. Va construir una maqueta detallada del despatx on succeeix el relat. Va incloure un retrat a l'oli i un trencaclosques dels protagonistes, fets per ella mateixa. Va escriure els títols a mà amb tinta i ploma. L'expedició: Aventura i convivència El viatge, que dura aproximadament 40 dies, portarà la Irene a viure una experiència única que combinarà l'estudi i l'aventura: Mèxic: Recorreran la selva i els camins maies, incloent-hi regates en vaixells antics. Península Ibèrica: Visitaran Madrid (on seran rebuts per la monarquia), Cadis, la costa de Portugal i el Camí de Santiago a Lleó. "He hagut de renunciar a moltes coses per fer aquest treball, però l'esforç ha valgut la pena; era el meu somni des de feia anys." Finalment, l'entrevista destaca el suport incondicional de la família i la gran iniciativa de la jove tarragonina, que ja es prepara per a un mes i mig de convivència internacional i reptes físics a la selva mexicana.

  • 14'

    La Canonja recupera la independència municipal

    La Canonja, nou municipi de Catalunya El 15 d'abril de 2010 esdevé una data històrica per a la Canonja, ja que el Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat (126 vots a favor) la llei que permet la seva segregació de Tarragona. Amb aquesta decisió, la Canonja es converteix en el municipi número 947 de Catalunya. L'ambient al carrer i el sentiment canongí Tot i ser un dia laborable, la població viu la jornada amb una emoció continguda que esclatarà definitivament a la tarda. Els punts clau de la jornada matinal han estat: Repic de campanes: A les 10 del matí, coincidint amb l'aprovació de la llei, les campanes han sonat per tot el poble. Seguiment en directe: Una vuitantena de persones han seguit el plenari del Parlament a través d'una pantalla gegant instal·lada al Castell de Masricart. Banderoles al vent: S'han repartit més de 1.000 banderes municipals que ja llueixen a gairebé totes les balconades, creant un aspecte de festa major. Testimonis del passat i del present Diversos veïns han expressat el seu orgull per recuperar una identitat que sentien que mai havien perdut del tot: "Tornar a ser el que érem. Era una part nostra que ens faltava i ara ja la tenim." Els testimonis recollits mostren una barreja de generacions: 1. Persones grans: Que recorden el procés d'annexió forçada a Tarragona durant l'època en què es va instal·lar la indústria química. 2. Canongins d'adopció: Residents que, tot i no haver-hi nascut, defensen la independència per millorar els serveis i mantenir la tranquil·litat del poble. 3. Nous veïns: Persones recentment arribades que valoren les comunicacions i la identitat pròpia de la localitat. Actes de celebració previstos A partir de les 19:00h s'iniciaran els actes oficials amb una tronada, seguida d'una cercavila amb els gegants Bià i Esperança i un parlament de l'alcalde, Roc Muñoz.

  • 16'

    50 anys de Mans Unides a Tarragona

    Commemoració de 50 anys de solidaritat L'episodi se centra en la presentació del llibre "Mans Unides de Tarragona, 50 anys al servei dels països del sud", una obra de l'historiador Xavier Cortés. L'objectiu del llibre és recollir la història i la tasca transcendent de l'entitat a la ciutat des dels seus inicis l'any 1966 fins a l'actualitat. Origen i finançament del projecte Necessitat documental: La idea va sorgir fa gairebé tres anys per immortalitzar la feina dels voluntaris i els projectes realitzats. Finançament extern: S'ha subratllat que no s'ha utilitzat ni un euro de les donacions dels socis, destinades exclusivament a projectes als països del sud. El llibre s'ha finançat mitjançant el programa Tu ajudes de Caixa Tarragona, l'Ajuntament i el Port de Tarragona. El valor de la trajectòria històrica L'autor, Xavier Cortés, qui és voluntari de l'entitat des dels 18 anys, destaca la importància de fer memòria. El llibre inclou un annex amb dades de gran valor sobre la transparència de l'organització: 165 projectes finançats en cinc dècades. Prop de 6 milions d'euros recaptats. Més de 200 voluntaris i 600 socis col·laboradors. "No som nosaltres els qui decidim què cal fer; són els països del sud qui ens demanen ajuda per a les seves necessitats reals, des de granges fins a escoles." Conclusions i futurs actes Les conclusions del llibre destaquen la fidelitat als orígens i la capacitat d'innovació, adaptant-se a les noves tecnologies i mecanismes de sensibilització. L'aniversari conclourà amb una exposició de pintura itinerant a la Diputació de Tarragona amb obres de pintors catalans reconeguts, els fons de la qual es destinaran a la construcció d'una escola internat a l'Índia.

  • 10'

    Homenatge al mestre Tomàs Gil Membrado a Tarragona

    Homenatge a una llegenda de la sardana L'entrevista detalla els preparatius i les motivacions per a l'homenatge al mestre Tomàs Gil Membrado a la ciutat de Tarragona. El representant del Casal Tarragoní, Jordi Grau, explica la profunda vinculació del músic amb la ciutat i la seva incansable capacitat creativa als seus 94 anys. Trajectòria i procés creatiu Inicis i evolució: Tomàs Gil va començar en la música des de molt jove (7-8 anys) i va cultivar diversos estils com jotes i música de ball abans de centrar-se en la sardana cap als anys 60. Composició mental: Un dels detalls més fascinants és que, tot i no poder tocar el piano per problemes a les mans, el mestre compon exclusivament de cap. Harmonitza les 11 partitures de la cobla sense necessitat de sentir les notes prèviament. Productivitat: Ha escrit més de 1.300 obres, amb una producció constant que inclou estrenes recents com Tarragona Morosa i Flor Tarragonina. Detalls de l'acte d'homenatge L'homenatge se celebrarà amb dos esdeveniments principals: Concert al Teatre Metropol: Se celebrarà a les 19:00h amb la música del mestre. L'entrada és gratuïta amb invitació. Sopar de gala: Tindrà lloc a l'Hotel Imperial Tarraco a les 21:30h. "La millor manera de fer-li un homenatge al mestre Tomàs Gil és fer-ho amb la seva música, amb les seves sardanes." Finalment, es destaca que aquesta celebració coincideix amb la concessió de la Creu de Sant Jordi, reconeixent la seva importància cabdal en la cultura catalana.

  • 4'

    Aprovació de la independència municipal de la Canonja

    La Canonja recupera la seva sobirania municipal El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat la llei que permet al poble de la Canonja recuperar la seva independència municipal, perduda l'any 1964. Amb un total de 126 vots a favor i cap en contra, el municipi es converteix en el número 947 de Catalunya en un procés marcat pel gran consens polític. Detalls de la sessió parlamentària Intervenció del Govern: El conseller de Governació, Jordi Aussas, ha destacat la plena viabilitat econòmica, social i cultural del nou municipi. Suport transversal: Han intervingut representants de tots els grups (CiU, PSC, ERC, PP, ICV i Ciutadans), posant èmfasi en la dignitat i el futur del poble. Moment històric: L'expresident de Tarragona i diputat Joan Miquel Nadal ha subratllat la importància de recuperar la capacitat de decisió pròpia. "És un moment on la Canonja recupera la seva dignitat com a poble." Celebració al territori La jornada s'ha viscut amb gran emoció tant al Palau del Parlament com al mateix poble, on els veïns han seguit la votació a través d'una pantalla gegant instal·lada al castell de Masricart.

  • 20'

    Polítiques d'habitatge i registre a Tarragona

    Serveis d'habitatge i el nou registre de sol·licitants L'episodi se centra en la visita de la unitat mòbil habitatge.cat a la plaça Verdaguer de Tarragona, on s'expliquen les noves eines per facilitar l'accés a l'habitatge. El punt clau de la jornada és la presentació del registre de sol·licitants, una eina informàtica que centralitza les demandes. El Registre de Sol·licitants: Finestreta Única Fins ara, l'accés a un habitatge de protecció oficial (HPO) era complex i fragmentat. Amb el nou sistema: Es crea una finestreta única per evitar que el ciutadà hagi d'anar de promotor en promotor. La inscripció té una validesa de tres anys i permet optar a habitatges de lloguer, compra o lloguer amb opció de compra. L'adjudicació es realitza mitjançant sorteig públic entre les persones que compleixin els requisits econòmics i d'empadronament. Ajuts al lloguer i rehabilitació Victòria Pelegrín (Ajuntament de Tarragona) i Jordi Navarro (ADIGSA) detallen els recursos disponibles: Ajuts al lloguer: Destinats a joves (Renda Bàsica d'Emancipació), gent gran i famílies en risc d'exclusió. El criteri general és que el lloguer no superi el 30% dels ingressos de la unitat familiar. Rehabilitació: Es destaquen programes com el de Veïns Actius a Campclar, que fomenta la convivència i el manteniment de les escales. Millores estructurals: Subvencions per a la instal·lació d'ascensors i l'eliminació de barreres arquitectòniques, que poden cobrir fins al 60-68% del cost total. "Inscriure's al registre no dóna dret directe a un habitatge, però és el pas indispensable per ser convocat als sortejos de les promocions que s'adeqüin a cada perfil." Col·laboració institucional La col·laboració entre l'empresa pública ADIGSA (Generalitat) i el Servei Municipal de l'Habitatge de l'Ajuntament de Tarragona permet una gestió més propera. Es remarca la importància de la prevenció en el manteniment dels edificis, comparant-ho amb la ITV dels cotxes, per evitar reparacions costoses i urgents en el futur.

  • 20'

    Visita a l'exposició de Tarragona 2016: Capital Europea de la Cultura

    Visita Guiada a l'Exposició Pedagògica de la Candidatura El programa de Tarragona Ràdio realitza una visita en directe a la carpa informativa situada a la Rambla Nova. Aquesta exposició té un caràcter eminentment pedagògic i busca explicar per què la ciutat té possibilitats de convertir-se en la Capital Europea de la Cultura l'any 2016. Eixos Principals de la Mostra L'estructura de l'exposició es divideix en diversos àmbits que defineixen la identitat tarragonina: Els cinc dits de la mà: Conceptes clau que defineixen la ciutat: oberta, acollidora, productora de cultura, universitària, investigadora i educadora. Mapa d'equipaments: Un inventari visual dels espais culturals actuals i futurs (com la Tabacalera, la Necròpolis o el Teatre Romà). La fletxa del temps: Un recorregut per 2.000 anys de relació entre Tarragona i Europa, des de l'emperador August fins a la declaració de Patrimoni Mundial per la UNESCO. La petjada de la cultura europea El coordinador de la candidatura, Joan Cavallé, destaca la riquesa artística de la ciutat a través de: Obres universals: El Teatre Metropol de Jujol, l'altar de Gaudí i el tapís de Joan Miró. Relacions històriques: Influències d'artistes italians i francesos, i la importància de la Catedral com a centre de confluència. Visions literàries: Cites de personatges com Josep Pla, Pío Baroja, Hemingway o Giovanni Papini sobre l'essència de Tarragona. "Patèticament vella és aquesta ciutat de Tarragona, ciutat de potents ruïnes i d'heroica memòria." El valor del voluntariat i la il·lusió col·lectiva L'exposició tanca amb un espai dedicat al voluntariat i al suport institucional, subratllant que el projecte Tarragona 2016 és una fita que neix de la complicitat de la ciutadania i el teixit cultural local.

  • 22'

    Nits Q: Prevenció i Qualitat en l'Oci Nocturn a Tarragona

    L'Oci Nocturn a Tarragona: Cap a un Model Segur i Participatiu L'episodi d'avui se centra en la iniciativa Nits Q, un projecte de la ciutat de Tarragona que busca millorar la qualitat de l'oci nocturn mitjançant la prevenció de conductes de risc i la promoció d'hàbits saludables entre els joves. La conversa destaca la importància de la col·laboració entre l'administració pública, les entitats socials i els empresaris del sector. Punts Clau del Projecte Nits Q Intervenció en l'entorn natural: Els voluntaris i professionals actuen directament en els espais on els joves socialitzen (discoteques i pubs) per oferir informació sense jutjar. Treball d'igual a igual: La participació de joves voluntaris (com l'associació H2O) facilita que el missatge preventiu arribi millor, ja que es comparteix un mateix llenguatge i realitat. Prevenció de riscos: Es tracten temes fonamentals com les drogodependències, la salut sexual (distribució de preservatius i informació sobre ITS) i la convivència veïnal (reducció del soroll). El Paper dels Empresaris i el Segell de Qualitat Un dels aspectes més rellevants és la implicació de l'Associació de Discoteques i Bars de Tarragona. Maria León subratlla que els locals volen desterrar la imatge de la nit com a lloc de perdició: "Volem que el nostre públic siguin persones sanes... que surtin a divertir-se, socialitzar-se i gaudir de l'ambient, i que l'endemà puguin fer vida normal." Tarragona es posicionarà com a quarta ciutat europea (després de Zuric, París i Brussel·les) a implementar un distintiu de qualitat (la Q de qualitat) per a aquells locals que compleixen estrictament amb criteris de seguretat i salut. Col·laboració i Futur El programa també anuncia el Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana, on es compartiran bones pràctiques internacionals. Es fa una crida a més empresaris perquè s'uneixin a la plataforma de cara a la reunió del proper dia 21 a l'Ajuntament, ja que la implicació de tot el sector és clau per garantir un oci enriquidor per a tothom.