Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

805-816 de 1314
  • 6'

    2010-09-13 UM STAND 04

    L'Estand de les Festes a la Rambla Nova S'ha inaugurat l'Estand de les Festes de Santa Tecla, situat al tram de la Rambla Nova proper al Balcó del Mediterrani. Aquest espai romandrà obert cada dia, de 10:00 a 22:00 hores, fins al 26 de setembre, servint com a centre neuràlgic d'informació i promoció de la festa major. Merxandatge i Imatge Gràfica Enguany, la imatge central de les festes està dedicada als Gegants Negritos. Entre els productes oficials que es poden adquirir, destaquen: Samarretes oficials (10 €) i mocadors (5 €). Bosses de roba, amb gran èxit entre el públic, i xapes personalitzades (1 €). Material de les diverses entitats: diables, castellers, la Cucafera i el seguici popular. Pòsters dels concerts i guies didàctiques per a escoles. Participació i Candidatura Cultural L'estand no només ven productes, sinó que és un espai d'activitat constant on es poden realitzar les següents accions: Inscripcions al carrer: Registre per a la Peonada Popular del dia 18. Tarragona 2016: Recollida de signatures i informació sobre la candidatura a Capital Cultural Europea. Presència mediàtica: Retransmissions en directe de Tarragona Ràdio amb entrevistes i ambientació musical. "El programa amb la xapeta de regal té molt d'èxit, la gent en demana per a tota la família."

  • 22'

    Nova web i presència digital de Santa Tecla 2010

    Presentació de la nova plataforma digital de les festes En el marc de les festes de Santa Tecla 2010, s'ha llançat una pàgina web completament renovada: santatecla.tarragona.cat. El periodista Jordi Sorinyà, coordinador del projecte, explica que l'objectiu principal és dotar la festa d'una eina comunicativa moderna que superi el disseny anterior i faciliti l'accés a la informació. Millores i continguts clau Agenda interactiva: S'han digitalitzat més de 400 actes de manera individual. Això permet oferir informació d'última hora, especialment útil per a avisos de suspensions o canvis d'ubicació per pluja. Recursos audiovisuals: El web inclou més d'un centenar de fotografies d'alta resolució de la Montse Riera i vídeos de Tecla TV que mostren els elements del Seguici Popular i la seqüència ritual. Arxiu sonor: Gràcies a la col·laboració amb Tarragona Ràdio, s'han recuperat pregons històrics, entrevistes a perpetuadors i àudios de diades castelleres. Fons documental: Incorpora un recull històric de cartells (des de 1877 fins avui) i una bibliografia exhaustiva amb vora un centenar de recursos sobre la festa. Impacte i internacionalització "Una imatge val més de mil paraules... hem buscat vídeos perquè la gent de fora sàpiga exactament en què consisteixen els nostres actes." El web no només s'adreça als tarragonins, sinó que busca la projecció exterior amb versions en castellà, anglès i francès. Durant l'any 2009, el web va rebre més de 77.000 visites, i enguany ja s'ha superat la xifra de 18.000 abans de l'inici oficial de les festes. L'actualitat castellera i les xarxes socials El resum també destaca l'apartat dedicat als castells, un element clau que genera gran interès internacional, especialment el pilar caminant. A més, s'anuncia la imminent entrada de Santa Tecla al món 2.0 amb la creació de grups oficials a Facebook per fomentar la participació de la comunitat teclera.

  • 18'

    Entrevista a Sandra Coloma: Santa Tecla, Festa Patrimonial

    Les Festes de Santa Tecla: Un reconeixement al patrimoni viu Sandra Coloma, regidora de festes de l'Ajuntament de Tarragona, analitza l'inici del programa festiu i destaca la importància de la recent declaració de Santa Tecla com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Aquest títol és un reconeixement a la trajectòria històrica, l'estructura mantinguda en el temps i, especialment, al paper de les entitats que formen el Seguici Popular. Els pilars de la festa Entitats i ciutadania: La regidora subratlla que l'èxit de les festes recau en la gent. L'Ajuntament té un paper d'acompanyament de les iniciatives que sorgeixen de la base social. Santa Tecla Petita: Es posa un èmfasi especial en la participació dels infants per assegurar el futur de la tradició. Elements patrimonials: Peces històriques com els Gegants Vells (del segle XIX) són el cor de la Casa de la Festa, un espai viu durant tot l'any. "L'èxit de Santa Tecla és la gent i l'Ajuntament acompanya; les institucions han d'anar al costat i no tant estirant del carro." Novetats i programació musical L'edició d'enguany presenta una oferta musical diversa i un format que abasta dos caps de setmana: Concerts destacats: Actuacions de Macaco i Muchachito a la Tarraco Arena Plaça, a més dels Amics de les Arts a la Plaça del Rei. Format familiar: Es consolida el concert de tarda a la Plaça de la Font per integrar les famílies en l'oci musical. Aniversaris: La celebració dels 30 anys de Dames i Vells amb un espectacle definit com a "igual però diferent". Gestió del Seguici i consultoria La regidora també aborda la polèmica sobre la participació de l'Àliga a la peonada popular. Explica que s'ha seguit el criteri de l'Assessora del Seguici, un consell consultiu que vetlla pels protocols i la solemnitat dels elements per evitar precedents que puguin desvirtuar la seva funció institucional i patrimonial.

  • 16'

    Preparatius i coordinació de les festes de Santa Tecla

    L'engranatge de Santa Tecla: Preparatius i organització L'entrevista amb en Javi González, tècnic de festes de l'Ajuntament de Tarragona, detalla la complexa logística que hi ha darrere de les festes de Santa Tecla. Des de l'obertura de l'estand a la Rambla Nova, la resposta ciutadana ha estat massiva, amb el repartiment de milers de programes i merxandatge en poques hores. Punts clau de l'organització Dispositius de seguretat i neteja: Un equip d'entre 180 i 190 persones treballa directament en la coordinació, incloent-hi la Guàrdia Urbana, serveis de neteja, brigada municipal i personal sanitari. Actes amb més recursos: Els actes tradicionals com la processó i la cercavila són els que requereixen més afluència de recursos humans, a causa de la necessitat d'aïllar zones de la ciutat mentre aquesta continua funcionant. Civisme tarragoní: Es destaca que, tot i la multitud, la festa és eminentment cívica i lúdica. Novetats i canvis destacats El Retaule de Santa Tecla: A causa de les obres a l'interior de la Catedral, enguany la representació es trasllada al Pla de la Seu (exterior). Santa Tecla Petita: S'incorporen nous actes com la Baixareta (dia 18) i el Correfoc Petit (dia 20) per fomentar la festa des de la base. L'impacte de la meteorologia: Tot i que es disposa de la Tarraco Arena Plaça com a equipament cobert per a grans concerts, molts actes itinerants depenen totalment del temps, ja que perden el sentit fora del carrer. "Santa Tecla és el moment de l'any on tots els recursos es posen en dansa per realment posar-los al servei de la festa i dels ciutadans."

  • 14'

    Primer aniversari de TAC-12: Balanç i futur del canal

    Balanç del primer any de TAC-12 El director gerent de TAC-12, Javier Belló, fa un repàs satisfactori del primer any de funcionament de la televisió pública del Camp de Tarragona. Malgrat l'estrès de l'arrencada i la competència en un panorama televisiu fragmentat, el projecte s'ha consolidat com un servei de proximitat essencial per a set municipis. Novetats en la programació i serveis Amb l'inici de la temporada 2010-2011, la cadena introdueix millores significatives: TIC-TAC12: Un nou format d'informació de servei públic inspirat en el canal 324, que permet oferir actualitat de forma continuada independentment de la graella. Dursal 12: Programa d'esports els dilluns. Saló de Plens i Interès: Actualitat municipal i econòmica els dimarts. Finet i pel mig i 12 qüestions: Castells i entrevistes en profunditat els dimecres. Auditori: Especialitzat en cultura i presentat per Joan Reig. Identitats: Dedicat a les entitats del territori els divendres. Celebració de l'aniversari i Santa Tecla La celebració del primer any no es basa en grans actes, sinó en obrir el mitjà a la ciutadania: "Hem volgut tirar per fer el que nosaltres creiem que sabem fer millor, que és fer televisió." Programes en directe: S'enregistren edicions especials a l'Antiga Audiència obertes al públic. Cobertura de Santa Tecla: Programació especial amb la retransmissió de la Santa Tecla Petita, la Baixada de l'Àliga, la processó i diades castelleres claus com la dels pilars caminant. Sostenibilitat i tecnologia Belló destaca que TAC-12 és el projecte de televisió pública més econòmic de Catalunya, optimitzat per donar servei les 24 hores en un context de crisi. Pel que fa a la senyal, es considera que els problemes de recepció de la TDT a la zona de Llevant ja han estat resolts.

  • 22'

    Entrevista a Sergi de los Rios: Mercat Central i política local

    Actualitat del projecte del Mercat Central El segon tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, defensa la gestió del projecte del Mercat Central, qualificant la polèmica recent com una "estratègia de manipulació política". Destaca que els terminis s'estan complint rigorosament: Gener 2011: Inici previst de les obres principals. Finançament: S'ha signat un préstec de 26 milions d'euros, garantint la viabilitat econòmica del projecte. Equip de govern: Ressalta la col·laboració entre l'alcaldia i l'àrea d'Hisenda per evitar errors de mandats anteriors. "És la inversió més gran que mai ha fet l'Ajuntament de Tarragona a la nostra ciutat." Gestió d'aparcaments i noves superfícies Respecte a la gestió del futur aparcament, De los Rios aclareix que es decidirà basant-se en un pla de viabilitat. Defensa la concessió administrativa com un model estàndard a Catalunya que no implica una privatització, ja que la propietat continua sent municipal. A més, confirma la incorporació d'una mitjana superfície comercial sota el mercat per atraure el públic jove cap al comerç tradicional. Projectes de futur i turisme L'entrevista també repassa altres eixos estratègics per al darrer any de mandat: Banc d'Espanya: La licitació per a la seva rehabilitació com a centre d'interpretació turística començarà a finals de setembre. Anella Verda: Inici imminent de la senyalització dels primers 28 quilòmetres de camins naturals. Gestió Turística: Reconeix un retard administratiu en la creació de l'empresa mixta de turisme, però preveu que estigui llesta a principis de 2011. Visió política i model de ciutat El portaveu d'ERC analitza la convivència del pacte de govern amb el PSC, malgrat les diferències ideològiques en temes com la consulta sobre la independència del 17 d'octubre. Finalment, critica un concepte de "tarragonisme carca" i aposta per una capitalitat moderna, integrada amb el seu entorn i basada en projectes tecnològics i culturals de referència.

  • 17'

    L'Alguer i Tarragona: agermanament, esport i la nova 'mamadeta'

    Presentació de la mamadeta algueresa En el marc de les festes de Santa Tecla, l'associació dels Amics de l'Alguer de Tarragona presenta una nova proposta gastronòmica: la mamadeta algueresa. Aquesta beguda no pretén substituir la tradicional, sinó oferir una variant simpàtica basada en el mirto, un licor típic de Sardenya. Característiques del Mirto El mirto és un licor d'uns 35 graus (més suau que el Chartreuse) elaborat a partir de les baies de la planta de murta. Renato explica els detalls de la seva elaboració: - Creix de forma salvatge en terrenys secs i assolellats. - Existeixen dues varietats: el mirto negre i el mirto blanc (groc). - El procés d'elaboració inclou la maceració en alcohol durant uns 40 dies i posterior filtratge. Agermanament a través de l'esport L'intercanvi entre les dues ciutats va més enllà de la gastronomia, destacant la presència de delegacions esportives de l'Alguer a Tarragona: - S'han organitzat partides de futbol i bàsquet (o palacanestro) entre joves de les dues ciutats. - Existeix un fort lligam entre els clubs de rugbi de Tarragona i l'Alguer, amb visites alternes cada any. - El club de futbol alguerès fundat el 2001 va ser batejat com a Catalunya en honor als vincles culturals. Identitat i llengua a l'Alguer Renato ofereix una visió personal sobre la situació de l'alguerès i la història de la ciutat: - L'alguerès es manté viu en les generacions grans, tot i que els joves el comprenen però el parlen poc. - La ciutat conserva la seva estructura de muralles i un nucli antic que recorda el passat català. - Una curiositat lingüística: el terme maco a l'Alguer significa boig, mentre que per referir-se a la bellesa utilitzen vella. "Tenim encara els carrerols que porten els noms de Tarragona, Perpinyà, Barcelona i Catalunya."

  • 7'

    L'obra de Salvador Espriu protagonitza la Diada a Tarragona

    Homenatge literari a Salvador Espriu per la Diada Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, Tarragona acull una doble proposta cultural organitzada per Òmnium Cultural, UGT i CCOO. Els espectacles, a càrrec de la companyia Exlibris, busquen apropar l'univers literari de Salvador Espriu a tots els públics mitjançant formats innovadors i interactius. Propostes per a totes les edats La programació es divideix en dues franges horàries i estils clarament diferenciats: Matinal familiar (12:30h): Un espectacle d'animació al Pati del Teatre Metropol. Està dissenyat per introduir els infants en la poesia i la narració a través de jocs i personatges icònics com la germana Ginebreda. Vespre literari (21:30h): L'obra teatral i musical titulada Nigell d’Espriu, de Sinera al Teatre Metropol. Una proposta més densa que combina: Lectura dramatitzada de poemes i narracions (com Treseta que baixava les escales). Música en directe i projecció d'imatges. Un enfocament que ajuda a desxifrar la complexitat i el simbolisme de l'autor. L'objectiu: democratitzar un autor "difícil" El compositor Àlex Ballester explica que el repte de la companyia era trencar la barrera de la "densitat" i la "foscor" que sovint s'atribueix a Espriu. "Espriu sona a tothom el nom, però poca gent coneix la seva obra realment. Hem volgut utilitzar recursos com la música i la imatge per ajudar l'espectador a entrar en el seu món vivencial." L'accés a ambdós esdeveniments és lliure i gratuït, consolidant-se com una cita clau de l'agenda cultural de la ciutat per a l'11 de setembre.

  • 40'

    Josep Fèlix Ballesteros: 3 anys de mandat i crisi

    Balanç del mandat i impacte de la crisi econòmica L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, analitza la situació de la ciutat tres anys després de les eleccions municipals. El debat se centra principalment en l'impacte de les mesures d'austeritat del govern central i la gestió de les finances locals en un context de sequera creditícia. Gestió pressupostària i crèdits municipals • L'alcalde celebra la rectificació del Govern Espanyol, que finalment permetrà als ajuntaments demanar crèdits fins a finals de 2010. • Tot i això, es mostra molt crític amb el tracte igualitari a tots els municipis: "És absolutament injust tractar tots els ajuntaments per igual; n'hi ha que han fet els deures i d'altres que han viscut una festa permanent." • Confirma que s'han salvat sis projectes clau mitjançant la plurianualitat, incloent la reforma del Mercat Central i la caserna de la Guàrdia Urbana. Infraestructures i projectes de futur El sistema ferroviari i el Corredor Mediterrani • Es prioritza el Corredor Mediterrani i l'A-27, obres que es consideren garantides malgrat les retallades del Ministeri de Foment. • L'alcalde defineix com a prioritat absoluta l'alliberament de la façana marítima i la millora de la xarxa de Rodalies. • Defensa la necessitat de planificar a llarg termini per evitar que Tarragona perdi oportunitats estratègiques en la propera dècada. Model sanitari i urbanisme • Tarragona aposta per una oferta sanitària mixta (pública i privada) superior a la de les ciutats de l'entorn. • S'anuncia que l'aprovació definitiva del POUM es produirà aviat, després de desbloquejar els conflictes amb Protecció Civil. • La figura del gerent d'urbanisme es considera vital per al creixement ordenat de la ciutat un cop s'aprovi el nou pla. Balanç polític i cultura • Ballesteros valora positivament el pacte de govern amb Esquerra Republicana, destacant l'estabilitat política aconseguida. • Sobre la cultura, defensa la rendibilitat de la visita de la visita de John Malkovich per la projecció internacional de l'obra de Jujol i el modernisme tarragoní.

  • 12'

    Impacte de la nicotina en nadons: Estudi sobre tabaquisme passiu

    L'estudi sobre l'exposició de la nicotina en nadons En aquest episodi de Tarragona Ràdio, la doctora Lurdes Rofes, metge de família i experta en drogodependències, presenta un estudi d'àmbit català que analitza l'impacte del tabaquisme passiu en els nadons. La investigació, que compta amb una mostra de 992 bebès, utilitza una metodologia innovadora per mesurar l'exposició real al fum. Metodologia de la investigació L'estudi es basa en l'anàlisi de la nicotina acumulada utilitzant mostres de cabell dels infants, una tècnica que permet veure l'exposició continuada durant l'últim mes: Enquestes vs Realitat: Es va detectar que molts pares declaren fumar menys del que realment fan davant dels seus fills, ja sigui per falta de consciència o de forma involuntària. Intervenció breu: Es compara un grup de control amb un grup on el pediatre simplement pronuncia una frase suggeridora sobre la conveniència de no fumar davant del nadó. Resultats de la prova pilot: Les dades preliminars són alarmants, ja que s'han detectat nivells de nicotina en nadons similars als d'un fumador actiu. Conseqüències i futur de la prevenció L'exposició al fum no només és una qüestió de futur, sinó que té efectes immediats en la salut del nadó: Major incidència d'otitis mitjana. Augment de problemes respiratoris de vies altes i baixes. La mare fumadora es detecta com un factor de major exposició a causa del temps de convivència. "S'ha vist que els nivells de nicotina detectats en un nadó són els mateixos que un fumador actiu; és com si el bebè estigués fumant realment." L'objectiu final és integrar aquesta intervenció breu en els protocols rutinaris de pediatria a tota Catalunya per fomentar una conscienciació amable i directa.

  • 1h 1min

    Ple Municipal de Tarragona: Ordenances, Tabacalera i Cultura

    Debat sobre la Cessió d'Espais a la Tabacalera El ple ha començat amb una discussió sobre la cessió de 5.100 metres quadrats de patrimoni municipal a la Generalitat per al Centre de Catalogació de Materials Arqueològics. • L'oposició ha criticat la falta d'informes de fiscalització previs en tractar-se d'una cessió de propietat. • L'alcalde ha defensat que el conveni és un pas previ necessari per facilitar la inversió de la Generalitat i que el control tècnic es farà en tràmits posteriors. Aprovació de les Noves Ordenances Municipals S'han aprovat definitivament dues ordenances claus derivades de la Directiva Europea de Serveis (Llei Omnibus): Ordenança de Comunicació Prèvia d'Obres • Permet que el 90% de les llicències d'obra es gestionin mitjançant comunicació, agilitzant els tràmits. • Convergència i Unió (CiU) ha votat en contra en reclamar un pla de control intern per evitar irregularitats a posteriori. Ordenança d'Activitats i Oci Nocturn • Liberalitza l'obertura de negocis per adaptar-se al lliure accés de serveis. • El debat s'ha centrat en la por dels veïns a la proliferació de bars musicals a la Part Alta i Part Baixa. El govern defensa que el control de sorolls i convivència depèn d'altres normatives específiques. Participació Ciutadana i Consultes Populars S'ha aprovat una moció d'ERC per cedir espais municipals a entitats que organitzin processos participatius. • S'exigeix el suport d'un mínim de 25 entitats registrades per garantir el rigor de la consulta. • Els socialistes s'han abstingut després de modificar el text perquè l'Ajuntament respecti les consultes sense haver de donar-los suport explícit. Polèmica per la Despesa Cultural: John Malkovich En l'apartat de precs i preguntes, s'ha qüestionat el cost del centenari del Teatre Metropol. • L'oposició considera "desorbitat" el catxé de l'actor John Malkovich (xifrat mediàticament en 230.000 €). • La regidora de Cultura, Carme Crespo, ha defensat la inversió com una eina de projecció internacional per a la candidatura Tarragona 2016 i ha negat que les xifres publicades siguin reals. "No fem cultura poblarina; Tarragona ha de situar-se en els grans circuits culturals d'excel·lència."

  • 14'

    Presentació del llibre 'Un mercat de vida' a Tarragona

    Homenatge al Mercat Central de Tarragona L'entrevista presenta un nou llibre titulat "Un mercat de vida", una iniciativa de la Cambra de Comerç de Tarragona que vol retre homenatge a l'emblemàtic Mercat Central de la ciutat. Els autors, el fotògraf Pep Escoda i la professora Anna Isabel Serra, expliquen com han capturat l'essència d'aquest espai que defineixen com una "ciutat dins d'una altra ciutat". L'ànima a través de la imatge i la paraula Fotografia: Pep Escoda ha aportat unes 250 imatges (fruit d'una tria entre més de 800) que busquen captar l'ànima del mercat. Per ell, és un projecte personalment emotiu, ja que prové d'una família de paradistes. Narrativa: Anna Isabel Serra s'ha encarregat dels textos, defugint d'una història clàssica cronològica per centrar-se en el caliu humà, les anècdotes i les relacions socials. Contingut extra: El llibre inclou un CD amb fotografies antigues cedides pels mateixos paradistes, creant un pont entre el passat i el present. El mercat com a referent de vida "El mercat és el Mediterrani, és el centre de la ciutat i el punt on es troba la gent. Un mercat és vida." L'obra destaca que el Mercat Central no és només un edifici, sinó un eix vertebrador de l'urbanisme i la vida social de Tarragona. Malgrat les obres de modernització, els autors confien que l'essència i el tracte humà dels paradistes es mantindran intactes.